«La digitalització és un camp de batalla en el qual es defineixen les societats del present i del futur»

 

Antonio Calleja, doctorat en Sociologia i expert en les relacions entre política i tecnologia, forma part de Tecnopolítica, una xarxa de recerca associada al grup Communication Networks and Social Change (CNSC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Arran de l'emergència sanitària vinculada a la COVID-19, considera que s'enfortirà la figura dels estats nació i adverteix que hi ha el risc d'apropar-nos a un model sociopolític amb caires més autoritaris. Així mateix, apunta que en determinats contextos es pot produir un augment de la desconfiança en la classe política, i també nous moviments crítics i de protesta, acompanyats de noves formes d'organització política de la ciutadania.

 

 

Antonio Calleja, doctorat en Sociologia i expert en les relacions entre política i tecnologia, forma part de Tecnopolítica, una xarxa de recerca associada al grup Communication Networks and Social Change (CNSC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Arran de l'emergència sanitària vinculada a la COVID-19, considera que s'enfortirà la figura dels estats nació i adverteix que hi ha el risc d'apropar-nos a un model sociopolític amb caires més autoritaris. Així mateix, apunta que en determinats contextos es pot produir un augment de la desconfiança en la classe política, i també nous moviments crítics i de protesta, acompanyats de noves formes d'organització política de la ciutadania.

 

Ho està sent, però serà difícil que ho sigui en un sentit radical. Des dels primers dies de la pandèmia s'ha apel·lat a imaginar estils de vida i d'economia radicalment diferents, capaços d'afrontar problemes profunds, com la crisi climàtica o la injustícia social. No obstant això, és probable que els canvis siguin menys profunds i més ambivalents.

Un primer canvi a curt termini arran de la crisi de la COVID-19 serà el reforç del paper de l'estat, expressat en més control de les fronteres i del flux de persones, intervenció en l'economia, suport a la sanitat, o en versions limitades de la renda bàsica, entre altres polítiques. No obstant això, les perspectives i expectatives sobre aquest reforç són diverses o fins i tot oposades. En alguns casos, aquesta intervenció es reclama a fi de protegir la supervivència i el funcionament del mercat i, en d'altres, com un intent de reconstrucció de l'afeblit estat del benestar.

Les conseqüències de la crisi en la societat civil semblen igualment ambivalents, amb tendències que reforcen l'autoorganització, la solidaritat i l'ajuda mútua, com hem vist en les xarxes de suport veïnal o de producció maker, i d'altres que alimenten el punitivisme i la desconfiança envers l'altre, exemplificades en les pràctiques de vigilància veïnal o en diverses expressions de xenofòbia. La correlació de forces entre diferents actors, pràctiques i marcs socials definirà si avancem cap a un model social més vigilant i seguritari, com suggereixen diversos indicis, o cap a un de més solidari i democràtic.

Dependrà del context i del moment. A Espanya, pot ser que hi hagi un augment de la desconfiança arran de la gestió de la pandèmia. Però en altres països, on la gestió estigui sent millor, hi hagi un impacte menor de la COVID-19 o una relació entre el govern i l'oposició més constructiva, pot ser que es produeixi un efecte contrari. En aquest sentit, un moment clau serà la gestió de la reconstrucció. Caldrà esperar les polítiques públiques i els seus efectes, i els debats polítics i les reaccions a aquests debats, per comprovar-ho. 

És possible que sorgeixin protestes al voltant de la gestió de la pandèmia en alguns països. Un cas clar és el de la dreta i la ultradreta a Espanya, on des de fa setmanes se succeeixen els trending topics crítics amb el govern, molts d'ells alimentats per partits com Vox i les seves xarxes a Twitter, com hem analitzat en el marc del nostre projecte DataPolitik. Així mateix, ja estan sorgint plataformes d'afectats pel coronavirus, algunes de lligades a aquests mateixos partits.

Altres crítiques provenen de membres i sindicats del sector sanitari, prèviament exposats a anys de precarització i retallades. Per això no es pot descartar que sorgeixin plataformes que enllacin amb moviments previs de defensa de la sanitat pública.

D'altra banda, la crisi econòmica posterior serà clau, especialment en països en què l'augment previsible de la pobresa i la desigualtat vagi de la mà de retallades socials o ajudes insuficients. Experiències de connexió de protestes, com el bloc Plan de Choque Social, o altres de similars, podrien aglutinar demandes transversals en la societat. Aquestes peticions anirien adreçades tant a reforçar els serveis públics, sobretot en sanitat, com a protegir la reproducció de la vida, reclamant mesures com una renda bàsica universal o la regulació dels preus dels lloguers, entre altres.

Apareixeran noves maneres d'organitzar-se políticament, tot i que les formes prèvies seguiran vigents. Un cas de mobilització clarament marcada per la fase de confinament, a què ja he fet referència, és el que ha portat a terme la dreta i la ultradreta espanyola aquests dies, explotant la faceta digital i fent un ús particularment intensiu de plataformes corporatives com Twitter. D'altra banda, també hem vist les manifestacions a Israel o les mobilitzacions de treballadores sexuals a Andalusia, que han mostrat les primeres imatges de protestes en què es respecta la distància de seguretat. Finalment, probablement les expressions més creatives d'autoorganització social durant la pandèmia han tingut a veure amb les xarxes d'ajuda mútua i producció col·lectiva esmentades més amunt, i amb la compartició de tecnologia, coneixement, dades i debats en obert en plataformes com GitHub, ArXiv o Twitter.

Segons s'anuncia des de fa dies, s'està iniciant una nova crisi econòmica global d'almenys un any, i és previsible que hi hagi un increment de la pobresa i la desigualtat en un bon nombre de països. En principi, serà més gran allà on la COVID-19 hagi impactat amb més força, com és el cas d'Espanya. No obstant això, la capacitat dels estats d'esmorteir aquest procés serà clau. En aquest sentit, el repte fonamental per a aquesta legislatura de Govern de PSOE i Podem serà protegir les classes populars davant la crisi que s'acosta.

Sí. De fet, ja ho estem veient. En el cas espanyol, l'augment en l'ús d'internet o l'èmfasi continu en la transició digital per part del govern en són el símptoma i l'avançament. A més, la possibilitat que hi hagi restriccions de la circulació i de la reunió física de persones en els pròxims mesos farà que les infraestructures digitals operin, encara més del que ja ho fan, com un segon sòl social. Com a conseqüència, determinats temes guanyaran presència en l'agenda pública. N'és un la fiabilitat, l'estabilitat i el control d'aquestes tecnologies, amb les implicacions materials i geopolítiques que això té. Un altre aspecte important serà el de les seves dimensions i implicacions socials, psicològiques, econòmiques, ecològiques, legals, culturals... En aquest sentit, es reforçarà la idea que la digitalització no és només una qüestió de tecnologies o de desenvolupament econòmic, sinó un camp de batalla en el qual es defineixen les societats del present i del futur.

Hi ha hagut, hi ha i hi haurà un intens debat respecte d'aquesta qüestió. Això es pot apreciar en la discussió al voltant de les aplicacions de traçabilitat de contactes, que són una de les solucions tecnològiques considerades per un bon nombre de governs per a la fase de desconfinament. Mentre que, d'una banda, hi ha una proposta, anomenada DP-3T, completament descentralitzada i que assegura més privacitat, també hi ha solucions més centralitzades, com la Pepp-PT, que deixarien molt més marge de control a l'estat. A més, trobem que corporacions com Google i Apple tenen un paper determinant en aquest debat, cosa que en mostra i n'augmenta el poder en la societat digital. Si s'avança en el desenvolupament d'opcions invasives i centralitzades, diferents drets, que van des de la privacitat fins a la no-discriminació, es veuran afectats i, en aquest cas, és previsible que sorgeixin noves formes de resistència.

El projecte europeu DECODE, en què participem des del grup Tecnopolítica/CNSC, ha explorat estàndards tecnològics, legals i econòmics de gestió de dades alternatius als models centralitzats i extractivistes que són més respectuosos amb els drets de les persones usuàries. En aquest àmbit, tot està per fer.