23/7/20 · Recerca

«L'art té molt per oferir a la intel·ligència artificial»

Ruth West, artista científica, i Andrés Burbano, artista i professor universitari, són els coordinadors del darrer número d'Artnodes sobre art i intel·ligència artificial
Foto: UOC

Foto: UOC

Ruth West , artista científica, i Andrés Burbano, artista i professor universitari

 

La intel·ligència artificial (IA) ha començat a infiltrar-se en molts aspectes de la nostra vida; per a Ruth West i Andrés Burbano, això fa que la imbricació entre la IA i l'art sigui més rellevant que mai. Com a artista científica, West aprofita el potencial de les tecnologies emergents per combinar ciència i art i, en aquest procés, generar noves formes de percepció i de coneixement. I això no és tot, West dirigeix actualment el xREZ Art+Science Lab a la Universitat de Texas del Nord. Burbano és professor de l'Escola d'Arquitectura i Disseny de la Universitat dels Andes a Colòmbia. Les seves recerques com a investigador i artista exploren les interaccions entre ciència, art i tecnologia vistes mitjançant la lent de diverses disciplines, com ara les pel·lícules documentals, el so i les telecomunicacions i els relats cinemàtics algorísmics. West i Burbano han coordinat conjuntament el darrer número d'Artnodes, la revista acadèmica d'art, ciència i tecnologia de la UOC. En el número 26 veurem les maneres com la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic i els models generatius es relacionen amb l'art i el disseny. Artnodes acaba d'obrir una nova convocatòria d'articles per al número 27, que es titularà «Arts in the Time of Pandemics».

 

 

La intel·ligència artificial (IA) ha començat a infiltrar-se en molts aspectes de la nostra vida; per a Ruth West i Andrés Burbano, això fa que la imbricació entre la IA i l'art sigui més rellevant que mai. Com a artista científica, West aprofita el potencial de les tecnologies emergents per combinar ciència i art i, en aquest procés, generar noves formes de percepció i de coneixement. I això no és tot, West dirigeix actualment el xREZ Art+Science Lab a la Universitat de Texas del Nord. Burbano és professor de l'Escola d'Arquitectura i Disseny de la Universitat dels Andes a Colòmbia. Les seves recerques com a investigador i artista exploren les interaccions entre ciència, art i tecnologia vistes mitjançant la lent de diverses disciplines, com ara les pel·lícules documentals, el so i les telecomunicacions i els relats cinemàtics algorísmics. West i Burbano han coordinat conjuntament el darrer número d'Artnodes, la revista acadèmica d'art, ciència i tecnologia de la UOC. En el número 26 veurem les maneres com la intel·ligència artificial, l'aprenentatge automàtic i els models generatius es relacionen amb l'art i el disseny. Artnodes acaba d'obrir una nova convocatòria d'articles per al número 27, que es titularà «Arts in the Time of Pandemics».

 

Quin és el record més intens que us ha quedat quan penseu en les col·laboracions d'aquest número d'Artnodes?

Ruth West (RW): Fer aquest número de la revista va requerir col·laboració en molts aspectes. La col·laboració amb Andrés com a editor convidat va ser una part meravellosa del viatge. La profunditat del seu coneixement i la seva visió com a artista i professor universitari van ampliar la meva perspectiva sobre els aspectes històrics i contemporanis de la intel·ligència artificial creativa. Vam mantenir grans converses sobre l'evolució de la IA creativa i sobre com els autors participants en aquest número van ser capaços de condensar en el seu treball tot un espectre de punts de vista d'una rellevància cultural profunda. Aquest procés també va donar lloc a l'associació d'Artnodes i Leonardo/ISAST, que serà una plataforma més àmplia per a les noves i prometedores veus de l'art, la ciència i la tecnologia. D'altra banda, els treballs dels autors abasten múltiples dimensions —entre disciplines i entre col·legues—, i això fa que tots ells es qüestionin la naturalesa mateixa de la IA creativa. L'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial són un mitjà, una eina o un company creatiu? Encara que cada un dels articles té el seu propi punt de vista, els lectors veuran que en molts s'hi plantegen preguntes com aquesta de maneres diferents.

Andrés Burbano (AB): Penso que és important destacar la qualitat i la varietat de les contribucions. Per exemple, tenim articles de teòrics àmpliament reconeguts i amb trajectòries acadèmiques brillants als Estats Units. També hi tenim artistes que han escrit sobre obres concretes, comissaris que han analitzat les seves exposicions, desenvolupadors de programari que es qüestionen les seves eines, experts en visualització de dades que s'ocupen de la IA i les dades, etc. A això cal sumar-hi que les contribucions procedeixen de quatre continents diferents i que les dones constitueixen una part significativa dels autors d'aquest número. Hi ha articles en espanyol d'autors de l'Estat espanyol i de l'Amèrica Llatina, que fan que aquest sigui un número especial.

Com pot ser creativa la intel·ligència artificial?

AB: En comptes d'aventurar una resposta, em sembla més important mantenir present i oberta aquesta pregunta. La idea que les màquines poden ser creatives és sense dubte un agitador, tant per a la teoria de la creativitat com per a l'aprenentatge automàtic. Diversos autors que col·laboren en aquest número són prou agosarats per compartir les seves postures sobre aquesta qüestió, cosa que finalment permet que ens vegem reflectits a nosaltres mateixos en el que considerem que és la condició humana o la condició d'éssers creatius.

RW: En la meva obra, tracto personalment amb la tensió inherent causada en definir la creativitat en un context de col·laboració i de creació artística mitjançada per un sistema generatiu que utilitza, per exemple, l'aprenentatge automàtic i la IA creativa. No considero que puguem respondre aquesta pregunta en termes generals, és preferible que la deixem oberta. Soc incapaç d'imaginar com seria el futur de l'art si tinguéssim una visió ja fixada de la creativitat, o una solució per a aquesta pregunta. Coincideixo amb Andrés, deixar oberta aquesta pregunta és altament productiu no solament per a l'art, sinó per a tots els vessants de l'activitat humana.

Ens podríeu posar algun exemple de convergència entre la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic i l'art?

AB: Un exemple d'aquesta convergència és l'obra d'artistes com ara Memo Akten, que ens esperona a fer una reflexió profunda sobre allò que percebem visualment com un mirall de com ens veiem a nosaltres mateixos i de com donem sentit al món. També tenim Weili Shi, que va desenvolupar un mapa d'un planeta nou creuant dades de la Terra i de Mart. Un altre exemple és Mimi Onuoha, que adopta un enfocament creatiu i crític per explorar la relació entre IA, dades i problemes racials. En general, les dones són molt actives pel que fa a la intersecció entre IA i art. En qualsevol cas, he de dir que els artistes han centrat el seu treball en la IA i l'aprenentatge automàtic com a mínim des de la dècada dels seixanta.

Com penseu que aquestes convergències ens poden ajudar a evolucionar com a éssers humans?

AB: Les preguntes sobre si les màquines poden pensar o ser creatives ens obliguen a pensar d'altres maneres sobre el que ens fa humans. Són qüestions amb capacitat transformadora, atès com és de rupturista el seu nucli.

RW: La tecnologia evoluciona perquè hem evolucionat col·lectivament i hem anat més enllà, o són les tecnologies les que impulsen la nostra pròpia evolució? És una pregunta complexa.

Com canviaran l'art, la música i el disseny gràcies a la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic?

AB: Aquest número d'Artnodes mostra amb claredat que aquestes manifestacions artístiques ja estan canviant; no és que el canvi estigui en camí, és que ja el tenim aquí. Hem seguit projectes d'aprenentatge automàtic i d'aprenentatge profund que van del cinema a la dansa i de l'escultura a l'activisme. La pregunta més interessant és com es transformarà la IA gràcies a les contribucions i els debats que sorgeixen del treball dels artistes.

Quin paper penseu que hauria de tenir la creativitat humana ara que les tecnologies experimenten canvis a més velocitat que mai?

AB: La creativitat humana està entrellaçada amb la cultura a molts nivells. La trobem en el desenvolupament tecnològic, en la manera de comunicar-nos els uns amb els altres, en els discursos que construïm i compartim. El que passa amb l'art és que la creativitat es barreja amb altres processos, l'expressivitat, l'emotivitat i el pensament crític. Penso que aquests vessants de l'art fan que les tecnologies siguin menys simples, menys unívoques i més riques en significats.

RW: El que revelen els articles d'aquest número d'Artnodes és que tot just comencem a experimentar els canvis que es produiran quan l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial esdevinguin una part més integral de les pràctiques creatives humanes.

Com influirà l'art en l'evolució de la intel·ligència artificial?

RW: En la meva opinió, l'art de tota mena i en tots els suports basteix ponts entre nosaltres, entre cultures i idiomes, entre les dades i la fenomenologia de l'univers, per oferir-nos experiències úniques de nosaltres mateixos i del món que ens envolta. L'art serà el pont entre nosaltres, la nostra naturalesa col·lectiva essencial i inefable i l'evolució de la intel·ligència artificial.

AB: Penso que l'art té molt a oferir en el camp de la IA. És important entendre que les eines que avui són àmpliament utilitzades, com ara DeepDream, en realitat van néixer per la necessitat de visualitzar xarxes neuronals, de pintar-les, si ho vols dir així, per entendre-les millor. De cop i volta, aquella manera de visualitzar aquestes xarxes es va transformar en un fenomen d'imatges digitals psicodèliques la influència de les quals va arribar a tot el món. Amb això, va quedar clar que l'aprenentatge automàtic està més a l'abast que mai d'artistes, dissenyadors, activistes, entre altres.

Quines consideracions ètiques emergeixen de l'ús de la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic en l'art i el disseny?

RW: És fonamental subratllar que els problemes ètics relacionats amb la IA no es limiten al seu ús creatiu; formen part d'un tot que hem d'analitzar col·lectivament i d'una manera que sigui inclusiva i representativa de la diversitat per aconseguir una igualtat significativa.

AB: Els problemes ètics en relació amb la IA són infinits. L'aprenentatge automàtic està present en molts àmbits de la vida quotidiana: Quan fem una cerca en línia, quan fem una foto amb el mòbil, quan emprem la funció de compleció automàtica per acabar les frases dels nostres correus electrònics, etc. Moltes pràctiques creatives relacionades amb la IA proven d'extreure l'arrel d'aquests problemes ètics, com ara les bases de dades d'informació visual, els mètodes d'entrenament de xarxes neuronals o els sistemes de producció que sustenten dispositius com ara els altaveus intel·ligents.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca