6/8/20 · Salut

«La pandèmia de la COVID-19 ens ha ensenyat que l'ètica ha vingut per quedar-se»

Foto: Santi Iglesias

Foto: Santi Iglesias

Oriol Yuguero , responsable del Grup de Recerca Transversal de la Urgència i l'Emergència de l'IRBLleida, president del Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida i professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

 

A Ponent, la pandèmia de la COVID-19 ha posat en evidència les mancances del sistema sanitari català, que s'analitzaran pròximament des del Comitè d'Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Oriol Yuguero, responsable del Grup de Recerca Transversal de la Urgència i l'Emergència de l'IRBLleida i president del Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida, ha estat triat per formar-ne part i aportar la seva visió com a especialista en ètica, a més de treballar pel bon tracte que cal donar als sanitaris. Yuguero, que també és professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, apunta que la medicina del futur requereix el desenvolupament de la salut digital.

 

 

A Ponent, la pandèmia de la COVID-19 ha posat en evidència les mancances del sistema sanitari català, que s'analitzaran pròximament des del Comitè d'Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Oriol Yuguero, responsable del Grup de Recerca Transversal de la Urgència i l'Emergència de l'IRBLleida i president del Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida, ha estat triat per formar-ne part i aportar la seva visió com a especialista en ètica, a més de treballar pel bon tracte que cal donar als sanitaris. Yuguero, que també és professor col·laborador dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, apunta que la medicina del futur requereix el desenvolupament de la salut digital.

 

Formes part del Comitè d'Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut. Quin serà l'objectiu d'aquest equip de treball?

L'objectiu és reunir professionals de diferents àmbits i plantejar propostes que puguin ajudar a transformar i preparar el sistema, que els últims anys ha donat molt de si però que ara, arran de la pandèmia de la COVID-19, ha posat al descobert algunes mancances. S'ha d'aprofitar per aprendre del que ha comportat aquesta pandèmia.

Quines mancances s'han fet evidents aquests últims mesos?

Pel que fa a infraestructura, s'ha evidenciat la diferència del sistema sanitari català entre Lleida i la resta de territoris. Nosaltres només tenim un hospital amb uns recursos molt limitats i amb una atenció primària que moltes vegades tampoc no ha tingut els recursos que necessitava. D'altra banda, a tot Catalunya s'ha de treballar el tracte que es dona als professionals sanitaris, que han respost davant la pandèmia i molts dels quals ara, amb aquesta segona onada, han hagut de canviar les vacances i s'han hagut d'organitzar.

Quina serà la teva aportació com a especialista al Comitè d'Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut?

Treballaré l'empatia i el bon nom dels professionals sanitaris. La meva aportació serà el bon tracte als sanitaris perquè tinguin el lloc que els pertoca. Com a representant de Lleida, el meu paper també serà reclamar els recursos que ens pertoquen i que es tingui en compte la particularitat del nostre territori, que és molt diferent de la resta del país.

Lleida, de fet, està essent una de les grans afectades pel rebrot d'aquest estiu. Com ho esteu vivint?

Està essent una segona onada molt dura perquè molts dels professionals no han pogut fer vacances des del març i no han parat; l'hospital està ple i cada setmana esperem que sigui la darrera en què el nombre de casos augmenta. La gent està cansada i preocupada perquè no sabem cap a on anirà la pandèmia en una època en la qual en teoria ens tocava descansar després del que vam viure al març i l'abril.

Heu observat diferències entre la primera onada de pacients de COVID-19 i aquest segon brot?

Així com a la primera onada teníem molta gent gran que de seguida s'agreujava, en aquesta segona onada hem tingut gent molt jove i a la qual podíem donar d'alta. Teníem molt volum de pacients i això ha canviat la gestió del que havíem de fer i el que no. El canvi ha estat que la gent ha perdut una mica la por i s'ha confiat. En aquesta onada ens ha costat molt convèncer la gent que teníem una situació semblant a la del març.

Com a professionals, però sobretot com a persones, com us ha afectat emocionalment aquesta pandèmia?

Hem viscut moments molt importants i jo, com a president del Comitè d'Ètica Assistencial de la Regió Sanitària de Lleida, he hagut de parlar amb molts professionals perquè la COVID-19 ha tingut un impacte emocional molt fort en els sanitaris, sobretot en el fet de viure un final de vida i que la gent no es pugui acomiadar presencialment dels seus familiars. També hem tingut una allau de dades, no sabíem si un tractament funcionava o no, i, davant de la manca d'opcions terapèutiques, ens agafàvem al mínim indici. Ara tenim molta més informació, més estructurada, i això ens ajuda. Van ser uns mesos de caos, de no saber el risc de contagi ni com evolucionaria. Hi va haver molta incertesa.

Èticament hi va haver molt enrenou amb els protocols que decidien qui entrava a l'UCI o qui obtenia un respirador. Com vau viure aquests debats ètics?

Des del primer moment, al nostre hospital es va demanar l'opinió al Comitè d'Ètica per fer els protocols i, sobretot, per adequar l'esforç terapèutic als pacients que així ho requerien, tal com ja es feia abans. No va canviar res, es va posar de manifest una actitud que ja es tenia, que era prioritzar els pacients que podien tenir més rendiment i més opcions de millora a l'UCI. Quan els recursos són limitats s'han d'utilitzar per al màxim benefici. És més rendible que hi hagi a l'UCI una persona de 50 anys que tingui més opcions de curar-se que una de 85 anys.

Un altre dels fets clau durant aquests últims mesos, a més dels debats ètics, ha estat el desenvolupament de la salut digital. Quins avantatges té portar la salut a les pantalles?

Amb aquesta pandèmia el que ha quedat clar és que els sistemes de rastreig han d'anar vinculats al món digital. A Alemanya estan desenvolupant aplicacions molt útils, que mantenen la confidencialitat de les persones i que ajuden a rastrejar els casos. I davant de la falta de professionals que tenim, desenvolupar eines que puguin ajudar les persones a identificar quan estan greus i quan han d'anar a un hospital és molt útil, també amb vista a tenir-les per a una altra possible pandèmia en el futur. A Catalunya s'ha de desenvolupar un sistema de rastrejadors perquè cada vegada que hi hagi un rebrot no s'hagi de confinar un territori, perquè si no tot això es carregarà l'economia.

Per tant, Catalunya està començant el camí de la salut digital, però encara li falta molt per recórrer...

Exacte. Encara no està prou implementada, tot just ara comença. Ens ha agafat desprevinguts, però una vegada passi aquest segon brot ens hem de centrar a buscar eines i alternatives en l'àmbit de la salut digital. Per exemple, amb els joves, perquè ara que en tenim més casos, podria ser realment molt útil.

El futur de la medicina requereix aquest factor digital?

Sens dubte. Amb persones més grans és una mica més complicat, és difícil que s'adaptin a les pàgines web i a les aplicacions, però ara hi ha una generació que neix que estarà perfectament acostumada a consultar i fer la gestió emprant la salut digital. S'han de continuar desenvolupant eines que assegurin la confidencialitat, que siguin útils, i aquesta és la feina que s'ha de fer i per la qual Europa està apostant molt perquè veu que és el futur.

Quin missatge donaries als teus estudiants de la UOC?

Hem de mostrar que s'ha de treballar en el desenvolupament d'eines constantment perquè no saps mai quina epidèmia posarà a prova el que necessites. Si haguéssim tingut aplicacions preparades, hauria estat més fàcil afrontar la situació. Sempre hem de pensar idees per a reptes que puguin venir en el futur, encara que ens puguin semblar irreals, perquè potser els podrem posar en pràctica. També voldria confirmar una cosa: la pandèmia de la COVID-19 ens ha ensenyat que l'ètica ha vingut per quedar-se.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut