17/9/20 · Institucional

«L'hoquei és una manera de viure»

Foto: UOC

Foto: UOC

Elena Sans Pascual , estudiant del grau de Relacions Internacionals i jugadora d'hoquei

 

Amb només 19 anys, l'Elena Sans ja fa carrera internacional a l'hoquei. Al principi jugava amb el FC Barcelona i participava en lligues de nois fins que va tenir l'edat suficient per jugar amb noies. Ha participat en sis mundials amb la selecció espanyola en diferents categories. Ara fa dos anys que viu a Noruega, des d'on respon les nostres preguntes mentre comença a competir en la seva tercera temporada amb l'equip Sparta Sarpsborg.

 

Amb només 19 anys, l'Elena Sans ja fa carrera internacional a l'hoquei. Al principi jugava amb el FC Barcelona i participava en lligues de nois fins que va tenir l'edat suficient per jugar amb noies. Ha participat en sis mundials amb la selecció espanyola en diferents categories. Ara fa dos anys que viu a Noruega, des d'on respon les nostres preguntes mentre comença a competir en la seva tercera temporada amb l'equip Sparta Sarpsborg.

Com va sorgir la teva passió per l'hoquei?

Vaig començar fent patinatge artístic. Per la meva manera de fer les classes, una professora va recomanar als meus pares que em portessin a veure un partit d'hoquei. Quan hi vaig anar, em van cridar molt l'atenció tots els cops i la velocitat amb què es jugava. Després d'aquell partit ho vaig anar a provar un dia i des d'aleshores no he parat.

Quan vas veure que, en el teu cas, era més que un hobby?

Suposo que el veia com un hobby perquè era una activitat que m'agradava fer a més a més, però quan vaig començar a participar en competicions internacionals, la percepció va canviar. També a mesura que et fas gran tothom s'ho pren molt més seriosament i, quan jugues en lligues sènior, les responsabilitats són diferents. Si més no, el canvi més important és quan t'adones que l'hoquei és una manera de viure, que hi ha coses que aprens en el joc i en la convivència amb l'equip que es poden aplicar en el dia a dia.

La teva família i els teus amics ho van acceptar bé? Et van donar suport?

Sí, la meva família sempre m'ha donat molt de suport en tot l'àmbit esportiu. Per part dels meus amics tampoc no hi ha hagut mai cap problema, sobretot perquè els més propers a mi han practicat el mateix esport i saben de què es tracta. A més, un d'ells va marxar abans que jo a Alemanya. Són com la meva família.

De tota la teva trajectòria esportiva fins ara, quins moments destacaries?

Tot i que és difícil triar-ne un, el millor moment diria que va ser el Mundial U18 a Sant Sebastià o el meu primer mundial amb la lliga sènior, perquè mai no havia experimentat què significava jugar amb tant de públic i també perquè era el meu primer mundial.

Quan vas marxar a viure a Noruega?

L'agost del 2018. En acabar el batxillerat volia marxar fora i provar de jugar en altres competicions. Un equip es va posar en contacte amb mi i no m'ho vaig pensar dues vegades.

Quina vida fas allà?

Visc a Sarpsborg, un poble que és a una hora al sud d'Oslo. La vida a Noruega és bastant diferent que a Barcelona. A l'hivern a vegades es fa una mica pesat que hi hagi tan poques hores de llum o el fred, però t'hi acabes adaptant. La vida aquí és molt més tranquil·la, hi viu molta menys gent i tothom sembla més distant, però tampoc no em preocupo gaire perquè al final, quan tenim temps lliure, sempre acabem amb algunes de l'equip a casa d'algú mirant una pel·lícula.

Què és el que t'agrada més d'allà?

Sens dubte els paisatges.

Com és el teu dia a dia?

Cada setmana tenim hores d'entrenament diferents, però normalment varia entre tres i cinc hores de gel i tres de preparació física. Com que els entrenaments són a la tarda, dedico tots els matins als estudis.

I com et va el grau de Relacions Internacionals?

De moment, bé: estic molt satisfeta amb el funcionament de la UOC i amb els continguts de les diferents assignatures. Si tot continua pel bon camí, com fins ara, em queden dos anys i mig, aproximadament.

Com has aconseguit compaginar les competicions i els entrenaments amb els estudis?

El tema de l'organització és una cosa que ens inculquen des de petits, perquè amb entrenaments i campionats els caps de setmana ens hi acostumem i ja no hi pensem. Penso que la base no és tant organitzar el temps, sinó que quan en tens el sàpigues aprofitar al màxim. Per posar-ne un exemple, durant el batxillerat, mentre altres companys sortien de festa els divendres, jo aprofitava per fer els deures perquè sabia que el cap de setmana tenia partits. Ara, a la universitat, moltes vegades el meu pla és no deixar-ho tot per a l'últim dia, intento fer els treballs com abans millor i sense malgastar el temps, així si sorgeix cap imprevist soc a temps de reaccionar.

Hi ha cap recurs d'aprenentatge digital dels molts que s'ofereixen que t'agradi especialment?

Normalment utilitzo la metodologia PDF. Tot i així, he de reconèixer que un que m'agrada és LANGblog per a les presentacions.

Com ha estat la teva experiència amb el procés d’avaluació final virtual?

No he tingut cap problema amb els professors, tret d'una confusió en una prova d'avaluació. Tot i així, sempre que he tingut dubtes m'han ajudat, dins dels marges que es pot. Pel que fa a les proves d'avaluació final que es fan virtualment, al principi estava més nerviosa, però al final és com ser a l'aula, et concentres en el que fas i, si has estudiat, tot va bé.

Què t'agrada fer en el temps lliure?

M'agrada mirar futbol: segueixo especialment el Barça, masculí i femení, i l'Arsenal femení. També m'agrada anar a caminar amb la música posada o prendre alguna cosa amb els amics.

Què és el que trobes a faltar més vivint fora?

El que trobo a faltar més és la meva família i la meva «família postissa» (els meus dos amics que són com germans i els seus pares, que són els meus tiets, i han estat presents en tots els moments importants). En especial, el que trobo a faltar més és el meu gos, l'Snitch. Pel que fa al territori, la vida que hi ha, el moviment de gent i, sens dubte, el menjar... com a casa enlloc! En especial, el fuet, tot i que els meus pares m'envien paquets amb pernil i fuet. Catalunya és casa meva, i encara que t'agradi un altre lloc, a casa sempre et sents més segur. 

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional