«L'estudiantat podem i hem de ser la veu per millorar o canviar les coses»

 

Saps quines han estat les preocupacions principals del nostre estudiantat durant el confinament ? Hem parlat amb la coordinadora del Consell d'Estudiants per saber com van viure el semestre passat i també com afronten el nou curs. Diplomada en Turisme, graduada en Màrqueting i Investigació de Mercats, màster en Comerç Internacional i en Estratègies de Màrqueting, Francisca Moya té catorze anys d'experiència professional en comerç exterior i estratègies de màrqueting i promoció internacional. Actualment és la directora executiva i la cofundadora d'Atlas Marketing Studio i de l'empresa emergent NEO.

 

Saps quines han estat les preocupacions principals del nostre estudiantat durant el confinament ? Hem parlat amb la coordinadora del Consell d'Estudiants per saber com van viure el semestre passat i també com afronten el nou curs. Diplomada en Turisme, graduada en Màrqueting i Investigació de Mercats, màster en Comerç Internacional i en Estratègies de Màrqueting, Francisca Moya té catorze anys d'experiència professional en comerç exterior i estratègies de màrqueting i promoció internacional. Actualment és la directora executiva i la cofundadora d'Atlas Marketing Studio i de l'empresa emergent NEO.

Hi va haver preocupacions i reptes. Juntament amb la resta d'estudiants, les preocupacions principals van ser el canvi en el sistema d'avaluació, pel fet que no hi podia haver presencialitat en les proves finals; les mesures preses en matèria econòmica (hi ha la preocupació que hi hagi alumnes que no puguin continuar amb els seus estudis) i les pràctiques, ja que moltes empreses les feien de manera presencial. Per tant, el nostre repte principal va ser tenir la coordinació més gran possible entre l'estudiantat i la Universitat per obtenir les respostes a les inquietuds de la manera més àgil possible i així poder ajudar l'alumnat a solucionar les seves inquietuds en uns temps tan incerts.

Sobre com es farien les proves finals, des de la UOC es va dissenyar un sistema que permetia, en un percentatge alt dels casos, fer les proves de manera virtual i, a més, ampliar les dates de les proves en alguns casos. Respecte de la segona qüestió, que té a veure amb les noves matrícules i com s’hi pot fer front, la Universitat ha tractat aquest tema de manera personalitzada amb qui tenia cap problema, i ens consta que totes les consultes s'han solucionat amb la màxima celeritat possible. Respecte de les pràctiques, també ha fet totes les accions necessàries per reubicar les persones que no les podien continuar amb normalitat i estan donant solucions per a l'alumnat que hagi de començar-les aquest semestre.

Dins de la nostra comunitat d'estudiants vam rebre prop de mil consultes (suggeriments, opinions, queixes, etc.). Com en tota època d'incertesa, calia intentar donar suport a l'estudiantat amb solucions per a preocupacions com ara la conciliació i per a una flexibilitat més gran de l'alumnat a l'hora de fer-les. 

D'altra banda, hi va haver estudiants que estaven d'acord a fer les proves en línia i d'altres que les volien fer presencials, però el més important era la seguretat i la salut de tot l'alumnat i de totes les persones de la Universitat. Per això, la solució més equitativa i respectuosa va ser fer el nombre més gran de proves virtuals i adaptar altres assignatures a l'avaluació contínua. Cal recordar que en aquesta universitat hi ha uns estàndards de qualitat i acreditació que s'han de complir per al bon desenvolupament dels estudis, de manera que es va crear una plataforma específica que complís tots els requisits per fer les proves finals i que ha tingut molt bons resultats. 

Els consells d'estudiants comencen el seu camí amb cinquanta membres durant un mandat de tres anys de manera desinteressada. És molt habitual que al llarg d'aquest temps hi hagi baixes per diferents motius: finalització d'estudis, canvi de feina, càrregues personals... Una infinitat de causes que fan que alguns membres hagin de renunciar al seu càrrec. Per això, quan l'antiga coordinadora, Mont Romans, va cedir el seu, vaig decidir presentar-m’hi ja que havia estat la coordinadora adjunta fins aleshores. En aquesta candidatura vaig ser votada pels meus companys del consell i així vaig prendre el càrrec. Mont Romans continua al consell com a membre actiu i ha fet una feina excel·lent. El traspàs entre les dues va ser fàcil, ja que, com a adjunta fins aleshores, estava al seu costat per tot el que necessités. 

La responsabilitat en qualsevol dels càrrecs és alta. Tenim diversos grups de treball sobre diferents temes: igualtat, transparència, defensa de l'estudiantat, comunicació, representació interna i externa... La feina està molt repartida entre els membres del consell, que som bastant actius en tots els temes. Fem dues reunions anuals i quatre més de la junta permanent, on intentem establir objectius i línies d'actuació en cada grup i que tot es desenvolupi de la manera més fluida possible. 

Me'ls va donar tots i més. Ho vaig aprendre tot d'ella i va ser un plaer treballar al seu costat.

Sempre m'ha agradat la representació. Suposo que ve de vocació: he estat delegada moltes vegades i he representat altres grups d'interès en organitzacions. Quan vaig veure la convocatòria, no vaig dubtar ni un moment a presentar-m’hi. Ho imaginava semblant però no igual. La realitat és que aquesta representació no és un passeig pels núvols. Sabia i esperava que impliqués responsabilitat i treball, però la realitat és que és una feina en si mateixa, no solament per a mi com a coordinadora, sinó per a qualsevol membre actiu del consell. Hi ha moltes reunions, però això no és el que realment importa, sinó la feina diària que fan tots els membres, perquè els temes de què es tracta arribin a un fi positiu per a l'estudiantat. 

Sens dubte, de la implicació dels membres: és un consell molt actiu i receptiu, hi ha persones de tota mena i és enriquidor per a tothom. En les últimes sessions, hem après a parlar i a escoltar més i millor, a entendre'ns més i a prendre decisions més bones. El meu orgull són els membres i la feina que hem fet en gestió de processos per millorar el treball diari i la presa de decisions.

 Internament, m'encantaria deixar fixat el sistema de grups de treball i dinamització dels consells i que els que venen poguessin continuar. Externament, el nostre repte principal és la comunicació des del consell cap a l'estudiantat, cosa que m'encantaria millorar moltíssim. Per descomptat, també continuar defensant els drets de l'estudiantat i poder ser-ne l'altaveu davant la Universitat contra qualsevol adversitat.

L'estudiantat podem i hem de ser la veu per millorar o canviar les coses, perquè siguin millors, per evolucionar i progressar juntament amb el sistema. És en l'estudiantat on es detecten els problemes, situacions que es poden millorar i ser la veu unida cap a la universitat o el sistema universitari. El paper de la comunitat és el de comunicar i parlar quan sigui necessari sobre el tema que es necessiti canviar, reinventar o crear per continuar millorant. Des de la comunitat hem d'aportar i reclamar valor quan calgui.