«Els recursos d'aprenentatge de les assignatures s'estan adaptant al model d'aprenentatge per competències»

 Ciro Llueca

Ciro Llueca

17/02/2021
Xavi Aguilar
Ciro Llueca, director de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge i de l'Editorial UOC

 

El material pedagògic que la UOC lliura als seus estudiants està immers en un procés de transformació que tendeix cap a l'atomització i la diversitat. La valoració que en fa l'estudiantat se situa per sobre de la mitjana històrica, i això esperona l'equip que hi ha al darrere a continuar digitalitzant i innovant en matèria de continguts. En aquesta entrevista, Ciro Llueca, director de l'Àrea de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge i recent nomenat director de l’Editorial UOC, explica com evoluciona aquest procés de canvis i dona pistes sobre com seran els recursos d'aprenentatge del futur.

Per si algú no n'està al cas, què entenem per recursos d'aprenentatge i quines tipologies de recursos hi ha?

La UOC es distingeix d'altres universitats, i especialment d'altres universitats a distància, perquè facilita a l'estudiant tots els recursos pedagògics que pot necessitar durant la formació acadèmica. Tot aquest ventall de continguts que l'estudiantat necessitarà al llarg del curs constitueix els recursos d'aprenentatge, que poden ser de tota mena. Els dividim en dos grans grups: els recursos que elaborem directament des de la UOC, com si fóssim una editorial o una productora audiovisual o multimèdia, i els que ja existeixen en el mercat i dels quals gestionem els drets d'ús per posar-los a disposició dels estudiants.

Tal com dius, tot aquest material pot tenir una gran diversitat de formats. Hi ha algun límit?

Actualment tenim un catàleg amb una oferta molt variada de tipologies, però no hi ha límits. El professorat tria el més pertinent per a la formació dels seus estudiants i preparem aquests recursos amb una sèrie d'òrgans de la Universitat que acompanyen els professors en la selecció i la gestió del material. Tenim els assessors pedagògics de l'eLearn Center -amb el repte d'innovar permanentment en el model docent-, els especialistes tecnològics i un equip d'experts que col·labora per presentar els continguts de la millor manera possible. Per exemple, per ensenyar com és un cervell per dins, el més eficaç és tenir-ne imatges o poder-ne fer un recorregut virtual. I per fer una anàlisi crítica d'un text literari o d'una sentència cal tenir els textos originals. La gamma de tipologies de recursos d'aprenentatge és tan gran com la mateixa indústria: fonamentalment són de tipus textual, audiovisual i multimèdia, però també tenim bases de dades, programari, pàgines wiki, animacions, pel·lícules, webs... El que sigui més convenient per a cada assignatura.

Com que els estudis, d'alguna manera, estan vius i els professors busquen noves maneres d'ensenyar, aquests recursos d'aprenentatge també hi han d'estar. Evolucionen i canvien amb el temps?

Absolutament. Des de sempre s'ha fet un procés d'actualització dels recursos. A vegades és per temes menors, com ara actualitzar dades amb altres de més recents, i es fa de manera ordinària d'acord amb el pas del temps. Però també fem una segona actualització més a fons, quan es detecta que els estudiants o els professors no estan prou satisfets amb els recursos. A banda, des del 2016, s'està produint un pla de transformació dels recursos d'aprenentatge de totes les assignatures per adaptar-los al model d'aprenentatge per competències. Cada any anem canviant totes les assignatures d'un programa determinat perquè hem vist que, pedagògicament, per als estudiants és més convenient rebre els continguts amb una combinació de formats digitals (sobretot textual, audiovisual i multimèdia) i més atomitzada. La idea és tenir més quantitat de recursos però menys voluminosos i que, per exemple, el clàssic manual textual de centenars de pàgines es pugui convertir en una combinació de diversos recursos més amables i més pertinents per a cada assignatura, però també posant el focus en el temps real de què disposa l'estudiant. Si l'assignatura és de sis crèdits, el contingut ha de ser l'equivalent a aquest volum de dedicació, sempre d'acord amb les instruccions del professorat.

És el que demana el nou temps, oi?

Exacte, com un altre aspecte molt important: l'accessibilitat. Els materials s'han d'adaptar a les necessitats i capacitats dels estudiants, tant pel que fa a l'accessibilitat per a diversitat funcional greu o lleu -i en això la UOC ha de ser un referent- com a la portabilitat. Els recursos que abans només podien ser llegits des d'un ordinador ara han d'estar preparats per a tauletes o telèfons intel·ligents. I tot això, amb una producció professional que segueix una sèrie de criteris per oferir la màxima qualitat possible, amb un estil diferenciador, una visualització de qualitat i uns detalls molt acurats. El repte continu és que siguin més atractius i intuïtius.

I aquesta actualització i creació constants es compaginen amb un procés de digitalització dels recursos.

També ha estat un canvi molt important. En cinc anys hem passat d'enviar fotocòpies de recursos d'aprenentatge textual a casa dels estudiants a tenir, ara, la majoria del material únicament en format digital. No solament hem pogut invertir més diners en recursos més nous i de més qualitat, sinó que ara som coherents amb la naturalesa completament digital de la UOC, i contribuïm a una responsabilitat mediambiental més gran de la nostra societat.

La digitalització no s'ha conclòs, però el paper sí que s'ha eliminat, oi?

Sí. El 2016, un terç dels recursos econòmics dedicats a recursos d'aprenentatge es destinava a imprimir mòduls i enviar-los a domicili. A partir de molts esforços d'adaptació del professorat, aquesta xifra ha baixat a un 10 % perquè hem deixat d'enviar els mòduls impresos, hem canviat llibres en paper per llibres electrònics, hem substituït els DVD per la reproducció en continu i també s'han digitalitzat altres recursos. Encara enviem a domicili ginys com ara plaques d'ordinador i alguns llibres, si el professor considera que són la millor opció que hi ha al mercat i no hi ha cap alternativa digital. No podem anar més ràpidament que el mercat editorial espanyol, que encara és molt analògic. Si fos més madur, com el nord-americà, aquesta transició hauria estat més ràpida.

Quants recursos d'aprenentatge teniu?

Cada any n'afegim entre 4.000 i 5.000, que actualitzem o produïm de bell nou. El setembre passat vam posar a les aules prop de 18.000 recursos propis i uns 30.000 recursos de tercers. A més, cal sumar-hi les baixades de la col·lecció digital, que s'acosten als 4 milions anuals, i altres elements com ara milers de llicències de programari de més de 70 programaris diferents.

Com obteniu el retorn sobre la satisfacció dels estudiants?

El sistema més evident és l'enquesta que es fa a final del semestre. Es fa una valoració de cadascuna de les assignatures i es demana el grau de satisfacció amb els recursos d'aprenentatge. S'ha mesurat des del començament de la UOC i la mitjana històrica és que un 69 % dels estudiants està d'acord o molt d'acord amb els recursos d'aprenentatge rebuts. Actualment estem en un 72,4 %, és a dir, per sobre de la mitjana històrica. Aquest augment de valoració dels darrers anys ens fa estar satisfets perquè entenem que avala el pla de transformació dels recursos. Sobretot, havent fet una cosa tan arriscada com deixar d'enviar materials als domicilis, que molts estudiants preferien com a estímul psicològic per començar el curs. Les enquestes es complementen amb altres eines de validació d'aquests continguts.

Quin pes específic tenen els recursos d'aprenentatge en el model d'estudi que proposa la UOC?

Tenen molta importància. El model de la UOC gira entorn de tres eixos: l'acompanyament acadèmic de l'estudiant que fa el personal docent, el qual dissenya, acompanya i avalua els estudiants; la tecnologia, per tenir un campus virtual que, tot i el creixement exponencial dels darrers anys, permet l'accés als 77.000 estudiants matriculats, i en tercer lloc hi ha els recursos d'aprenentatge que tenim a disposició dels estudiants. És un element diferenciador de la resta d'universitats.

Els recursos que genereu es comparteixen amb altres universitats o entitats?

Puntualment, altres universitats ens demanen autorització per fer servir els nostres recursos. Anant molt més enllà, la UOC, pel seu compromís amb la ciència oberta i d'acord amb el Pla de coneixement obert, després de sis semestres obre la majoria dels documents. Per tant, tres anys després de ser creat, el recurs torna a la societat en la seva plenitud i hi poden accedir altres universitats, administracions públiques i també qualsevol ciutadà.