«A l'inici del confinament el consum de llibres electrònics va augmentar fins a un 140 % a l'Estat espanyol»

 Roger Canadell

Roger Canadell

22/04/2021
Àngels Doñate
Roger Canadell, professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

 

La diada de Sant Jordi és la festa dels lectors i les lectores…, com també ho és dels autors i les autores i dels professionals del món literari i editorial. Roger Canadell, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, viurà la diada d’aquest 2021 des de diferents papers de l’auca: lector i professor, acaba de publicar Et devia una carta. Correspondència Miquel Martí i Pol - Joan Oliver (1961-1983) (EUMO), testimoni de l’amistat entre aquests autors, però també de la construcció d’una xarxa cultural en temps de dictadura i de la realitat de la literatura catalana en aquells anys. Tot i que tornarem a viure la festa en pandèmia, Canadell comenta: “Sembla que amb les mesures sanitàries i les restriccions de capacitat podrem viure un Sant Jordi força més comunitari”, i es mostra optimista del futur que arriba, ja que, segons diu: “Col·lectivament serem més responsables del nostre consum cultural perquè haurem pres consciència de la importància d’allò que durant molt de temps no hem pogut viure amb normalitat.”

Com neix Et devia una carta. Miquel Martí i Pol - Joan Oliver (1961-1983)? Què et va apropar a aquest projecte? 

Com a veí de Roda de Ter i com a filòleg fa anys que estic implicat en l’activitat de la Fundació Miquel Martí i Pol, i també en vaig ser director adjunt. Mantinc relació amb la família del poeta i això va fer que l’any 2019 Montserrat Sans, la vídua de Martí i Pol, m’ensenyés tot de material —del qual posteriorment va fer donació al llegat de la Fundació— que contenia la correspondència mantinguda entre el poeta de Roda i Joan Oliver, des de 1961 fins a 1983. A partir d’aquesta donació vaig començar a fer recerca d’arxiu, a Roda, Barcelona, Sabadell..., i va aparèixer més documentació manuscrita i mecanoscrita que evidenciava que el 1986 Antoni Turull, nebot de Joan Oliver, amb la col·laboració del mateix Miquel Martí i Pol, ja havia començat a preparar l’edició d’aquest epistolari. Finalment, Martí i Pol va desestimar la publicació de les cartes per les afirmacions comprometedores que hi apareixen, referents a escriptors, polítics, artistes i editors, però va deixar escrit que amb el pas dels anys aquell material tindria un valor “com a document històric, literari i sociològic”. Aquesta afirmació va ser el que em va empènyer a reprendre l’estudi i l’edició que s’havia començat ara fa 35 anys.

Què hi pot trobar un lector o una lectora en aquest llibre? 

Quan vaig llegir les cartes per primera vegada, de seguida vaig tenir la sensació que aquella correspondència era interessantíssima per molts motius, però tots ells es poden resumir en tres. En primer lloc, aquesta correspondència és el testimoni d’una amistat creixent entre dos grans amics escriptors. Llegir-les permet conèixer de primera mà la vivència íntima d’esdeveniments personals, com les malalties respectives, les dificultats econòmiques, les il·lusions, les relacions amb altres escriptors i artistes, etc. En segon lloc, les cartes mostren com, en temps de dictadura franquista i també durant l’anomenada transició, escriptors de diferent generació (Oliver era 30 anys més gran que Martí i Pol), de procedència social i geogràfica diversa i amb trajectòries vitals ben diferents tenien consciència de construir conjuntament una xarxa cultural comuna arreu del territori català. I en tercer lloc, el diàleg que mantenen Miquel Martí i Pol i Joan Oliver reflecteix la realitat de la literatura catalana i del món de l’edició entre els anys seixanta i vuitanta. Cal recordar que des de 1975 el poeta de Roda s’ha mantingut com l'autor més publicat en llengua catalana i que Joan Oliver va ser, fins als vuitanta anys, director literari de l’editorial Aymà-Proa.

Per a tu, què aporta una carta a l’hora d’entendre un autor i la seva obra? 

L’edició d’una correspondència com la que es recull a Et devia una carta no és altra cosa que la difusió pública d’un diàleg escrit des de la intimitat i la franquesa per part de dos grans escriptors. Això permet conèixer sense gaires filtres aspectes biogràfics poc coneguts: estats d’ànim, projectes, il·lusions, decepcions... Però alhora, en el cas de Martí i Pol i Oliver, tenim la sort que algunes de les cartes recullen l’opinió, la crítica o la justificació d’algunes obres pròpies. I això, com podeu imaginar, té un interès extraordinari: trobar noves pistes de lectura per a llibres com Estimada Marta, L’hoste insòlit o Poesia empírica és fascinant.

Ara ja no s’escriuen tantes cartes... Creus que es perdrà aquest gènere?

Els lectors que gaudim llegint epistolaris i els editors o els curadors que coneixem el valor d’aquest tipus de material ens preguntem si d’aquí a uns anys podrem recuperar de les bases de dades els correus electrònics personals o els missatges intercanviats mitjançant les xarxes. El que sí que es pot afirmar sense por d’equivocar-nos és que en bona part d’aquesta manera de comunicar-nos que tenim des de l’aparició de la tecnologia digital —que ens facilita moltes coses, tot sigui dit— s’haurà perdut la cadència lenta de l’anar i venir d’unes paraules que moltes vegades eren esperades amb deler. Personalment, quan llegeixo les “converses escrites” que són els reculls de cartes em venen al cap les paraules de Maragall a l’Elogi de la paraula: “Jo tinc fe sobretot en la conversa, perquè és el mode més natural de comunicació verbal, i conté en germen tots els altres. Hi ha en ella una penetració més forta dels esperits que s'hi ponderen i equilibren.”

Com a escriptor, i lector, viuràs un Sant Jordi de nou en pandèmia. Llegir és un acte íntim que ha sobreviscut. Què passa amb la part social, festiva, econòmica al voltant del llibre? 

A diferència de l’any passat, sembla que amb les mesures sanitàries i les restriccions de capacitat necessàries aquest 2021 podrem viure un Sant Jordi força més comunitari que l’any passat. Evidentment no veurem les aglomeracions als passejos, les rambles i les places del país, ni cues atapeïdes de gent a la cerca d’una dedicatòria, però tot i això són moltes les iniciatives i les propostes de tot tipus —moltes a les xarxes— que ajudaran a mantenir mínimament l’esperit festiu de la diada. Jo soc optimista de mena i penso que col·lectivament, després dels estralls que la pandèmia causa en l’àmbit de la cultura, gaudirem més i serem més responsables del nostre consum cultural perquè haurem pres consciència de la importància d’allò que durant molt de temps no hem pogut viure amb normalitat: presentacions de llibres, conferències, visites a les llibreries, anades al teatre, al cinema o a concerts, etc.

Durant el confinament, diuen que l'hàbit lector ha crescut. Com ho valores?

Efectivament, l’estudi que ha fet el Gremi d’Editors sobre els hàbits lectors de la població espanyola indica que s’ha arribat a màxims històrics en els índexs de lectura a l’Estat: un 57 % de persones llegeixen una mitjana de gairebé vuit hores i mitja cada setmana, la qual cosa és molt esperançadora. De fet, l’augment progressiu va començar fa deu anys, quan es va arribar a la xifra preocupant d’un 45 % de lectors habituals. No obstant això, des dels mitjans de comunicació, les xarxes, les biblioteques, les escoles, els instituts i les universitats, cal vetllar constantment per mantenir l’interès per la lectura. I, posats a demanar, un tipus de lectura que no només ens distregui, sinó que, a més, ens faci millors.

El paper sempre serà el paper. Però els audiollibres, els llibres digitals... guanyen espai. 

Les estadístiques ens diuen que, durant el temps de confinament i de restriccions de mobilitat, a l’Estat espanyol el consum d’audiollibres i llibres digitals ha augmentat molt (fins a un 140 % i un 250 %, respectivament, durant les primeres setmanes del confinament!). Els qui fa temps que treballem com a docents en l’àmbit de la filologia i l’edició digital sabem que el digital, amb més o menys grau, ha arribat per quedar-se en el món de l’edició. L’error és plantejar com una batalla la convivència entre el llibre en paper —que, per sort, el tindrem sempre, n’estic convençut— i el llibre digital. Cada un aporta en moments i en contextos diferents la seva riquesa: l’un permet un vincle més afectiu, diuen els experts, i l’altre ofereix unes possibilitats de cerca, de portabilitat i d'emmagatzematge indubtables. El que és important és que, com fem al Màster d’Edició Digital de la UOC i als postgraus que se’n deriven, els professionals del món del llibre estiguin ben preparats per poder treballar de manera efectiva en el món de l’edició, ja sigui en digital o en paper, per garantir publicacions de qualitat.

Què ens ha comportat la literatura que hem anat a buscar en aquest temps d’incertesa?

Segurament hi ha tantes respostes a aquesta pregunta com lectors. A mi em sembla que la literatura, pel fet de pertànyer al terreny de la sapiència (de sapere, d’on provenen les paraules sabor i assaborir), ens ha ajudat a conviure de manera més tranquil·la, des de la interioritat, amb la inevitable incertesa de la vida.

El lector i la lectora... neixen? O es fan?

Indubtablement, es fan. Si a les cases, a les aules, a les biblioteques, als metros, a les places, als mitjans de comunicació... hi ha llibres, es parla de llibres, s’intercanvien i es recomanen llibres, la gent llegeix més. Els pares, i les mares, és clar, juguem un paper molt important: llegir conjuntament —quan els fills són petits, però també quan són adolescents— i deixar llibres a l’abast per triar i remenar és essencial per estimular i educar l’hàbit lector. Aquest seria el millor pla nacional per fomentar la lectura!

I una pregunta més personal...: el Roger escriu i rep cartes? 

Em fa molta il·lusió rebre cartes i, si puc, escriure’n. Però la veritat és que passa poques vegades, des de fa uns anys. Procuro escriure’n en moments especials de les vides de les persones que estimo. Continuo pensant que la carta, com també molts altres textos de creació, conserva aquell silenci previ, aquella aturada necessària del ritme frenètic del dia a dia que ens permet prendre consciència, dir, construir, crear i no només comunicar.

Enllaços relacionats