«Volem que les empreses de l'entorn rural puguin aplicar el més ràpidament possible la tecnologia 5G»

20/05/2021
Andrea Romanos
Albert Pujol, impulsor del projecte CoebreLAB 5G Rural i alumni de la UOC

 

A Móra d’Ebre s’ha instal·lat, recentment, CoebreLAB 5G Rural, el primer laboratori a Catalunya ideat per testejar aquesta nova tecnologia. L’objectiu del projecte és assegurar que els nous serveis digitals es desenvolupen equitativament, tenint en compte les necessitats de la ciutadania de cap a cap del territori, alhora que s’estimula la innovació a l’entorn rural. Parlem amb Albert Pujol, alumni de la UOC i un dels impulsors del projecte.

En què consisteix el projecte CoEbre LAB 5G rural?

CoEbre LAB és un laboratori d’innovació social digital, que neix a la Ribera d’Ebre l’any 2018. El que pretén és tirar endavant accions, iniciatives, activitats i projectes al voltant de la societat digital que afecten la quàdruple hèlix, que vol dir: la ciutadania, l’Administració pública, les empreses i la universitat. El que fa aquest laboratori és captar, a través de reunions amb gent representant d’aquesta quàdruple hèlix, reptes que es puguin resoldre a través de la digitalització. Actualment disposem d'una nau amb un sistema 5G que ofereix serveis per a empreses que volen testejar aquesta tecnologia. I, evidentment, tot s’emmarca en aquest entorn rural, reconegut per la Unió Europea, i treballem molt amb les companyes de l’àrea de dinamització rural, que ens ajuden a arribar a qualsevol sector econòmic de l’entorn.

L’abast del 5G encara és molt limitat. Què aporta aquesta tecnologia i per què és tan revolucionària?

La tecnologia 5G aporta bàsicament tres coses. La primera és la baixa latència, que seria el temps de resposta dels aparells respecte als seus servidors, que li encomanen la informació. El temps de resposta es calcula que és de 2 mil·lisegons, la qual cosa vol dir que tindrem una tecnologia amb temps de resposta ultraràpida per primera vegada. El segon gran avenç que té la tecnologia 5G és la quantitat de connectivitat d’aparells per quilòmetre quadrat, que es calcula que és d’un milió. Ara, tots sabem que el dia que anem a una manifestació o a un camp de futbol, ens falla la connectivitat, perquè la tecnologia 4G té un topall molt més notable. I la darrera cosa és, evidentment, la velocitat: amb el 5G parlem de 100 vegades més velocitat. Això passa perquè, en el 5G, els repetidors cal que estiguin connectats obligatòriament en fibra òptica.

Quin impacte tindrà aquesta tecnologia en les nostres vides?

Com ha passat amb totes les generacions, els primers anys són molt importants per a les empreses. I en aquest cas, especialment, perquè la inversió que han de fer les operadores per tal que el servei arribi al públic és enorme. Han de canviar tots els repetidors, cosa que és una gran despesa, i no es farà excessivament ràpid. Segurament, fins d’aquí a dos o tres anys no podrem valorar la tecnologia 5G. Però les empreses i les administracions públiques estan fent pilots amb nous serveis i productes que ja estan donant molt bons resultats.

Les veus més escèptiques del 5G diuen que aquesta nova generació mòbil no suposarà un canvi disruptiu. Què en penses?

Aquest és un tema que cal explicar des del punt de vista social. Qui diu això té certa raó, des de la perspectiva que el 4G, respecte al 3G, no ha suposat un canvi disruptiu. Les generacions mòbils duren 10 anys: els primers 5 anys —com ha passat amb totes— estan pensats per a les empreses, i per tant no es veuran uns grans beneficis per als usuaris. Es calcula que el 5G va començar el 2020, i això és molt recent, i la triple innovació d’aquesta tecnologia —que passa per la baixa latència, la ultravelocitat i la capacitat d’absorbir molts aparells— encara s’està provant. I per això neix el nostre projecte.

També passa una cosa, que és que a Catalunya tenim el Mobile World Congress, la fira mòbil més important del món, cosa que fa que els mitjans parlin moltíssim de la tecnologia i molts experts facin previsions. Aquestes previsions passen a ser notícia, i la notícia sembla que hagi de ser immediata. Hem d’entendre que la 5G serà una generació que, com totes, tindrà les seves etapes, i ara ens trobem en una que encara és molt inicial.

I pel que fa als habitants de les terres de l’Ebre, quin impacte positiu pot tenir, precisament, el 5G en un entorn rural?

És evident que la tecnologia, ben aplicada, ben dinamitzada, transforma una societat. El primer objectiu que té el nostre projecte és que les empreses situades a l’entorn rural coneguin i puguin aplicar, el més ràpidament possible, la tecnologia 5G una vegada estigui disponible. Serà un lloc on provar, investigar i fer innovació, per, d’aquí a dos anys, poder oferir nous serveis que estiguin ubicats a l’entorn rural. El segon objectiu, en el que ja treballem, és la realització d’una formació professional relacionada amb el 5G amb el Departament d’Ensenyament, perquè caldran molts tècnics per fer una transformació d’aquestes característiques i per aprofitar la tecnologia. Això vol dir que volem crear talent aquí, a l’entorn rural, i retenir-lo perquè no marxi a l’entorn urbà. Però també volem captar talent i ser un espai, l’entorn rural, on cada vegada més empreses vulguin venir a provar, implantar o crear negocis. I, finalment, el que també pretén la Generalitat és que aquesta sigui una prova pilot que en els propers anys es pugui estendre a tot l’entorn rural català.

Quin tipus de sectors, concretament, se’n beneficiaran?

En primer lloc, per exemple, el sector agroalimentari. Bona part del camp ja està sensoritzat, però amb tecnologies no tan ultraràpides com la 5G. El que es vol és tenir un temps de resposta molt més ràpid, i això es treballa amb simulacions que van d'acord amb el dia a dia del sector.

D'una altra banda, està el sector sanitari. Amb el Catsalut impulsem un projecte d’hospitalització domiciliària en l’entorn rural, en aquest cas amb una prova que serà a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. Es vol sensoritzar una habitació i que algú pugui estar hospitalitzat a casa seva –i, evidentment, sigui supervisat des de l’hospital comarcal–, i que després això pugui ser exportable a altres hospitals comarcals del país.

També treballem amb empreses de drons, amb un projecte de digitalització del turisme rural amb sensors, i la Generalitat té interès que la connectivitat pugui arribar a parcs naturals, accidents geogràfics o entorns de muntanya, amb una connectivitat com toca al segle xxi.

Com t’han ajudat, professionalment, els estudis a la UOC?

Jo venia del món de la tecnologia, perquè soc informàtic, però el que em va permetre la UOC va ser fer uns estudis superiors des del meu poble, Móra d’Ebre, que té 5.500 habitants, amb la mateixa qualitat amb què els fa qualsevol persona que està a qualsevol ciutat del món. Vivint en un entorn com el meu, i fent uns estudis d’acord amb els projectes que duc a terme, és evident que la universitat m’ha permès aprendre, i sobretot entendre molt millor la meva feina, i millorar-la dia a dia. La gran diferència és en aquest punt. L’entorn rural necessita poder continuar amb una formació durant tota la vida, i la UOC t’ho permet. Jo ho vaig poder fer sense renunciar al meu lloc de treball, i a casa meva.

A la UOC vas estudiar primer el grau de Multimèdia i després el màster de Direcció d’Empreses (Direcció de les Organitzacions en l’Economia del Coneixement). Quin aprenentatge concret destaques de cadascun dels estudis a l’hora d’afrontar el repte d’aquest projecte?

Estudiar una titulació superior sempre et fa agafar uns hàbits que són molt positius a l’hora de condensar, d’analitzar i d’aprendre conceptes. Això m’ho va donar sobretot el grau de Multimèdia, on vaig poder visualitzar el potencial que té la tecnologia lligada a la part més audiovisual. Els streamings o YouTube no existien quan jo vaig començar el grau, i deu anys després s’ha demostrat com de pionera va ser la universitat en aquest sentit.

Però, per a mi, el gran salt d’aquest projecte en concret va ser el màster universitari de Direcció d’Empreses (Direcció de les Organitzacions en l’Economia del Coneixement), que vaig fer ja seguint la creació de CoebreLAB, perquè eren uns estudis que em permetien aprofundir molt en la innovació. Aquest concepte de l’economia del coneixement em va fer aprendre com hem de canviar l’economia del segle xix o xx cap a la nova economia del segle xxi. Ara puc aplicar tot això al lloc on visc, i on vaig néixer. Per part meva, sense la UOC i aquests estudis això hauria estat impossible.

La UOC posa un gran èmfasi en el fet que els seus graduats tinguin les eines per enfrontar-se als reptes de futur de la societat. Essent aquest el focus principal del projecte, què et vas endur de la universitat que et va fer voler desenvolupar la innovació en un entorn on encara hi ha una gran bretxa digital?

En primer lloc, volia trencar tabús, i això vol dir demostrar que l’entorn rural a Catalunya no està tan malament, tecnològicament parlant. A través de la tecnologia es pot desenvolupar innovació des del sector que sigui. La pandèmia ens ho ha deixat veure.

En segon lloc, està claríssim que som davant d’un canvi social impulsat per les noves tecnologies. La 5G, tan disruptiva, va associada a altres tecnologies, com la cadena de blocs (blockchain), la intel·ligència artificial o la realitat virtual. Segurament, molts dels estudiants que ara estan a la UOC no ho saben, però acabaran treballant en algun d’aquests sectors.

Això és molt important, perquè quan tu et planteges estudiar i que els estudis tinguin un impacte en els àmbits personal i professional, necessites marcar-te reptes. El que vol CoebreLAB és reduir la bretxa digital que encara hi pot haver, i convertir-se en un model que pugui ser copiat a altres zones rurals no només de Catalunya, sinó també de l’Estat. 

Enllaços relacionats