15/6/21 · Recerca

«L'evolució de la tecnologia ens imposa, als enginyers informàtics, la necessitat de formació contínua»

lola burgueño

Lola Burgueño

Lola Burgueño , investigadora del grup Systems, Software and Models Lab (SOM Research Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

 

La malaguenya Lola Burgueño és investigadora del grup Systems, Software and Models Lab (SOM Research Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Graduada i doctora en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Màlaga, ha rebut finançament com a investigadora pel programa Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Innovació. Burgueño ha tingut diferents experiències professionals i formatives internacionals, que l'han portada fins al parisenc CEA LIST, un dels instituts de recerca tecnològica de la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmica, o als Estats Units, a la Universitat de Vanderbilt, de Tennessee, o a la Universitat d'Alabama.

 

La malaguenya Lola Burgueño és investigadora del grup Systems, Software and Models Lab (SOM Research Lab), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Graduada i doctora en Enginyeria Informàtica per la Universitat de Màlaga, ha rebut finançament com a investigadora pel programa Juan de la Cierva del Ministeri de Ciència i Innovació. Burgueño ha tingut diferents experiències professionals i formatives internacionals, que l'han portada fins al parisenc CEA LIST, un dels instituts de recerca tecnològica de la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmica, o als Estats Units, a la Universitat de Vanderbilt, de Tennessee, o a la Universitat d'Alabama.

En què consisteix la teva activitat investigadora dins del grup SOM i quins són els projectes en què estàs implicada?

Investiguem l'enginyeria del programari, en concret, com millorar els processos de desenvolupament i la qualitat del producte final, per exemple, amb la incorporació de tècniques d'intel·ligència artificial que permetin fer el treball més ràpidament i amb garanties. També estudiem la millora de la qualitat de comprensió i resposta d'agents conversacionals, els chatbots.

A més, des del començament del meu doctorat, també em dedico a la millora del rendiment i la qualitat de les eines de desenvolupament de programari. Hem fet propostes per dur a terme proves que ajuden els enginyers a detectar errades en una fase primerenca del desenvolupament, la qual cosa es tradueix en un producte final de millor qualitat i amb menys costos econòmics associats.

La vostra recerca ajuda a impulsar la indústria 4.0 i la intel·ligència artificial. Creus que s'accelerarà en les pròximes dècades la innovació tecnològica gràcies a un àmbit com el vostre?

Sí, sense cap mena de dubte. De fet, el terme indústria 4.0 es va encunyar el 2015 i deu el seu nom al que molts ja anomenen la quarta revolució industrial, en què els sistemes ciberfísics i el programari potenciat amb big data i intel·ligència artificial són les peces clau.

Perceps que el vostre àmbit ha canviat des que vas iniciar els teus estudis d'enginyeria?

Sí, fins i tot durant els meus estudis ja s'anava notant el canvi. Treballem en una àrea en contínua evolució, que des dels últims anys s'està produint encara més ràpidament i amb passes de gegant. Hi ha coneixements base que vaig estudiar durant la carrera d'Enginyeria Informàtica que em continuen sent molt útils avui dia i no han canviat –per exemple, les diferents àrees de les matemàtiques–, però n'hi ha d'altres que s'han quedat completament obsolets. L'evolució de la tecnologia ens imposa, als enginyers, la necessitat d'una contínua formació. Encara més accentuada si ens dediquem a la recerca.

La formació tecnològica universitària, les titulacions STEM, és un àmbit en què persisteix la bretxa de gènere, amb més homes que dones. Què ha suposat per a tu aquesta desigualtat?

Soc conscient que aquesta bretxa de gènere ha afectat i continua afectant negativament moltes dones. En el meu cas em sento afortunada de no haver-me sentit en desavantatge en cap moment pel fet de ser dona.

Malgrat que des que vaig començar la carrera fins avui dia, tant en l'àmbit acadèmic com laboral, he estat predominantment envoltada d'homes, sempre he tingut les mateixes oportunitats i he gaudit de les seves mateixes condicions. Respecte al tracte interpersonal, no m'he sentit mai ni infravalorada ni discriminada per cap home.

Tanmateix, en la recerca alguna vegada he estat jo mateixa la que he dubtat de mi, no pel meu gènere, sinó per la meva edat. En els primers anys del meu doctorat recordo haver rebut algunes invitacions per assistir a esdeveniments internacionals, i treballar braç a braç amb investigadors sèniors i amb molt de talent, i em van sorgir dubtes sobre la meva capacitat per poder-hi aportar. En aquests moments, han estat companys meus –també sèniors– els que han confiat en mi, m'han tret la idea del cap i m'han fet veure que l'edat tampoc no és un motiu per crear diferències o estereotips, i que tots hi podem aportar molt independentment de les nostres diferències.

Quan sento experiències de dones que no tenen res a veure amb la meva, només puc pensar que tant de bo totes tinguessin la meva mateixa sort.

Quin argument principal li donaries a una noia per incentivar-la a ser enginyera informàtica?

Li diria que, a l'hora de triar la carrera a estudiar i la seva professió, es fixi en allò que li agrada i ignori qualsevol estereotip. Que es cregui que té les mateixes capacitats i habilitats que un home, perquè realment és així, i que, si se li creua en el camí algú que la discrimini pel fet de ser dona, defensi els seus drets i busqui suport si ho necessita. Per sort, en l'actualitat hi ha moltes comunitats de dones –pertanyo a diverses– en què ens ajudem les unes a les altres a lluitar contra les desigualtats de gènere.

La teva formació i recerca t'han portat fins a París. Quina valoració treus d'aquesta experiència?

Ha estat una experiència molt positiva en tots els sentits. CEA LIST i la Universitat París-Saclay són entorns de reconegut prestigi mundial, de manera que, a més de ser un orgull per a mi que m'oferissin l'oportunitat de treballar amb ells, aquesta experiència m'ha servit per potenciar la meva carrera i millorar tant les meves habilitats i coneixements tècnics com organitzatius. A més, els projectes en què treballem han donat fruits i han obert una nova línia de recerca prometedora, la qual cosa pensem que també és bona per a la comunitat científica.

Prèviament a l'experiència francesa, vas tenir l'oportunitat de formar-te en dues universitats dels Estats Units: Vanderbilt, a Tennessee, i la d'Alabama. Què t'hi va portar i què van suposar per a la teva carrera?

La meva primera experiència als Estats Units va ser part de la meva formació predoctoral i em va portar a obtenir la menció de doctorat internacional. L'elecció de fer una estada a la Universitat d'Alabama es va produir en un esdeveniment a què tant un professor nord-americà com jo vam assistir. Allí ens vam adonar que estàvem treballant en temes relacionats i que hi havia una oportunitat prometedora de col·laboració. Aquesta experiència va ser tan enriquidora en l'àmbit professional i personal que, quan vaig tenir l'oportunitat de repetir-la, aquesta vegada a Vanderbilt, no ho vaig dubtar.

Avui dia penso que totes dues estades van tenir un paper en la meva carrera més important del que pensava en aquell moment. No tan sols van ser bones experiències de formació i col·laboració, sinó que també em van fer adonar de com n'és, de necessari, per a la recerca sortir de les nostres universitats i grups de recerca, parlar amb altres investigadors, compartir els nostres diferents punts de vista i les nostres idees i, a partir d'aquí, construir junts.

Són referencials, els Estats Units, bressol de Silicon Valley, per al teu àmbit professional, o realment la globalització ha fet que la seva realitat sigui notable en molts països?

No totes les institucions als Estats Units són de referència, i moltes d'altres països no tenen res a envejar a les nord-americanes. Penso que les dues universitats en què he tingut l'oportunitat de treballar són referents. I m'atreviria a dir que part del seu èxit l'aconsegueixen gràcies als seus esforços i iniciatives per captar talent.

Només cal entrar a aquestes universitats per adonar-se que, malgrat estar situades als Estats Units, els grups de recerca no estan predominantment compostos per nord-americans, sinó per persones de moltes nacionalitats.

Com li justificaries a una persona de fora de l'àmbit acadèmic la importància de la recerca tecnològica com la vostra?

Tinc la sensació que, quan se sent la paraula recerca, el primer –o fins i tot l'únic– que es pensa és en salut. La nostra recerca és de vital importància per a moltes àrees i dominis. Al cap i a la fi, l'enginyeria informàtica no solament es fa servir per a l'oci i gaudi personal –jocs, xarxes socials, etc.–, sinó que els avenços en la tecnologia estan directament relacionats amb els de moltes altres disciplines, com ara els equipaments per a medicina, el comerç, les finances, el transport… La recerca tecnològica i els seus avenços són una peça clau per al desenvolupament de la nostra societat.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca