«És molt dur anar-se'n deu dies seguits amb la selecció i portar al dia tots els treballs»

 

Beatriz Ortiz és estudiant del Grau de Comunicació de la UOC i jugadora professional de waterpolo al Club Natació Terrassa i a la selecció espanyola. A més, la waterpolista vallesana que va ser la jugadora més valuosa (MVP) del campionat europeu de l’any 2020, competirà d'aquí a unes setmanes en els Jocs Olímpics de Tòquio després que l’any passat es cancel·lessin. Tot i que admet que és complicat compaginar l’esport professional i els estudis universitaris, gràcies a l’ensenyament a distància i a la figura del tutor personal, Beatriz està acabant la carrera amb molt bons resultats. 

 

Beatriz Ortiz és estudiant del Grau de Comunicació de la UOC i jugadora professional de waterpolo al Club Natació Terrassa i a la selecció espanyola. A més, la waterpolista vallesana que va ser la jugadora més valuosa (MVP) del campionat europeu de l’any 2020, competirà d'aquí a unes setmanes en els Jocs Olímpics de Tòquio després que l’any passat es cancel·lessin. Tot i que admet que és complicat compaginar l’esport professional i els estudis universitaris, gràcies a l’ensenyament a distància i a la figura del tutor personal, Beatriz està acabant la carrera amb molt bons resultats. 

No està sent gens fàcil. Un any olímpic comporta moltes més hores d'entrenaments amb la selecció, a part de les hores que passem als clubs, ja que les lligues no s'aturen i continuem jugant. A causa de la pandèmia, ens hem trobat amb dos anys olímpics, és a dir, amb dues preparacions per als JJOO i hem tingut molts viatges, molts entrenaments i moltes hores d'implicació. És molt dur anar-se'n deu dies seguits amb la selecció i portar al dia tots els treballs. Quan viatgem, estem set o vuit hores entrenant i jugant i és més complicat centrar-se i posar-se a treballar quan arribes a l'habitació. En el moment que acabi la Lliga a finals de maig, tenim dos mesos seguits de viatges sense trepitjar casa nostra i entrenant dia sí i dia també. Potser serà el moment més dur del semestre, ja que em coincidiran els treballs finals i els exàmens amb els viatges de la selecció. 

Aquest semestre em vaig inscriure a més assignatures de l'habitual, ja que, si les aprovo totes, només em quedarà el TFG i dues més el semestre que ve. Vaig voler posar-me un repte personal més i intentar acabar aquest semestre aprovant-les totes. No faré cap aturada; el semestre s'acaba al juny i, encara que seran unes setmanes complicades portant-ho tot, intentaré fer-ho de la millor manera possible.

La veritat és que s'agraeix que la tutora de la universitat entengui i doni suport a la situació que vivim els esportistes professionals que volem compaginar l'esport amb els estudis. No és fàcil portar-ho tot al dia. Ella sempre m'ha aconsellat i ajudat a l'hora de triar el nombre d'assignatures, d'organitzar-me i de planificar-me una mica el semestre tenint en compte els meus compromisos amb la selecció.

Prendre's els estudis d'una manera diferent. Al cap i a la fi, i a diferència de la nostra infància, molts estudiem el que ens agrada i el que volem. És qüestió de prendre-s'ho d'una manera més filosòfica i intentar organitzar-se de la millor manera possible per poder compaginar estudis, vida social i feina.

La veritat és que estic contenta amb tots els recursos d'aprenentatge, hi ha molta varietat en les diferents assignatures i això també motiva a l'hora d'estudiar.

M'agradaria dir que són molts els esportistes d'alt nivell que deixen d'estudiar quan arriben al cim de l'esport. No és fàcil compaginar-ho tot i, encara que hàgim de treure'ns els graus universitaris en més anys de l'habitual, considero que cal aprofitar i que són d'agrair totes aquestes facilitats que donen les universitats a distància com la UOC. I que tant de bo hi hagués més esportistes que aconseguissin fer les dues coses alhora (esport i estudis), perquè al final això és el que ens donarà menjar en el futur.