5/7/21 · Salut

«Hi ha hagut una actitud egoista en l'accés global a les vacunes»

El director de l'eHealth Center, Albert Barberà, sobre la gestió i distribució de les vacunes de COVID-19: «abans de començar a pensar a vacunar els nens no podem oblidar que hi ha molts països completament desprotegits». Foto: UOC

El director de l'eHealth Center, Albert Barberà, sobre la gestió i distribució de les vacunes de COVID-19: «abans de començar a pensar a vacunar els nens no podem oblidar que hi ha molts països completament desprotegits». Foto: UOC

Albert Barberà , director de l'eHealth Center

 

La pandèmia que vivim planteja tota una sèrie de reptes en els quals es barregen aspectes relacionats amb la sanitat, la política o l'economia, entre d'altres. I un d'aquests grans desafiaments és l'accés universal a les vacunes. La UOC, per mitjà del Vicerectorat de Globalització i Cooperació i de l'eHealth Center, ha organitzat un cicle de cinc converses per examinar diverses de les claus d'un procés complex però essencial.

Les xerrades, que es poden seguir pel canal de YouTube de la UOC, reuneixen persones expertes de múltiples camps. S'hi tracta d'aspectes com la importància de la salut pública, el paper de les patents i de la comunicació, els conflictes geopolítics o el concepte de salut planetària. Totes són moderades per Albert Barberà, director de l'eHealth Center. Hi parlem sobre alguns d'aquests temes.

 

La pandèmia que vivim planteja tota una sèrie de reptes en els quals es barregen aspectes relacionats amb la sanitat, la política o l'economia, entre d'altres. I un d'aquests grans desafiaments és l'accés universal a les vacunes. La UOC, per mitjà del Vicerectorat de Globalització i Cooperació i de l'eHealth Center, ha organitzat un cicle de cinc converses per examinar diverses de les claus d'un procés complex però essencial.

Les xerrades, que es poden seguir pel canal de YouTube de la UOC, reuneixen persones expertes de múltiples camps. S'hi tracta d'aspectes com la importància de la salut pública, el paper de les patents i de la comunicació, els conflictes geopolítics o el concepte de salut planetària. Totes són moderades per Albert Barberà, director de l'eHealth Center. Hi parlem sobre alguns d'aquests temes.

El cicle s'articula entorn de l'accés a les vacunes, però de fet són molts els assumptes que tenen a veure amb aquest problema i que s'hi relacionen. Quins són els objectius principals d'aquestes converses?

Considero que la pandèmia ha fet molt visibles aspectes que ja eren sobre la taula i que no acabàvem d'abordar. En concret, l'accés global a la vacuna planteja temes que tenen a veure amb la ciència, la informació, la propietat intel·lectual, la distribució i els plantejaments geopolítics, entre d'altres. Ens semblava interessant tractar d'alguns d'aquests aspectes amb experts tant de dins com de fora de la Universitat, plantejar el coneixement que existeix i fins i tot el que encara no tenim, i ser-ne conscients.

El cicle està organitzat juntament entre el Vicerectorat de Globalització i Cooperació i l'eHealth Center de la UOC. Quin paper han de tenir o poden tenir organismes com les universitats en aquests temes?

La meva opinió és que la universitat no s'ha de limitar a les dues àrees tradicionals d'ensenyar i investigar, que també, sinó que és un actor que contribueix a la transformació social. No ha d'estar tancada a la seva torre d'ivori, sinó que ha de participar en l'entorn i fer-ho des d'una posició allunyada de paternalismes. En un món tan canviant, el paper de la universitat ha de ser el d'ajudar a tenir una opinió crítica i reflexiva, encara que no sempre pugui donar directament les solucions.

El desenvolupament de les vacunes ha estat un èxit, però en la distribució ha quedat clara l'existència d'un món a dues velocitats: països amb pautes ja avançades es plantegen vacunar nens i adolescents, edats en què la malaltia amb prou feines representa cap risc, mentre que molts altres tot just han pogut vacunar els més vulnerables o els sanitaris i tot. Com hem arribat a aquí? Es podria haver evitat?

El problema és que hi ha hagut un «nacionalisme sanitari», una actitud egoista de «me first» o «jo primer». I no sols amb les vacunes, sinó també amb tots els productes de salut que hi estan relacionats. Fins a un cert punt pot ser comprensible aquesta reacció emocional, però en el fons constata que els organismes internacionals no han tingut prou compromís per abordar un problema que és global. Seria utòpic pensar que no hi ha diferents velocitats, però hi ha moltes coses que es podrien haver fet més bé. I abans de començar a pensar a vacunar els nens no hem d'oblidar que hi ha molts països completament desprotegits.

Un tema important i que es tracta específicament en el cicle és el de les patents. Fins a quin punt la simple suspensió és capaç de millorar la situació? També es pot obligar les companyies a fer transferència de coneixement, com reclamen moltes veus i organitzacions?

Sí, és possible, però probablement a curt termini l'augment de producció no seria gaire gran. Un altre assumpte seria com hauríem d'actuar a llarg termini, i hi ha molta gent que debat sobre això. Davant situacions com aquesta s'hauria de reorganitzar i reforçar el tema productiu i de negociació de preus. Hi ha altres mecanismes alternatius a part de les patents per promoure la innovació, com l'ús d'incentius. La salut és un tema essencial que no hauria de regir-se per les mateixes lleis que el mercat. I estic força en sintonia amb les tesis de l'economista Mariana Mazzucato: els estats també inverteixen i prenen riscos, i han de ser un actor actiu fins a la part final de la transferència, no sols en la recerca.

Un altre aspecte de què es tracta és el de la comunicació, que ha estat particularment difícil en un període d'incerteses constants. Quina valoració global en fa durant aquest gairebé any i mig de pandèmia?

Penso que s'ha anat millorant, però al principi no hem transmès bé com funciona i evoluciona la ciència. Els científics i acadèmics potser vam tendir a tenir una actitud massa paternalista. Però tampoc no va funcionar bé des de la política, àmbit en què moltes vegades ha sobrat testosterona i ha faltat una actitud de reconeixement sobre aspectes que es desconeixien. D'altra banda, sempre hi haurà qui accepti teories alternatives o conspiranoiques, però tinc la convicció que, quan la comunicació és honesta, la gent accepta bé la incertesa. I que és preferible a la falsa seguretat, perquè a més aquesta va acompanyada moltes vegades de contradiccions, i això es percep.

Hi ha també una sessió del cicle dedicada a l'impacte ambiental. La pandèmia ha tornat a posar sobre la taula el concepte one health (una sola salut humana, animal i ambiental). Fins a quin punt aquest impacte va influir en l'aparició de la pandèmia i fins a quin punt era inevitable en un món tan globalitzat i interconnectat?

És cert que en un món com l'actual és difícil evitar zoonosis com aquesta. Però també ho és que si cuidem el medi ambient és més difícil que passi. En tot cas, el concepte de salut planetària va molt més enllà, i té a veure amb el fet que hem reduït molt la nostra visió de la salut humana. La nostra salut no sols està marcada pels gens o pels hàbits, que òbviament són importants, sinó que l'entorn també ens influeix de moltes maneres si no el cuidem.

Moltes decisions o plantejaments durant aquest any i mig han generat debats ètics. Les lleis estaven preparades per enfrontar-se a una situació així? Ho estan ara?

Més enllà de les lleis concretes, considero que és important que com a societat arribem a consensos. Per exemple, hi va haver molta discussió amb el tema de com es compartien les dades per mitjà de les aplicacions de seguiment. Les bones dades permeten prendre decisions més adequades, però ens hem de sentir segurs respecte a la informació que aportem. I això implica segurament arribar a un pacte social i a partir d'aquí legislar, encara que no sigui senzill.

Si hagués de triar, què seria el millor i el pitjor de la resposta davant de la pandèmia?

Sobre el millor diria dues coses. Una seria el desenvolupament tan ràpid de vacunes eficaces, en part gràcies al fet que ja hi havia molta recerca prèvia. Una altra seria la consciència que s'ha tingut sobre la importància de la ciència oberta i de compartir dades, que de fet hi va una mica lligat.

El pitjor penso que seria que molt sovint no s'ha transmès amb honestedat la incertesa. I, per descomptat, que hi ha hagut un nacionalisme sanitari extrem.

Finalment, davant una molt probable futura pandèmia: hem après d'aquesta pandèmia? Estarem més ben preparats?

Jo vull ser optimista i considero que sí. El sistema científic i d'innovació ho estarà, i hem après en molts camps. Hi ha hagut avanços en molts temes com la ciència oberta i en la presa de consciència de temes importants com la capacitat productiva, la col·laboració social o els sistemes de sanitat sòlids. Moltes peces del puzle han agafat importància i s'han replantejat, encara que falta col·locar-les de manera global.

A mi m'agrada subratllar el concepte que aquesta pandèmia és en realitat una sindèmia, com va proposar Richard Horton, el redactor en cap de la revista The Lancet. Això implica pensar que hi ha molts factors que hi influeixen a més del virus. Si no transformem el sistema global de salut, continuarem tenint problemes. Nosaltres des de l'eHealth Center de la UOC pensem que la tecnologia ofereix una oportunitat per ajudar en aquest procés de transformació.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Salut