«A la UOC volem convertir coneixement en propostes per a una transformació social positiva»

 

"Coneixement obert com a bé comú", va titular la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC el seu article a la revista Horizons, de l'Associació Internacional d'Universitats (IAU). Aquesta idea impregna l'activitat de l'equip dirigit per Pastora Martínez Samper, qui des del 2016 lidera l'estratègia de desplegament global de la Universitat. Doctora en Ciències Físiques, màster en Direcció d'Empreses i en Lideratge i Gestió de la Ciència, des de Globalització i Cooperació de la UOC ha impulsat, entre altres accions, la incorporació de l'Agenda 2030 de l'ONU, amb els objectius de desenvolupament sostenible, al Pla estratègic de la UOC, la qual cosa ha donat lloc a moltes col·laboracions amb actors de dins i fora de l'acadèmia i a plans com el de Coneixement Obert o el d'Igualtat de la Universitat.

La vicerectora és des del 2019 directora de l'Observatori de la Cooperació Universitària al Desenvolupament, impulsat per la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, i al 2018 va formar part de la delegació espanyola del Fòrum d'Alt Nivell de l'ONU per a l'Agenda 2030.

 

"Coneixement obert com a bé comú", va titular la vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC el seu article a la revista Horizons, de l'Associació Internacional d'Universitats (IAU). Aquesta idea impregna l'activitat de l'equip dirigit per Pastora Martínez Samper, qui des del 2016 lidera l'estratègia de desplegament global de la Universitat. Doctora en Ciències Físiques, màster en Direcció d'Empreses i en Lideratge i Gestió de la Ciència, des de Globalització i Cooperació de la UOC ha impulsat, entre altres accions, la incorporació de l'Agenda 2030 de l'ONU, amb els objectius de desenvolupament sostenible, al Pla estratègic de la UOC, la qual cosa ha donat lloc a moltes col·laboracions amb actors de dins i fora de l'acadèmia i a plans com el de Coneixement Obert o el d'Igualtat de la Universitat.

La vicerectora és des del 2019 directora de l'Observatori de la Cooperació Universitària al Desenvolupament, impulsat per la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles (CRUE), amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) i el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, i al 2018 va formar part de la delegació espanyola del Fòrum d'Alt Nivell de l'ONU per a l'Agenda 2030.

Al 2020 la comunitat docent del món va haver d'afrontar el difícil repte d'adaptar l'activitat de les aules presencials a la docència en remot, sense base ni preparació ni temps ni recursos. Segons la UNESCO, l'impacte d'aquesta crisi va afectar el 90 % de la població estudiantil mundial.

Va ser tot un desafiament, complex d'abordar perquè molts sistemes educatius arrosseguen dificultats de l'assegurament de la qualitat, inequitat en l'accés i manca de digitalització i de competències digitals del professorat, a més de retallades de finançament públic. La situació va destapar moltes desigualtats que cal afrontar.

Llavors a la UOC vam veure que no només podíem fer arribar a professorat d'arreu del món el coneixement en e-learning dels nostres 25 anys, sinó que ho havíem de fer de tal manera que el pogués aprofitar i posar en pràctica. A l'abril del 2020 vam posar en marxa el programa Docència no presencial d'emergència, un cicle formatiu virtual i en obert per a professorat de parla hispana de qualsevol sistema educatiu amb 24 píndoles sobre com dissenyar un curs en línia, com avaluar a distància o com motivar l'estudiantat.

La iniciativa, gràcies a la participació transversal de la UOC, ha estat tot un èxit, amb una desena de milers de docents que la van seguir en directe, i ja suma més de 160.000 visualitzacions repartides entre Catalunya, Espanya i l'Amèrica Llatina. És el projecte de cooperació universitària al desenvolupament de més impacte de tota la nostra trajectòria de la UOC. El seu èxit deriva de saber donar resposta immediata al problema i de comptar amb sòlides relacions teixides prèviament amb institucions educatives d'Iberoamèrica i xarxes internacionals, com el CINDA o la IAU. Hem de continuar nodrint aquestes complicitats per compartir coneixement, aprenentatges i experiències i que es transformin en accions concretes.

És curiosa la percepció generalitzada de desconnexió entre les activitats universitàries i la idea de transformació de la societat. Crec que no hi ha transformació sense coneixement. A la Universitat el generem, el compartim, el transferim, el valoritzem i, en moltes ocasions, també el convertim en propostes per a una transformació social positiva. L'impacte social de la UOC a Catalunya en aquests 25 anys ha estat indiscutible gràcies a la formació de més de 53.000 persones que ens han triat en diferents circumstàncies vitals, en ocasions difícilment adaptables a altres universitats.

Però també hem contribuït des de la mateixa acadèmia, amb fets i posicionaments concrets −o amb la manca d'aquests− a la percepció d'una universitat aïllada de les necessitats socials. I només ho podem canviar des de la mateixa acadèmia, com ho hem estat treballant, per exemple, amb la incorporació al Pla estratègic 2017-2020 de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, una aposta per incloure al nostre pla d'acció l'agenda política internacional per abordar de manera global grans reptes socials. De fet, incorporar l'Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a les nostres línies de treball ens va permetre visualitzar l'any 2018 que una gran part de les recerques desenvolupades a l'IN3 hi estan alineades.

Apostem per contribuir a viure en una societat millor per a tothom, com ho reflecteixen els nostres programes i projectes de docència, recerca i innovació, com també altres activitats amb actors diversos. Una aposta encara més palesa durant aquesta pandèmia.

L'Agenda 2030 ens permet posar el focus en unes necessitats socials que només es poden abordar des del treball col·lectiu i compartit dels diferents actors i sectors. Aquí, l'acadèmia hi té molt a dir i a aportar, com s'ha anat fent palès, de manera que hi ha moltes universitats que han incorporat l'Agenda 2030 en les seves estratègies. 

Hi hem apostat per accelerar la nostra transformació interna i externa. En la docència anem incorporant la competència transversal "compromís ètic i global". A l'R&I, el Pla Coneixement Obert busca compartir i generar coneixements dins i fora de l'acadèmia per abordar els ODS. La transversalitat de la perspectiva de gènere pren forma gràcies al nostre Pla d'igualtat de gènere 2020-2024. O el Pla de sostenibilitat mediambiental que codissenyem gràcies a l'impuls i el lideratge del Consell d'Universitat, el qual veurà la llum aviat. 

També convé destacar el treball conjunt amb els diferents sistemes universitaris. A l'Estat espanyol, des de la UOC vam treballar per ser un actor reconegut per a l'abordatge dels reptes de l'Agenda 2030 i les seves solucions. Així, els compromisos de les universitats espanyoles figuren al Pla d'acció espanyol, presentat el 2018 a l'ONU, així com a l'Estratègia de desenvolupament sostenible aprovada al juny. Amb les universitats catalanes hem fet un pas més enllà i el 2020 vam acordar un pla d'acció des del Consell Interuniversitari de Catalunya per accelerar la incorporació de l'Agenda 2030 al sistema universitari, per abordar conjuntament els reptes i les accions que cal seguir.

Sens dubte, la metodologia en línia és molt potent per facilitar l'accés a l'educació superior. Ho vam veure a Catalunya amb la creació de la UOC, que va propiciar fins i tot la formació universitària de perfils exclosos. Veiem com aquesta hipòtesi la van incorporant altres sistemes universitaris per incrementar la cobertura d'educació terciària. La pandèmia ha accelerat la tendència i fins i tot països que no permetien l'e-learning, com el Perú, han fet un canvi de 180º en aquest sentit. 

I, com per a qualsevol aplicació metodològica, és crucial tenir present el context i les condicions de l'estudiantat, on hi pot haver moltes bretxes −com la digital− que en dificultin o n'impedeixin l'aprenentatge. Per això, les passes que fem per contribuir a la transformació digital de l'educació, amb l'acompanyament d'institucions i equips docents, han de tenir com a espina dorsal la lluita contra les bretxes d'accés i digital. Aquest camí s'ha de fer en col·laboració amb altres institucions i entitats locals.

No hi ha transformació sense coneixement. I perquè una transformació social sigui àmplia, el coneixement ha d'estar a l'abast de tothom. Tot i que en aquesta societat de la informació pot semblar que tenim un accés il·limitat al coneixement, no sempre està disponible de manera oberta i gratuïta, a més que està repartit arreu, no només a l'acadèmia. Així que per afavorir l'eclosió de propostes transformadores, volem esdevenir "node de coneixement", de trobada d'actors acadèmics i no acadèmics que el potenciïn conjuntament i en generin de nou. Espais de diàleg, creació i intercanvi de coneixement, que integrin aproximacions i idees de qualsevol procedència. Així, hem de començar perquè el coneixement generat a la UOC estigui disponible i accessible i facilitar-ne la reutilització, la redistribució i la reproducció, com ho articulem amb el nostre Pla d'acció Coneixement Obert. 

S'ha d'obrir la universitat en tots els sentits i fer-la més porosa i connectada amb la societat, i preocupar-nos pel node i per les relacions entre els actors, com ja va apuntar la presidenta del nostre Consell Assessor, Lorena Jaume-Palasí.

La col·laboració des del 2017 amb la Beckett, sala de teatre de Barcelona i obrador de dramatúrgia contemporània, va en la direcció de propiciar espais de trobada i creació de coneixement amb i des de fora de l'acadèmia. A la UOC buscàvem una proposta per fer sortir el coneixement a fora de les nostres parets. La Sala Beckett, situada molt a prop nostre, al districte 22@, era la sòcia idònia per compartir coneixement en un entorn completament diferent del de la Universitat.

Portem plegades sis cicles temàtics amb un èxit rotund, pels milers de participants de les activitats, per a les dues institucions. Hem reflexionat sobre aspectes tan diversos com les condicions del cervell, els terrors de la ciutat, el jovent i la ficció, la mort, la figura de la dramaturga Lluïsa Cunillé o les violències de gènere i les estructures de poder. La valoració que en fem és tan positiva que ja planifiquem dos nous cicles sobre la tensió entre persones i planeta i sobre intel·ligència artificial.

Promoure aules globals a la UOC, amb professorat i estudiantat divers i un currículum amb perspectiva global, local i intercultural, és una de les nostres accions per afavorir una millor comprensió del món amb múltiples visions i realitats i, alhora, l'adquisició de competències bàsiques per a l'ocupabilitat.

En aquest sentit, les mobilitats virtuals són fantàstiques per treballar algunes de les nostres línies, com la promoció d'aquestes aules globals i la internacionalització de les universitats que formem part del programa, i compartir aprenentatges tant acadèmics com de gestió. Sabem que per a algunes de les institucions que hi participen les mobilitats virtuals són una oportunitat perquè l'estudiantat gaudeixi d'una experiència internacional. Des del 2016, han passat per les aules de la UOC més de 2.000 estudiants de Colòmbia, l'Equador, el Perú o Xile. Per al 2022 estudiem mobilitats amb universitats europees i amb l'australiana Deakin University.

És urgent que les universitats reflexionem, qüestionem i prenem decisions sobre la nostra aposta educativa, perquè doni resposta a les necessitats d'un món canviant i més interconnectat. És difícil fer prediccions, però hem d'acordar el rol de la universitat, del docent i de l'estudiant, amb un pacte amb altres actors de la societat. Estic convençuda que la transformació digital és a l'equació, i és responsabilitat nostra incorporar-la per donar resposta al present i el futur.