«La salut planetària està profundament compromesa amb l'equitat»

 

El doctor Howard Frumkin és especialista en medicina interna, mediambiental i laboral, i epidemiòleg. És professor emèrit de Ciències de la Salut Ambiental i Ocupacional de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Washington, i un dels fundadors del concepte de salut planetària. També és vicepresident sènior del Trust for Public Land, que crea parcs i protegeix la terra per a les persones a fi de garantir comunitats saludables en què les generacions futures puguin viure. El Dr. Frumkin és membre del nou màster de Salut Planetària de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). No fa gaire va participar en la presentació del màster, que es pot veure en línia.

 

El doctor Howard Frumkin és especialista en medicina interna, mediambiental i laboral, i epidemiòleg. És professor emèrit de Ciències de la Salut Ambiental i Ocupacional de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Washington, i un dels fundadors del concepte de salut planetària. També és vicepresident sènior del Trust for Public Land, que crea parcs i protegeix la terra per a les persones a fi de garantir comunitats saludables en què les generacions futures puguin viure. El Dr. Frumkin és membre del nou màster de Salut Planetària de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). No fa gaire va participar en la presentació del màster, que es pot veure en línia.

És un programa totalment pioner, el que inicieu a Barcelona, i em sento molt honrat de formar-ne part. Moltes persones pensen que en el fons no canvia res, però no és així: es tracta d'un plantejament científic revolucionari. La salut planetària se centra en les persones. Per això donem tanta importància al medi ambient, perquè posem les persones en el centre d'aquesta manera de pensar. Es basa en sistemes, és a dir, tot està connectat amb tot, funciona en direcció ascendent, buscant les causes que són l'arrel dels problemes de salut i medi ambient a què ens enfrontem. També està profundament vinculada a l'equitat: plenament compromesa amb l'equitat, la imparcialitat i la justícia entre les persones. S'orienta al futur perquè sabem que les solucions que poden ser adequades per a avui poden no ser-ho d'aquí a 50 o 100 anys, i busca solucions, amb la finalitat de no limitar-se a definir els problemes, sinó també identificar i provar solucions. I treballem intensament per inspirar esperança.

No conec cap paradigma científic que combini totes aquestes característiques, i per això, per a mi, el concepte de salut planetària és innovador i important.

T'agraeixo que esmentis aquest llibre. Si alguna cosa he après, és que tots hem nascut i hem viscut la vida en un context d'una gran festa, la festa dels combustibles fòssils i d'un subministrament d'energia i materials aparentment infinit. Estem tan immersos en aquest estil de vida tan consumista que, com el peix del proverbi, que ignora que només pot viure en l'aigua, ni tan sols reconeixem com d'inusual és això. 

Hem d'adoptar aquesta perspectiva de salut planetària i aplicar-la a cada part de les nostres vides: com obtenim l'energia, com preparem els aliments, com viatgem, com construïm ciutats i edificis, com consumim productes. Hem de ser crítics i analítics en cadascun d'aquests factors. Hem de pensar no sols en els aspectes biomèdics de la salut, sinó també en uns determinants més amplis com la felicitat i la plenitud de les nostres vides. Sabem que per a la gent viure bé és important: no sols pel que fa a la salut, sinó també l'equitat, el temps amb els amics i la família, la sensació de seguretat i oportunitat. Això implica que per mesurar l'èxit necessitem mètodes molt millors que els típics indicadors econòmics. Necessitem indicadors que realment captin el que és important: la felicitat, la plenitud, la sostenibilitat mediambiental. Són algunes de les lliçons principals que he après en els darrers anys.

Sabem, per la COVID-19 i altres pandèmies que hi ha hagut abans i que hi continuarà havent, que alguns dels factors de risc són abordats explícitament per la salut planetària: alteració d'ecosistemes, incursions humanes en ecosistemes, el nostre sistema alimentari —cria de carn i ocells, i els mercats d'animals vius ("mercats mullats") que hi ha en algunes parts del món. Són pràctiques que incrementen el risc d'efectes col·laterals.

Coneixem alguns factors protectors contra les pandèmies, que són importants no sols per evitar pandèmies, sinó també per protegir-nos contra altres crisis i reptes, per exemple, un fort sentit de la solidaritat social. Als països amb més sentit de la solidaritat els ha anat molt més bé contra la COVID-19, mentre que els països més polaritzats, com el meu, tenen moltes més dificultats. 

El respecte per la ciència i el compromís amb un repartiment just dels recursos dins dels països i entre països també són importants per controlar el risc de pandèmia. Encara no hem demostrat que ho hem entès amb la vacuna contra la COVID-19. 

Per això, tenint en compte que amb el temps ens enfrontarem a més pandèmies, hem d'aprendre a crear solidaritat social i orientar la presa de decisions cap a la ciència, l'equitat i la justícia. Crec que són les lliçons de la pandèmia actual.

Com a societat, hem de crear un fort sentit de la solidaritat social. La gent s'ha d'unir tant en la lluita contra la pandèmia com en la lluita contra el canvi climàtic o la forma com construïm les ciutats. Crear solidaritat entre les parts és molt important. I necessitem un compromís amb la justícia, perquè tothom pugui sentir-se part d'una solució col·lectiva, la qual cosa significa canviar d'un paradigma de competitivitat a un de cooperació, a un paradigma de respecte per la naturalesa i viure dins dels límits naturals. Tot això implica canvis específics en el nostre sistema alimentari, en el transport, en els edificis, en l'energia, etc. Si apliquem aquests canvis per viure dins dels límits planetaris, reduirem el risc de futures pandèmies i altres riscos.

Els joves són absolutament essencials per afrontar els reptes de la salut planetària, el canvi climàtic, la pèrdua de diversitat, etc. Necessitem la seva energia, el seu activisme, el seu compromís. Com a estudiants i com a professionals han de pensar amb la màxima amplitud de mires possible. Si els agraden les ciències físiques, ja està bé, però també està bé que facin cursos de biomedicina, per exemple, i viceversa. Si els encanten les ciències dures, això és bo, però que facin també algun curs d'antropologia i ètica. 

Els animo a ser valents i acostumar-se a sortir de la zona de confort. I, potser el que és més important, no perdre l'esperança. Necessitem esperança per abordar els grans reptes als quals ens enfrontem. Els hem deixat un món que és ple de desafiaments, però confio que els podran encarar.