«Gràcies a la UOC, estic empoderada: hi ha massa conflictes per prevenir-los, però el fet de resoldre'ls em dona esperança»

 

Si la bretxa digital és una realitat en diferents punts d'Espanya, en llocs com el Sudan ho és molt més. Així i tot, a Judith Draleru, alumni del màster de Conflict, Peace and Security de la UOC, no hi ha res que l'aturi: ha sobreviscut a tota mena de tragèdies, des de la guerra al seu país (Uganda) fins als abusos sexuals dels quals va ser víctima als cinc anys. La Universitat Oberta de Catalunya li va oferir la possibilitat d'estudiar a distància l'essència dels conflictes bèl·lics. Avui suma aquest títol a l'experiència en el camp de la salut i és ambaixadora de dues ONG destinades a reduir el nombre de morts entre la població femenina en aquesta zona de l'Àfrica Oriental. 

 

Si la bretxa digital és una realitat en diferents punts d'Espanya, en llocs com el Sudan ho és molt més. Així i tot, a Judith Draleru, alumni del màster de Conflict, Peace and Security de la UOC, no hi ha res que l'aturi: ha sobreviscut a tota mena de tragèdies, des de la guerra al seu país (Uganda) fins als abusos sexuals dels quals va ser víctima als cinc anys. La Universitat Oberta de Catalunya li va oferir la possibilitat d'estudiar a distància l'essència dels conflictes bèl·lics. Avui suma aquest títol a l'experiència en el camp de la salut i és ambaixadora de dues ONG destinades a reduir el nombre de morts entre la població femenina en aquesta zona de l'Àfrica Oriental. 

Vaig sentir que encara em faltava alguna cosa, que, després dels cursos de salut, la meva carrera no estaria ben definida fins que no fes un curs que em servís per comprendre i analitzar conflictes a fi d'ajudar moltes més nenes, dones, nens i homes que no reben justícia i busquen atenció mèdica. Els entorns humanitaris de guerra creats per la humanitat són una fita important, però la gent necessita ajuda mèdica, especialment les embarassades, les nenes i els supervivents de conflictes per motius sexuals o de gènere. Vull formar part d'aquests pacificadors mundials predicant la pau al lloc de treball i a les comunitats que serveixo. En un procés de pau o en una resolució de conflictes inclusius, les dones han d'estar al capdavant, perquè elles pateixen més les conseqüències d'una guerra.

Vull fer un doctorat en estudis de la pau: el meu somni és esdevenir ambaixadora de la pau. He empoderat moltes dones i nenes, i he mediat en molts problemes familiars, amb el suport de grups religiosos. Actualment, lidero un projecte en una ONG de Moyo, al nord d'Uganda. A l'escola, implementem la salut sexual i reproductiva d'adolescents i empoderem aquest col·lectiu. A fora, els oferim habilitats per sobreviure sense involucrar-se en activitats delictives. També mantenim diàlegs comunitaris amb pares, gent gran, líders religiosos, etcètera, i hi discutim sobre els reptes que té la criança dels nostres fills per deixar-los un futur millor. També soc fundadora i directora de projectes d'una ONG acabada de formar, Better Women Health, al Sudan del Sud. Acabem de rebre una subvenció de 14.000 dòlars per reduir el nombre de morts maternes en àrees remotes i de difícil accés d'Equatòria Oriental i Equatòria Central (dos dels deu estats que formen el Sudan del Sud). La fase pilot d'aquest projecte s'estendrà fins al juny del 2022, i actualment busco més fons.

El millor és que som capaços d'estimar-nos els uns als altres. És un procés natural: fins i tot els terroristes, els rebels o els lladres armats tenen família o éssers estimats. Però hem après a ser cobejosos, egoistes i poc realistes amb la resta, i això dona lloc a nous conflictes i contradiccions. Recordo una cançó de Lucky Dube (un famós cantant de reggae) que parla de construir més presons i hospitals, cosa que sembla que comença a fer-se realitat. Crec fermament que la humanitat té espai per canviar quan se sembren llavors d'amor, però per desgràcia la corrupció i el conflicte han arribat fins i tot al sistema religiós.

Que tots els conflictes tenen les seves causes i que és impossible passar per la vida sense experimentar-los. Hi ha recursos com ara els diners, l'ego, el poder, la insatisfacció... I per prevenir els conflictes cal anar a l'arrel profunda, al problema central. No hi ha manera que acabin, tret que les dues parts acordin viure amb la resolució presa després d'entendre'n les conseqüències i comprendre la necessitat de posar fi al problema. La gestió de conflictes al lloc de treball, a les institucions o a les universitats és essencial, i per això tots els líders necessiten habilitats per resoldre'ls. Cada conflicte requereix un enfocament diferent segons les causes que l'originen i els interessos de les parts. Segons Jim Rohn, hi ha tipologies de persones difícils: hostils, gemegaires, silencioses, gent amigable que després no compleix les promeses, indecises, setciències...

Una, que els conflictes només es poden resoldre mitjançant la negociació entre les parts que entenen la gravetat del problema i l'intenten resoldre amb l'ajuda d'un mediador neutral. Aquesta figura crea una zona de confort i una direcció clara. No es pot mediar si no s'és imparcial. Es poden extreure lliçons de pau d'acords fallits com el del Sudan del Sud, en què l'Autoritat Intergovernamental sobre el Desenvolupament (IGAD) exerceix de mediadora, però és part del conflicte i té interessos polítics i econòmics. Dos, que calen més estratègies per abordar els conflictes que tenen arrels ètniques: casos com el genocidi de Ruanda, el conflicte del Sudan del Sud, el d'Etiòpia, o ara el de Rússia dins Ucraïna estan associats a l'origen de la població. Necessitem arribar a les arrels d'aquest trencaclosques. Tres, que la gestió de conflictes al lloc de treball és imprescindible per augmentar la productivitat i el creixement, i també en institucions i universitats, on es milloren el rendiment i les habilitats de l'entorn laboral. He resolt amb èxit nombrosos problemes. Gràcies a la UOC, em sento empoderada: els conflictes són complicats de prevenir, però el fet de resoldre'ls em dona esperança.

Tenir un màster és indispensable per millorar la trajectòria professional. Tant de bo pogués venir en persona a Espanya per expressar la meva alegria, somriure i demostrar al món que tinc un gran actiu que m'ha estat atorgat per la UOC i UNITAR. Tenir aquest màster és un somni fet realitat: he pogut entendre la veritable essència dels conflictes i estic segura que no soc l'única dona o nena que ha patit violència, però alhora desitjo ser la inspiració per ajudar-ne d'altres.

Que tenen tot el que necessiten a la seva disposició: que no busquin més enllà de la UOC i que s'uneixin a aquesta gran universitat per aconseguir els somnis de futur.