«Doctorar-me a la UOC m'ha permès adquirir el mètode científic per al meu àmbit professional»

 Sergio González Martín

Sergio González Martín

30/06/2022
Santiago Campillo
Sergio González Martín, arquitecte de 'software' a HP i guardonat per la Reial Acadèmia d'Enginyeria

 

Guardonat recentment amb una medalla del premi Agustín de Betancourt y Molina per les seves contribucions al processament de dades tridimensionals per a impressores 3D, l'enginyer Sergio González Martín es va doctorar el 2015 a la UOC pel programa de Tecnologies de la Informació i de Xarxes, tenint com directors de tesi a Ángel A. Juan, de la Universitat Politècnica de València; i a Daniel Riera, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Has rebut una medalla del premi Agustín de Betancourt y Molina per a investigadors de la Reial Acadèmia d'Enginyeria espanyola. Quina ha estat la teva contribució?

M'han concedit una medalla amb què se'm reconeixen les contribucions a l'àrea del processament de dades tridimensionals per a impressores 3D per mitjà de més de vuitanta patents presentades. Actualment, se n'han publicat unes seixanta.

Què representa per a tu el guardó? Com afecta la teva carrera?

Aquest guardó suposa un reconeixement a tota la feina que he desenvolupat en impressió 3D, i també a la capacitat investigadora que vaig adquirir amb el doctorat cursat a la UOC entre el 2010 i el 2015.

Quin impacte té per a la societat?

Aquestes innovacions comprenen des de la preparació dels treballs d'impressió en un espai imprimible 3D fins al seu processament per generar la informació pel que fa al vòxel necessària per imprimir, passant pels diferents ajustos i compensacions requerits per garantir que la impressió de peces es fa amb una qualitat acceptable. Totes aquestes adaptacions milloren i fan més predictible i repetible el procés d'impressió 3D, de manera que habiliten l'aplicació d'aquesta tecnologia no tan sols al prototipatge, sinó també a la producció en massa.

Com a expert en impressió 3D, quin valor en l'avenç tecnològic creus que pot aportar?

Un dels avantatges principals que proporciona la impressió 3D és la capacitat de produir pràcticament qualsevol peça, amb un procés de fabricació que es pot posar en pràctica en un temps molt inferior que el que es necessita, per exemple, amb motlles d'injecció, i que pot estar situat pràcticament a qualsevol part del món.

La pandèmia ha demostrat que la globalització i l'externalització de la producció al sud-est asiàtic poden afectar el desproveïment d'Europa o els Estats Units, quan la cadena de subministrament no és capaç de proporcionar les peces necessàries. A l'inici hi va haver escassetat de respiradors, màscares de protecció i varetes per confeccionar escovillons de recollida de mostres nasals. Des d'HP vam posar a disposició d'aquestes aplicacions les impressores 3D dels laboratoris d'R+D de l'empresa a Barcelona i als Estats Units per imprimir aquest tipus de peces a petició d'hospitals i institucions.

Aquest cas d'èxit ha demostrat la capacitat de la tecnologia d'impressió 3D per posar en marxa una línia de producció de peces específiques en un període de temps curt, així com la possibilitat de generar aquestes peces molt més a prop d'on es necessiten per evitar problemes de subministrament.

Quins són els reptes a què ens enfrontem per aconseguir-ne el màxim potencial?

Un dels problemes principals a què ens enfrontem en la impressió 3D és habilitar mecanismes per gestionar treballs d'impressió que es poden convertir en molt grans. La impressió 3D possibilita la producció de peces amb geometries que no eren factibles de produir amb altres tecnologies. També obre la possibilitat de personalitzar cada peça per al client i que s'adapti a necessitats particulars. En aquestes situacions, la representació dels treballs d'impressió requereix una quantitat de dades que pot créixer exponencialment i representar un repte de codificació i processament.

Quina experiència desenvolupada a la UOC ha estat rellevant per arribar fins on ets ara?

Vaig cursar el doctorat a la UOC en format semipresencial, compaginant-lo amb la feina a temps complet. La major part de la meva experiència laboral ha estat en departaments d'R+D de software en diferents empreses. Tanmateix, en les meves primeres experiències el component investigador de la feina era inferior al que a mi m'interessava i, per aquest motiu, em vaig decidir a cursar un doctorat. Més tard vaig poder optar a una posició com a enginyer de software a HP, que ha tingut un rerefons investigador molt més important. Gràcies a aquesta nova etapa professional han sorgit les contribucions que m'han permès rebre aquest reconeixement i promocionar-me internament.

La UOC m'ha estat útil per adquirir el mètode científic, per exemple, per a la recerca i l'anàlisi d'informació amb la finalitat de determinar solucions o per definir experiments amb l'objectiu de validar solucions. També he adquirit molta experiència amb la família d'algoritmes sobre els quals vaig treballar en la tesi, la qual cosa ha servit per aplicar-los a problemes de preparació de treballs d'impressió.

En què va consistir la teva tesi?

La tesi va tractar del disseny, la implementació i l'avaluació d'algoritmes basats en l'aleatorització esbiaixada d'heurístiques clàssiques. Els algoritmes dissenyats durant la tesi doctoral poden tenir aplicacions en molts camps com la logística, l'encaminament de telecomunicacions, la gestió de qualsevol recurs distribuït o fins i tot la definició i gestió de treballs d'impressió 3D.

Quines són les principals barreres en aquest camp i les possibles aplicacions?

El límit de l'àrea de l'optimització computacional és desconegut, per la qual cosa és probable que hi hagi problemes per als quals encara no es coneguin les millors solucions. Aquest tipus de problemes són tan complexos que no se'n pot calcular la solució exacta en una quantitat de temps factible i se sol basar en una exploració a la recerca de mínims locals. En no conèixer-la, és possible que hi hagi la possibilitat de proposar algoritmes que descobreixin "una solució millor que la que s'ha trobat fins ara".

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC