«Si no et costa posar-t'hi i ets una mica autodidacta, la UOC t'ofereix totes les facilitats del món, i sobretot a esportistes d'alt rendiment»

Ha estat jugadora de la selecció espanyola, campiona de la Copa de la Reina i jugadora revelació de la Primera Divisió d'Espanya el 2021. Ara és titular del primer equip femení de futbol de l'Atlètic de Madrid i, a més, estudia el grau de Dret a la UOC. Marta Cardona ha estat la protagonista del futbol femení espanyol aquest estiu per haver estat l'artífex del gol que va permetre passar a quarts a l'Eurocopa i pel seu fitxatge estrella a l'Atlètic de Madrid. L'esforç i la tenacitat formen part de la seva vida i potser són les claus que li permeten no renunciar a res i compaginar la seva vida com a esportista d'alt rendiment amb els estudis superiors.

Ha estat jugadora de la selecció espanyola, campiona de la Copa de la Reina i jugadora revelació de la Primera Divisió d'Espanya el 2021. Ara és titular del primer equip femení de futbol de l'Atlètic de Madrid i, a més, estudia el grau de Dret a la UOC. Marta Cardona ha estat la protagonista del futbol femení espanyol aquest estiu per haver estat l'artífex del gol que va permetre passar a quarts a l'Eurocopa i pel seu fitxatge estrella a l'Atlètic de Madrid. L'esforç i la tenacitat formen part de la seva vida i potser són les claus que li permeten no renunciar a res i compaginar la seva vida com a esportista d'alt rendiment amb els estudis superiors.

Es tracta de ser una mica responsable. Si vols fer alguna cosa i en tens ganes, et pots organitzar i aconseguir-ho. Jo busco l'equilibri: quan surto d'entrenar m'agrada estudiar, sobretot ara el grau de Dret. I quan acabo d'estudiar, m'agrada anar a entrenar.

Sí, però nosaltres tenim una feina molt lleugera i fem el que ens agrada. Si no tenim sessió doble, entrenem de 8.30 h a 13 h, de manera que tinc tota la tarda lliure. Jo acostumo a estudiar de 16 h a 20 h; entremig puc fer un petit descans, però normalment hi dedico entre tres i quatre hores al dia de dilluns a divendres, i així tinc el cap de setmana lliure i puc concentrar-me per al partit.

Sí, i tant. Si et saps organitzar, si no et costa posar-t'hi i ets una mica autodidacta, la UOC t'ofereix totes les facilitats del món, i sobretot a esportistes d'alt rendiment. Amb mi ha estat així des del principi i ho agraeixo. El sistema de la UOC és el que m'agrada: per a mi l'avaluació contínua és la millor manera de comprendre tots els conceptes. No es tracta només de llegir els temes i escopir-los en un examen. Òbviament tens les dues opcions, però a mi l'avaluació contínua és la que m'ha anat millor, amb la qual he après més bé els conceptes, perquè, a més, amb aquest sistema hi ha molts treballs pràctics.

No m'ha passat perquè les PAC duren uns quants dies (quinze, divuit...). Tens temps d'organitzar-te. A més, també depèn de les assignatures que agafis. En el meu cas, aquest curs no he estat valenta i no he agafat les cinc assignatures de cada semestre, sinó quatre.

Bé, m'hi he posat seriosament, però no em costa. Potser alguna vegada sí que he anat una mica més ofegada si he hagut de lliurar dues o tres PAC els mateixos dies...

M'agrada molt compartir coneixements amb els companys pel xat. Cadascú té la seva manera de pensar. Rius, està molt bé.

Amb 22 anys t'hauria dit que sí, que m'agradaria treballar en alguna cosa relacionada amb l'esport. Estava submergida en el futbol i ho feia tot en un ambient futbolístic i esportiu. Però ara, amb 27 anys i amb les vivències que he tingut, veig les coses de manera diferent. No em veig vinculada al futbol quan deixi l'esport. Crec que me n'aniré per una altra branca, no sé quina encara. M'agrada molt el dret penal, però potser hauria de canviar una mica la meva manera de ser.

Des de petita sempre he fet esport. Jugo a futbol des dels quatre anys. Tinc un germà sis anys més gran que jo i m'encantava anar a jugar amb ell i amb els seus amics. També tenia amigues, però m'agradava jugar amb els grans. El meu pare mai em va insistir que fes futbol, tot i que era molt futboler; també he provat l'handbol i el golf. Li he d'agrair que hagi pogut provar diferents esports i hagi pogut triar. 

Ara veig molts pares que pressionen els nens perquè facin futbol i crec que és un error molt greu. Cal deixar que el nen gaudeixi, que es nodreixi, que adquireixi els valors de l'esport i que triï el que vulgui i pels motius que sigui: perquè el practiquen els amics, perquè li agrada més, etc.

M'agradaria que aquesta mena de preguntes no es fessin, perquè això significaria que hem fet el salt. És veritat que s'han fet passos molt grans, però s'ha d'estabilitzar, i d'aquí cap amunt. Entenc que es facin preguntes sobre si he patit bullying o si m'han fet comentaris masclistes. A mi no m'ha passat, però potser és perquè tenia facilitat per jugar a futbol. I això és com tot en la societat: si tens traça per a alguna cosa, no passa res; i si no en tens, t'esclafen.

No podia somiar en absolut en una cosa així, però no només fa quinze anys, ni tan sols en fa quatre. Hem millorat tan de pressa que gairebé no ens n'hem adonat. Comparo el que cobrava quan jugava a Saragossa i el que cobro avui, i hi ha molta diferència. Mai en la meva vida hauria imaginat tenir la infraestructura que tenim avui dia als entrenaments. Hem fet un salt de qualitat espectacular en tots els àmbits: en la meva generació, les nenes no teníem els recursos actuals per a una bona alimentació, un bon entrenament físic... De totes maneres, espero que el futbol femení no es converteixi en el que avui és el masculí, que no es cometin els mateixos errors, que sigui més esport i no tant de negoci.

A mi em patrocina Adidas i òbviament he de portar aquesta marca. I els estic superagraïda; jo abans em comprava les vambes, de manera que... Fa deu anys no podia ni somiar ser una futbolista professional que tingués aquest tipus de coses, i ja no parlo només de temes materials, sinó també que et valorin com jugues. Espero que es continuï en aquesta línia.

Les xarxes socials poden ser una arma de doble tall. Si no tens xarxes, no et pots vendre i, per desgràcia, això influeix a l'hora de tenir patrocinadors. He vist jugadores espectaculars que, pel fet de no ser tan actives a les xarxes, potser no han estat tan valorades. Jo no soc gaire de penjar la meva vida a les xarxes tot el temps; em costa, soc una mica vergonyosa. Amb tot, entenc que estan a l'ordre del dia i que s'han de saber utilitzar. Per exemple, l'opció de millors amics que ha creat Instagram està molt bé, perquè prefereixo que la gent no vegi la meva vida privada. Jo penjo continguts sobre futbol i potser una mica d'oci, però res més. Però, com dic, poden ser una arma de doble tall, perquè si et va bé, magnífic, però si no...

Molt bé, estic molt il·lusionada. Farem grans coses perquè tenim un grup espectacular, tant des del punt de vista humà com futbolístic. I, a mesura que anem encaixant les peces, estarà molt bé.

He après a viure el moment. Fa un any t'hauria respost que d'aquí a x anys m'hauria agradat ser en tal club i ja faria plans. Ara ja no. Actualment soc a l'Atlètic, estic molt contenta amb les meves companyes, em tracten superbé. El que vull és gaudir d'aquest any i després ja veurem.