Àngels Codina Relat
Entrevista amb Ana Elena Guerrero, coordinadora del projecte TeSLA
Lidera el grup de recerca Technology Enhanced Knowledge and Interaction Group (TEKING) i és professora de la UOC des de fa divuit anys. Des del 2016, però, bona part del temps el dedica a coordinar el projecte TeSLA, que té com a objectiu desenvolupar un sistema que validi la identitat i l’autoria dels estudiants en les seves activitats i en els exàmens en línia, a més de lluitar contra el plagi. Aquest projecte està finançat pel programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea, se’n fa càrrec un consorci format per divuit socis i disposa d’un pressupost de més de set milions d’euros. El projecte encara, aquest 2019, la seva recta final.
Què fa el TEKING, el grup de recerca que lideres?
El meu grup de recerca es dedica a fer una anàlisi de les eines i els recursos que poden ser útils i rellevants pel que fa al sistema d’avaluació en línia. També fem una mica d’anàlisi de dades i estudiem com aquestes eines donen resposta a les necessitats que els professors que impartim docència en línia tenim actualment.
Una d’aquestes necessitats és garantir l’autoria d’un treball o examen.
Efectivament, un forat que ens cal resoldre respecte de l’avaluació en línia és assegurar-nos que la persona que fa l’activitat d’aprenentatge és la persona que diu que és; és a dir, que no li l’ha fet un conegut, un familiar, etc. I també garantir que la persona que hi ha davant l’ordinador és qui ens diu que és.
La proposta de tirar endavant el projecte TeSLA va sorgir com a conseqüència d’aquest gran repte?
Bé, de fet, abans de TeSLA vam estar treballant en un projecte intern de la UOC que es deia E-exam, en què treballàvem quatre professors dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i, més endavant, en un altre projecte anomenat Val-ID. En aquest últim vam desenvolupar un prototip per a poder garantir l’autenticació i l’autoria de les activitats d’aprenentatge fent servir diferents instruments biomètrics. Aquest prototip el vam estar provant dins de la UOC i, quan ja vam tenir alguna cosa una mica sòlida i amb uns resultats realment fiables, vam començar a treballar en l’àmbit europeu amb altres socis per a intentar presentar una proposta de projecte. D’aquí va sorgir el TeSLA. Vam ser un dels cinc projectes finançats i, des de llavors, el que fem des de fa tres anys és desenvolupar aquest sistema d’avaluació que ens permet garantir la identitat de l’estudiant i, a més, l’autoria de les unitats d’aprenentatge.
Quins instruments s’han previst al TeSLA a fi de garantir la identitat i l’autoria dels estudiants?
Hem fet servir diversos instruments. Us els explico breument: hem fet reconeixement facial, reconeixement de veu i patrons de teclat; hem utilitzat una eina de plagi semblant a Urkund i Turnitin, però creada per nosaltres, i també tenim una altra eina d’anàlisi forense que el que fa és una anàlisi estilomètrica dels textos. Els nostres estudiants han passat per totes aquestes eines. Hem fet quatre proves pilot en set universitats europees alhora, per les quals han passat 23.000 estudiants i, aproximadament, uns 500 professors. En el cas de la UOC, hi han participat, aproximadament, uns 4.000 estudiants, i estem parlant d’uns 200 professors, incloent-hi els professors responsables d’assignatures i els col·laboradors docents.
Quina valoració n’han fet, els estudiants?
La percepció dels estudiants, en general, ha estat bona. Bàsicament per dues raons. D’una banda, perquè creuen que és una manera d’augmentar la reputació i la credibilitat de les titulacions en línia; és a dir, dels seus propis estudis, i, de l’altra, perquè estalvien temps. El nostre perfil d’estudiant treballa, té família i està estudiant amb nosaltres, precisament, perquè té poc temps. El fet que no s’hagin de desplaçar ni tan sols per fer aquestes proves i poder garantir la seva identitat i autoria ha estat una notícia molt agradable i molt positiva per a ells.
El projecte s’ha limitat a desenvolupar aquesta eina?
No, també hem fet una anàlisi en l’àmbit docent sobre com es dissenyen les activitats d’aprenentatge i quines activitats són les més idònies per a poder connectar els instruments de què parlava abans. També hem dut a terme una feina molt intensa amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i, d’alguna manera, hi hem col·laborat en el disseny d’un primer esborrany de com han de ser els estàndards de qualitat amb relació a l’avaluació en línia. S’ha fet una feina molt interessant, amb prop de cinquanta experts que han estat avaluant les proves pilot de les diferents universitats que han participat en el projecte. Ja tenim aquest primer esbós, que serà la base per al document que es farà servir com a, diguem-ho així, marc d’avaluació en línia per a totes les universitats d’Europa.
En quina fase es troba el projecte?
El que fem ara, bàsicament, és analitzar els resultats i acabar de crear els informes amb els resultats de l’instrument des del punt de vista educatiu, ètic, legal i de qualitat. També fem disseminació del projecte, de tots els resultats que hem obtingut, tant en el camp educatiu, és a dir, la percepció que els estudiants i els professors tenen a l’hora de fer servir el sistema, com també les dades que ens dona el mateix sistema.
Un cop hagi acabat el projecte, quins seran els passos següents?
Ens agradaria molt que la UOC fes servir aquesta eina i que nosaltres poguéssim completar tot el nostre procés d’avaluació en línia, sense eliminar els exàmens presencials però potser reduint-los en alguns casos. I pel que fa al projecte en si, ara mateix estem tancant els acords amb els socis per a saber quin serà el pla d’explotació i què en farem, de tot això.
I què passarà, amb tu?
M’agradaria continuar fent recerca en tots aquests temes vinculats a l’avaluació i l’educació en línia. Sempre hi he treballat i considero que són cabdals per a poder impulsar la universitat cap al futur.
Per acabar: hi ha res que vulguis afegir?
Si pogués afegir un agraïment a totes les persones de la UOC que han col·laborat en el projecte seria fantàstic. Des de la UOC hi han participat indirectament molts departaments, començant per professors d’altres estudis, col·laboradors docents, companys dels meus estudis i d’altres estudis de la casa, l’OSRT, com a oficina que ens ha donat molt de suport en el projecte, l’Assessoria Jurídica, l’Àrea de Serveis Acadèmics… Estic molt agraïda a tota la gent que hi ha dedicat temps, encara que només siguin cinc minuts, per a ajudar-nos a tirar endavant el projecte, ja que no ha estat fàcil, amb aquest volum d’estudiants i d’assignatures involucrades.