Àngels Codina Relat
Va arribar a Barcelona procedent del Pakistan fa pocs mesos per cursar els estudis de doctorat d’aprenentatge en línia a la UOC. «Em vaig informar de la recerca que duu a terme la Universitat i em va semblar molt inspiradora», explica. La Sidra té un grau i un màster de Ciències de la Computació, i compagina la feina d’investigadora amb la de mare d’una nena de tres anys.
De què tractarà la teva tesi doctoral?
Em centraré en l’experiència de l’usuari i de l’estudiant en una plataforma d’aprenentatge en línia en un entorn virtual.
Imaginem, per exemple, que estudio un màster a la UOC. Analitzaries, doncs, el meu comportament o la manera com faig els exercicis?
Exacte. Potser també et faria una entrevista, i portaria a terme un seguit d’experiments per a estudiar com et sents en relació amb el sistema d’ensenyament, si t’hi sents prou còmoda i si per mitjà d’aquest sistema assoleixes els teus objectius. Em plantejaria, per exemple, les preguntes següents: Aprens prou en el curs? Estàs prou motivada pel curs? Hi estàs prou implicada? Estàs satisfeta del retorn i les avaluacions dels professors que t’arriben per mitjà del sistema? En resum, el que bàsicament voldria saber és si estàs contenta de la manera com se’t presenten els resultats i la impressió que tens del nostre sistema, i també si et sents còmoda amb aquest sistema i si sents que el domines prou.
Què podria fer que jo, com a estudiant, em sentís més còmoda amb el sistema?
El grau de control que tens sobre el sistema, i molt probablement la mena de retorn que reps i la qualitat dels continguts. És a dir, posat el cas que fossis una estudiant de màster i pensessis «Això ja ho he fet, no aprenc gairebé res de nou i no em sento motivada», aquestes són algunes de les qüestions que hauríem d’afrontar per a millorar globalment l’experiència que tens com a estudiant.
Quina metodologia seguireu?
En aquests moments, soc en la fase de definició de la tesi. Estudiarem alguns sistemes d’aprenentatge en línia que funcionen actualment per avaluar com se senten de còmodes i motivats els estudiants que els fan servir; també estudiarem els buits que hi pugui haver. Estudiant les parts que fan que els estudiants se sentin incòmodes sabrem quines parts haurien de millorar els desenvolupadors de programari perquè més estudiants s’inscriguin als nostres cursos i coses per aquest estil.
Com està la UOC en comparació amb altres universitats en aquest àmbit?
Si dones un cop d'ull a les dades i a les mostres, veuràs que la UOC té una posició de lideratge. És totalment virtual perquè ofereix estudis de grau, de màster..., i per això té més estudiants que les altres universitats en línia. També penso que els estudiants que es plantegen estudiar virtualment trien la UOC perquè el seu sistema està molt bé.
Per què vas decidir centrar la teva recerca en l’aprenentatge en línia? És una cosa que t’interessava especialment?
Perquè em sembla fantàstic veure que persones que no poden anar a la universitat a causa d’alguns impediments, com ara una discapacitat, poden tenir una oportunitat com qualsevol altra persona de complir els seus somnis i aconseguir un títol i tot el que vulguin. Penso que l’aprenentatge en línia pot ser un pas enorme en l’àmbit educatiu perquè ofereix a tothom l’oportunitat de participar-hi i de sentir-se motivat.
L’aprenentatge en línia és el futur?
No puc dir que les universitats presencials l’adoptaran, tot i que penso que es farà cada cop més popular, perquè hi ha gent per a qui viatjar no sempre és fàcil; hi ha mares que decideixen quedar-se a casa, persones amb discapacitats, etc. A més, ara tenim sistemes que permeten identificar el plagi o que et poden identificar amb el reconeixement facial... Hi ha molt bona feina feta en aquest camp i penso que l’aprenentatge en línia augmentarà molt.
Quin et sembla que és el repte principal de l’aprenentatge en línia?
La sensació que tinc és que, potser, el que fa que algunes persones no acabin d’encaixar en l’entorn de l’aprenentatge en línia és la seva personalitat. Molts són molt xerraires, volen aixecar la mà a classe per dir que cal fer això o allò altre... Potser, doncs, un gran repte seria que l’aprenentatge en línia complís les expectatives d’aquesta mena de persones.
Què faràs quan hagis acabat la tesi? Tornaràs al Pakistan?
Depèn de les oportunitats que se’m presentin. Si puc tenir una bona oportunitat en el meu camp i al meu país, potser sí que hi voldria tornar. Com saps, però, tinc una filla, i la meva decisió també dependria de si ella és feliç aquí, i de si no ens volem mudar com a família. Si aquest fos el cas, hauria de buscar una oportunitat aquí. Amb una família, has de mirar que tot encaixi.
L’11 de febrer va ser el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Ets una dona que fa recerca en tecnologies de la informació. S’ha acostumat a dir que és un camí que ha de seguir un home, no una dona. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?
No hi estic d’acord, perquè tenim exemples de dones en el camp de les tecnologies de la informació que han fet coses importants. Coneixes Margaret Hamilton? Va enviar molts homes a la Lluna! Per tant, si ella ho va poder fer, qualsevol ho podria fer! Ara bé, com que som poquetes, normalment hem d’invertir més energies a demostrar que som prou bones.
La teva família i l’entorn com et poden ajudar a creure en les teves capacitats i seguir els teus somnis?
Hi ajuden molt. La meva mare és mestra, i quan era petita podia veure que feia alguna cosa significativa per a la societat. Contribuïa a millorar la societat. Ensenyar és, probablement, el millor que podem fer per a la nostra societat, perquè crees futurs metges, enginyers, advocats. Penso que qualsevol persona, els homes i tot, hauria de tenir l’oportunitat de ser productiva per a la societat i fer el que vulgui. Estic segura que la meva filla estarà orgullosa de mi algun dia per no haver estat tot el dia a casa. Penso, però, que això és igual d’important que estar amb la família i els fills, i no trobo bé que algú treballi i no estigui mai amb els fills. La meva mare hi va ser sempre que la vam necessitar, i ara que tinc una filla de vegades em pregunto: com s’ho feia per a fer-ho tot? Quan tens una criatura i esdevens pare o mare, t’adones del que els teus pares van fer per tu. És dur! I considero que, en general, encara que no tinguis filles, encara que no tinguis fills, hi hauria d’haver sessions a les escoles en les quals poguessis dir als infants, i especialment a les nenes: sigues el que vulguis ser ―ser metge, anar a l’espai...―, segueix els teus somnis, que res no t’aturi!