Notícies

La recerca de l'IN3, en línia amb els objectius per al desenvolupament sostenible

13/11/2018
Àngels Codina Relat
En el marc de la Setmana de la Ciència 2018, analitzem com aquest centre de recerca de la UOC contribueix a una societat més sostenible, resilient, segura i inclusiva

L’any 1987, l’informe Brundtland de les Nacions Unides va encunyar el terme desenvolupament sostenible, que definia com el desenvolupament que «satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats». Més de trenta anys després, el concepte sostenibilitat està integrat en la nostra llengua i en les nostres vides, però reptes globals com el canvi climàtic, les desigualtats, la gestió dels fluxos migratoris o l’esgotament dels recursos posen en relleu que encara és necessària una transformació profunda dels valors, les actituds, els estils de vida i les maneres de pensar. Per a afrontar-ho, el 25 de setembre de 2015 l’Assemblea de l’ONU va aprovar l’Agenda 2030, en què els objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) passaven a situar-se al centre de l’agenda internacional.

La UOC, com a universitat que és, té un paper fonamental en aquest procés de transformació, i l’exerceix per mitjà de la formació, la recerca científica i la innovació. En l’assoliment dels ODS, un dels actors clau és l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), centre de recerca de la UOC en què s’agrupen deu grups de recerca especialitzats en l’estudi d’internet i dels efectes de la interacció de les tecnologies digitals amb l’activitat humana. El director de l’Institut, David Megías, té clar el rol que els centres de recerca han de tenir en l’Agenda 2030: «Hem de desenvolupar noves maneres de pensar i de treballar més interdisciplinàries que tinguin la sostenibilitat com un dels pilars fonamentals».

Els dos ODS estrella de l’IN3

«Els investigadors hem d’aportar dades i proves científiques sobre qüestions de gran interès social que conscienciïn els diferents agents implicats que cal afavorir canvis perquè la societat sigui més justa i sostenible», assegura la investigadora principal del grup de recerca GenTIC, Mila Sáinz. Les ciències socials són, de fet, l’àmbit dels ODS a què contribueixen més els grups de recerca de l’IN3, i ho posa de manifest que els dos objectius en els quals tenen més incidència els projectes de recerca de l’IN3 són «Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes» i «Reduir la desigualtat en els països i entre els països».

Un dels grups de l’IN3 la recerca del qual està molt alineada amb els ODS és DIMMONS, que lidera Mayo Fuster, investigadora Ramón y Cajal a la UOC. Aquest grup treballa en projectes lligats a la innovació econòmica, les polítiques públiques i el desenvolupament de solucions tècniques que afavoreixin una economia de plataforma més inclusiva i democràtica. Per a Fuster, «en el context actual de multicrisi i canvi d’època, al qual s’afegeix un escenari de postveritat, les universitats i els investigadors tenen una importància clau, perquè ara, més que mai, són necessàries una societat formada que pugui prendre decisions fonamentades en les proves i una experimentació i una recerca per a dissenyar noves solucions».

A més de DIMMONS, l’altre grup que s’orienta més vers la consecució dels ODS és CARENET, que aposta «per formes de ciència oberta i corecerca molt participatives i qualitatives», tal com explica el seu líder, l’investigador Israel Rodríguez. El grup treballa «col·laborativament amb coexperts i col·lectius compromesos en la producció de coneixement i d’oportunitats per al canvi i la intervenció socials». CARENET ha aplicat aquesta manera d’entendre la recerca a projectes que promouen la vida independent i la plena inclusió de persones amb diversitats funcionals i trastorns mentals greus, i a dissenyar solucions per a afrontar els reptes que planteja l’envelliment global ―els riscos d’exclusió, la soledat o la discriminació de les persones grans—; i també a executar projectes per a construir una resiliència global i reduir els riscos dels desastres naturals, especialment en el context del canvi climàtic.

Infraestructures i ciutats més sostenibles

Els altres ODS, en ordre d’importància, a què contribueixen els grups de recerca de l’IN3 són «Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació» i «Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles».

Els grups de recerca que hi contribueixen més significativament són, per una banda, SOM i, per l’altra, COSIN3. El primer grup el lidera Jordi Cabot, professor d’investigació ICREA a la UOC, que defineix el programari com «la infraestructura digital de la societat», per la qual cosa «és important conservar-la en bon estat i garantir que tothom la pugui fer servir i hi pugui contribuir».

Per una altra banda, Javier Borge, investigador principal de COSIN3, destaca que una de les línies de recerca del seu grup és l’anomenada ciència urbana (urban science), i que és en aquesta línia que desenvolupen models de trànsit ―per a dissenyar mesures que redueixin la congestió a les ciutats i la contaminació― i de seguretat viària ―per a preveure accidents entre vehicles i vianants en entorns urbans, entre altres models.