Actualitat

Així, el 40,4% de les dones que han creat microempreses són universitàries, enfront del 30,4% dels homes. Elles també es preocupen més per ampliar la seva formació reglada (el 25,2% enfront del 23,8% dels homes) i no reglada (el 39,3% enfront del 35,3%). Així mateix, sobresurten en la dinàmica innovadora, un 52,2% de la innovació de producte es genera en empreses liderades per dones, enfront d'un 37,7% de dirigides per homes. Però el que parla més bé de l'estil de direcció d'elles és la seva aposta pel personal propi (un 73,9%, enfront d'un 50,9% en el cas dels homes). En aquesta línia, també es destaquen per l'interès en les noves pràctiques d'organització del treball en xarxa. En les empreses femenines, la supervisió per objectius es dóna en un 72,9%, enfront del 70,9% de les masculines. L'autonomia del treballador s'afavoreix en el 75,4% i el treball en equip, en el 84,7%, totes ràtios més elevades que en les empreses liderades per homes. «Les empreses impulsades per dones fan servir més intensivament les xarxes socials que no pas les creades per homes, que es focalitzen en les xarxes internes de l'empresa», remarca Joan Torrent.

No obstant això, les empreses amb nom de dona també tenen reptes de millora, com ara fer servir més les xarxes locals d'empresa, utilitzar el comerç electrònic en tota la cadena, evolucionar cap a pràctiques de retribució variable, aprendre a organitzar-se per processos, tenir més presència en estructures d'innovació formal, manejar els mecanismes de finançament extern i aconseguir més participació en vivers i ajudes públiques.

Dones amb vestit d'emprenedores

Emprendre ja no és solament cosa d'homes, tampoc no ho és fer-ho amb fons públics i una escassa formació universitària. Des del 2008, aquests tres grans tòpics i handicaps s'han començat a enfonsar. «Una de cada tres empreses creades a l'Estat espanyol són dirigides per dones i joves menors de 35 anys amb una formació universitària excel·lent, i a més ho fan amb fons propis». És el que diu la investigació dirigida per Torrent. El 30,8% de les empreses creades des de 2008 pertanyen a dones, i en el 34,4% de les nascudes, els fundadors tenien menys de 35 anys. A més, del col·lectiu de dones que han emprès, el 90,2% ho han fet sense ajudes públiques, enfront del 81,7% d'homes, que també han emprès des del començament de la crisi (un 69,2%). Així, les noves emprenedores fan arrencar els seus somnis i idees amb els seus propis recursos; de fet, el 85,6% s'han nodrit de fons propis, mentre que en els homes això passa en un 79,5% de les vegades.

Igualtat, avanç lent?

Torrent recentment apuntava la dificultat per a delimitar com afecta la qüestió de gènere les relacions empresarials, si bé reconeix que és òbvia la situació secundària de les dones en l'emprenedoria. Segons l'Enquesta de població activa publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) l'any 2010, les dones de l'Estat espanyol continuen a la cua d'Europa pel que fa a emprenedoria, i a l'Estat la diferència entre sexes també és important. En aquest mateix any, el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) limitava en un 36,4% l'activitat emprenedora protagonitzada per dones.

Segons un estudi de la Confederació Nacional d'Autònoms i Microempreses (CONAE), el 32,2% dels autònoms espanyols són dones, percentatge que en deu anys ha crescut un 45,4%, enfront del cas dels homes, que només ho ha fet en un 30,6%. En aquesta línia, el Parlament Europeu, en la Resolució aprovada (31/05/2011) sobre les dones empresàries en petites i mitjanes empreses, insisteix que «l'esperit empresarial de les dones i les pimes gestionades per dones són un mitjà clau per a augmentar la taxa d'ocupació femenina, i les dones [suposo que "estas" volia dir això] tenen un paper decisiu en el procés de creixement dels països».

No obstant això, aquest augment de la presència femenina en la creació de micropimes no significa que hi hagi prou avanços en igualtat. Segons els experts, un dels principals problemes és la falta de consciència i de polítiques de conciliació de les empreses espanyoles, atès que les dificultats de compaginar la vida familiar amb el treball són un fre a l'hora de començar un negoci.

L'Estat espanyol és un dels països de la Unió Europea on les microempreses empren més percentatge de treballadors i són les que aporten el 70% del treball i el 80% del PIB nacional. «No és cert que per a competir en un entorn global calguin grans empreses. Es pot competir essent petit i establint xarxes amb altres empreses semblants gràcies a la tecnologia», exposa Joan Torrent, director de la Business School de la UOC, enfront de la creença que són les grans, les conegudes, les de l'Ibex, les que aguanten el país.