Walk In, la revista trimestral de la UOC

Cristóbal Schmal

Sir Berners-Lee i el periodista africà
Vicent Partal

Hi ha una imatge que fa anys que em té fascinat. Es tracta del primer esborrany que Tim Berners-Lee va fer sobre el que el món coneixeria com a World Wide Web. És un paper simple, com se’n fan milers al llarg del dia arreu del món. Un diagrama que il·lustra com funcionaria el Mesh, que era el primer nom que el creador de la web va pensar per al seu invent.

No hi ha cap activitat humana
immune a l’impacte demolidor i
creatiu de la web

El periodista en l’era d’internet
ha de ser part del caos circulatori
de la informació

Llegir article

Jean Daniel. Historiador del dia a dia / Àlex Vicente

Lea Crespi

Per a mi, el periodisme és un ofici que implica tenir tres talents: acumular informació, reflexionar-hi adequadament i saber transmetre-la. Per si fos poc, cal que fem tot aquest procés abans que els altres, amb aquesta obsessió per la velocitat que condiciona tant la nostra feina. El periodisme implica batre rècords de forma permanent.

“El poder és un enemic camuflat:
et sedueix, t’adorm, t’anestesia”

Llegir article

Jessica Colaço. ‘Evangelista’ de la tecnologia mòbil a l’Àfrica / Leo Ruffini

David Campos

A Jessica Colaço la mou fer caure tòpics. Demostrar, per exemple, que l’Àfrica “no és sinònim de fam i de guerres” sinó més aviat “un mercat amb un potencial enorme per a aplicacions basades en missatges SMS”, i que Kenya, un lloc que molts associen només amb la jungla i els safaris, s’està convertint en “un centre d’innovació i tecnologia”.

Colaço ha estat escollida com una de
les quaranta dones de menys de 40 anys
més influents de Kenya

“El mòbil és un instrument decisiu
per al desenvolupament de l’Àfrica”

Llegir article

Carlos Albaladejo conversa amb Jack Dorsey

David Campos

Si agafes tots els taxis de Barcelona i els demanes que t’expliquin on van i què estan fent, obtens un mapa visual molt complet de tot el que hi està passant. Però en aquest mapa hi trobava a faltar les persones, els ciutadans… els meus amics. I d’aquí va sorgir la idea que em va dur a treballar en un prototipus de Twitter l’any 2000, basat en una Blackberry, i que funcionava a través del correu electrònic.

“Twitter permet a organitzacions
enormes que ningú no entén posar-se
al nivell dels clients”

Llegir article

L’EcoUniversitat / Eduard Vinyamata

Les universitats tenen un deure implícit: fer aquest món millor. El coneixement científic i tecnològic ha d’estar al servei de les persones i de les societats que conformen: fer que les persones i les societats visquin en pau, amb seguretat, amb justícia; que gaudeixin de llibertat, de salut i de benestar, i que el nostre entorn sigui sa i els recursos naturals no s’esgotin. Però no sempre és així quan els coneixements no serveixen explícitament al bé comú.

La humanitat i la natura han de ser
centre i objectiu de l’activitat
universitària i científica

Llegir article

Arianne Faber

És l’hora de l’energia renovable
Andris Piebalgs

“Som la primera generació realment conscient dels problemes que planteja l’escalfament global. L’estudi més complet sobre l’economia del canvi climàtic que conec és el que va fer Nicholas Stern per encàrrec del Tresor britànic. Stern va concloure que el cost de la inacció era substancialment més elevat que el cost de l’acció. El cost total de la inacció podia arribar a suposar una caiguda anual d’entre el 5% i el 20% del PIB. Es tracta d’una xifra extremamente elevada, molt més que la davallada proporcional del PIB a causa de la recessió econòmica.”

L’eficiència energètica
és una de les maneres més barates
de reduir l’impacte sobre el medi ambient

Llegir article

Guy Haug. “Els anti-Bolonya no saben exactament a què s’oposen”
Ester Medico

David Campos

“El procés de Bolonya no és un procés de la UE, és un procés que va sorgir de reunions entre ministres i universitats europees. L’única obligació és la que es deriva de lleis, reial decrets i acords d’àmbit estatal. No existeix un “pla Bolonya”, hi ha alguns acords marc que apunten a certes direccions estratègiques, i Espanya ha participat en tots els processos d’elaboració dels acords.”

“Europa, als noranta, va perdre el privilegi
de ser la destinació preferida d’estudiants i professors”

Llegir article

Haruki Murakami. “Quan escric, viatjo a la part fosca del cervell”
Albert Nolla

David Campos

Quan la conversa va derivar cap a la seva literatura, Murakami va explicar que el que fa quan escriu és viatjar a la part fosca del cervell, i que a vegades el que hi troba no li agrada, li repugna o li fa por, però sent que ha d’escriure-ho perquè existeix.

“Després”, va afegir amb la seva proverbial ironia, “sempre en torno, perquè sóc un professional, i perquè si no tornés no hi hauria novel·les.”

Llegir article

Hilal Can

Educar en temps d’incertesa
Salvador Cardús i Ros

¿Es pot educar sense saber cap on va la societat en nom de la qual i per a la qual s’educa? Si el futur ha arribat a ser tan incert que no ens és fàcil fer pronòstics ni tan sols a un any vista –la recent crisi ho ha posat de manifest de manera dramàtica i definitiva–, ¿com podem determinar quines són les necessitats educatives d’unes noves generacions el món de les quals és tan obert que no podem ni imaginar?

Ara que s’ha reconegut
la importància estratègica de
l’educació, passa per la més gran
crisi d’identitat de la seva història

Cal formar individus profundament
conscients de les seves
responsabilitats socials

Llegir article

Zygmunt Bauman. La Generació Y / Josep Maria Mominó

David Campos

És el pare de la teoria de la modernitat líquida, una metàfora amb què al·ludeix a la condició canviant i fugissera de la societat actual, marcada per l'individualisme, el consumisme i la precarietat de les relaciones personals. Lúcid, octogenari però hiperactiu, Zygmunt Bauman va cloure l'any passat els Debats d'Educació que organitzen la UOC i la Fundació Jaume Bofill amb la ponència “L'educació en un món de diàspores”. La comunicació intergeneracional, va subratllar, està condicionada avui per l'existència d'un món virtual paral·lel al món físic que es regeix per les seves regles pròpies.

“El món de la realitat pura i dura és
per a molts joves un país totalment
estranger”

Llegir article

Derrick de Kerckhove, l’hereu de McLuhan / Jordi Rovira

David Campos

Des del seu despatx a Barcelona, De Kerckhove analitza els aspectes més rellevants de la comunicació actual. I, a l’hora de fer-ho, no pot dissimular que als seus 64 anys gesticula, riu i parla amb la passió pròpia dels que gaudeixen de la seva feina. Les referències a Marshall McLuhan –que va revolucionar les teories de la comunicació i amb qui va treballar durant deu anys– són constants. “McLuhan no estaria gaire sorprès per tots els avenços tecnològics”, apunta, per després destacar que el 1962 el seu mestre ja va predir fenòmens com l’enciclopèdia global Wikipedia.

“La digitalització ha acabat amb la
dictadura de la televisió”

Llegir article

Túnels digitals a Gaza. Dissidència palestina i israeliana a la xarxa / Montserrat Arbós

Yudit Ilany

El 28 de desembre passat, segon dia de l’operació Plom Fos contra la Franja de Gaza, Sameh Habib començava en el seu blog From Gaza: Suffering Like Gazans, un dietari de guerra detallat que mantindria fins al final de l’ofensiva. “300 morts i més de 1.000 ferits, 80 raids aeris, dues mesquites bombardejades a Khan Yunis, 24 coets casolans colpegen Asklon i Ashdod i hi fan alguns ferits (...) A més, els ciutadans de Gaza continuen sense gas, electricitat ni pa!”

“La realitat era així, anaves
rebent informació a totes hores,
les trucades, les manis; hi havia
alguna cosa que et sobrepassava,
jo ho sentia així. Sovint era difícil
d'entendre'n l'abast, perquè tot
era molt fragmentat.” Yudit Ilany

Llegir article

Joan Negrescolor

El llegat tòxic que rep Obama
Lluís Bassets

Poques presidències dels Estats Units han hagut d’enfrontar una situació tan complicada com la que ha trobat Barack Hussein Obama en prendre possessió del càrrec a Washington el 20 de gener, en l’acte solemne de la Inauguració Presidencial. Dues guerres obertes a l’Iraq i a l’Afganistan i una recessió galopant són les peces majors que es troba el nou president a la taula del despatx.

La primera prioritat és prohibir
les pràctiques antiterroristes que
avalen la tortura

La mansió presidencial construïda
per esclaus rep una família negra
com a senyors

Llegir article

Manuel Castells. La revolució Obama / Ester Medico

David Campos

Barack Obama, el primer president negre dels Estats Units, governa gràcies al suport d’una gran majoria social, de la qual destaquen els joves, les dones, els nous votants i les minories afroamericana i llatina. El seu suport li va donar una contundent victòria a les urnes el 4 de novembre passat: 52,5% del vot popular i 365 vots electorals, enfront del 46,2% i els 173 que va obtenir el republicà John McCain. El seu mandat arrenca enmig d’una crisi econòmica i financera greu i profunda, de conseqüències imprevisibles, i complexos desafiaments socials i polítics arreu del món.

“El més important i el més nou de la campanya
d’Obama ha estat l’ús d’internet”

Llegir article

Timothy Berners-Lee, l'inventor de la WWW / Leo Ruffini

David Campos

Sir Timothy Berners-Lee (Londres, 1955) és un dels exemples més evidents que la celebritat i la transcendència no sempre van plegades. Ben poc conegut al carrer –una enquesta senzilla és suficient per comprovar-ho–, és, tanmateix, una de les persones que més ha contribuït perquè el nostre món sigui tal com el coneixem.

N’hi ha prou dient que és el creador del World Wide Web. L’instant per a la història va succeir el dia de Nadal de l’any 1990 al CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear), quan, amb l’ajut de Robert Cailliau i d’un jove equip d’estudiants, va aconseguir establir la primera comunicació entre un servidor i un client http a través d’internet.

Llegir article