Ningú no dubta del fet que l'aparició d'Internet ha revolucionat la societat, ha creat nous conceptes, ha canviat usos de la nostra vida quotidiana i, sobretot, ha forjat noves formes de comunicació. La comunicació entre dues persones per mitjà d'ordinadors connectats a la Xarxa es pot produir de manera asíncrona (correu electrònic) o de manera síncrona (programes d'IM, xarxes IRC, xats per web o protocols DCC). En totes dues modalitats el llenguatge escrit té una gran importància pel fet de ser el codi més emprat als missatges, i en el qual es fonamenta, per tant, la major part de les relacions virtuals. Però les relacions amoroses que sorgeixen de les relacions virtuals no es poden qualificar d'altra manera que de platòniques per la impossibilitat de culminar el sentiment amorós, almenys a la Xarxa, malgrat que també entra en joc l'element pertorbador del desig.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
La necessitat de comunicar i de comunicar-se és una de les característiques que defineixen els éssers vius, com també la tendència a formar grups socials d'interessos i característiques semblants. La comunicació[1] va unida, en la majoria dels casos, a la formació de grups, tal com ho demostra la relació etimològica entre les paraules communis, communitas i communicare. Però la comunicació entre els éssers humans, a diferència de les abelles, per exemple, és molt més subtil, perquè el llenguatge parlat i, especialment, l'escrit fan de l'homo politicus[2] un ésser sociable per naturalesa i amb una major capacitat i varietat d'interrelació.
L'aparició d'Internet ha revolucionat la societat, ha creat ciberespais, comunitats virtuals, un nou concepte d'"ubiqüitat"; ha canviat hàbits de la nostra vida quotidiana i, sobretot, ha forjat noves formes de comunicació. De fet, no és estrany que, dels serveis que ofereix Internet, sigui precisament el correu electrònic[3] el més emprat, amb un percentatge que assoleix el 85%. La UOC ofereix un clar exemple de com un sistema basat en la simplicitat del correu electrònic pot generar campus virtuals d'ensenyament-aprenentatge molt complexos dins una estructura universitària similar a l'ensenyament universitari presencial.
Però a més, la possibilitat de conversar en directe per la Xarxa per mitjà de la IM (missatgeria instantània, Instant Messaging), dels canals de les xarxes IRC (Internet Relay Chat), els xats web i els protocols DCC (Direct Computer Connection), encara que en comparació constitueixin un percentatge petit respecte a la comunicació asíncrona, ha provocat formes d'interacció social dignes d'estudi.[4]
L'augment progressiu de l'ús d'aquests serveis de comunicació síncrons és innegable, i ja no ens importa tant saber si la causa és el desig d'ampliar un cercle social preexistent o si, al contrari, aquest augment es troba en l'intent de suplir una manca produïda per l'aïllament que genera l'ús d'Internet mateix.[5] El fet, en definitiva, és que la proliferació de nous canals de xat, tant en xarxes IRC com per mitjà de serveis d'IM o dels xats web, no la podem obviar, com tampoc la necessitat de l'ésser humà de provar noves vies de comunicació i de relació. I en el terreny de les relacions personals, adquireixen una especial rellevància les relacions afectives, perquè els usuaris d'aquests serveis d'Internet són persones amb emocions i amb sentiments.
|
|
Il·lustració 1. Registre de missatges en un xat en alemany. El missatge de l'Ahmed diu: "M'agradaria casar-me amb una dona" i s'adreça a "totes les dones".
|
|
| 2.
| El llenguatge escrit |
És evident que els avenços de la tècnica han fet possible que puguem mantenir actualment converses audiovisuals i veure i sentir (lamentablement no ens permeten ni tocar ni olorar) la persona o persones amb què ens comuniquem per mitjà de l'ordinador. El sistema RTV (Real-Time Video) o sistema de compressió de vídeo en temps real utilitza programes VDI per a transmetre imatges de baixa qualitat, però utilitzables en directe mitjançant la Xarxa. També la teleconferència o la videoconferència són possibles en aquest entorn,[6] però la quantitat de memòria necessària per a la transmissió de la informació davant la comunicació merament textual i el fet que encara no sigui una gran majoria d'usuaris la que disposi d'aquests potents i sofisticats equips audiovisuals i multimèdia[7] fan que, de moment, el llenguatge escrit sigui el codi de comunicació més emprat en els missatges instantanis i, per descomptat, en els missatges asíncrons.
Per aquests motius el llenguatge escrit adquireix una especial rellevància en les relacions virtuals. Els xats i els fòrums de debat i discussió requereixen que se segueixin unes normes d'etiqueta determinades en l'ús del llenguatge i uns protocols i comandaments que no explicaré aquí perquè m'allargaria massa. D'altra banda, la impossibilitat, més ben dit, la dificultat d'expressar amb el llenguatge escrit determinades emocions i estats d'ànim ha provocat l'aparició dels símbols que anomenem icones emotives o emoticones (smiley), que també tots coneixem i fem servir força sovint en els nostres correus electrònics.
Així mateix, alguns intents d'"humanitzar" la pantalla de l'ordinador, un mitjà que es podria titllar de "fred", són els scripts o les aplicacions desenvolupades mitjançant interfícies gràfiques a fi que sigui més agradable una conversa que no deixa de ser real encara que es desenvolupi en un entorn virtual.
La superioritat del llenguatge parlat davant l'escrit quant a l'expressió de les emocions i sentiments és clara i aquests elements no són més que intents de substituir les mancances del llenguatge escrit i d'acostar-lo cada vegada més al llenguatge oral, fins i tot en el caràcter efímer del discurs. Amb el llenguatge escrit traduïm el món, traduïm les nostres relacions socials IRL[8] a relacions virtuals, repetint els mateixos patrons. Creem famílies virtuals, amics virtuals, professors i estudiants virtuals, nuvis virtuals a semblança de la vida real. Som en un món interpretat, en un univers traduït: "in der gedeuteten Welt"[9], en paraules del poeta Rainer Maria Rilke, i en paraules d'Emilio Lledó:
|
 |
"...aquest altre món que el llenguatge ha anat construint, en què també apareix l'eco de la realitat que, més enllà de la corba del cel, ho és plenament."[10]
|
|
El filòsof grec Plató, en el seu diàleg Fedre, ja exposava la superioritat del llenguatge parlat davant l'escrit. Per als qui no recordin l'argument d'aquest diàleg que versa sobre l'amor i el llenguatge, els diré que es tracta d'un diàleg entre Sòcrates i Fedre i que comença quan Fedre mostra a Sòcrates un discurs de Lísies que duu a la butxaca perquè el mestre en doni la seva opinió. Però és precisament en aquest diàleg de Plató on apareix el primer argument del perquè és més fàcil iniciar una relació (comunicació) per Internet amb una persona a la qual no veus i a la qual mai no has vist i a la qual probablement mai no veuràs, que no pas amb una persona a la qual veus en la vida real (IRL), sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos. Vet aquí les paraules de Sòcrates:
|
|
"Parlaré amb el cap tapat perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final, i no em talli, de vergonya, en mirar-te".
Plató. Fedre 237a.
|
|
En definitiva, la vergonya, la timidesa, la por del ridícul queden superades en un mitjà virtual, perquè parlem amb el "cap tapat". La inferioritat del llenguatge escrit, en aquest cas, es converteix en un avantatge, perquè d'aquesta manera s'eviten les barreres provocades pel fet que un ésser ens vegi, cosa que podria provocar en nosaltres aquestes reaccions. Així, doncs, quant a la comunicació en un mitjà virtual, podem concloure que aquesta és més accessible, que és més fàcil posar-se en contacte amb algú per Internet (mitjançant el llenguatge escrit) que, per exemple, en un bar (mitjançant la interpel·lació del llenguatge parlat), i també que la persona que busca un contacte personal per aquests canals es mostra, en general, més predisposada a parlar i a comunicar que les persones que ho proven de forma presencial.
Un altre factor que facilita l'expressió de sentiments en un mitjà virtual és el desconeixement del físic, de la procedència social, de l'edat i de les circumstàncies personals de l'interlocutor, almenys pel que fa als primers contactes. Howard Rheingold ho anomena "l'absència inicial i la subsegüent reconstrucció del context social".[11] Es tracta d'una connexió d'ens a ens, d'intel·ligència a intel·ligència o, si fem servir les paraules de John Perry Barlow, "de consciència a consciència".[12] D'altra banda, el fet que el buscat interlocutor sigui una persona sense nom, sense identitat, però que està igual que qui el busca, és a dir, assegut davant un teclat i una pantalla, confereix un element més d'aproximació. En la vida real, quantes vegades no ens apropem a algú perquè considerem que és en un nivell molt superior al nostre, en un terreny o en un altre?
En un mitjà virtual són més importants les relacions que les persones que enceten aquestes relacions, o fins i tot si anem més enllà, podríem afirmar que les relacions són les úniques que són importants, fent un atrevit paral·lelisme amb els principis de la teoria de conjunts que va formular Hausdorff, el màxim exponent de la topologia conjuntista.[13]
Des del meu punt de vista, en una relació presencial, compten les persones a més de la relació; en una relació virtual, només compten les relacions, que són les úniques importants. Si els elements (les persones incorpòries i desposseïdes del context no verbal) de la relació virtual a la fi es veuen presencialment, s'inicia una relació d'un altre tipus, basada en l'anterior, però diferent.
Tanmateix, el sentiment amorós i les relacions amoroses per Internet, el que anomenem "amor virtual", no pot ser més que "amor platònic", en la mesura en què és "honest" per la impossibilitat de ser culminat, almenys a la Xarxa. I en aquest sentit penso que hauríem d'ampliar el significat de l'expressió "amor platònic" i tornar-la a definir. Un es pot enamorar i desenamorar a Internet, però no pot fer-hi l'acte sexual o casar-s'hi, per exemple, encara que sí que ho pot desitjar.
|
| 3.
| La comunicació síncrona per Internet: la IM, els xats web, les xarxes IRC i el protocol DCC[14] |
Arribat aquest punt, potser convindria recordar quins són els diferents tipus de serveis de comunicació síncrona, que ens permeten tenir una conversa en temps real amb un interlocutor per Internet, i en què consisteixen. Hem de tenir en compte que els sistemes de tertúlia són, en l'origen, probablement la forma més antiga de les comunicacions assistides per ordinadors (CMC); daten dels anys seixanta i, són, per tant, anteriors al correu electrònic.
|
|
Els programes de missatgeria instantània (IM) són els que permeten la comunicació en directe amb interlocutors que selecciona l'usuari d'Internet. Quan un usuari es connecta a la Xarxa, el programa d'IM ho notifica al servidor i roman actiu, però discretament, a l'escriptori. L'usuari disposa d'una llista amb els noms de tots els amics que tenen el mateix programa. En el moment en què el servidor detecta que un membre de la llista s'ha connectat a Internet, el programa s'activa i emet un so. Quan això passa, només s'ha de teclejar a la finestra del programa el text que es vol enviar i prémer la tecla de retorn. El missatge apareix a la pantalla del programa de l'amic i a partir d'aquí es pot establir la comunicació en temps real.
Aquests programes també permeten de trobar nous amics i posar-se en contacte amb altres persones per mitjà d'una base de dades d'usuaris. També es pot establir comunicació audiovisual mitjançant els micròfons i les càmeres web, i es pot alternar la conversa escrita amb la conversa parlada.
En una enquesta publicada per la Nua Internet Survey l'agost de 2001, es mostra que el 47% dels usuaris d'Internet empren la IM. D'aquestes persones, un 96% la fa servir a casa seva i per a assumptes personals i un 20% admet que també ho utilitza a la feina.
Dels serveis de missatgeria instantània, el més emprat és AOL de Nestcape amb el 45%; el segueixen MSN de Microsoft amb el 29%, Yahoo amb el 16% i ICQ amb el 6%. Un 4% fa servir altres serveis de missatgeria instantània.
|
|
Il·lustració 2 i 3. Dades estadístiques de l'ús dels serveis d'IM.
|
|
|
|
Una xarxa IRC consisteix en un grup de servidors interconnectats. Aquests servidors fan de pont entre els usuaris.
La IRC és un sistema mundial de conversa en línia. Per a accedir al xat és necessari estar connectat a la Xarxa i tenir un programa anomenat "client", com per exemple mIRC o PIRCH. Una vegada configurat el programa client, n'hi ha prou de connectar-se al servidor de la xarxa triada. Després se selecciona un canal, és a dir, una zona de tertúlia amb un nom que identifica el tema de conversa, precedit pel signe del coixinet #.
La xarxa IRC-Hispano és la més emprada entre els xatejadors de llengua espanyola (més de 750.000 usuaris diaris).
|
|
Il·lustració 4. Pàgina d'inici d'IRC-Hispano.
|
|
|
|
És un protocol que permet establir un tipus especial de conversa privada mitjançant la connexió directa entre dos ordinadors sense passar pel servidor d'IRC. El DCC també es fa servir per a enviar i rebre fitxers entre dos ordinadors.
Algunes universitats, com la Universitat de Carolina, per exemple, mitjançant els seus serveis de tecnologia de la informació (ITS), ofereixen als seus estudiants la possibilitat de disposar d'aquests protocols DCC les vint-i-quatre hores del dia.
|
|
|
Il·lustració 5. Pàgina del servei d'informació tecnològica que ofereix la Universitat de Carolina als seus estudiants.
|
|
|
|
Es pot xatejar a la Xarxa per mitjà dels serveis que ofereixen algunes pàgines web. El procediment per a xatejar és senzillíssim, però és un mitjà més lent de conversa que les xarxes IRC. Els xats web també tenen la modalitat de la conversa parlada (xat web parlat).
|
|
| 4.
| Alguns exemples de xat web |
Exposem a continuació alguns dels xats web més populars que ofereixen canals específics per a posar-se en contacte amb persones que busquen relacions personals i amoroses. Les dades sobre el nombre de canals són de febrer de 2002. Cal tenir en compte que el nombre de canals augmenta cada dia.
Alguns exemples de xat web que ofereixen canals de "missatgeria rosa" són:
|
|
1. PlanetaChat: planeta.tierranet.com
PlanetaChat de Red Planeta ofereix canals agrupats per edats i per temes, amb un total de 61 canals. Té un canal temàtic "Romances" i diversos canals "Romance-CyberAmores".
|
|
Il·lustració 6. Pàgines de PlanetaChat.
|
|
|
|
|
2. YupiMSN: www.yupimsn.com
El portal YupiMSN de Telmex i Microsoft ofereix 14 temes de xat amb un canal temàtic "Romance" d'amor i relacions. L'eslògan del canal "Romance" és el següent:
"Coneix algú especial en línia!"
Cada tertúlia restringida per a conversar té un nom i hi ha un total de 32 pàgines de tertúlies restringides.
|
|
Il·lustració 7. Pàgines de Yupi MSN.
|
|
|
|
|
3. LatinChat: www.latinchat.com/
LatinChat de Starmedia Network ofereix canals classificats per àrees de colors, agrupades en tres apartats:
a) Amistat i lleure
b) Amor picant
c) Països i ciutats
En total hi ha 13 àrees de tertúlia.
El canal de l'amor està dividit en quatre àrees de colors (verd, porpra, rosa i blau).
|
|
Il·lustració 8. Pàgines de LatinChat.
|
|
|
|
|
4. Xat en espanyol: www.amigar.com/chat/
Amigar.com és un dels portals d'àmbit llatí amb 9 canals temàtics. Té una secció de relacions estables. Fins i tot afegeix publicitat amb fotografies de les persones que volen tenir contactes, i ho fa amb un trist "Recomendamos", que recorda el producte de l'oferta del dia en un supermercat. S'ha de tenir en compte que la finalitat de molts usuaris d'aquests canals és tenir un contacte personal presencial i que la publicitat d'aquest tipus de pàgines és molt semblant a tot el món.
|
|
Il·lustració 9. Pàgines d'amigar.com.
|
|
|
Il·lustració 10. Exemples de publicitat en espanyol.
|
|
|
|
|
5. Yahoo en espanyol: espanol.chat.yahoo.com
El tercer servei d'IM més emprat del món ofereix en la seva versió de tertúlies en espanyol 17 categories amb diverses tertúlies restringides cada una. Aquí ens podem veure en la categoria "Romance" i a la tertúlia d'"Amor platónico", per exemple.
|
|
|
Il·lustració 11. Pàgina de Yahoo.
|
|
|
|
|
6. El Chat: www.elchat.com
El Chat és també un portal hispà, que disposa fins ara de 93 grups de xat. Entre aquests grups en podem trobar un anomenat "Amor" i un altre "Cupido", o el dels "Cybernovios". També inclou grups de tertúlia per països.
|
|
Il·lustració 12. Pàgines de El Chat.
|
|
|
|
| 5.
| Conclusions |
La necessitat de comunicar de l'ésser humà l'ha portat a provar noves formes de relació, com és el cas de les relacions afectives per mitjà de la Xarxa. En aquest tipus de relacions adquireix una vital importància el llenguatge escrit, ja que la comunicació, en la major part de casos, es produeix mitjançant el text escrit i mitjançant converses en temps real.
La conversa en temps real a la Xarxa es pot produir per mitjà dels serveis d'IM, de les xarxes IRC, els xats web o els protocols DCC. Tots aquests serveis (excepte els protocols DCC) tenen canals temàtics en els quals noms com ara "Amores", "Cibernovios", "Romances", etc. tenen el seu espai.
Les relacions amoroses virtuals són relacions platòniques en el sentit que, evidentment, no permeten satisfer el desig d'una forma plena. Si les relacions virtuals deriven en relacions presencials deixen de ser una cosa per a convertir-se en una altra, ja que en les relacions virtuals la relació és l'únic que importa, no les persones.
|
|
|
|
|
| [1]
Em refereixo aquí a "comunicació" en el sentit aristotèlic del terme, no com l'entenem ara des de la perspectiva de les TIC, els sistemes de comunicacions integrats i les CMC. |
|
| [2]
És coneguda la definició d'Aristòtil, que apareix al començament del seu tractat Política, de l'ésser humà com un animal "polític", és a dir, "sociable" per naturalesa: "AnqrwpwV fusei politikon zwon" (Política 1, 9), i de l'home com "l'únic animal que té paraula" (Política 1, 10). |
|
| [3]
El correu electrònic juntament amb la transferència d'arxius i l'ús d'ordinadors remots formen el que s'anomena "serveis bàsics d'Internet". |
|
| [4]
Hi ha un gran nombre d'estudis sobre comunitats virtuals, simulació d'identitats i sobre els efectes positius i negatius de la sociabilitat en línia. Manuel Castells ens ofereix una visió de conjunt sobre el tema al seu llibre La Galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i societat. |
|
| [5]
Karina Tracey pensa que la comunicació per ordinador i la comunicació telefònica són complementàries i que l'ús d'Internet no influeix significativament en els hàbits de la vida quotidiana dels usuaris. Nie, Erding i Di Maggio tenen l'opinió que fer servir Internet pot actuar com a substitut d'altres activitats socials. |
|
| [6]
Definim teleconferència com el procés per mitjà del qual dos usuaris poden mantenir a distància una conversa i transmetre imatges i so. La videoconferència consisteix en la comunicació a distància entre dues persones o més mitjançant el suport audiovisual; la transmissió de la informació es pot realitzar via Internet, per cable, per satèl·lit, etc. |
|
| [7]
Els usuaris que es vulguin comunicar per videoconferència han de disposar d'un ordinador amb targeta de so, altaveus, micròfon, videocàmera digital (càmera web o webcam) i el programari específic. |
|
| [8]
Sigla amb què els integrants de les comunitats virtuals designen l'expressió in real life, tal com explica Howard Rheingold a la seva obra La comunidad virtual. Una sociedad sin fronteras. |
|
| [9]
Vers 13 de la primera Elegia de Duino de Rainer Maria Rilke. |
|
| [10]
En el pròleg de la seva edició del Fedre de Plató. |
|
| [11]
Howard Rheingold: op. cit. |
|
| [12]
John Perry Barlow a la seva obra What are we doing on-line? |
|
| [13]
El matemàtic Fèlix Hausdorff a Grundzüge der Mengenlehre (1914) exposa sistemàticament les característiques bàsiques de la teoria de conjunts, on la naturalesa dels elements no té importància, sinó que les relacions entre els elements són les úniques que són importants. |
|
| [14]
Ometo expressament les MUD (dimensions multiusuari o masmorres per a multiusuaris) pel seu component de joc de rol i per l'ús patològicament obsessiu que se'n fa. |
|
|
|
BARLOW, J.P. (1995). What are we doing on-line? Nova York: Harper.
|
|
BOYER, C.B. (1996). Historia de la matemática. 4a ed. Madrid: Alianza Editorial. (AUT/94)
|
|
CALONGE, J. i altres (1993). Platón. Diálogos. Madrid: Gredos. (Biblioteca clásica Gredos)
|
|
CASTELLS, M. (2002). La Galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i societat. Barcelona: Rosa dels Vents - Editorial UOC.
|
|
RHEINGOLD, H. (1996). La comunidad virtual. Una sociedad sin fronteras. Barcelona: Gedisa. (Límites de la ciencia)
|
|
RILKE, R.M. (1994). Élégies de Duino. Sonnets à Orphée. París: Gallimard. (nrf.Poésie/Gallimard)
|
|
[Data de publicació: maig de 2002]
|
| | |
