Quina incidència tenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l'Administració de justícia contemporània? Quins canvis organitzatius impliquen? Quins nous perfils professionals s'hi desenvolupen? Quines repercussions té la seva implantació en l'exercici dels drets i llibertats dels ciutadans?
Aquestes són algunes de les preguntes que van inspirar a fer el debat virtual "Cap a una e-justícia? El paper del jutge en la societat del coneixement", que es va portar a terme entre els dies 23 de maig i 10 de juny de 2002, amb motiu de la celebració de la Primera Diada de la Justícia a Catalunya. Aquest article, que signen Joaquim Bayo i Marta Poblet, comoderadors del debat, ofereix una síntesi de les intervencions i de les principals línies de debat que hi van tenir lloc.
|
|
 |
L'objectiu del debat virtual sobre e-justícia, per tant, consistia a iniciar una reflexió sobre el paper de la justícia i els seus professionals –especialment els jutges– en l'articulació i l'aplicació d'un dret que, cada vegada més, incorpora les noves tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument i, alhora, com a àmbit substantiu de creació de nous marcs i formes de relació jurídica. En definitiva, es tractava d'obrir la reflexió sobre un dret i una justícia que es configuren per part d'actors i operadors de forma transversal, segmentada i flexible.
Inicialment, el debat va arrencar amb dues línies temàtiques que, precisament, volien incidir en els dos aspectes esmentats: d'una banda, l'aplicació, com a instrument, de les noves tecnologies en l'àmbit de la justícia i, de l'altra, la conjunció entre dret, justícia i Internet com a àmbit de creació de nous marcs i formes de relació jurídica. Les contribucions al debat, en aquest sentit, han aportat elements d'anàlisi rics i variats. Per això, volem oferir a continuació una síntesi en quatre punts dels temes tractats o apuntats pels participants del debat.
|
|
 |
| 1.
| Noves tecnologies en l'àmbit de la justícia civil: el paper de la nova LEC com a motor del canvi |
Tal com han subratllat diverses contribucions al debat, la nova Llei d'enjudiciament civil (LEC) estableix no tan sols l'enregistrament digital de les vistes civils, sinó que també disposa d'un ampli ventall d'instruments de prova. Ambdós casos generen una polèmica que, en bona mesura, es deriva de la manca –tot fa pensar que provisional– d'una pràctica judicial decantada. Així, el nou sistema d'enregistraments audiovisuals ha suscitat un cert debat pel que fa a la dificultat d'obtenir còpies de les declaracions per part dels perits judicials. Quant al catàleg de proves, el debat ha versat sobre l'article 299.2 de la LEC ("També s'admeten, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei, els mitjans de reproducció de la paraula, el so i la imatge, així com els instruments que permeten arxivar i conèixer o reproduir paraules, dades, xifres i operacions matemàtiques portades a terme amb fins comptables o d'una altra mena, rellevants per al procés."), com també sobre l'apartat tercer d'aquest article, que obre la possibilitat, després de la declaració de pertinença prèvia per part del jutge, a altres mitjans de prova no esmentats de forma expressa (és a dir, a priori, a tota mena de proves amb format o en suport electrònic). Entre els punts foscos que s'esmenten pel que fa a la redacció de la nova LEC, destaca l'interrogant de si el document electrònic, als ulls de la norma, es considera una prova documental o no. La qüestió és oberta.
|
|
|
| 2.
| Noves tecnologies en l'àmbit de la justícia penal |
Pel que fa a aquest àmbit, el debat sobre l'impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha estat més reduït, ja que les reformes en matèria de dret penal es poden considerar encara en fase de definició d'objectius. En aquest sentit, cal dir que el Ministeri de Justícia preveu també en l'àmbit penal la instal·lació d'equips de videoconferència no tan sols en diversos punts dels edificis judicials, sinó també en centres penitenciaris, amb la finalitat d'evitar tant desplaçaments de perits i de testimonis com trasllats de presos. Aquestes propostes ja han suscitat algunes reaccions en l'àmbit professional, com ara la del fiscal general de l'Estat, respecte de la cobertura legal d'aquestes mesures. En el nostre debat, algunes contribucions han expressat no solament el desig que mesures d'aquest tipus millorin l'eficàcia de la justícia, sinó també la necessitat que les noves tecnologies en l'àmbit de la justícia penal preservin i emfatitzin els principis d'oralitat, immediació i contradicció que han d'inspirar tot procés. En resum, la idea és trobar l'equilibri que permeti posar les noves tecnologies al servei de la justícia i dels seus principis rectors, i no a l'inrevés.
Finalment, cal esmentar en una dimensió transversal altres objectius en el marc dels processos de modernització de l'Administració de justícia i les institucions professionals. Així, tant l'Administració central com les comunitats autònomes que exerceixen competències en matèria de justícia van desenvolupant programes. En aquest sentit, els programes més paradigmàtics són Libra i el seu successor Minerva (gestió processal general) i Lexnet (comunicació tecnològica segura entre operadors jurídics). Pel que fa a advocats, procuradors i notaris, també es van desenvolupant projectes –per exemple, el projecte "E-notario"– a fi que es pugui xifrar i autenticar de forma fiable la signatura digital d'aquests professionals.[1]
|
|
|
| 3.
| Nous perfils professionals |
L'aparició de nous perfils professionals que ha suscitat la implantació de les noves TIC ha estat també un dels eixos importants del debat. Un aspecte concret de la discussió tracta d'un dels anomenats "punts d'intersecció entre justícia i noves tecnologies": el computer forensics. Segons la definició que es proposa en un dels missatges, el domini del computer forensics fa referència al "procés d'identificar, preservar i analitzar evidències digitals que siguin acceptables en un procediment legal", per bé que en termes pràctics "es consideren bàsicament incidents i delictes relacionats amb la seguretat i d'altres relacionats especialment amb l'ús d'Internet". Una altra vegada, doncs, tornem al tema crucial de les proves. De fet, l'expansió del catàleg potencial de proves requereix, de manera gairebé ineludible, la incorporació de nous perfils professionals en els sistemes judicials. Tal com s'ha referit molt recentment l'advocat Mike Tonsing al cas Andersen-Enron, "sembla que fins i tot els més sofisticats destructors de documents encara no s'han adonat que els temps han canviat i que la tecnologia de recuperació de documents té la precisió d'una bomba intel·ligent".[2] En definitiva, ja no es tracta només dels anomenats "perits informàtics", sinó d'equips multidisciplinaris que siguin capaços d'oferir a jutges, fiscals i advocats l'expertesa imprescindible en la preparació, instrucció o seguiment de casos complexos.
|
|
|
| 4.
| Internet i criminalitat |
El debat recull també aportacions sobre "noves maneres de relacionar-se, d'organitzar-se, d'ajudar i de delinquir". La Xarxa és també un àmbit de difusió de continguts inequívocament il·lícits, per exemple pel seu caràcter racista i xenòfob. Els atemptats a la dignitat de les persones i als valors cívics, doncs, adquireixen nous suports i noves formes de publicitat. La capacitat dels sistemes de justícia per a preservar l'exercici dels drets i llibertats dels ciutadans, com també per a reparar-ne les violacions, en definitiva, s'haurà de dirimir també en aquest àmbit en les properes dècades.
|
|
|
|
[Data de publicació: juliol de 2002]
|
| | |
