El principal objectiu d'aquest estudi és investigar de quina manera ha evolucionat la competitivitat de les distintes activitats industrials localitzades a Catalunya i en quina mesura el desenvolupament del sector de les TIC ha contribuït a aquesta transformació. En concret, es tracta d'intentar avaluar parcialment la incidència d'aquesta revolució tecnològica en l'activitat manufacturera de Catalunya, a partir de l'estudi dels intercanvis comercials amb l'exterior, des de 1988 fins a 2000. Per tant, es tracta de fer una aproximació al grau en el qual el desenvolupament del sector de les TIC ha contribuït directament a l'evolució de la competitivitat industrial catalana. Els resultats obtinguts semblen confirmar una incidència favorable.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
Des que es va adherir al procés d'integració europea, tal com també s'ha esdevingut en el conjunt de l'economia espanyola, el grau d'obertura exterior de l'economia catalana ha experimentat una progressió notable. El pes dels intercanvis comercials amb l'exterior ha augmentat de manera molt significativa durant el transcurs dels darrers quinze anys i el protagonisme més gran dels mercats d'exportació com a destinació principal de la producció industrial catalana és un fenomen característic d'aquest període, l'evidència d'un efecte important de creació de comerç. En aquests anys, a més, l'economia catalana ha transformat radicalment el contingut dels seus intercanvis comercials amb l'exterior. Una regió industrial, tradicionalment orientada cap al mercat intern, ha evolucionat cap a una nova realitat econòmica, plenament integrada en els mercats internacionals. En aquest nou context, el comerç exterior ha augmentat molt notablement. Una bona mostra d'això és que, entre els anys 1988 i 2000, les exportacions de productes manufacturats han crescut a una taxa mitjana anual de prop del 15%, en termes nominals, mentre que les importacions han evolucionat a un ritme anual de gairebé el 12%.
Tot i això, és ben sabut que la dinàmica dels intercanvis comercials amb l'exterior continua oferint un saldo deficitari per al conjunt de l'economia catalana. Tant l'evolució del sector industrial com el dinamisme de les exportacions han mostrat un comportament molt més favorable des de 1992, coincidint amb la correcció en la paritat de la pesseta en els mercats de divises. Aquesta millora de la posició competitiva arriba a un punt màxim l'any 1997, moment a partir del qual les exportacions mostren dificultats per a superar el dinamisme més gran observat en les importacions al llarg dels anys següents.
|
| 2.
| Anàlisi de la posició competitiva exterior |
L'anàlisi dels intercanvis comercials amb l'exterior s'ha dut a terme per al període 1988-2000, a partir de les dades sobre comerç exterior procedents de l'Institut d'Estadística de Catalunya, classificades en més de 4.000 posicions aranzelàries, d'acord amb els sis primers dígits de la tarifa aranzelària comunitària (TARIC) i que s'han agrupat en un conjunt de 25 activitats manufactureres. D'aquesta manera, s'ha exclòs de l'anàlisi el comerç de productes agraris, minerals i energètics.
De la mateixa manera, també s'han agrupat les distintes activitats manufactureres a partir de la seva intensitat tecnològica, d'acord amb els paràmetres i la classificació estadística del comerç exterior establerta per l'OCDE (1999), a fi d'acostar-se a una anàlisi de l'economia basada en el coneixement. La taula següent mostra l'evolució dels intercanvis, tant globalment com per a cadascuna de les distintes categories de manufactures.
En primer lloc, es pot observar com cadascuna de les quatre agrupacions continua oferint un saldo comercial desfavorable que, en tots els casos, encara és lluny de l'equilibri. Tot i això, la taxa de cobertura de les importacions ha augmentat en més de 19 punts durant el període analitzat.
Amb tot, aquesta progressió és molt diferent segons la categoria observada. D'aquesta manera, la taxa de cobertura del conjunt de productes d'alta intensitat tecnològica ha mostrat una recuperació espectacular, amb un creixement de 48 punts, molt per sobre de la millora observada per a les altres agrupacions de productes.
Una de les principals conseqüències d'aquesta evolució ha estat la important transformació observada en l'estructura comercial. Així, en la mateixa taula es pot veure el rol creixent dels productes amb contingut tecnològic alt, que incrementen en més de cinc punts el seu pes en el conjunt de les exportacions catalanes, en detriment de les exportacions de menor contingut tecnològic. Significativament, en el període analitzat el conjunt d'activitat d'intensitat tecnològica alta i mitjana-alta expliquen gairebé dues terceres parts de l'increment observat en les exportacions.
Es faria necessari ampliar l'anàlisi sobre la posició competitiva exterior de cada activitat industrial, de manera que s'aïllés la influència de l'evolució global del saldo comercial mitjançant un procediment d'estandardització. Aquesta estandardització resulta particularment necessària per a aïllar els efectes transversals tant de les variacions en els tipus de canvi (que van ser molt pronunciades en la primera meitat del període considerat) com de les diferències en l'evolució cíclica entre el mercat intern i els mercats d'exportació. D'una banda, una forta depreciació de la moneda nacional pot estimular la competitivitat exterior de tots els productes de la indústria i, de l'altra, una evolució poc dinàmica del mercat intern pot afavorir temporalment la propensió a exportar de totes les activitats industrials. Es tracta, doncs, d'aïllar la influència d'aquests dos efectes a fi de poder comparar més adequadament l'evolució de cadascuna de les activitats industrials analitzades.
D'aquesta manera, es proposa aplicar un coeficient estandarditzat d'avantatge comparatiu revelat (CEACRij) a dos tipus de mostres:
|
 |
D'una banda, l'esmentada agrupació en 26 subsectors del conjunt d'activitats manufactureres.
|
|
|
|
De l'altra, la segmentació d'aquestes activitats manufactureres segons el seu contingut tecnològic.
|
|
La metodologia de càlcul d'aquest indicador és la següent:
CEACRij = (Aij - Bi) · Si,
on el paràmetre j fa referència a cadascun dels subsectors, mentre que l'índex i identifica el valor corresponent al conjunt de l'activitat manufacturera. A més:
Aij: (Xij - Mij) / (Xij + Mij),
Bi: (Xi - Mi) / (Xi + Mi),
Si: [100 / (1 - Bi) ] en el cas de que Aij > Bi o bé [100 / (1 + Bi) ] si Aij < Bi
El valor de l'índex pot oscil·lar, per tant, entre +100 i -100, segons el seu major avantatge o desavantatge competitiu. Els resultats obtinguts es presenten en la taula següent.
Com s'ha indicat, en conjunt la indústria catalana mostra una posició competitiva més favorable. Tot i això, l'anàlisi de l'evolució observada per part de cada sector industrial posa de manifest la presència de comportaments molt diferenciats.
Així, es pot identificar:
|
|
Un conjunt de sectors industrials amb un nivell competitiu apreciable, com les activitats d'edició i les arts gràfiques, el gènere de punt, l'equipament de transport, les begudes o els components d'automoció.
|
|
|
|
Un grup d'activitats amb una millora molt palesa de la seva competitivitat exterior, com els materials i equipaments electrònics, els equips informàtics, les motocicletes, la indústria de l'alimentació i l'elaboració de productes químics.
|
|
|
|
Algunes activitats que mostren una significativa feblesa competitiva, com els instruments científics, la química bàsica, les fibres sintètiques, el paper, la maquinària mecànica, la metal·lúrgia i els productes farmacèutics. En la major part d'aquests casos, la dependència de les importacions sembla ser acusada.
|
|
|
|
Finalment, diverses activitats manufactureres que mostren un fort retrocés competitiu, com a resultat del creixement intens de les importacions. És el cas de les indústries tèxtils, la confecció de roba i les manufactures de cuir, un grup d'activitats amb processos productius previsiblement amb més intensitat de mà d'obra no qualificada i, per tant, més vulnerables a una competència exterior basada en menors costos.
|
|
A la part inferior de la taula podem observar com, si s'estudia per separat l'evolució de les distintes posicions competitives segons la intensitat tecnològica dels productes, l'any 2000 la indústria catalana encara pateix un dèficit competitiu apreciable en els intercanvis comercials de més contingut tecnològic.
Amb tot, una anàlisi més dinàmica de les dades permet inferir que el segment de manufactures amb més contingut tecnològic ha observat l'avenç més important en la posició competitiva en el període 1988-2000. En contrast, és significatiu el retrocés relatiu observat en la competitivitat aparent dels intercanvis de productes amb menor nivell tecnològic.
En el gràfic que es mostra a continuació, es presenta una anàlisi dinàmica que permet identificar les activitats que al llarg del període estudiat han mostrat els avenços o retrocessos més importants en la seva posició competitiva.
El càlcul del CEACRij per a cadascun dels subsectors industrials també ens permet inferir si hi ha una tendència a la convergència en la posició competitiva entre les diferents activitats analitzades. En el gràfic següent es confirma la propensió a una creixent equiparació en la posició competitiva exterior de les distintes activitats industrials catalanes.
Tot i la utilitat evident d'aquesta informació, la recerca sobre competitivitat industrial ha de ser duta a terme principalment mitjançant l'estudi de les pautes d'especialització. D'aquesta manera, s'ha tractat d'identificar la presència de canvis estructurals a partir de dues senzilles anàlisis, complementàries i de caràcter dinàmic, que s'han efectuat en el conjunt d'intercanvis comercials del sector manufacturer, tenint en compte el contingut tecnològic dels productes:
Es tracta de:
|
|
El càlcul de la relació d'intercanvi.
|
|
|
|
La identificació del patró aparent de competitivitat.
|
|
El punt de partida d'aquestes dues anàlisis és el càlcul dels preus unitaris d'exportació i d'importació d'una mostra de més de 4.000 posicions aranzelàries[1]. Aquests preus s'han calculat a partir del quocient entre el valor nominal de les vendes a l'exterior i de les compres de l'exterior pels corresponents indicadors de volum de comerç[2]. Amb aquest grau ampli de desagregació s'intenten minimitzar els riscos característics de pèrdua de representativitat que apareixen en els estudis que utilitzen un grau d'agregació més gran. Per tant, es tracta d'aproximar l'evolució dels intercanvis pràcticament al nivell del producte.
El càlcul de la relació d'intercanvi
En primer lloc, la taula següent presenta la comparació entre els preus unitaris d'exportació i d'importació. En cas que el preu unitari d'exportació d'un producte superi en més del 15% el preu unitari d'importació, es considera que en aquest producte hi ha domini del preu d'exportació; en canvi, hi ha domini del preu d'importació en cas que el preu d'exportació sigui inferior en més d'un 15%; finalment, es considera que hi ha una similitud de preus si les divergències en els valors unitaris no superen el 15%. A més, en la part inferior de la taula es presenta la relació d'intercanvi, expressada tant a partir de la comparació dels valors unitaris mitjans d'exportació i d'importació (Px/Pm) com a partir de la comparació entre quantitat mitjana d'exportació i d'importació (Qx/Qm). Evidentment, el producte dels dos quocients dóna lloc al valor de la taxa de cobertura exterior [(Px·Qx)/(Pm·Qm)].
Es pot comprovar que la millora del saldo exterior té l'origen en una millor relació d'intercanvi, pel que fa a la comparació de valors unitaris. Una conseqüència directa és l'avenç observat del pes relatiu del comerç de productes, en el qual seria dominant el preu d'exportació. Tanmateix, es fa necessari ressaltar que les posicions amb domini de preu d'importació encara són majoritàries, cosa que podria ser el resultat d'una dependència exterior enfront de determinants productes i/o de la presència d'un cert dèficit en el contingut tecnològic dels intercanvis comercials[3].
La identificació del patró aparent de competitivitat
En segon lloc, a fi d'obtenir més informació sobre la dinàmica de la competitivitat, s'ha mirat de discriminar el conjunt de productes segons l'estratègia aparent de competitivitat, identificant aquells intercanvis en els quals el volum de comerç depèn principalment de la competència en preus d'aquells altres en els quals sembla més determinant la competitivitat en qualitat.
Amb aquest objectiu, es proposa separar els intercanvis comercials de manufactures en quatre grans mercats[4]:
|
| Mercat competitiu en preus: mercat en el qual el valor unitari d'exportació és inferior al valor unitari d'importació i la quantitat exportada supera la quantitat importada. En aquest cas, es disposa d'un avantatge competitiu en preus que permet obtenir un superàvit comercial.
|
|
|
| Mercat no competitiu en preus: mercat en el qual el valor unitari d'exportació és superior al valor unitari d'importació i la quantitat exportada és inferior a la quantitat importada. En aquest cas, s'afronta un desavantatge competitiu en un mercat en què els preus són determinants en la competitivitat, cosa que dóna lloc a un dèficit comercial.
|
|
|
| Mercat competitiu en qualitat: mercat en el qual la quantitat exportada supera la quantitat importada, tot i que el valor unitari de les exportacions és superior. En aquest cas, l'intercanvi comercial seria el resultat d'exportacions de més qualitat (o de contingut tecnològic superior) o bé de l'especialització en segments de producte de més sofisticació. D'alguna manera, doncs, es tractaria d'identificar una diferenciació de producte, de caràcter vertical i favorable.
|
|
|
| Mercat no competitiu en qualitat: mercat en el qual la quantitat importada supera la quantitat exportada, tot i que el valor unitari de les importacions és superior. En aquest cas, l'intercanvi comercial seria la conseqüència d'exportacions de menys qualitat (o de contingut tecnològic inferior) o bé de l'especialització en els segments inferiors del mercat.
|
|
En conseqüència, si la diferència entre els valors unitaris d'exportació i d'importació i entre les quantitats exportades i importades presenta el mateix signe, es tracta de mercats en els quals la competitivitat aparentment estaria determinada per la qualitat o per altres factors de diferenciació de producte. En canvi, en cas que els signes fossin oposats, es consideraria que són mercats dominats pels preus[5].
En aquesta taula es pot veure com, en el conjunt del període analitzat, millora significativament la posició competitiva, fet que s'ha traduït en un avenç del pes dels intercanvis en els quals es disposa de competència en preu i en qualitat —que conjuntament representen, l'any 2000, més del 43% dels intercanvis, amb una progressió de gairebé sis punts percentuals durant el període analitzat.
Tanmateix, també es posa de manifest que en ambdues estratègies de competitivitat la indústria manufacturera catalana encara presenta un saldo comercial deficitari. Tot i això, cal afirmar que la millor posició competitiva dels intercanvis de productes de més intensitat tecnològica és coincident amb una millora molt apreciable de la taxa de cobertura exterior –superior a 30 punts– en els mercats en què els factors principals de competitivitat sembla que són diferents del preu. No obstant això, malgrat que la participació relativa dels mercats amb avantatge en qualitat ha augmentat significativament, tot just representaria el 14% dels intercanvis.
Quant a la seva presència dominant, i malgrat l'increment observat en la seva taxa de cobertura de les importacions, el desequilibri desfavorable en els mercats dominats per la competència en preus sembla que hauria crescut sensiblement, en termes nominals. Per tant, tot i l'increment de la participació relativa dels mercats amb avantatge en cost, encara és molt apreciable el saldo comercial deficitari dels intercanvis que sembla que mantenen en les diferències de cost un dels seus principals factors de competitivitat.
Aquest comportament probablement s'explicaria tant per una dependència palesa envers alguns productes d'importació, possiblement primeres matèries industrials i béns intermedis, com per la competència creixent de productes exteriors de baix preu. A més, cal esperar que aquest segment de productes sigui més sensible a l'evolució de la conjuntura internacional, a la variabilitat en la paritat de les monedes al mercat de divises i a les diferències de costos amb els competidors.
|
| 3.
| Anàlisi segons contingut tecnològic i contribució del sector de les TIC |
Fins ara, s'ha pogut comprovar que l'evident millora de la posició competitiva exterior de la indústria catalana registrada al llarg de la dècada dels noranta ha tingut en els productes de més contingut tecnològic el principal protagonista. Aquesta recuperació s'ha caracteritzat, a més, per un significatiu avenç de la relació entre els valors d'exportació i d'importació, i també d'una millor posició relativa en els mercats en què els factors de competitivitat més determinants sembla que són diferents del preu del producte.
A continuació, caldria preguntar-se si el comerç exterior ha evolucionat cap a una presència creixent de productes de més valor afegit i contingut tecnològic, de manera que hagi millorat molt notablement la posició relativa de les activitats amb més intensitat d'ús de tecnologia avançada, principalment en els mercats dominats per la diferenciació de producte. A fi de verificar aquesta hipòtesi, seguidament es tracta de reproduir les anàlisis de les pautes d'especialització tenint en compte el contingut tecnològic dels productes i, al mateix temps, es tracta de respondre si ha estat rellevant o no la contribució del sector de les TIC als canvis registrats en l'estructura i el comportament de l'activitat comercial.
Com a punt de partida, es proposa avaluar l'evolució de la posició competitiva del sector de les TIC[6] en comparació d'uns altres dos grups d'activitats:
|
|
El conjunt d'altres activitats manufactureres amb intensitat tecnològica elevada o mitjanament elevada.
|
|
|
|
La resta d'activitats manufactureres.
|
|
Els resultats es mostren en la taula següent. Es confirma que la contribució del sector de les TIC sembla que ha estat un determinant principal de la millora de la posició competitiva de la indústria catalana. El comportament de la seva competitivitat aparent és molt més favorable que en el cas de la resta d'activitats manufactureres, incloent-hi el conjunt d'altres activitats amb intensitat tecnològica.
Significativament, el pes del sector de les TIC en les exportacions industrials ha augmentat en més de 7 punts al llarg del període observat. D'aquesta manera, en les distintes anàlisis que es duran a terme tot seguit, sembla aconsellable continuar considerant separadament el comportament del sector de les TIC, a fi de comprovar la seva incidència en els resultats obtinguts.
En la taula següent, es pot observar com la millora en la relació de preus d'intercanvi dóna lloc a un creixement en el pes relatiu, dins el comerç exterior, de les categories de productes en què es detecta un domini en el preu d'exportació. En aquest sentit, el sector de les TIC sembla que ha contribuït molt positivament a aquesta progressió de les posicions aranzelàries amb domini de preu d'exportació. De la mateixa manera, una evolució molt similar s'observa en el segment de productes manufacturats de menor contingut tecnològic. Ambdues tendències podrien ser indicatives de la presència creixent de productes de més valor afegit i, per tant, de l'adopció creixent de factors de competitivitat intangibles i diferents del preu. En canvi, una evolució menys favorable es detecta en altres activitats de contingut tecnològic elevat, cosa que podria ser indicativa d'un patró d'especialització no tan favorable.
De l'anàlisi dels patrons de comerç es pot deduir que la millora de la posició competitiva del sector de les TIC en els mercats que competeixen en qualitat ha estat molt apreciable, la qual cosa es correspon amb l'augment del pes relatiu dels productes amb domini de preu d'exportació. L'avenç vigorós en la posició competitiva del sector sembla que posaria de manifest que la distància (gap) tecnològica existent amb els principals països competidors es va reduint a un bon ritme.
Tot i això, algunes dades obliguen a moderar aquesta valoració positiva:
|
|
En primer lloc, atès que tant el sector de les TIC com les altres activitats industrials amb intensitat tecnològica i de coneixement continuen oferint un saldo comercial desfavorable, les pautes d'especialització també podrien ocultar la persistència d'un dèficit important en preus en relació amb alguns productes d'importació perquè, d'una banda, els mercats competitius en qualitat encara continuen essent minoritaris i, de l'altra, cal reconèixer que el marge de fluctuació definit per a la similitud en preus (un 15%) podria ser massa ampli. Fins i tot ha disminuït el pes relatiu dels mercats de productes més diferenciats: és molt significativa la dificultat dels sectors de tecnologia mitjana-alta per a progressar en aquests mercats. Havent vist la preponderància dels equipaments de transport dins d'aquesta categoria, caldria pensar en la presència d'una diferenciació vertical desfavorable.
|
|
|
|
En segon lloc, les millores observades en la relació de preus pel que fa a l'intercanvi de productes de contingut tecnològic mitjà-baix no han estat acompanyades d'un augment significatiu de la posició competitiva. Aquest és un indici evident d'una forta penetració d'importacions a baix cost. La pèrdua apreciable de competitivitat que s'observa en els mercats dominats pel preu confirmaria aquesta hipòtesi.
|
|
Finalment, a continuació es tracta d'inferir quina ha estat la repercussió del comportament diferencial del sector de les TIC en l'evolució del conjunt del comerç exterior. Amb aquest objectiu, es porta a terme una anàlisi shift-share que mira d'aïllar l'efecte diferencial sectorial i fer una aproximació a la seva incidència relativa en l'evolució global de les variables, pel que fa tant a la posició competitiva general com a la relació d'intercanvi o a les pautes observades d'especialització. Els resultats obtinguts es mostren en la taula següent.
Es pot observar que la contribució directa del sector de les TIC a l'evolució positiva de la competitivitat de la indústria catalana sembla que ha estat significativa, tant pel que fa en els mercats en què es competeix en preu com en els mercats en què la diferenciació sembla que és determinant. Així mateix, la influència directa del sector de les TIC sobre la millora de la relació d'intercanvi en preus també és apreciable, cosa que ha afavorit una presència més gran d'intercanvis comercials amb predomini de preus favorables.
|
| 4.
| Conclusions |
Aquest estudi mira d'oferir una primera aproximació a la incidència del sector de les TIC en el desenvolupament competitiu de la indústria catalana al llarg dels anys noranta. La seva anàlisi és parcial, en la mesura que només pot recollir l'evolució del comerç exterior del sector i, per tant, es preocupa tan sols de les repercussions directes però no atén a la incidència dels avenços tecnològics del sector sobre el desenvolupament competitiu de les altres activitats industrials.
Tot i aquestes limitacions analítiques apuntades, sembla evident que l'aportació del sector de les TIC ha estat important. La indústria presenta actualment una millor posició competitiva exterior i la presència de productes amb intensitat tecnològica i de coneixements ha augmentat de manera notable; això ha modificat favorablement la relació de preus d'intercanvi amb l'exterior i, a la vegada, ha alterat positivament les pautes d'especialització en favor de la diferenciació, cosa que ha afavorit un millor posicionament en els mercats de qualitat.
Amb tot, aquest balanç favorable s'ha de moderar en la mesura que encara continuen els desequilibris comercials desfavorables enfront de l'exterior, tant en els mercats més sensibles a l'evolució dels costos de producció com en els mercats en què el patró de competitivitat podria ser la qualitat i la diferenciació tecnològica o de producte.
De la mateixa manera, tot i els avenços observats, el 40% dels intercanvis es concentra en productes en els quals el preu no és favorable. Aquesta persistència podria ser la conseqüència de dos efectes distints:
|
|
D'una banda, la dificultat per a millorar la posició competitiva exterior d'algunes activitats amb contingut tecnològic mitjà-baix a causa de la forta competència a baix cost en els mercats internacionals i intern, per part de competidors de l'exterior. Probablement aquest és el cas de la indústria tèxtil, del cuir i de la confecció de roba. L'aprofundiment en una especialització en els segments de producte de més valor afegit i que permetin una diferenciació basada en la qualitat, l'aplicació de noves tecnologies i el disseny sembla una necessitat ineludible per a reforçar la competitivitat internacional d'aquestes manufactures.
|
|
|
|
De l'altra, la presència relativa d'un comerç de productes d'elevat contingut tecnològic però caracteritzat o bé per relacions de dependència enfront de l'exterior o bé per una diferenciació vertical no favorable, amb pautes d'especialització en les gammes de producte menys capdavanteres tecnològicament o amb una capacitat més limitada de generar valor afegit. El subsector farmacèutic, la química de base i diversos segments de material de transport, entre altres, en podrien ser alguns casos paradigmàtics.
|
|
En el cas del sector de les TIC mateix, la taxa de cobertura exterior ha augmentat en gairebé 50 punts, però encara es manté a un nivell allunyat de l'equilibri. I no queda gaire lluny la posició competitiva relativa de les altres activitats amb intensitat en coneixement i tecnologies avançades.
Així, doncs, durant la dècada dels noranta la indústria catalana ha fet un pas endavant important i en la bona direcció, però encara li resta fer un bon tros del camí. Per tant, l'esforç en l'aplicació del coneixement a totes les activitats productives i un desenvolupament continuat de la creativitat i la capacitat d'innovació encara són un repte pendent de la indústria catalana. Aquest objectiu probablement hauria de condicionar i orientar les polítiques públiques de suport al sector durant els pròxims anys.
|
|
|
AIGINGER, K. (1997). "The use of unit values to discriminate between price and quality competition". Cambridge Journal of Economics, 21.
|
|
ABRAMOVITZ, M.; DAVID, P. (1996). "Technological Change and the Rise of Intangible Investments: The US Economy's Growth-path in the Twentieth Century". OCDE.
|
|
CARTER, A. (1996). "Measuring the Performance of a Knowledge-based Economy". OCDE.
|
|
DOSI, G. (1996). "The Contribution of Economic Theory to the Understanding of a Knowledge-based Economy". OCDE.
|
|
MARTÍN, C. (1997). España en la nueva Europa. Madrid: Alianza: Fundación de las Cajas de Ahorro Confederadas.
|
|
VILASECA, J.; TORRENT, J. (2000). "La nova economia: evolució o revolució? La realitat econòmica de la indústria de la informació". Perspectiva Econòmica de Catalunya, 211.
|
|
VILASECA, J; TORRENT, J.; DÍAZ, A. (2001). L'economia del coneixement a Espanya: una comparació internacional del seu desenvolupament. [en línia]. Observatori de la Nova Economia (ONE-IN3): UOC. <http://www.uoc.es/web/cat/serveis/observatori/tm/one07.html>
|
|
|
|
|
| [1]
És a dir, a les partides procedents d'una desagregació de 6 dígits en la classificació aranzelària. |
|
| [2]
En aquest cas, majoritàriament s'han utilitzat els quilograms com a unitats físiques de referència. |
|
| [3]
Amb tota probabilitat, l'anàlisi hauria de ser completada mitjançant el càlcul d'indicadors de comerç intraindustrial i la seva desagregació entre diferenciació vertical i horitzontal, a fi d'inferir la diversitat existent en els nivells de tecnologia, tal i com s'expressa a Martín (1997). |
|
| [4]
Tal i com es proposa a Aiginger (1997). |
|
| [5]
Implícitament, es suposa que els valors unitaris identifiquen costos i que els productes són homogenis. |
|
| [6]
Es consideren activitats TIC les determinades així a Vilaseca i Torrent (2000) i a Vilaseca, Torrent i Díaz (2001), a partir dels criteris definits pel Departament de Comerç dels Estats Units. |
|
|
[Data de publicació: gener de 2002]
|
| | |
