L'aparició de la versió 1.0 del navegador Mozilla suposa la culminació de quatre anys de treball, no solament per a una empresa de programari, sinó també per a tots els programadors que han volgut afegir-se a aquest ambiciós projecte.
Tenir un caràcter obert l'ha convertit en un emblema per a la comunitat que propugna el programari lliure, que l'exhibeix com un exemple d'èxits tant per les prestacions que ofereix com pel fet que fos impulsat per una empresa tan important com Netscape, quan aquesta disputava a Microsoft el domini dels navegadors d'Internet. La flexibilitat que té –inclou totes les plataformes– li augura un futur brillant, perquè el converteix també en una eina vàlida per als nous dispositius, com els PDA, els telèfons mòbils i els descodificadors d'Internet (set-top boxes).
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
El 23 de gener de 1998 Netscape Comunications anunciava[1] la distribució gratuïta del navegador web Netscape Communicator 4, fins aquell moment un producte comercial, i la publicació del codi font amb el nom de Mozilla. Aquest anunci va sorprendre molts analistes, ja que no tenia cap antecedent en la indústria del programari. Va ser un moment d'inflexió per al programari lliure, perquè una empresa important en aquell moment com Netscape apostava fermament pel moviment i posava a disposició de la comunitat un navegador d'Internet en forma de programari lliure amb les últimes tecnologies.
D'aquesta manera, Netscape donava un tomb important en l'estratègia comercial per intentar captar el màxim públic possible d'una Internet que començava a ser obertament popular. El navegador, des que va aparèixer el 1994, havia vist com minvava la quota de mercat des del punt més àlgid –el 70% d'usuaris d'Internet l'utilitzaven el 1996– fins al 57% que mantenia quan va decidir alliberar el codi. Netscape reaccionava així davant la competència de l'Internet Explorer, el navegador de Microsoft que la multinacional regalava i que ja començava a distribuir de sèrie com a part del Windows, i davant el perill de quedar relegat a una posició de testimoniatge. Netscape esperava que, alliberant el codi font, la comunitat ajudaria a continuar construint i popularitzant el navegador, com havia succeït amb els primers sistemes Unix.
La publicació de Mozilla, de fet, va ser un exemple en boca de molts evangelistes del programari lliure. Més tard, arribarien empreses com Sun Microsystems, que va publicar el programa Start Office, un paquet ofimàtic amb més de set milions de línies de codi font, per mitjà del lloc web Open Office, de manera molt similar a com ho va fer Netscape.
|
|
 |
| 2.
| Les raons |
La idea d'alliberar el codi va sorgir, entre altres motius, per la influència que va tenir el text The Cathedral and the Bazaar,[2] escrit per Eric Raymond, sobre alguns empleats de Netscape. Un dels grans impulsors de l'obertura del codi font va ser Jaime Zawinski, que abans d'incorporar-se a Netscape com a responsable de la primera versió del navegador per a Unix va participar en diversos projectes relacionats amb el programari lliure, el Lucid Emacs inclòs.
Amb l'Internet Explorer, Microsoft havia aconseguit un producte robust i tecnològicament equivalent al navegador de Netscape, que a més distribuïa de forma gratuïta, mentre que Netscape el venia a tothom que l'utilitzés en un entorn comercial, i només el regalava a institucions i universitats. El navegador de Netscape havia arribat a proporcionar el 18% dels beneficis de l'empresa[3] el 1997. Amb la inclusió de l'Internet Explorer com a part del sistema operatiu Windows per part de Microsoft,[4] instal·lat de sèrie en tots els PC nous, era qüestió de temps que l'Internet Explorer es convertís en l'estàndard dels navegadors en la plataforma Windows, com després es va demostrar amb la creixent popularitat que va tenir durant els mesos posteriors. Va ser en aquell moment que Netscape va portar Microsoft als tribunals, ja que considerava que la inclusió de l'Internet Explorer en tots els sistemes operatius Windows era una pràctica de monopoli i d'abús de posició de mercat.
Davant la impossibilitat de Netscape de continuar comercialitzant navegadors, el seu negoci es va centrar principalment en l'explotació del portal NetCenter i la comercialització de servidors per a Internet i intranets. En aquest negoci encara era molt important disposar d'un navegador propi per a poder introduir noves tecnologies sense dependre dels avenços de Microsoft, amb qui també competia agressivament en l'àrea dels servidors. Trencar aquesta dependència només era possible si Netscape continuava mantenint productes propis en la part client –el navegador– i en la part servidor.
|
|
|
| 3.
| Un part difícil |
La publicació del codi font no va ser un procés immediat, ja que Netscape només podia alliberar la part del codi font que li pertanyia i havia de prescindir de tot el programari integrat en el navegador que era propietat de tercers. Eren més de 75 components i Netscape s'hi va haver de posar en contacte individualment per a intentar explicar-los els avantatges d'aquella decisió. No tothom estava disposat a seguir el camí d'obrir el codi i la versió que es va publicar no va incloure, ni de bon tros, tota la funcionalitat del Netscape Communicator versió 4.
A part de publicar el codi font s'havia de crear un lloc a Internet per a organitzar el desenvolupament de tot el projecte. Naixia Mozilla.org. El nom de Mozilla havia estat molt lligat a la cultura de Netscape, ja que era el nom de les versions preliminars a la versió 1.0 del navegador, el primer producte de l'empresa, que finalment es va anomenar Netscape Navigator. Després Mozilla es va convertir en la mascota de l'empresa[5] i en una referència cultural per als empleats de Netscape.
El 31 de març de 1998 es va presentar públicament Mozilla, una organització independent amb l'objectiu de fer de magatzem central del codi del projecte i de proporcionar les eines de col·laboració necessàries per a coordinar els diferents integrants del projecte. En realitat Netscape, d'ençà de la versió 6 del navegador, es converteix en un simple empaquetador del navegador produït per Mozilla, que complementa amb algunes eines addicionals, i personalitza amb imatge i serveis.
Mozilla és un nom que en realitat comprèn quatre coses: el nom del lloc web que conté el projecte, el conjunt d'eines i de llibreries que s'hi creen, el nom del navegador produït i distribuït partint d'aquestes eines i la mascota del projecte. La versió del navegador distribuïda amb aquest nom conté un navegador, un programa de missatgeria, un programa de creació de pàgines web, un client xat i un conjunt d'eines de privadesa i depuració.
Internet es va popularitzar com un sistema de comunicació en què conviuen tot tipus d'ordinadors i sistemes. Per a mantenir aquest esperit original i continuar treballant en el desenvolupament de nous protocols, Tim Berners-Lee, el creador del Web, va fundar el World Wide Web Consortium (W3C). Aquesta organització s'encarrega de definir pràcticament tots els estàndards que formen el Web. Desgraciadament, per més especificacions que es facin, al final sempre s'acaben veient sotmeses al grau de compatibilitat que el Microsoft Explorer imposa, perquè s'ha convertit en l'estàndard de facto.
Existeixen navegadors de codi font obert com Konqueror, gestor de fitxers i visualitzador de diversos formats, disponible per a GNU/Linux i per a una part de l'entorn d'escriptori KDE. Ara bé, Mozilla va més enllà pel que fa a Internet, ja que és una plataforma independent del sistema operatiu –es troba disponible en més de setze sistemes. Construïda completament amb programari lliure, proporciona un conjunt d'eines amb les quals es poden construir tot tipus d'aplicacions web, més enllà del mateix navegador. Mantenir un navegador basat en programari lliure amb les últimes tecnologies implementades és important per a no haver de dependre d'un únic fabricant de navegadors.
|
|
|
| 4.
| Cap a Mozilla 1.0 |
La publicació del codi font i la creació de Mozilla.org van aixecar moltes expectatives entorn del projecte. Tanmateix, en els mesos següents es va demostrar que coordinar el desenvolupament d'un producte tan gran era una tasca complexa i l'equip no va ser capaç de produir un navegador nou en el termini que molts haurien volgut. Mentrestant l'Internet Explorer anava guanyant quota de mercat i es consolidava com el navegador més popular a Internet.
Mozilla no tenia una feina fàcil al davant a causa dels problemes amb les llicències amb codi de tercers. En la primera versió del codi font del navegador que Netscape va alliberar, el llenguatge Java, els correctors ortogràfics i els mecanismes de seguretat propietat de RSA –impossibles d'alliberar en forma de codi font segons la legislació nord-americana vigent en aquell moment–, entre altres, no van ser publicats. D'aquesta manera, Mozilla començava el seu camí amb una versió lliure del navegador mancada de molts dels components més bàsics, necessaris per a tenir un navegador competitiu. Els programadors de Netscape també eren conscients que seria necessari redissenyar el producte, especialment el motor HTML, per a poder-lo adequar als nous estàndards i a les noves tecnologies.
Des de Mozilla es va començar a treballar amb els diferents projectes que haurien de ser la base del nou navegador. Gecko, el nou motor de visualització de pàgines web de Mozilla, funcionava amb els estàndards més moderns i va reemplaçar l'antic motor que havia quedat obsolet. XUL també va tenir un paper molt important com a conjunt d'eines per a definir la interfície d'usuari independent de la plataforma. La idea era que mitjançant XML es poguessin dissenyar interfícies d'una manera similar a com es dissenyen pàgines web. Evidentment això representava reescriure tota la interfície d'usuari del navegador per mitjà d'aquesta nova tecnologia. Un altre projecte important era la creació dels components de seguretat de Mozillla, que permetrien la signatura digital del correu electrònic, la connexió a llocs web segurs, la gestió de certificats digitals, i la signatura digital d'aplicacions i components.
Amb el temps es va anar vertebrant una comunitat al voltant de Mozilla, amb llocs web de notícies independents com MozillaZine o MozillaNews, que donen informació relacionada amb l'evolució dels projectes de Mozilla i de tercers. També va néixer MozDev, un lloc web que proporciona pàgines web i recursos de col·laboració gratuïts a tota mena de projectes relacionats amb Mozilla –més de seixanta. De MozDev n'ha sortit un bon grapat d'idees i components que avui dia ja es troben incorporats al navegador. Amb tot, Mozilla ha fet més aportacions. Algunes eines com Bugzilla o Bonsai han estat adoptades per molts altres projectes,[6] i han contribuït de manera decisiva a la millora de les infraestructures de desenvolupament en el món del programari lliure.
El novembre de 1998 es confirmava[7] la compra de Netscape per part d'AOL (Amèrica en línia). Alguns dels empleats de Netscape van abandonar l'empresa i el projecte, i es va qüestionar la independència real del projecte i quin futur podia tenir Mozilla a AOL. Després d'uns dies d'incertesa, AOL va confirmar aquest compromís i va quedar clara la independència de Mozilla.
El novembre de l'any 2000, trenta-dos mesos després de l'alliberament del codi font de Mozilla, Netscape va publicar la versió 6.0 del navegador, que es basava en el treball de Mozilla.org. Aquesta versió introduïa el nou motor de processament d'HTML, Gecko –un gran avenç amb relació a les antigues versions 4.7 de Netscape– i totes les tecnologies més actuals, incloent-hi eines per a la gestió de la privadesa. La versió 6.0 va ser criticada perquè tenia força errors, era lenta en la majoria de PC, i en general els usuaris van tenir la sensació que no era un producte prou madur. Molts usuaris no van entendre que Netscape hagués decidit empaquetar la versió 6.0 basada en Mozilla malgrat que els mateixos encarregats de desenvolupar el programa consideraven que no estava acabada ni llesta per a l'usuari final.
El juliol de l'any 2001, nou mesos després, apareix el Netscape 6.1, una versió basada en Mozilla 0.92. Segons l'opinió d'alguns experts,[8] aquesta hauria d'haver estat la versió 6.0, ja que era la primera de Mozilla que Netscape empaquetava que tenia una qualitat acceptable per a l'usuari final. El programari nou solucionava gran part de les queixes que tenien els usuaris de la versió 6.0 i introduïa algunes millores.
|
|
|
| 5.
| Què ofereix Mozilla per a l'usuari final? |
Mozilla ofereix les mateixes prestacions que la majoria de navegadors del mercat, però té un seguit d'opcions atractives i innovadores que, tot i que s'han vist separadament en altres aplicacions, mai no s'han presentat com a funcionalitat bàsica d'un mateix navegador. Per exemple, s'ofereix la possibilitat de limitar les finestres emergents (pop-ups), tan comunes i molestes, sense avís. També proporciona l'opció de bloquejar imatges de certs dominis, molt útil per a eliminar les cibertires (banners) de publicitat. Una altra opció molt apreciada pels usuaris és la possibilitat d'obrir diferents finestres de navegació en la mateixa finestra i després poder canviar de l'una a l'altra utilitzant pestanyes –Galeon també disposa d'aquesta opció. Finalment cal destacar que Mozilla té un sistema propi de gestió d'aparences (skins) que permet a l'usuari configurar completament l'aspecte d'aquest navegador, o fins i tot dissenyar-ne un de nou.
|
|
|
| 6.
| El futur de Mozilla |
Segons StatMarket,[9] una de les empreses d'estadístiques més fiable pel que fa a l'ús de navegadors a Internet, a final de febrer de 2002 només el 7% d'usuaris utilitzaven els navegadors Netscape o Mozilla. És probable que aquest percentatge comenci a créixer amb la introducció de la versió 1.0 de Mozilla i que es consolidi una comunitat d'usuaris. No han estat gaires els qui han apostat per aquest navegador, perquè encara no estava finalitzat; però, una vegada alliberada la versió 1.0, esperem que aquest nombre creixi. AOL, que té un 30% dels usuaris d'Internet als EUA, ha confirmat que està avaluant Gecko, el motor HTML de Mozilla, per tal d'integrar-lo al navegador propi[10] i abandonar així l'Internet Explorer, i està considerant seriosament el fet d'introduir-lo a partir de la versió 8.0 del client de connexió que té. Això faria que en poc temps els trenta-quatre milions d'usuaris d'AOL utilitzessin un navegador basat en la tecnologia Mozilla. Mozilla ja s'utilitza com a base de dos navegadors que s'estan popularitzant ràpidament: d'una banda, Galeon, un navegador web lleuger i pràctic per a l'entorn Gnome; de l'altra, KMeleon, un projecte molt semblant, però per a l'entorn Microsoft Windows.
Des del punt de vista tecnològic, Mozilla continuarà incorporant els últims estàndards web i continuarà treballant per reduir els requeriments de memòria i processador que necessita. Empreses com Sun, RedHat o Nokia, i altres de grans del sector que necessiten una plataforma de desenvolupament sòlida de tecnologies web, ja treballen amb Mozilla o l'estan avaluant. Amb la popularització de dispositius com els PDA, els telèfons mòbils o els descodificadors d'Internet (set-top boxes), es requereix un navegador que serveixi de plataforma, i Mozilla pot ser un bon candidat.
|
|
|
|
|
[Data de publicació: setembre de 2002]
|
| | |
