 |
 |
|
Introducció a la gestió de conflictes en àmbits de voluntariat, ONG i animació sociocultural
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Joel Feliu
El curs que presentem és una introducció al camp de la gestió de conflictes. Us ofereix alguns coneixements bàsics necessaris per a comprendre els conflictes als quals s'afronta una organització, els seus orígens, l'evolució i les possibilitats de resolució. En aquest curs treballarem sobretot a partir dels recursos teòrics i aplicats que ens ofereix la psicologia social (des dels desenvolupaments teòrics més recents i des de branques aplicades com són la psicologia de les organitzacions, la psicologia social comunitària i la dinàmica de grups).
Objectius
El curs facilita coneixements bàsics per a comprendre els conflictes que afronten organitzacions que es mouen en un àmbit de creixent importància: les ONG, l'animació sociocultural i el variat món del voluntariat. El curs permet reconèixer les tècniques de resolució de conflictes i de negociació aplicables en aquests espais de cooperació.
Continguts
- El conflicte a les organitzacions: àmbits d'intervenció
- Els conflictes a l'interior de les organitzacions
- El conflicte amb l'exterior
Anàlisi de preferències, opinions i qualitat de servei: les enquestes i els qüestionaris
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Albert Fornieles
Davant la demanda creixent de metodologies que permetin copsar informació sobre les opinions i les actituds de les persones, aquest curs facilita coneixements sobre la forma de planificar enquestes, realitzar qüestionaris, analitzar i interpretar la informació que prové de les dades obtingudes i elaborar la presentació dels resultats i informes.
Objectius
Assolir els coneixements bàsics sobre la forma de planificar enquestes i realitzar els qüestionaris.
Saber analitzar i interpretar la informació que prové de les dades obtingudes.
Poder extrapolar la manera d'obtenir informació de subjectes (votants, ciutadans o clients) sobre el tema que ens interessi (negoci, opinió, política, etc.).
Programa
Aspectes introductoris de les enquestes i els qüestionaris
Metodologia de les enquestes
Variables
Població, cens i mostra
Tècniques de mostratge: la grandària de la mostra i la seva representativitat
Elaboració de qüestionaris
- Formulació dels ítems (preguntes)
- Tipus de resposta
- Nombre i selecció d'ítems
Validesa i fiabilitat dels qüestionaris
Anàlisi dels resultats obtinguts
- Descripció de les variables
- Representació gràfica
- Relacions entre variables
Conclusions que es poden extreure, presentació dels resultats i elaboració d'informes i treballs
Anàlisi dels problemes de comunicació a les organitzacions educatives. Propostes d'eines de millora
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Joan Teixidó Saballs
Els centres educatius són entitats amb vida pròpia, conformades per persones que interaccionen per a assolir els objectius fundacionals: l'educació i la socialització del jovent. Aquest curs permet conèixer els fonaments teòrics bàsics que fan referència a la comunicació als centres educatius, recollint algunes de les situacions crítiques que s'hi donen. També es poden adquirir les pautes per al desenvolupament d'habilitats de comunicació efectiva, reflexionant sobre la importància de la comunicació diària al centre.
Objectius
Conèixer alguns fonaments teòrics referits a la comunicació als centres organitzatius: naturalesa, concepte, concepcions, procés i tipologies.
Analitzar des d'una perspectiva crítica algunes situacions de comunicació que tenen lloc als centres.
Adquirir pautes per al desenvolupament d'habilitats de comunicació funcional als centres.
Programa
Aproximació a la comunicació a les organitzacions
Comunicació, informació i comportament organitzatiu
Estudi de la comunicació als centres educatius
Procés de la comunicació
Elements i funcions de la comunicació. Barreres o distorsions: els rumors
Xarxes de comunicació
Tipologia de les comunicacions
Tipologia segons la possibilitat de feedback, l'àmbit al qual s'adreça, la direcció i el canal emprat
Comunicació interpersonal
Comunicació entre persones a les organitzacions
Aprenentatge de rutines de comunicació eficaç. Desenvolupament d'hàbits de comunicació efectiva
Anàlisi i millora de la comunicació verbal i no verbal del professorat en situacions docents
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Oleguer Camerino Foguet i Marta Castañer Balcells
El curs ofereix al professorat eines per a analitzar, comprendre i optimar quelcom tan inherent a l'ésser humà com la comunicació verbal i no verbal. Comprendre quines són les manifestacions bàsiques d'aspectes essencials com ara el parallenguatge, la gestualitat, l'ús de l'espai i el temps de la docència és cabdal per a abordar i millorar les situacions que afronta el docent.
Objectius
Revisar i ampliar els conceptes implicats en l'estudi i el desenvolupament de la comunicació docent.
Saber situar-se en una visió pluridisciplinària atesa la perspectiva enriquidora de la diversitat d'estils professorals.
Aprofundir de manera molt pràctica i aplicada en els principals factors de la comunicació verbal i paraverbal.
Concretar criteris bàsics per a optimar l'estil educatiu de cadascú observant, contrastant, potenciant i modificant les problemàtiques de comunicació de cada docent.
Programa
Els contextos de la comunicació verbal i no verbal
Les habilitats comunicatives del docent
Els elements de la comunicació humana no verbal
- El parallenguatge
- La cinèsica
- La proxèmica
- La cronèmica
Com s'ha d'enfocar l'avaluació de l'aprenentatge
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual.
Coordinació: Elena Barberà Gregori
Objectius
Valorar i entendre de manera crítica i argumentada els punts febles de l'avaluació dels aprenentatges.
Identificar els diferents enfocaments i les funcions de l'avaluació, i les tensions que es creen entre els uns i els altres.
Conèixer les fases del procés d'avaluació com a part de la seqüència d'estudi.
Discriminar entre la diversitat d'instruments d'avaluació amb relació a les finalitats del professor.
Programa
Serveis d'urgències de l'avaluació
Diagnòstic i tractament de l'avaluació
Seguiment i propostes de millora de l'avaluació
El cos, l'afectivitat i les emocions: guia de comprensió i gestió
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Adriana Gil Juárez
Objectius
Comprendre les mancances i els efectes d 'entendre l'afectivitat i les emocions com a trets individuals i biològics que se suposa ens caracteritzen com a éssers humans.
Qüestionar l'origen i la funció de les nostres emocions, així com la necessitat d'haver-les de controlar.
Conèixer les possibilitats de resignació i deconstrucció de l'afectivitat i de les emocions que ens ofereix la psicologia social construccionista
Programa
El self i les emocions:
- Negociació, supòsits i intersubjectivitat
- Emocions com a dispositiu de control social del jo
- Deconstrucció i resignificació
- Possibilitats de canvi
El cos, els desitjos i el gènere:
- Diferents cossos, diferents desitjos i diferents emocions segons les demandes de l'època
- Reproducció, manteniment i canvi de l'afectivitat
- Deconstrucció i resignificació
- Noves alternatives
El llenguatge, les emocions i les relacions amb els altres:
- Per què hi ha afectes dels quals no podem parlar
- Repertoris lingüístics i els seus efectes en la pròpia percepció i la dels altres
- Deconstrucció i resignificació
- Interpretacions que ens escauen millor
Situacions en què es responsabilitza les emocions d'un desenllaç no volgut:
- Anàlisi i identificació dels factors anomenats problemàtics
- Fins a quin punt en tenen la culpa les hormones o la química?
- Deconstrucció i resignificació
- Pistes per a gestionar-les d'una altra manera
La formació en entorns virtuals d'aprenentatge
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Aquest curs convalida els crèdits (1,5) per al postgrau en Disseny de materials didàctics multimèdia per a entorns virtuals d´aprenentatge que la UOC oferirà el mes d´octubre vinent en el marc dels cursos de Formació de Postgrau 2000-2001.
Coordinació: M. Isabel Pardillo
Amb aquest curs es vol donar a conèixer les característiques bàsiques dels EVA (entorns virtuals d'aprenentatge) i les seves possibilitats formatives. Així mateix, es vol valorar el potencial de les relacions que els EVA permeten entre els diferents elements que fan possible els processos d'aprenentatge.
Objectius
Comprendre les similituds i les diferències que hi ha en els processos d'ensenyament-aprenentatge que es produeixen en l'espai d'una aula presencial i els que es produeixen en els entorns virtuals d'aprenentatge (EVA).
Conèixer les característiques bàsiques dels EVA i les seves possibilitats formatives.
Valorar el potencial de les relacions que els EVA permeten entre els diferents elements que fan possible els processos d'aprenentatge.
Programa
Agents i elements que intervenen en els processos formatius
La formació presencial i la formació no presencial: diferències bàsiques i punts de confluència
Diversos sistemes de formació no presencial
Característiques d'un entorn virtual d'aprenentatge
Funcionalitats d'un EVA
Possibilitats formatives d'un EVA
Elements que intervenen en el model pedagògic d'un EVA
Jugant amb les matemàtiques de la diversitat
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Joaquim Giménez i Núria Rosich
En la dinàmica del treball matemàtic el joc és molt important. Aquest curs descobreix com l'ús de jocs variats a l'aula de matemàtiques facilita la discussió i el diàleg entre alumnes i entre aquests i els seus professors per tal de valorar de manera distesa models, problemes i tot tipus de situacions. És en aquesta interacció on es formalitza el procés d'aprenentatge de l'alumne.
Objectius
Reconèixer que a partir del joc podem aconseguir un treball matemàtic que té en compte la diversitat des de la diagnosi i la intervenció psicopedagògica.
Utilitzar aspectes lúdics per a reconèixer funcions matemàtiques bàsiques: observació, representació i interpretació de l'espai, algoritmes, raonament, etc.
Conèixer jocs adequats per a atendre situacions pròpies de la formació matemàtica bàsica per a tothom, però especialment per a alumnes amb dificultats.
Programa
Joc matemàtic i tractament de la diversitat
- Diversitat i equitat
- Tipologia d'alumnes amb problemes
- Joc matemàtic: diversitat i cognició
Jocs matemàtics i continguts curriculars
- Diagnosi, joc i matemàtica
- Organització general de l'aula
- Jocs matemàtics i iniciació escolar
Observació, raonament matemàtic i diversitat
- Jocs matemàtics adequats per a atendre situacions d'alumnes amb dificultats
- Ús d'alguns jocs per a detectar problemes dels infants amb les matemàtiques i assessorar en la diagnosi
- Síntesi: jocs matemàtics i orientació psicopedagògica
Necessitats educatives especials i ensenyament secundari a Europa
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus Virtual
Coordinació: Irene Puig Pi
El curs ofereix coneixements sobre l'organització de l'ensenyament secundari a diferents països europeus i sobre l'atenció que s'hi dóna als alumnes amb necessitats educatives especials, i en fa una comparació amb la situació actual d'ambdós àmbits a Catalunya, considerant la nostra perspectiva i situant els problemes del procés de reforma educativa en curs.
Objectius
Obtenir una panoràmica general dels principals models d'avaluació interna dels centres educatius a Europa.
Facilitar els instruments que permeten establir els processos d'avaluació interna.
Facilitar eines per a poder adaptar els instruments a la situació pròpia de cada participant.
Programa
Tendència a la comprensivitat de l'ensenyament secundari obligatori a Europa
- Justificació teòrica (política i psicopedagògica)
- Models actuals d'ensenyament secundari obligatori comprensiu a Suècia, Dinamarca, Anglaterra, França i Itàlia
Concepte d'alumnes amb necessitats educatives especials i tendència a la integració en els sistemes educatius europeus
- Justificació teòrica (política i psicopedagògica)
- Concepte d'alumne amb necessitats educatives especials a diferents països europeus: el concepte escandinau, el concepte anglès i el concepte italià
- Diferents nivells d'integració dels sistemes comprensius d'ensenyament secundari: integració global, integració flexible/múltiple i integració en doble línia / relativa
Anàlisi de la realitat a Catalunya en aquest marc
La violència en el jovent: una aproximació psicosocial als elements que l'expliquen
|
|
Calendari: 09/07/01 – 31/07/01 Crèdits: 2 Durada: 30 hores Lloc: Campus virtual
Coordinació: Anna Gàlvez
El curs fa una anàlisi del fenomen de la violència en el jovent, des d'una orientació psicosocial, és a dir, partint d'unes coordenades on els elements socials, contextuals, històrics i culturals són els eixos explicatius. Per a aconseguir-ho es fa un recorregut per les dimensions més rellevants que configuren el fenomen de la violència en el context concret de la joventut: els grups, la identitat i la ideologia.
Objectius
Conèixer les diferents conceptualitzacions i explicacions psicosocials de la violència i reflexionar sobre les implicacions que tenen.
Analitzar la rellevància dels factors grupals i col·lectius i del paper de la identitat en el jovent violent i aproximar-se a les dimensions que els construeixen.
Valorar la rellevància dels elements ideològics en la violència juvenil.
Comprendre els elements psicosocials claus en l'aparició i desenvolupament de la violència en el jovent.
Programa
Explicacions de la violència segons
- Les perspectives clàssiques
- El context relacional i normatiu
- La visió socioconstruccionista
Factors grupals en la violència juvenil
- La identificació grupal
- El grup com agent violent
La identitat en els grups violents
- El grup com a productor d'identitats
- Ideologia i grups violents
La interrelació entre violència, grups, identitat i ideologia: quatre elements per a la comprensió de la violència en el jovent

|