Vivim en un món competitiu. Si ets capaç d’obtenir un avantatge de valor o un avantatge de costos, això redundarà en una millora de la posició que ocupa el teu producte en el mercat. En el cas de l’Índia hi ha un focus de mà d’obra altament qualificada. Processos que es duen a terme en altres països es poden fer a l’Índia amb només una part del cost. Aquest avantatge de valor i de costos obre tot un ventall d’oportunitats en diversos sectors com ara el BPO (Business Process Outsourcing, o subcontractació de processos empresarials), el KPO (Knowledge Process Outsourcing, o subcontractació de processos de coneixement), l’aprenentatge virtual, el turisme sanitari, la telemedicina, l’assistència jurídica o la recerca. Igualment, en el cas de la fabricació els costos variables i els costos fixos són molt més barats que a molts altres països, mentre que la qualitat és igual de bona, si no millor. El cost derivat de posar en marxa una activitat empresarial, igual que la mà d’obra i les matèries primeres, és favorable des d’un punt de vista econòmic en comparació d’altres països. La mà d’obra índia, que ja coneix les pràctiques internacionals, pot lliurar productes d’alta qualitat a un cost molt menor. Totes aquestes tendències influiran els inversors europeus a l’hora d’invertir en el mercat indi i estendre-hi les seves activitats.

Amb la liberalització de l’economia índia en els anys noranta es va començar a desenvolupar el comerç internacional amb el nostre país. Alguns sectors, com ara el tecnològic, van fer grans avenços i ho van fer amb molta rapidesa. Moltes companyies d’arreu es van adonar que subcontractar a l'Índia podia ser una bona opció tenint en compte que els diners invertits els reportarien un gran valor. Les empreses internacionals, a més, van començar a afavorir l’Índia com a centre de manufactures. Aquests esdeveniments van estimular l‘entorn econòmic global del país. Així, el sector de les TIC/ITES (tecnologies de la informació i la comunicació/serveis habilitats i prestats a través de les TIC) va generar molts beneficis per a les empreses índies; el sector tecnològic va sortir del segment estricte de les TIC/ITES per cercar objectius més ambiciosos i aleshores es van començar a desenvolupar productes informàtics; la recerca i les activitats empresarials dutes a terme en moltes indústries es van traslladar a l’Índia, i la fabricació va seguir aquests passos i es va posar al mateix nivell. Tots aquests moviments van tenir lloc d’una manera accelerada entre els anys noranta i la dècada del dos mil, i van fixar el lloc que ocupa l’Índia en l’economia mundial.

Els fets són de moment molt favorables a l’Índia. Temps enrere la necessitat d’energia per part dels països desenvolupats va arribar a ser molt alta. El petroli, per exemple, es necessitava en grans quantitats i aquests països van haver de buscar-ne en altres zones, com ara l’Orient Mitjà.

Avui el món camina cap a l’economia del coneixement. Els treballadors del coneixement són el motor de l’economia. En bona part d’aquests països (Espanya entre ells) l'índex de natalitat ha disminuït, la població envelleix a causa de l'augment de la longevitat i la mitjana d’edat de la població activa ara és molt elevada. Si agafem una referència a mitjà termini, per exemple l’any 2020, veurem que països com ara els Estats Units, el Japó i Espanya, o la major part d’Europa, necessitaran mà d’obra qualificada. En el cas d’Espanya, el dèficit el podríem quantificar entre 1,5 i 3 milions de persones. L’Índia serà un dels pocs països que registrarà un superàvit important de mà d’obra qualificada, i això la situarà en una posició molt ferma.

L’obertura dels diferents sectors (fabricació, turisme, etc.), que afavoreix una millora del nivell de vida de més persones, i el desenvolupament de l’Índia com a mercat farien possible uns nivells generals de creixement més elevats. El creixement portarà més llocs de treball a l’Índia rural i conduirà al desenvolupament global del país. Les infraestructures, que fins ara han estat un coll d‘ampolla, en sortiran reforçades i els nivells generals de renda augmentaran.

En primer lloc, cal que entenguin l’ordre socioeconòmic indi; els cal entendre l’Índia com un país, i entendre com s’hi fan negocis. S'han d’associar amb empreses índies i entendre les necessitats i aspiracions del poble indi. En aquests moments, a l’Índia és possible trobar la majoria de les principals marques europees i nord-americanes. Totes hi comencen la seva activitat mitjançant partenariats i amb una comprensió dels mercats. Les lleis fonamentals de màrqueting que calen per a entrar en el mercat indi i reeixir-hi no canvien: si pots oferir un bon producte i l’adreces al segment adequat a un preu competitiu, te’n sortiràs bé.

Es tracta d’una activitat de molt gran abast que a l’Índia ha agafat embranzida en els últims dos o tres anys. Moltes d’aquestes entitats de microcrèdits arriben a la part més baixa de la piràmide de població (la que té unes rendes més baixes i representa el 25% dels indis). El sector es va introduint a les zones rurals, on arriba fins als pobles més petits i finança quantitats molt reduïdes a tipus molt raonables.

És un fenomen molt interessant, aquest. Tenen un índex d'incompliment —és a dir, de morositat, etc.— més baix que el d’altres bancs, i un percentatge molt alt dels seus préstecs es paguen en el termini estipulat. La persona que ja ha pagat el préstec en demana un altre, i així indefinidament. Per tant, parlem d’un gran nombre de persones que demanen préstecs molt petits i creen una economia en si mateixa, totalment apartada del sistema bancari típic. No té res a veure amb el sector de la banca o la seva regulació; és purament oferta i demanda. Hi ha companyies que pensen que el poder adquisitiu dels indis és baix i que per això tenen un accés molt limitat a productes i serveis. No obstant això, la realitat és que es tracta d’un joc de volums: preus baixos però mercats molt grans. Les empreses que entenen aquest joc se n’han sortit molt bé. En aquest sentit, el creixement del sector de les microfinances és cada dia més notori. És una gran estructura.

M’agradaria molt que això fos així. Ara, ens agradi o no, vivim en una economia de mercat; és, per tant, el mercat el que decideix primerament cap a on anirà el poder econòmic i si aquest poder econòmic acaba decidint quins països seran més forts o més dèbils.

Els mercats condicionen les economies i els de la Xina i l’Índia creixen. La legislació segueix els mercats i facilita els negocis, perquè això convé a tothom; després és quan es desenvolupen les estructures. Jo opino que els mercats són justos. Sempre que no hi hagi massa regulació, l’economia decidirà un flux equitatiu.