Jordi Sanmartí Vilamala

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses

"El món professional és absolutament diferent del món de l'empresa"

Quin ha estat el teu recorregut professional?

L'any 1974 vaig començar a treballar d'oficial administratiu en una empresa tèxtil d'uns tres-cents treballadors, la Industrial Montalfita, propietat d'Agustí Montal, que en aquell moment era president del Barça. Hi vaig estar quinze anys, primer d'oficial i, amb vint-i-nou anys, de director administratiu.
L'any 89, amb la crisi del tèxtil, l'empresa va tancar i vaig començar a treballar en una empresa de construcció, però hi vaig estar només sis mesos, perquè un company amb qui havia estudiat Econòmiques em va proposar col·laborar al seu despatx d'assessoria fiscal.

I com va anar?

Jo ja tenia dos fills petits, i deixar la seguretat d'un sou era complicat, però em va assegurar un sou fix durant un any i, amb aquest suport moral i econòmic, m'hi vaig tirar de cap (gràcies Albert!). Al cap de l'any es va acabar aquest “coixí”, però jo ja guanyava més que el sou que m'havia garantit. Des de llavors sempre he donat servei en l'àmbit de l'assessoria empresarial (administrativa, fiscal i comptable), primer compartint despatx amb altres professionals i després tot sol.

El món professional és molt diferent de treballar en una empresa?

És absolutament diferent. A l'empresa hi ha unes rigideses i unes fidelitats, i en canvi el món professional és molt més flexible. Jo, per exemple, quan vaig parlar amb el meu company per deixar el despatx que teníem conjuntament perquè la despesa que es generava era massa alta, ho va entendre perfectament. Va ser com un divorci o una separació, però de mutu acord i sense males cares.

Com has viscut l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació?

A final del 70 no hi havia programes informàtics per a les empreses d'aquí i s'havien de fer a mida. L'empresa tèxtil on jo treballava va enviar dues persones a IBM per a aprendre a programar i adaptar, així, els programes existents (la majoria americans) a les nostres necessitats.
I quan vaig plegar de Can Montal i vaig anar a l'empresa de construcció vaig preguntar: “Quin ordinador tenen?” I em van dir: “El que vostè compri”. Era l'any 89. Vaig anar a El Corte Inglés a buscar un programa de comptabilitat i un ordinador que fos capaç de fer funcionar: un IBM PS1, 80286 de processador, 1 mega de ram i 20 megues de disc dur.

Les noves tecnologies han canviat molt la teva professió?

L'han canviada d'una manera brutal. Abans es feia servir el regle de càlcul o la calculadora manual i feies sumes i sumes fins que quadrava. Si t'equivocaves havies de tornar a començar. L'any 82, fent el curs a EADA, vaig descobrir el full de càlcul VISICALC i vaig quedar impressionat. Era com un miratge! Les sumes ja eren fetes i es refeien quan canviaves una xifra! No vaig parar fins a aconseguir tenir-lo al despatx.
A Can Montal escrivies una carta a mà i una secretària la picava a màquina. La carta es revisava per a controlar les faltes. Si era correcta, es firmava i s'enviava i, si no, es repetia tantes vegades com fes falta. Amb l'ordinador, tu mateix et fas la carta, la imprimeixes i la poses en un sobre amb un segell. I en el moment en què apareix el correu electrònic ja no cal ni això! De tota manera, ara encara hi ha gent a qui dius “T'ho he enviat per correu electrònic” i et respon: “És que no me'l miro”. Això és com no tenir correu electrònic!
L'Administració, tant la Seguretat Social com l'àmbit fiscal, fa directament per Internet bona part del traspàs d'informació que abans es feia a mà.

Tens una nova pàgina web per a la teva assessoria (http://www.administralia.cat).

La pàgina web no m'ha aportat, fins ara, nous clients. S'aconsegueixen més pel boca a boca. Malgrat això, considero que s'ha de tenir pàgina web, per un tema d'imatge i perquè confio que les TIC vagin arrelant i siguin considerades útils per a la majoria dels empresaris.

Quin consell donaries a una persona que es vol dedicar a aquest sector?

Bàsicament dos: que conegui bé les seves capacitats i limitacions i que triï un segment de mercat i s'especialitzi. El mercat és molt ampli i hi ha molta gent que s'hi dedica, tot i que amb més o menys professionalitat.
A part del sector, és convenient pensar en quina dimensió d'empresa vols treballar.

El teu despatx en quina dimensió d'empresa s'ha especialitzat?

Dono servei a empreses que no són prou grans per a tenir un departament propi administratiu-fiscal, però que estan per sobre de 300.000 euros de facturació i que, per tant, van al que jo anomeno la “gestoria de l'entresòl, amb tots els respectes per aquest col·lectiu. Aquestes empreses mitjanes poden contractar un professional qualificat a temps parcial amb un cost raonable.

Quin paper pensa que té el factor sort en el món professional?

Hi ha professionals o empresaris que diuen que no han tingut sort..., però la sort és que siguis a l'estació amb el bitllet comprat quan passa el tren. Moltes vegades aconsegueixes un client per un cop de sort, però al mes següent aquesta sort s'acaba i has de demostrar que saps fer la teva feina. Només així pots mantenir clients un any rere l'altre.

Quin ha estat el teu recorregut pel que fa a formació?

Vaig començar Econòmiques l'any 69 treballant a mitja jornada en una llibreria. Després de la “mili” vaig entrar a l'empresa tèxtil i vaig intentar compaginar la vida d'estudiant, la de casat i la carrera professional.

I vas seguir?

Era impossible tenir-ho tot. A més, era a l'última promoció d'un pla d'estudis d'Econòmiques i quan vaig voler reincorporar-me ja no hi havia classes del meu pla i no es podien convalidar assignatures per a passar al pla nou. A més, era al final del franquisme i es va suprimir el torn de vespre perquè era un viver de conflictes.

Quina formació has rebut, després?

El 82 vaig estudiar una diplomatura de Comptabilitat Analítica i Control de Gestió a EADA i a principi del 2003 vaig reenganxar els estudis matriculant-me a Administració i Direcció d'Empreses (ADE) aquí a la UOC.
Els meus dos fills ja havien acabat les carreres respectives i vaig decidir jubilar-me com a pare... en el bon sentit de la paraula! Els havia donat formació i estudis i ara em tocava a mi! Em va picar el cuquet d'acabar els estudis i coneixia la UOC, ja que el meu fill gran hi havia fet un postgrau. Em vaig animar i m'hi vaig apuntar.

Com et va això de compaginar feina i estudis?

Bé, tot i que el fet de treballar per a un mateix comporta tenir el pitjor amo i el pitjor horari. L'assessoria és un tipus de feina en què s'han de complir uns terminis establerts i moltes vegades treballes a deshora o els dies festius.

Quines assignatures t'han agradat més?

De vegades penso que sóc una mica masoquista perquè vaig fruir fent Dret fiscal i Comptabilitat de costos, on has de fer càlculs, no amb els programes informàtics de l'agència tributària, sinó amb fulls de càlcul per a veure d'on surten les coses. També hi ha assignatures que m'han semblat més difícils, com Estadística i Econometria, en què fins i tot vaig haver de buscar un professor de reforç. Al meu tutor sempre li comento que les coses em surten millor del que m'esperava.

Quina és la teva motivació per a estudiar?

Primer, les ganes d'aprendre i, després, adquirir coneixements de cara a la meva feina. A més, obtenir el títol és treure'm una espina clavada. Ara tinc cinquanta-sis anys i és evident que estudiar tampoc no comportarà un increment d'ingressos directes, perquè als meus clients no els cobraré més quan tingui el títol. Però serveix perquè vegin que faig el meu reciclatge.
El que sí que aconsegueixes estudiant és una gran satisfacció personal. Estudiar comporta sacrificis en el camp personal i familiar per les hores esmerçades a estudiar en lloc d'estar amb la dona i els fills; però, com que trec alguns notables i excel·lents, també n'obtinc un cert prestigi familiar... Ara són els fills els qui em demanen les notes!

Quan et falta per a acabar?

Ara em falten només quatre assignatures... Normalment n'agafo tres, però per la il·lusió d'acabar el semestre vinent potser les agafaré totes.

I en el futur?

Al cap dels anys el clients t'agafen tanta confiança que fins i tot et pregunten què et sembla el nou xicot de la seva filla... O sigui que després d'ADE potser m'aniria bé estudiar Psicologia.

Enrere