Lucía Suárez

Graduada en el màster internacional d’E-learning

“Aquesta universitat ofereix una gran quantitat de recursos que afavoreixen el sentiment de pertinença a una comunitat educativa”

Una vegada acabat el màster internacional d’E-learning, quina valoració en fas?

En conjunt en faig una valoració positiva. Des del meu punt de vista el treball mitjançant la resolució de casos pràctics, que ha estat el model seguit en el màster, em sembla molt adequat. Partir de situacions reals i haver de triar, entre diverses opcions, la més adequada al cas que se’ns presenta per a resoldre aquesta situació, obliga a recopilar, manejar i processar una gran quantitat d’informació i facilita l’aprenentatge. Crec que els continguts tractats s’han ajustat molt bé al programa del màster, que a més ha comptat, en general, amb molt bons consultors.

Haig de dir que quan m’embranco en una “aventura” com aquesta, procuro fer-ho amb la ment en blanc; és una actitud personal. No m’agrada crear-me expectatives, ja que és fàcil sentir-s’hi defraudat. Potser això està relacionat amb l’entusiasme que poso en les coses que faig.

Entenc que el meu cas és particular, ja que he fet aquest màster sobretot com a necessitat personal de formació, pensant menys en la seva aplicació professional.

De ben segur que cada una de les persones que l’hem cursat tindrà una opinió diferent, depenent de les seves circumstàncies i del que l’hagi motivat a fer-lo.

Una persona tan dinàmica com tu, en formació constant, segur que té plans de futur. Explica’ns el més immediat.

És real això de “en formació constant” ja que, encara que ara acabo de graduar-me en el màster internacional de E-learning, no em vaig donar cap treva en acabar la llicenciatura de Psicopedagogia.

Contestant la pregunta, el més immediat és acabar el que ara tinc entre mans, el màster oficial d’Educació i TIC, del qual estic cursant en aquests moments el seminari de recerca.

Precisament, entre els dos itineraris d’aquest màster, professionalitzador i d’investigació, vaig triar la segona opció per la possibilitat que ofereix de continuar amb el doctorat, el meu següent “projecte”. Encara que crec que faré un descans perquè he pres molt a la valenta allò de formació contínua.

A més de graduada i estudiant, ets tutora de Documentació...

Sí, crec que el camí de la tutoria me’l va obrir, sobretot, la meva experiència com a estudiant a la UOC, a més d’altres experiències com a tutora de cursos en línia en l’Institut Tecnològic de les Canàries. Una vegada vaig acabar el màster de E-learning, em vaig sentir capacitada i amb competències per a dur a terme una de les tasques que considero més importants i boniques de la UOC, la tutoria. Vaig tenir la sort de superar la selecció i aquí em teniu, des del primer semestre del curs 2006-2007, fent una feina que m’encanta.

No puc evitar de relacionar les inquietuds que em transmeten els estudiants amb les meves pròpies quan vaig arribar a la UOC. Crec que haver passat per la mateixa situació en què es troben ells facilita que em posi al seu lloc, endevinar com se senten. Per a mi és important que l’estudiant senti que té a prop una persona a qui pot acudir a la recerca d’ajuda, a consultar un problema, a explicar-li les seves inquietuds. Per això procuro atendre les seves consultes i contestar els missatges com més aviat millor.

Però a més, m’agrada recordar-los que sóc allà, que no estan sols, acostumo a enviar-los missatges d’ànim quan sé que estan fent les PAC o a l’època de les proves presencials.

Quan et connectes al Campus Virtual, visites algun altre espai, a part de l’aula?

Oi tant. Després de tant de temps gairebé he sistematitzat les connexions al Campus pel que fa al recorregut que faig. Sempre tinc seleccionat el perfil de tutora, perquè és el lloc al qual entro en primer lloc, per a comprovar si els estudiants han fet cap consulta i per a visitar les aules de tutors i de suport a la docència.

Però el meu recorregut pel Campus ha de ser molt llarg, perquè sóc la vicepresidenta de l’Associació de Psicopedagogia de la UOC i al Campus tenim, a més del fòrum APUOC, el nostre propi espai a la zona de Grups.

Permeteu-me que parli una mica de l’APUOC. Ens vantem de ser l’única associació de Psicopedagogia a l’Estat espanyol de caràcter virtual. Actualment comptem amb uns quaranta socis. Es va constituir com a tal al si de la UOC fa uns cinc anys, i encara que tenim una independència total, treballem en projectes conjunts amb la Universitat, en estreta col·laboració. Un exemple d’això fou la I Trobada Virtual d’Orientació que vam fer del 15 de febrer a l’11 de març d’aquest any. Vaig ser la responsable del comitè organitzador. Es va dur a terme al mateix campus de la UOC i va ser un èxit, amb més de 250 participants i unes mil intervencions, en els sis nuclis temàtics sobre orientació que s’hi van tractar.

L’èxit d’aquest primer EIVO ha estat un esperó per a animar-nos a organitzar l’EIVO 2008 programat per a novembre de l’any que ve.

Sembla una experiència interessant. Animaries altres persones a impulsar projectes associatius similars?

Sens dubte. Crec en la formació integral de la persona i penso que aquesta es produeix mitjançant la interacció entre els individus. Aquesta universitat ofereix una gran quantitat de recursos que afavoreixen el sentiment de pertinença a una comunitat educativa, en la qual persones de llocs molt distants es relacionen, comparteixen, discuteixen, contrasten idees, modes de vida, creant llaços d’amistat i vincles professionals.

Tinguem en compte, a més, que la UOC compta amb un programa de suport a l’activitat de les associacions i d’altres col·lectius que s’hi formin, oferint un espai per a la comunicació d’activitats i suport organitzatiu i econòmic a les propostes que se li presentin.

Actualment a les illes Canàries més de mil persones (entre estudiants, graduats, tutors i consultors) tenen algun tipus de vinculació amb la UOC. Creus que hi ha cap diferència entre un estudiant insular respecte d’un resident a la península?

Crec que el perfil dels estudiants canaris és el mateix que el de la resta. Tanmateix, com podem veure, el nombre d’alumnes de les illes és força alt: tinc entès que és una de les comunitats autònomes amb un nombre d’alumnes més gran a la UOC, en proporció amb la seva població. Sens dubte, això es deu a la peculiaritat que presenta aquest territori fragmentat, que dificulta el model de formació presencial.

Aquí és on es marca la diferència de l’alumne insular, en l’esforç més gran que ha de fer per a accedir a la seva formació.

Potser seria bo que la UOC estudiés la manera de facilitar l’assistència a les proves presencials. Pensem que un estudiant d’una de les anomenades “illes menors” (La Palma, El Hierro, Fuerteventura) es veu obligat a agafar l’avió per a viatjar a Tenerife o a Gran Canària a fer les proves. Imaginar-vos un estudiant de l’illa de la Gomera que té una prova a les vuit del matí a Tenerife: ha de viatjar el dia abans per a arribar puntual a la seu d’exàmens, amb tot el que això comporta.

Aprofito per comentar-vos que, partint de la iniciativa d’un grup d’estudiants, s’ha aconseguit que se celebri la primera trobada de la UOC a Tenerife els dies 24 i 25 d’aquest mes. Aquesta trobada s’està organitzant des de la UOC amb la col·laboració d’una comissió d’alumnes de Tenerife, entre els quals tinc la sort de trobar-me, i que està treballant amb molt d’entusiasme, animats per l’ocasió de conviure presencialment amb la seva universitat virtual i de donar-la a conèixer a les persones que encara desconeixen aquest model d’ensenyament.

Segurament aquest és el moment de fer arribar a la UOC el sentiment de tots els companys de la necessitat de comptar amb l’existència presencial de la UOC a les Canàries, sobretot tenint en compte el que comentava més amunt sobre les peculiaritats d’aquesta comunitat. Creiem que una seu a les Canàries està àmpliament justificada, com a lloc on l’estudiant pugui acudir a la recerca de recursos bibliogràfics, tecnològics, en definitiva de mitjans que facilitin el seu aprenentatge, fins i tot com a punt de connexió al Campus.

I si a la trobada una persona demana que li resumeixis en una frase què és això d’estudiar en la UOC, què li respondries?

Estudiar a la UOC és una experiència intensa en la qual l’estudiant mai no està sol i se sent el protagonista del seu propi aprenentatge.

Enrere