MENÚ

Gonzalo Bernardos

Tutor de seguiment de Cincies Empresarials

Darrerament un nombre creixent d'estudiants em demanen si s un bon moment per a comprar un pis

Llicenciat i doctor en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, Gonzalo Bernardos s professor titular de la UB i director del mster d'Assessoria i consultoria immobiliria a la mateixa universitat. A ms, s tutor de Cincies Empresarials dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, als quals ha estat vinculat des de l'origen. Expert, entre molt altres temes, en economia immobiliria, el mes de gener passat va publicat el seu darrer llibre: Cmo invertir con xito en el mercado inmobiliario? (Editorial Netbiblo).

Juny de 2008 / Per Quim Garca
------------

Ja ha esclatat la bombolla immobiliria?

No ho dubtis. La majoria dels promotors venen menys del 20% del que venien durant els primers mesos del 2006. A la vegada, els preus van baixant d'una manera molt significativa: ms del 20% en alguns casos. Fins i tot ja hi ha alguns promotors que venen els pisos pel valor de la hipoteca i uns pocs que fixen un preu inferior als costos que han tingut. Aquests darrers, que hi perden diners, fan la reflexi segent: Prefereixo perdre una mica ara que molt d'aqu a un any.

En quin moment es troba la crisi immobiliria?

Al comenament. Una crisi immobiliria mai no ha durat dos anys. Les dues darreres van durar des del 1980 fins al 1985 i des del 1992 fins al 1997. Aix no obstant, l'actual s molt ms important que les altres dues anteriors. Som davant de la crisi immobiliria ms llarga i profunda de la histria d'Espanya.

Doncs qu passar amb els preus dels pisos?

Continuaran baixant durant els anys vinents. Hi haur alguns casos en qu es reduiran en un 50% respecte als nivells de final del 2006. En altres noms un 20% o fins i tot menys. No obstant aix, prcticament tots els habitatges baixaran de preu. Per descomptat, els de luxe tamb. T'asseguro que els milionaris no sn idiotes ni regalen els diners.

I amb les hipoteques?

Previsiblement, el tipus d'inters de les hipoteques baixar significativament en el segon semestre de l'any. Aix s, sempre que el preu dels aliments i del petroli no continu pujant i el creixement econmic d'Alemanya sigui mediocre.

Una gran part de la despesa domstica es destina a pagar la hipoteca. Creixer l'endeutament de les famlies?

Al contrari. Previsiblement en els anys vinents el que augmentar ser l'estalvi. La gent tindr por i far un raconet per si es queda a l'atur o desapareixen els ingressos extres. En un futur molt proper, el principal objectiu econmic de les famlies ser reduir el nivell de deute per dormir ms tranquils.

Com a especialista, quan penses que s'ha de llogar i quan s'ha de comprar un habitatge?

s molt senzill: si penses que el preu de l'habitatge pujar fora en els temps propers, s el moment de comprar, ja que dem el pis ser ms car que avui. En canvi, si penses que baixar o s'estancar el seu valor de mercat, l'actuaci correcta s llogar, perqu en el futur el podrs adquirir ms barat. Tanmateix, la majoria de vegades, si la parella t prou capacitat adquisitiva, la decisi presa no s per motius econmics sin socials. Molta gent assimila l'habitatge en propietat a seguretat, perdurabilitat i famlia consolidada. En canvi, un habitatge de lloguer es relaciona amb inseguretat i provisionalitat. Aquest pensament s una herncia de la generaci precedent.

Alguna vegada has afirmat que l'economia espanyola est malalta. Qu s'ha de fer per a redrear-la?

Cal posar en marxa mesures dures i desagradables, per imprescindibles perqu l'atur no s'incrementi molt ms. Entre altres, serien la reducci del tipus de l'impost sobre societats, la disminuci de les cotitzacions socials pagades per les empreses, una ms gran flexibilitzaci del mercat laboral i l'increment de l'IVA. A ms, seria necessari transformar el sistema de distribuci dels productes i serveis a Espanya per a evitar algunes situacions de monopoli o oligopoli i, d'aquesta manera, aconseguir eliminar el tradicional i molt nociu diferencial d'inflaci que t Espanya respecte a la zona euro.

Depn massa del sector de la construcci, l'economia espanyola?

Excessivament. Una dada et deixar clara la dependncia: en l'exercici del 2006 a Espanya es van fer 3, 5 i 7 vegades ms habitatges per habitant que als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya, respectivament.

Es podr assimilar el nombre d'aturats procedents d'aquest sector?

No. s una fallcia creada per economistes venuts al poder o amb escassos coneixements. Fa riure sentir Ara que Europa va pitjor, augmentaran les nostres exportacions o Les empreses espanyoles aprofitaran les baixades de les vendes i dels seus ingressos per a invertir ms en noves plantes i bns d'equipament. Essent optimista, et puc dir que entre 2008 i 2009 l'atur s'incrementar en un mili de persones.

Fins a quin punt la situaci econmica actual s el resultat de la poltica dels nostres governants o s el resultat del context internacional?

El context internacional s el que ha marcat el moment del canvi de cicle a Espanya. Aix no obstant, l'arribada d'una gran desacceleraci econmica i la probable entrada en recessi estava cantada a causa d'una inadequada poltica feta pels dos principals partits espanyols, PP (gener 2003 mar 2004) i PSOE. s un tema de manual de primer curs. Si un pas viu cada vegada ms per sobre de les possibilitats (t un elevat dficit en la balana per compte corrent), arriba un moment en qu els prestadors estrangers no se'n fien i, per tant, no li volen deixar ms diners. Si aix passa, les entitats financeres no tenen diners per a prestar a les famlies i les empreses, l'economia es queda sense benzina i, per tant, el PIB creix molt poc o gens.

Quan vas comenar la relaci amb la UOC?

Quan es va crear la diplomatura d'Empresarials. Jo vaig formar part del grup pilot de professors externs. Al mateix temps, amb dos companys ms del Departament de Teoria Econmica de la Universitat de Barcelona vam fer, si la memria no em falla, el primer mdul didctic de la UOC, el d'Introducci a la microeconomia.

Com consideres la teva tasca com a tutor?

Fantstica. Tinc la sort d'haver tingut i continuar tenint uns estudiants que sn magnfiques persones, comprensius, treballadors i molt agrats. Alhora considero molt important el suport proporcionat per la direcci d'estudis. s molt fcil treballar amb la Maria Jess Martnez, directora del programa de Cincies Empresarials. Quan l'estudiant t un dubte o un problema i no el puc solucionar, tinc clara la frmula de l'xit: recrrer a la Maria Jess. Malgrat tot, intento fer-ho el mnim nombre de vegades possible.

Quines qualitats penses que ha de tenir un tutor?

Principalment dedicaci, comprensi, una mica de psicologia i proporcionar una gran dosi de suport als estudiants del grup. Han de sentir que darrere l'ordinador hi ha el tutor, al qual sempre poden recrrer, en qualsevol moment, sigui per un petit dubte o quan passin un moment de desesperaci. Amb la meva perspectiva, els nostres alumnes sn uns autntics herois: treballen, tenen cura dels fills i estudien. Em sembla que alguns fan trampa i aconsegueixen que un dia tingui 30 hores.

Qu s el que et pregunten ms els estudiants?

La pregunta ms tpica s De quines assignatures em matriculo aquest semestre?. Amb tot, generalment noms me la fan en les dates properes al perode de matriculaci. Al llarg del semestre les qestions plantejades sn molt diverses. Van des de demanar que faci de mediador amb un consultor o consultar-me temes de la seva feina actual i futura fins a preguntar-me si el seu sistema d'estudi s adequat o no. Com a ancdota, darrerament veig un nombre creixent d'estudiants que em demanen si s un bon moment per a comprar un pis.

Enrere