Manuel Guillán

Màster en Programari lliure i graduat en Informàtica de Gestió.

"Per què pagar o piratejar un paquet ofimàtic si es disposa d'una opció gratuïta i lliure? Què es perd provant-la?"

Vas començar els estudis a la UOC ja fa nou semestres. Com valores les relacions que has anat establint amb els companys, tutors, consultors i la resta de la comunitat UOC?

Són unes relacions excel·lents, sens dubte, llevat de casos aïllats. La veritat és que gairebé van arribar al mateix temps la connexió ADSL i la meva entrada a la UOC, amb la qual cosa pràcticament cada pas que vaig fer era nou: companys/amics per Internet, estudiar a distància, fòrums, comunicacions...

Moltes de les relacions sorgides arran de la UOC van partir de la creació de la CAUOC, comunitat d'alumnes de la UOC -de la qual tinc l'enorme plaer de ser l'administrador-, com també de la FreeUOC, comunitat del programari lliure de la UOC. Els milers de missatges intercanviats amb amics i amigues i companys i companyes trobo que són la millor explicació de per què les relacions en l'entorn universitari i extrauniversitari són excel·lents i ocupen gran part del meu temps.

En comparació amb l'amistat entre estudiants que es pot donar en una facultat convencional, com definiries la companyonia virtual?

Tot i les mancances físiques que tenim en aquest mitjà, penso que les relacions són més sinceres i intenses que les "reals". Vaig tenir la sort de conèixer moltíssima gent des que em vaig matricular a la UOC, la qual cosa ajuda a veure amb una altra perspectiva la companyonia, arribant a la frontera de l'amistat moltes vegades.

També és una experiència molt agradable fer sopars periòdicament a diversos llocs de la geografia, conèixer els teus "veïns" de carn i ossos i dir allò de "caram, ets de debò!". I el que és estrany és que parles amb ells com si els coneguessis de tota la vida. La veritat és que hi ha persones fantàstiques a la UOC, i tinc la sort de conèixer molts dels meus companys en persona.

Una de les àrees de coneixement dintre dels teus estudis, en la qual t'has especialitzat després d'un màster, és el programari lliure. En què consisteix aquest tipus de programari?

Doncs manllevaré l'exemple que moltes vegades posa Richard Stallman, en certa manera el pare del programari lliure: aquest tipus de programari (també anomenat de codi obert) és com les receptes de cuina. Qui cuina pot veure els ingredients de les receptes, pot modificar-les al seu gust i, a més, pot compartir-les i intercanviar-les amb els amics. Els amics, per la seva banda, tenen els mateixos drets, amb la qual cosa una recepta en principi pobra pot acabar essent un plat d'allò més exquisit.

Ara pensem al revés: la gent no pot cuinar, comprar productes precuinats dels quals ni tan sols sap els ingredients i, per tant, no pot ni modificar-los ni compartir receptes amb els amics. Té aquest producte i l'ha d'agafar tal com és, no hi ha més opcions.

Programari lliure no significa 'programari gratis', però això en la majoria dels casos resulta cert. No és necessari piratejar cap tipus de programari que sigui lliure, ja que, essent lliure, no tindria sentit haver-lo de pagar quan d'altra banda es pot aconseguir gratis i legalment. Es pot pagar pel suport tècnic, pel suport òptic dels programes, per manuals, programes d'aprenentatge, llibres, donacions a projectes, etc.

O sigui que també hi pot haver negoci o maneres de guanyar-se la vida darrere del programari lliure?

És clar. Hi ha molta gent que viu del programari lliure, i a poc a poc anirà havent-n'hi més, a mesura que la societat es vagi adonant d'altres alternatives que ja són una realitat: desenvolupaments personalitzats, serveis tècnics, consultories... Hi ha molts camps en què el programari lliure és i serà present, amb diferents tipus de negoci entorn seu.

Podries fer un retrat de l'usuari habitual de programari de codi obert?

Doncs per norma general és una persona activa -informàticament parlant- que no es conforma amb la primera cosa que li posen davant, li agrada buscar alternatives, saber el perquè de les coses, i disposar de programes segurs, lliures i gratuïts.

La veritat és que la informàtica és un món a part. Continuant amb les analogies, no tot el món va en cotxes de la mateixa marca, quan es va a comprar un cotxe s'estudien diverses alternatives, característiques, preus, comoditats, etc. En el món del programari per norma general només hi ha una opció. Molta gent pensa "si això és el que tothom té, és que deu ser el millor". No sembla que hi hagi, ni es presenten altres possibilitats, no és estrany? I no és més estrany encara que gran part dels usuaris de PC estiguin cansats d'errors, virus, problemes, programari espia, versions, i, tot i això, continuen fent servir els mateixos productes? I per a embolicar encara més la troca, i sobretot aquí a Espanya, tots aquests productes són adquirits i fets servir de manera il·legal. Alguna cosa falla en tot això.

Et sembla que hi ha una manera particular de relacionar-se entre els membres de la comunitat de programari lliure?

Basant-me en la meva experiència com a administrador de dues comunitats relacionades amb el programari lliure, les esmentades FreeUOC i GNUinOS, diria que hi ha més complicitat, resulta un entorn més agradable i la gent està més unida. Tothom aprenem de tothom compartint els nostres coneixements, siguin pocs o molts. Opino que en aquest entorn està molt igualada la balança de l'aprenentatge-ensenyament, sempre hi ha algú disposat a ajudar, a respondre els dubtes dels altres.

Què diries a un usuari amb coneixements mitjans d'Internet i ofimàtica per a convèncer-lo que passi a fer servir programari lliure?

Doncs simplement que ho provi, segur que nota la diferència en molts casos. Proposo alguns exemples del que pot donar de si el programari lliure per poc que un es posi a fer-lo servir: com a navegador d'Internet, el Firefox, per a gestionar el correu electrònic, Thunderbird, com a paquet ofimàtic, l'Openoffice i, per a retoc fotogràfic, Gimp.

Els tres primers exemples de programari segur que són el pa de cada dia dels usuaris de la UOC. Per què pagar o piratejar un paquet ofimàtic si es disposa d'una opció gratuïta i lliure? Què es perd provant-la? Algú es preguntarà: "I per què canviar de navegador?". La meva resposta és per seguretat, fiabilitat, prestacions i confidencialitat.

A més, a qui vulgui i tingui temps, li recomano que llegeixi les clàusules del contracte de qualsevol producte de propietat, potser s'endurà alguna sorpresa.

Com a coordinador del fòrum de programari lliure al campus iberoamericà de la UOC i promotor d'altres experiències similars, quin tipus d'opinions destacaries entre els estudiants de la UOC respecte a aquest tipus de programari?

Acostumen a ser opinions múltiples i variades. Destacaria per sobre de totes la comoditat de molta gent; una vegada s'aprèn a utilitzar un producte A, és molt complicat que es canviï a un producte B, encara que aquest superi en totes i cadascuna de les característiques el producte A. Raons? De vegades no les acabo de comprendre.

En segon lloc, potser lligada amb el que acabo de dir, hi ha la por del que és desconegut. Però és curiós que molts dels productes de propietat prenen exemple dels lliures, i moltes vegades no hi ha diferència d'ús entre els uns i els altres (i dic d'ús, perquè en característiques, preu i qualitat sí que n'hi ha). Un altre tipus de problema a què s'enfronta el programari lliure és la facilitat per a obtenir productes de propietat de manera "gratuïta" i òbviament il·legal, però habitualment es pren amb indiferència aquest tema tan greu.

I quin tipus d'estudiants participen en el fòrum?

Majoritàriament és gent que estudia informàtica, o bé el Graduat Multimèdia, encara que de tant en tant treuen el cap estudiants d'altres carreres (la qual cosa m'alegra més, ja que són persones que en principi no estan tan ficades en informàtica ni acostumen a interessar-se en profunditat per aquests temes).

Són majoritàriament homes, o això és un tòpic?

Segur que hi ha moltes més dones de les que es deixen veure pels fòrums. De vegades s'amaguen darrere d'àlies, de vegades és complicat fer segons quin tipus de preguntes, hi ha molts tòpics encara. Es podria afirmar que el percentatge d'informàtics homes és prop del vuitanta o noranta per cent.

Què opines de la creixent implantació del programari lliure en les administracions i altres institucions públiques?

Encara queda molt camí per recórrer. Tot i això, sembla que molt a poc a poc es van prenent les decisions oportunes, malgrat que es continuen gastant moltíssims diners en llicències de programari de propietat. I el que és més important, se cedeix el control de tots els sistemes públics a empreses privades estrangeres, podent disposar de sistemes propis i lliures, desenvolupats i mantinguts per personal de les mateixes administracions.

Entre els teus gustos personals també esmentes el Barça, els jocs i el cinema.

Sí, molts els tinc abandonats; moltes coses per fer, aprendre, i des de fa pocs mesos el temps escasseja més del que és degut. O sigui que els videojocs estan una mica relegats, les pel·lícules s'amunteguen, el gimnàs està abandonat... A poc a poc s'anirà fent lloc per a tot això.

Una vegada acabis l'enginyeria superior, quins plans de futur tens? Et planteges altres estudis?

La veritat és que mentre tingui temps i pugui permetre-m'ho em penso que continuaré estudiant, aprenent coses noves i ampliant els coneixements ja adquirits. Penso que comparteixo amb molts companys de la UOC el plaer d'estudiar.

Contacte: mail@xlekox.org
Jabber: xlekox@jabber.org
www.xlekox.org
www.freeuoc.org
www.cauoc.com

Enrere