Miquel Herrera

Llicenciat en Psicopedagogia, estudiant del doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement. Expert en educació per al desenvolupament i voluntari de la UOC.

"El desenvolupament sostenible passa per la construcció de capacitats, i per a això l'educació és fonamental"

L'impressionant currículum acadèmic i vital d'aquest sevillà de trenta-cinc anys gira entorn de dos eixos: l'educació i la cooperació en el desenvolupament.

Miguel Herrera és diplomat en Magisteri per la Universitat de Sevilla, llicenciat en Psicopedagogia per la UOC, especialista en gerència educativa per la Universitat Andina Simón Bolívar de l'Equador, i actualment cursa el doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC.

La inquietud de posar al servei dels més necessitats els seus coneixements el va portar a Llatinoamèrica, on fa més de vuit anys que es dedica a la cooperació en el desenvolupament en l'àmbit educatiu. Ha treballat a l'Equador per a l'ONG Centre d'Estudis i Investigacions Multidisciplinàries de l'Equador (CEIME), al Perú per a la ONGD Educació sense Fronteres, a Guatemala com a assessor de la Unió Europea, i en l'actualitat viu a Hondures, on col·labora en el Programa per al Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD).

La teva experiència en cooperació està sempre vinculada a l'educació.

Sí, l'educació és vital per al desenvolupament, és impossible eludir-la. El desenvolupament sostenible passa per la construcció de capacitats, i per a això l'educació és fonamental. Recentment al PNUD d'Hondures, en el marc dels Objectius de desenvolupament del mil·lenni, es van programar accions en camps tan diversos com el medi ambient, l'energia, els drets humans, el gènere, el desenvolupament rural, la governabilitat, la descentralització... Totes i cadascuna d'aquestes iniciatives demanaven algun component de formació per a implantar-les.

Quin és el teu paper al Programa per al desenvolupament de les Nacions Unides a Hondures?

Sóc assessor en projectes d'educació bilingüe intercultural, d'atenció a la població en risc social i d'innovació tecnològica. També col·laboro en el desenvolupament d'iniciatives formatives en el camp dels drets humans, medi ambient o gènere, revisant el disseny instruccional, els materials, etc. A més, poso el meu gra de sorra en qüestions programàtiques, de disseny de polítiques públiques i d'estratègies de desenvolupament, i d'avaluació i seguiment del cicle de projectes.

Abans de treballar a Hondures ho has fet a l'Equador, Guatemala i el Perú. Què et va portar a Llatinoamèrica?

Un amic vivia a l'Equador, treballava a les Nacions Unides, el vaig anar a visitar i vaig conèixer el tipus de feina que es feia allà en l'àmbit de la cooperació; em va resultar molt atractiu. Sempre vaig tenir la inquietud de sortir d'Andalusia a treballar fora i vaig pensar que podria fer aportacions en el camp de l'educació en països en desenvolupament. Després de passar alguns mesos treballant per al sector privat, se'm va presentar l'oportunitat de treballar amb una ONG en un programa sobre educació i gènere, i no ho vaig dubtar; així va començar el meu recorregut.

A més de treballar per al PNUD, ets voluntari del programa de cooperació de la UOC.

Sí, he col·laborat en el curs Educar en la virtualitat, dirigint persones que treballen en ONG. He contribuït en el disseny i he impartit una de les edicions juntament amb Anna Espasa, una altra de les companyes de l'equip de formadors i formadores virtuals que el programa de cooperació de la UOC recluta entre els qui formem part de la comunitat universitària.

I després d'aquesta experiència, quin potencial opines que té el voluntariat virtual?

Són moltes les institucions que implanten programes de voluntariat virtual i funcionen bé. La iniciativa de la UOC n'és un bon exemple. A diferent escala, a les Nacions Unides, també hi ha un programa de voluntariat virtual amb un ampli espectre d'acció. Sembla clar que l'aprenentatge virtual és un espai natural per al voluntariat virtual, però hi ha molts altres àmbits en els quals es pot desenvolupar una activitat d'aquest tipus. A més, i mirant-ho des de l'altre costat, és una manera d'obrir la possibilitat de cooperar a moltes persones que de cap altra manera no podrien fer-ho i que són necessàries.

A més d'una oportunitat per als països en via de desenvolupament, les noves tecnologies també són causa de la divisòria digital.

Sí, és cert, són ambdues coses. Penso que perquè les noves tecnologies no siguin una amenaça hi ha d'haver un diàleg amb la societat que rarament té lloc de manera planificada. En aquest sentit actualment es duen a terme importants iniciatives de desenvolupament tecnològic per a afavorir l'accessibilitat a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), però és necessari dotar la tecnologia de significat, cal desenvolupar continguts útils, adreçats a l'atenció de necessitats concretes de la població i amb la clara intenció de trencar les divisòries: la digital, l'educacional, la del desenvolupament sostenible...

Part de la teva formació l'has feta a la UOC com a expert en educació: quin creus que és el paper de l'aprenentatge virtual com a eina per al desenvolupament?

Actualment, des de fronts molt diversos, es treballa en educació virtual per al desenvolupament sostenible, perquè la formació sigui una possibilitat per a un nombre cada vegada més gran de persones. En aquest aspecte, penso que és fonamental treballar pel desenvolupament de la ciència i la tecnologia i establir llaços globals que ajudin a dotar de contingut les iniciatives de foment de les TIC. Cal compartir coneixement. Com deia abans, les iniciatives de desenvolupament tecnològic, si no estan dissenyades conscientment, tendeixen a fer la divisòria digital més pronunciada.

Des de la teva experiència, quina és la tendència que s'observa en aquest sentit?

En els últims anys, molts països del món en desenvolupament han fet un gran esforç per acostar les noves tecnologies a les poblacions més pobres, creant telecentres, dotant les institucions de l'estat, dissenyant portals de servei per a la ciutadania. S'hauria de fer un esforç igual des de les comunitats gestores del coneixement per posar-lo al servei de la població. En aquest sentit, iniciatives com la de la UOC o altres universitats dels Estats Units o Mèxic, com també d'institucions de la cooperació bilateral o multilateral i ONG són molt valuoses. Però és necessària una implicació molt més gran i més àmplia per a tenir resultats en termes de desenvolupament.

Actualment curses el doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC. Què aporta a la teva formació?

M'aporta dues coses importants: eines per a enfrontar-me a la resolució de problemes en el meu exercici professional quotidià i un espai per al debat, on es poden compartir opinions i idees. Això últim és el que més valoro en aquests moments, perquè moltes vegades un s'aïlla en la seva pràctica professional, i tenir la possibilitat d'intercanviar coneixement en una comunitat virtual com la del doctorat és refrescant.

A què dediques el temps lliure que et deixa la teva feina al PNUD, el doctorat i el voluntariat?

Bé, la veritat és que les activitats del doctorat i del voluntariat les considero part del temps lliure, però faig algunes coses més, com llegir, anar al cinema o anar a prendre alguna cosa amb les amistats, que és realment el que més valoro com a esbarjo. Ara bé, viure en un país com Hondures té les seves limitacions quant a lleure, però també les seves oportunitats: viatjar als països veïns per a fer una mica de turisme o visitar els amics a Guatemala o el Salvador o anar a passar alguns dies a les illes del Carib hondureny són opcions que sempre considero quan tinc alguns dies lliures.

Una persona tan dinàmica com tu, en constant formació, segur que té plans de futur; explica'ns els més immediats.

De moment, tinc feina al PNUD fins a final del 2007. Aquesta perspectiva laboral cobreix el meu futur immediat; no obstant això, sí que tinc algun projecte, encara per concretar, que pugui unir els meus interessos laborals amb els d'estudiant del doctorat. He fet algunes propostes a l'oficina i som en una fase preliminar d'avaluació d'aquestes propostes per a veure les possibilitats d'implantar-les. Ara com ara, el que es pot dir és que giren entorn d'una iniciativa d'educació virtual per al desenvolupament sostenible, en el marc dels grans esforços econòmics per a la implantació d'infraestructura tecnològica que es fan als països en desenvolupament.

I tens pensat tornar a Espanya o veus el teu futur a Llatinoamèrica?

Em veig a Llatinoamèrica, però també em sento andalús i penso que he de tornar, en algun moment. No sé quan serà exactament, però hi ha qüestions importants en les quals s'ha de pensar, en les quals opino que totes les persones que ens dediquem a la cooperació a l'exterior amb organismes internacionals pensem, després d'alguns anys de feina, qüestions que no es poden eludir quan arriba el moment, com cotitzar per a una jubilació, tenir opcions d'un bon sistema de salut, atendre l'educació de les filles i fills -si els tens, que no és el meu cas-, etc. Totes aquestes qüestions, a més de les de caràcter emocional, fan que la balança s'inclini cap al retorn. Encara que tota la feina per fer en l'àmbit del desenvolupament fa que aquest retorn es vagi posposant perillosament.

Enrere