Sí, la UOC té aquesta particularitat. És la primera universitat privada que ha estat creada per una administració pública. L'única manera que tenia el Govern de poder fer una universitat catalana no presencial era per mitjà d'una fundació privada, perquè en aquell moment no existien fundacions que no fossin «privades». Per això, des del principi s'ha fet servir la denominació tant de FUOC com UOC, però totes dues fan referència a la mateixa entitat, la Universitat Oberta de Catalunya.

He trobat una UOC diferent en un món universitari diferent; per això no es pot comparar. L'aparició del Pla Bolonya, per exemple, o la reforma de la Llei d'universitats, la LOU, que s'acabava d'aprovar quan jo vaig marxar, han canviat molt el panorama universitari català i espanyol. La UOC per força s'ha hagut d'organitzar davant d'una realitat que ha canviat.

La UOC sempre ha mirat de ser tan eficient com li ha estat possible a l'hora d'organitzar els recursos per a atendre la finalitat per a la qual es va constituir. Això es demostra amb tots els canvis que hi ha hagut sempre: en la meva primera etapa, durant els anys que he estat fora i també ara, amb els canvis que es preparen. Sempre hi ha hagut la voluntat de gestionar tan bé com ha estat possible el talent que hi ha dins de l'organització, cosa que s'ha pogut fer amb més o menys encert, però s'ha intentat.

És un canvi important perquè es fa en el context d'elaboració d'un pla estratègic que ens ha de servir per a adaptar-nos als canvis i assumir els reptes que ens hem plantejat tant d'internacionalització com de millora dels nostres processos d'innovació. És un canvi que no està dissociat del Pla estratègic, sinó ben al contrari. No serà l'últim canvi organitzatiu, però sí que és el que és necessari per a adaptar-nos als reptes que ens planteja avui dia la societat.

Doncs fonamentalment són els reptes derivats d'haver de formar professionals en un món molt més competitiu i globalitzat i de saber-los dotar dels coneixements i les competències que són necessàries. També ens hem d'adaptar a una situació de baixada del nombre de matrícules; no tenim tants estudiants com havíem tingut fa un quant temps, cosa que ens ha de fer pensar cap a on evolucionem. En general, a totes les universitats tant públiques com privades ha passat el mateix, la gent té menys recursos per a dedicar-los a la universitat, malgrat que al principi de la crisi, el 2008, es va produir un repunt del nombre de matrícules. És normal en situacions de crisi: la gent s'apunta al començament a la formació perquè es pensa que serà més fàcil sortir-se'n. Però, com diu el rector, en temps de vaques magres la gent dedica els recursos a pagar el primer ensenyament universitari als fills abans que el segon als pares.

El que volem és donar un servei a la comunitat i per això és necessari que siguem propers als estudiants, als professors i al personal de gestió, perquè puguin fer les tasques que els corresponen. El Gabinet Jurídic en el seu moment va néixer fruit de la necessitat de complir determinats requisits normatius en matèria de contractació, acadèmica, etc. I el canvi que introduïm ara és que hem de passar de tenir com a objectiu que la nostra organització compleixi al 100% les normes, cosa que ja procurem que sigui així, a ser socis dels equips de gestió, les àrees i els estudis perquè tots puguin complir els seus objectius. La nostra intenció és ajudar-los a identificar els riscos i els problemes perquè puguin prendre les millors decisions, tenint en compte les consideracions de legalitat en les diferents àrees que toquem, sigui en propietat intel·lectual o gestió de convenis, protecció de dades, etc.

Intentem consolidar els processos en què ja es treballava i també en creem de nous, procurant que siguin tan eficients com sigui possible perquè d'aquesta manera les advocades de l'àrea es puguin dedicar més a l'aspecte jurídic, a fer feines de més valor afegit. Procurem donar servei a les àrees i els estudis en dret laboral, fiscal, etc., i potser abans això no es feia tant. No hem ampliat l'àrea, simplement ens hem organitzat d'una manera diferent. Molta feina administrativa ara s'ha automatitzat.

A la professió jurídica hi ha moltes més dones que homes des de fa anys. Hi ha més jutgesses que jutges, també hi ha més advocades; no és una de les professions que estiguin estigmatitzades en termes de gènere. El que hem de procurar és que en el futur no hi hagi un director a l'Àrea d'Assessoria Jurídica, sinó que hi hagi una directora.

El problema que tenen moltes vegades és posicionar-se. Pots esdevenir només un òrgan de control i, per tant, ser vist com un fiscalitzador que només es preocupa de veure si tothom compleix el que s'ha dit, o et pots posicionar com un soci que ets allà per ajudar-los a assolir els seus objectius. També hi ha un altre posicionament, que és el de la visió estratègica. T'has d'avançar al que pugui passar, perquè l'organització pugui encarar el futur amb les millors condicions possibles. Per exemple, si preveus que hi haurà més control en un aspecte determinat o que se'n desregularitzarà un altre, poder tenir-ho present per a actuar en cada cas. Per tant, són tres rols diferents: el de controlador, el de soci i el de visió estratègica, i la gent ha de saber veure quin paper fas en cada moment.

Sí, per força, ja que hi ha diferents òrgans de l'Administració que controlen que es compleixin les normes, com la Intervenció General o la Sindicatura de Comptes, els quals s'han d'afegir als mecanismes de control que tenen totes les persones jurídiques privades (auditories, etc.).

La UOC al principi va optar per regular tan poc com fos possible per a tenir molta flexibilitat i rapidesa, però això generava una certa inseguretat i feia que no es pogués avançar en molts punts. Una cosa que no està regulada et permet adaptar-te molt més fàcilment als canvis, però entre flexibilitat-rapidesa i seguretat-control has de saber trobar el punt d'equilibri. Per tant, han anat apareixent normatives, sobretot els darrers tres anys, en matèria acadèmica, econòmica, de drets i deures dels estudiants, s'han regulat els serveis de la Universitat i s'ha fet el reglament del Comitè de Direcció Executiu, entre altres.

Els estatuts els fan els patrons de la Fundació, que seria l'equivalent dels socis d'una societat anònima. I és sobre la base d'aquests estatuts que la Universitat fa la seva pròpia normativa, per exemple, les Normes d'organització i funcionament (NOF) de la Universitat que regulen els òrgans de la Universitat i els mecanismes de representació. Les NOF també son aprovades pel Patronat de la FUOC.

Doncs precisament adapta els estatuts, les NOF i la resta de normatives i en desenvolupa de noves. També coordina els aspectes normatius i legals de l'administració electrònica, certifica resolucions, acords i normes, i organitza els registres i els arxius. Igualment, assessora el rector i la resta d'òrgans de govern en aspectes normatius i de bon govern, alhora que fomenta la transparència i la participació en el si dels òrgans de la Universitat. També fa de secretari de les sessions dels òrgans de govern que tingui encomanats.

Sí, el rector va decidir que un càrrec que fins ara havien ocupat acadèmics recaigués en mi. I ho va fer per acostar la gestió a l'acadèmia i a l'alta direcció. També vol que el secretari general sigui un càrrec que doni efectivitat real a les decisions que es prenen i que no sigui un càrrec de representació i prou.