Núm. 278, 27 juny 2013
JAPÓ. 'Abeducation', un nou impuls per a internacionalitzar l'ensenyament superior
En sintonia amb les polítiques que el primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha posat en marxa per revifar l'economia del país, Tòquio va llançar al juny una estratègia per a impulsar i internacionalitzar l'ensenyament del país de manera que sigui capaç de generar recursos humans competitius a escala mundial. Aquesta estratègia passa per convertir les universitats en entitats amb pes global, situades en les primeres posicions dels rànquings (Abe ha afirmat que vol que hi hagi deu universitats japoneses entre les cent primeres dels rànquings, en comparació de les dues que hi ha actualment, les de Tòquio i Kyoto).
Les mesures concretes inclouen propostes per a reformar el sistema de gestió universitària, expandir els gairebé inexistents programes d'estudi en línia per a la formació contínua i fomentar la col·laboració entre el món acadèmic i la indústria per mitjà de subsidis públics.
GLOBAL. Els rànquings poden generar confusions si s'utilitzen puntuacions sense estandarditzar
Les recerques recents sobre els rànquings universitaris, ja amb deu anys d'història, han revelat problemes metodològics, sobretot pel que fa a la suma d'indicadors sense estandarditzar i a les discrepàncies sobre el seu pes relatiu. Com a conseqüència, els rànquings actuals poden desinformar els usuaris i generar malentesos i enganys sobre el significat dels resultats.
El fet d'atorgar un pes diferent als indicadors (de manera que un indicador es considera x vegades més important que un altre) és un dels factors més distorsionadors i, en cert sentit, trenca la confiança entre els autors dels rànquings i els destinataris. L'article exposa alguns dels casos de distorsió descoberts al Xangai ARWU o al Times Higher Education World University Ranking, i argumenta que, sense canvis conceptuals i metodològics, aquests problemes es reproduiran en els nous rànquings, com ara el d'Universitas 21.
Núm. 280, 13 juliol 2013
ÀFRICA DEL SUD. Els incentius per als investigadors multipliquen les publicacions
Al país sud-africà, la Universitat de Stellenbosch ha aconseguit consolidar la seva reputació com a institució líder en recerca recompensant els investigadors més productius amb incentius —premis i retribucions econòmiques— perquè augmentin els índexs de publicació. Segons el vicerector de Recerca i Innovació, aquests científics col·laboren a estendre la reputació internacional del centre i aporten «una contribució significativa als ingressos que la Universitat de Stellenbosch rep per mitjà de la subvenció pública anual».
Altres universitats, i el mateix govern, també utilitzen estratègies d'incentius per a estimular la producció científica. En aquest cas, el sistema governamental atorga finançament a les universitats pels articles publicats en revistes acreditades, actes de conferències o llibres, de manera que no es tracta d'un simple mecanisme per a multiplicar el nombre de publicacions científiques, sinó que forma part del sistema mitjançant el qual les universitats reben finançament des del govern de d'Àfrica del Sud.
COLORADO STATE UNIVERSITY. Cap estudiant no accepta l'oferta d'aconseguir crèdits acadèmics mitjançant la superació d'un MOOC
Ara fa un any, als Estats Units, la Universitat Estatal de Colorado - Campus Global es va convertir en la primera institució nord-americana que atorgava crèdits als alumnes que superessin un MOOC d'informàtica. Per als estudiants representava l'oportunitat d'aconseguir crèdits acadèmics d'una manera econòmica: 89 dòlars (el cost de l'examen supervisat del MOOC) i no els 1.050 dòlars que cal invertir en un curs de tres crèdits, comparable al MOOC, en aquesta universitat. Gairebé un any després, però, cap estudiant no s'ha acollit a aquesta oferta innovadora. Segons altres institucions, com ara el Consell per a l'Aprenentatge Experimental d'Adults, hi ha pocs estudiants per lliure que volen convertir els cursos MOOC que han seguit en crèdits universitaris.
Núm. 281, 21 juliol 2013
ENSENYAMENT A DISTÀNCIA. La demanda estimula el creixement de l'aprenentatge obert a l'Àfrica oriental
Als països de l'Àfrica oriental, la forta demanda per a accedir a l'ensenyament superior ha obert oportunitats perquè les universitats desenvolupin programes sòlids d'ensenyament a distància. Segons el vicerector de la Universitat de Nairobi, George Magoha, l'aprenentatge a distància, en línia i obert emergeix —gràcies a la flexibilitat que garanteix als estudiants— com una alternativa creïble a les tècniques d'ensenyament tradicional. Aquesta universitat ofereix diferents cursos de grau i postgrau a distància d'educació, ciències socials i comerç, i ha donat suport a programes similars en les universitats obertes de Tanzània i Zimbàbue. A aquestes experiències s'hi afegeixen la de la Universitat Kenyatta i les d'altres universitats locals de Kenya, i també les de la Universitat Virtual Africana (AVU), amb seu a Nairobi, la de la Universitat de Makerere a Uganda, la de la Universitat International de Kampala i la de la Universitat de Dar es Salaam.
