Per Susanna Ginesta

El Pla estratègic 2014-2020 de la UOC està a punt d'entrar en la tercera fase, la de les accions, en la qual s'ha de fer la proposta de plans d'actuació, després de presentar els eixos i els objectius estratègics. L'objectiu és tancar el procés al desembre i començar a comunicar el pla a començament del 2014, quan s'han d'establir les actuacions prioritàries i definir els indicadors.

El Consell de Professorat del juny i la jornada de gestió del juliol van permetre fer aportacions que han servit al Comitè de Direcció Executiu per a elaborar els objectius estratègics, basats en els continguts dels cinc eixos inspiradors: transversalitat i flexibilitat; governança col·laborativa amb objectius comuns; internacionalització; competitivitat i ocupabilitat, i excel·lència en la recerca. Aquests objectius es presentaran el 9 d'octubre a la Comissió Estratègica (directors d'estudis, caps d'àrea i representants electes del professorat, de la gestió i dels estudiants que pertanyen al Consell de Govern) i el 10 d'octubre a tot el personal de la UOC en el marc de la sessió informativa que es farà al Palau de Congressos de Barcelona.

Paral·lelament al procés de definició dels eixos a partir dels mateixos professionals de la UOC, el Comitè de Direcció Executiu va encarregar una anàlisi DAFO (anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) a l'Oficina d'Organització a partir de la que ja es va fer el 2010. «S'ha elaborat paral·lelament a les jornades de professorat i de gestió i al final ha casat amb els eixos que hem elaborat i que han estat inspirats per totes les reunions que el rector i jo mateixa vam compartir amb diversos responsables d'aquesta casa amb tant de talent», explica la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Marta Aymerich.


Els valors

Els objectius estratègics s'han basat en uns valors que s'han definit per a saber de quina manera s'hauran de prendre les decisions. El primer és el compromís: amb els estudiants, els graduats i la societat, amb la qualitat dels serveis i amb la innovació com a constant de l'organització.

El segon, el respecte: a les persones, a les idees, a les cultures i al món. El tercer és la transparència: en les informacions, amb les dades i amb els processos. El quart, la professionalitat: apoderant les persones que formen part de l'organització, reconeixent els èxits i aprenent dels errors. I el cinquè, la sostenibilitat: econòmica, social i ambiental de l'activitat que emprèn la nostra organització.


Plans d'actuació

Segons explica la vicerectora, «els objectius estratègics marquen què volem haver completat el 2020». Durant la segona quinzena d'octubre hi ha previst fer un taller (workshop) amb els directors dels estudis i els caps d'àrea per a fixar els objectius operatius, és a dir, per a determinar com es donarà sortida als objectius estratègics. Un cop definits, hi haurà un retorn als participants i caldrà definir entre tots les accions. Aquesta tasca es farà en línia i serà oberta a tot el personal perquè es puguin classificar totes les accions en plans d'actuació. És previst establir indicadors per objectius que permetran fer un seguiment anual del compliment d'aquests objectius.

A final d'any haurien d'estar definits tots els objectius per a elaborar els plans d'actuació i poder comunicar el Pla estratègic a començament del 2014.


Canvis organitzatius

Segons Aymerich, «el Pla estratègic ha de ser la columna vertebral de tot; qualsevol presa de decisions ha d'entrar dins el pla. Ha de ser, però, dinàmic, per a tenir capacitat d'adaptar-nos per si cal prendre una decisió que ha de respondre a unes circumstàncies no previstes i que inicialment no hi entra. Ens organitzarem a partir d'aquest pla estratègic». I afegeix que «perquè sigui la columna vertebral necessitem compartir-lo. Per això tot el procés és compartit, s'ha elaborat a partir dels mateixos professionals de la UOC».

En la comunicació  convocant la sessió informativa del 10 d'octubre, el rector Josep A. Planell va esmentar que «per a assolir els objectius del Pla estratègic serà necessari portar a terme ajustaments organitzatius i de processos que ens han de permetre ser més flexibles, eficaços, eficients i sostenibles. L'estructura organitzativa de la qual ens dotem ha de ser, doncs, prou flexible per a poder-nos adaptar constantment a les necessitats i als canvis amb la finalitat de ser tan competitius com sigui possible i poder afrontar encara amb més agilitat els reptes que tenim plantejats en l'àmbit acadèmic, de recerca, de gestió, de responsabilitat social i de comunitat universitària».

Del total del aproximadament 38.000 estudiants que han començat el semestre, uns 30.000 cursen els seus estudis repartits per tot el territori català amb la regió metropolitana de Barcelona com el territori amb major nombre de matriculats. Dels altres 8.000 estudiants que segueixen els estudis des de fora de Catalunya, més d'un miler ho fan fora de l'Estat espanyol des d'una setantena de països.

Amb més de 19.000 estudiants, l'àmbit metropolità de Barcelona és el territori que té més volum d'estudiants de la UOC durant aquest curs, amb el Barcelonès com la comarca amb més persones matriculades (9.006), seguida pel Vallès Occidental (3.376), el Baix Llobregat (2.929), el Maresme (1.723) i el Vallès Oriental (1.517).

El Camp de Tarragona és el segon territori català amb més estudiants de la UOC, amb un total de 2.527 estudiants segons les dades provisionals de matrícula. D'aquests, la majoria es concentren al Tarragonès (1.085) i al Baix Camp (846). El Baix Penedès té 294 estudiants, l'Alt Camp 172, la Conca de Barberà 89 i el Priorat 41.

Pel que fa a les Terres de l'Ebre (on viuen 944 estudiants de la UOC), el Baix Ebre, amb 440, i el Montsià, amb 336, són les comarques amb més persones matriculades, seguides per la Ribera d'Ebre, amb 117, i la Terra Alta, amb 51.

Les comarques gironines són de prop el tercer territori amb més pes demogràfic de la UOC, amb 2.350 estudiants matriculats provisionalment. La major part d'estudiants de la demarcació resideixen al Gironès (829), la Selva (444), el Baix Empordà (367) i l'Alt Empordà (351). A la Garrotxa hi viuen 168 estudiants, al Pla de l'Estany 115 i al Ripollès 76.

De la Catalunya central hi ha 1.9995 estudiants matriculats provisionalment. La comarca amb més estudiants d'aquest territori és el Bages (807), seguit per Osona (573), l'Anoia (396), el Berguedà (173) i el Solsonès (46).

A les Terres de Ponent (amb 1.383 estudiants), el Segrià és la comarca que en té més (914), seguida per la Noguera (122), l'Urgell (105) i el Pla d'Urgell (105). A les Garrigues hi ha 70 estudiants i a la Segarra 59.

La resta d'estudiants que han especificat la seva comarca de residència són els 212 de la zona de l'Alt Pirineu i Aran. En total, de l'Alt Urgell hi ha 66 estudiants, de la Cerdanya 56 i del Pallars Jussà 46. A la Vall d'Aran hi resideixen 21 estudiants i a l'Alta Ribagorça 6.

Estudiants de la UOC a una setantena de països

Dels prop de 38.000 estudiants que ja han començat el curs, uns 8.000 ho fan des de fora de Catalunya i més d'un miler des de fora de l'Estat espanyol, distribuïts en una setantena de països de tot el món. Després d'Andorra (amb més de 200 estudiants), destaquen estats amb un elevat nombre d'estudiants de la UOC com Colòmbia, Alemanya, el Regne Unit, França, Suïssa, els EUA, Mèxic, Irlanda, Bèlgica, la Xina i Holanda.

Pel que fa a l'Estat espanyol, el País Valencià, amb 1.866 estudiants provisionalment, i les illes Balears, amb 1.728, són els territoris fora de Catalunya amb més estudiants matriculats. Els segueixen de prop la Comunitat de Madrid, amb 1.401 estudiants matriculats a la UOC, Andalusia, amb 746, Galícia, amb 366, Canàries, amb 357, i Aragó, amb 337. Al País Basc hi viuen 257 estudiants de la UOC, a Castella i Lleó 193, a Castella - la Manxa 137 i a la regió de Múrcia 111.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya, en compliment del seu Programa anual d'activitats, té previst revisar els comptes de la nostra universitat durant els propers mesos. Amb aquesta acció, la Sindicatura avaluarà el grau de compliment de la normativa que s'aplica a la FUOC.

Es tracta d'un tipus d'actuació habitual en organitzacions que gestionen recursos públics i, de fet, en la mateixa línia aquest any la Sindicatura també examinarà altres universitats com la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Girona.

Àmbits de revisió i informe final

En el cas de la FUOC i a petició de la Sindicatura, específicament s'analitzarà l'exercici 2012. Els àmbits de revisió seran els següents:

• Organització: aspectes generals com els estatuts i els requeriments normatius.
• Finances: inspecció econòmica, financera i pressupostària.
• Recursos humans: contractació de persones, política retributiva, etc.
• Gestió d'estudis: tarifes, procediments de control intern, convenis, etc.
• Àmbit jurídic: contractació administrativa de béns i serveis.

Per preparar-se per a l'anàlisi de comptes de la Sindicatura, la FUOC ha realitzat un procés d'autoavaluació durant els últims mesos amb la col·laboració d'una empresa auditora externa que ha permès detectar i implementar millores en alguns processos.

El treball de camp de la Sindicatura començarà a principis d'octubre i és previst que duri entre tres i quatre mesos, període durant el qual els seus auditors s'instal·laran físicament a la UOC. De fet, s'entrevistaran amb diferents persones de la institució i tindran accés a tota la informació que requereixin. Un cop recollides totes les dades, la Sindicatura elaborarà un informe que enviarà a la FUOC i que inclourà observacions, recomanacions de millora i, si s'escau, la possibilitat de presentar al·legacions.

Vetllant per la transparència i l'eficiència

La Llei 3/1995 de 6 d'abril de reconeixement de la UOC estableix que el Parlament i l'òrgan competent de l'administració de la Generalitat exerciran el control i hauran de fer el seguiment del compliment de les normes i obligacions que hagi assumit. És en aquest context en el qual es durà a terme la revisió de comptes de la nostra universitat.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya és una institució creada a l'empara de l'Estatut d'autonomia del 1979 i la seva finalitat principal és vetllar pel correcte ús dels recursos públics. En aquest sentit, és un òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d'eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.

La definició de les funcions de la Sindicatura, recollida en l'Estatut d'autonomia vigent, posa l'accent en els trets essencials d'aquesta institució: és un òrgan de control perquè la seva funció és fiscalitzar la gestió econòmica i financera de les entitats públiques, verificar el respecte de la legalitat i avaluar l'eficiència i l'eficàcia de les seves operacions; du a terme el control extern, perquè actua amb independència dels governs i, tot i tenir dependència orgànica del Parlament, té plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària; i el seu àmbit competencial abasta tot el sector públic de Catalunya, és a dir, l'Administració de la Generalitat, l'Administració local i tots els ens que en depenen.

Els seus informes són enviats al Parlament de Catalunya, als gestors fiscalitzats i en última instància, poden ser consultats pels ciutadans pel seu web.

Per Georgina Castillo

A partir d'aquest nou curs es posaran en marxa dues noves millores en el procés de contractació de la UOC: la signatura centralitzada i la tramitació dels contractes mitjançant una eina informàtica específica. També s'han incorporat altres mesures que contribueixen a automatitzar més el procés.

Els contractes que fa la UOC amb empreses externes (per obres, subministraments o serveis) han de complir els principis de publicitat, transparència i concurrència, d'acord amb la Llei de contractes del sector públic. El procés d'elaboració i tramitació d'aquests contractes, a causa de la seva complexitat, ha demanat un treball continu i minuciós de sistematizació per part de l'Assessoria Jurídica de la UOC," creada l'any 2010.

Al mes de maig, amb el canvi en la direcció de l'Assessoria, es va engegar un procés de revisió de les metodologies utilitzades fins ara i s'hi han introduït alguns canvis significatius. Segons l'advocada de l'Àrea d'Assessoria Jurídica Núria Cuenca, «el sistema de contractació no ha canviat, sinó que s'han formalitzat i millorat els processos».


Signatura centralitzada i tramitació digital

A partir d'ara tots els contractes seran signats per la directora de la Fundació UOC (FUOC), Mireia Armengol, i no pels directors de les àrees implicades, com es feia fins ara. També es posarà en funcionament, a partir del mes d'octubre, l'eSing, una eina informàtica per a la gestió d'expedients que també servirà per a tramitar convenis. «Es tracta d'una eina molt intuïtiva, basada en plantilles, que permetrà centralitzar tots els documents i tenir-ne més control», explica Cuenca.


Els criteris de valoració: més objectius

Per tal d'escurçar terminis i agilitzar els processos, s'ha decidit donar més pes als criteris objectius a l'hora de valorar les ofertes. L'adjudicació, doncs, no necessitarà motivacions tan extenses i minucioses, ja que el resultat podrà ser més quantificable. En els casos en què sigui possible objectivar tots els criteris, s'ha creat la fórmula del procediment exprés, que permetrà fer el procediment sencer només en dinou dies.


Treball conjunt

L'Assessoria Jurídica també ha posat a disposició de tots els departaments de la UOC un horari d'atenció personalitzada per a l'elaboració conjunta del plec del contracte. Els dimarts i dijous, durant dues hores, es faran reunions presencials amb l'objectiu d'elaborar i enllestir el document definitiu.


L'abecé de la contractació

Tots aquests canvis han quedat recollits en un manual que està a disposició de tots els treballadors de la UOC i que es va presentar i explicar en sessions de formació durant el mes de juny. Segons Cuenca, «la intenció era fer un document àgil, didàctic i útil que recollís els aspectes principals de la contractació, ja que es tracta d'un tema feixuc per a qui no està format en aquesta matèria, ni hi treballa de manera habitual».

El manual explica, en poques pàgines, conceptes bàsics com ara els tipus de contracte, els procediments associats a cadascun, els tràmits que cal seguir i els terminis. Des de l'Assessoria Jurídica es fa una aposta clara pel procediment obert, en lloc del negociat, ja que ofereix més garanties per a la gestió i la transparència.

També s'han inclòs en el manual les regles per a la contractació menor, que fins ara no s'havien plasmat formalment.


Procés més àgil i eficient

Per a Núria Cuenca, la posada en funcionament de la nova eina informàtica i l'aplicació d'aquest manual a l'hora de fer els contractes ajudaran a fer que el procés sigui més àgil i es guanyi eficiència. «Ara toca veure'n els resultats pràctics i fer les revisions i modificacions que calgui», afegeix.

Què motiva estudiar amb una modalitat d'e-learning? És efectiu aquest tipus d'aprenentatge? Què aportarà a l'estudiant? Aquestes són algunes de les qüestions analitzades per l'investigador de la UB i de l'eLearn Center de la UOC Pablo Rivera, tutoritzat per la professora Montse Guitert, en una recerca sobre l'e-learning i, en concret, del model d'aprenentatge de la UOC. L'estudi de cas, realitzat amb estudiants dels graus d'Enginyeria Informàtica, Psicologia i Administració d'Empreses de la Universitat, revela que la UOC genera confiança com a institució i projecte educatiu entre els interessats a estudiar a distància.

La necessitat o el desig d'acreditar-se amb més d'una titulació en el pla professional, el somni de reemprendre uns estudis inacabats per a obtenir el primer títol universitari i la flexibilitat que permet l'e-learning són les principals motivacions dels estudiants per a acollir-se a una formació virtual. «Aquest model d'aprenentatge permet a la majoria de persones entrevistades combinar les múltiples activitats professionals i personals, fet que els resultaria inviable realitzant estudis presencials», explica Rivera.

A l'hora d'escollir universitat, un dels aspectes més rellevants per a l'estudiant és l'acompanyament que pot rebre al llarg de l'aprenentatge. En aquest sentit, l'investigador sosté que la majoria d'entrevistats manifesten haver-se matriculat a la UOC per la confiança i garanties que els transmet. Els estudiants valoren positivament que hi hagi sempre algú que els orienti en el seu procés d'aprenentatge o ajudi a resoldre algun dubte o consulta i, al seu torn, poder interactuar amb els seus companys d'aula.

Encara que en diversos casos els estudiants han accedit a la Universitat amb coneixements previs d'ús de les TIC, «el fet de cursar els estudis sota la modalitat d'e-learning els ha permès desenvolupar i millorar les competències digitals que, en ocasions, han transferit al seu entorn professional», remarca l'investigador.

Més que una conseqüència de l'educació a distància tradicional, l'e-learning és una modalitat educativa que encaixa en l'actual societat informacional perquè és un model sense distàncies que promou la interacció i col·laboració de l'estudiant i evita el caràcter exclusivament transmissor. De totes maneres, segons Rivera, l'e-learning encara està en una fase de desenvolupament i posicionament social.

Els resultats preliminars d'aquest estudi, basat en entrevistes realitzades durant el segon semestre del curs 2012-2013 a 18 estudiants (7 d'Informàtica, 7 d'Administració i Direcció d'Empreses i 6 de Psicologia), han estat presentats dins el seminari de recerca de l'eLearn Center sobre l'experiència de l'estudiant en línia «Trayectorias y experiencias del estudiantado virtual en educación superior: análisis del caso de los grados de Ingeniería Informática, Psicología, Administración de Empresas de la Universitat Oberta de Catalunya».


Sobre l'investigador

Pablo Rivera és sociòleg i ha estat professor en diverses universitats xilenes. Actualment és doctorand a la UB i investigador a l'eLearn center (eLC) de la UOC. La seva estada de recerca a la Universitat va començar el febrer passat i finalitza aquest mes de juliol amb la presentació de les conclusions de la seva tesi sobre l'e-learning. Alguns dels resultats han estat publicats recentment a la Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE).

Per Albert Casas

La irrupció dels nous mitjans digitals ha ampliat el ventall de possibilitats que els estudiants tenen per a accedir a la UOC: tauletes, telèfons mòbils intel·ligents, ordinadors portàtils i els clàssics ordinadors de sobretaula. Calia decidir quins continguts s'oferien per a cada mitjà. Tots els continguts per a tots els mitjans? No, cada dispositiu té les seves peculiaritats, es fa servir en contextos diferents i genera una experiència d'usuari diferent. Per exemple, el telèfon mòbil pot servir per a comprovar si es tenen tasques pendents; la tauleta, per al consum de continguts, i l'ordinador, per a escriure. Aquesta és l'aproximació que se segueix des de Serveis per a l'Aprenentatge: treure el màxim profit del valor afegit que aporta cada dispositiu.

L'objectiu principal d'aquest equip és promoure, implementar i mantenir l'evolució de les aules, les eines docents i, en general, els recursos per a l'aprenentatge, acompanyant el professorat, els col·laboradors docents i els estudiants per a facilitar i millorar les experiències d'ensenyament-aprenentatge. Per a treballar en aquest objectiu de la millor manera, Serveis per a l'Aprenentatge és un equip multidisciplinari compost per personal intern i extern amb experteses diverses: enginyers i tècnics informàtics, pedagogues, expertes en disseny centrat en l'usuari, un dissenyador gràfic, experts en tecnologia de la llengua i experts en la producció i el desenvolupament multimèdia.

Segons Muriel Garreta, responsable de Serveis per a l'Aprenentatge, «nosaltres treballem amb un procés basat en el disseny centrat en l'usuari i es tracta d'estar molt a prop del que necessiten els estudiants, però també els docents». Coneixedors de l'augment dels nous dispositius mòbils, Garreta afegeix: «Ara el que volem és esbrinar per a què es volen fer servir i per a què s'utilitzen, no volem reproduir les aules i les eines docents amb versions idèntiques per a cada dispositiu, sinó detectar el valor afegit que aporta cadascun d'aquests dispositius per a treure'n tot el rendiment».

El procés de treball de Serveis per a l'Aprenentatge es caracteritza per tres elements clau: es basa en les necessitats dels estudiants i els docents, és iteratiu i és empíric. Es tracta de recollir dades reals i impressions fruit d'un bon coneixement dels usuaris, pensar quina és la millor manera de donar resposta a aquestes necessitats fent una aproximació, posar-ho en marxa amb una prova pilot, avaluar-ho i tornar-hi. D'aquesta manera es van millorant i refinant les aules, les eines docents i la tecnologia per als materials.

La recollida de necessitats i també les avaluacions de les iniciatives en marxa es fan amb mètodes qualitatius i quantitatius. L'observació contextual, els tests d'usuaris, les entrevistes i les reunions de grup (focus group) són les principals tècniques qualitatives. Pel que fa a les quantitatives, es recullen dades a partir d'enquestes i també amb Google Analytics (per exemple, l'informe del darrer semestre d'ús de la plana de materials i fonts), les conclusions dels quals ajuden a fer una millora contínua de les aules, les eines.


Tres apps en desenvolupament

Aquest primer semestre del curs 2013-2014 es posen en marxa tres proves pilot amb noves apps per a dispositius mòbils. Els tres desenvolupaments formen part dels projectes APLICA aprovats en aquesta última convocatòria del 2013 i són liderats per professors. Així, doncs, són projectes que han nascut de les necessitats i els objectius dels docents als quals Serveis per a l'Aprenentatge mira de donar resposta.

• App de microblog: Aquesta aplicació mòbil permet consultar els missatges publicats a l'eina de microblog de l'aula i també els publicats al What's up del Campus. L'aplicació permetrà consultar totes les línies de conversa generades a les diferents aules i també al Campus.

• App iPAC: L'aplicació iPAC permet fer correccions de les proves d'avaluació contínua (PAC) dels estudiants amb un iPad, d'una manera molt semblant a com es fan en paper. L'aplicació permet fer correccions directament als documents de les PAC i posar la nota. L'iPAC es sincronitza amb el registre d'avaluació contínua (RAC) de l'aula i d'aquesta manera es vol facilitar el retorn personalitzat de les PAC.

• App de l'aula: Amb aquesta aplicació és possible consultar els diferents recursos de l'aula i accedir-hi: eines de comunicació, eines de treball, activitats i material i fonts. Es tracta d'una app nativa inicialment desenvolupada per al sistema iOS.

A més a més, des de l'equip es continua treballant en la millora de l'aplicació de pissarra digital Guixa. Aquesta app actualment disponible per a iOS també s'està desenvolupant per a poder-la utilitzar en tauletes Android. La pissarra digital està especialment dissenyada per a docents que volen explicar als estudiants un concepte complex d'una manera senzilla i ràpida a partir d'una pissarra i l'àudio.


Els blogs i les accions d'acompanyament

A més a més de la recollida de requisits i del desenvolupament, una altra tasca clau per a Serveis per a l'Aprenentatge és l'acompanyament als docents. Amb aquestes accions es vol promoure la innovació docent i facilitar al professorat l'adquisició de coneixements sobre les noves tecnologies per a l'aprenentatge. D'aquesta manera, aquest any s'han ofert nou hores d'acompanyament a cada professor responsable d'assignatures i també s'han posat en marxa noves accions, com el Course Sprint o el Vídeo Sprint.


Videoedu i m-learning

El blog de les aules és l'espai on s'expliquen totes les tasques i projectes de Serveis per a l'Aprenentatge. S'orienta als docents perquè tinguin un espai de referència sobre els recursos docents i les novetats de cada semestre. A més a més, l'any passat es van obrir els blogs Videoedu i m-learning. Videoedu està pensat per a professors i consultors perquè sàpiguen com fer i editar vídeos, tenint en compte que amb les tauletes el vídeo ha adquirit importància en l'entorn d'aprenentatge. m-learning és resultat del projecte mUOC liderat per Francesc Santanach i és un entorn social amb la idea que els estudiants i els consultors que ja fan servir aquests dispositius comparteixin les seves experiències i així es pugui enriquir el procés d'aprenentatge.

Per Cèlia Roca

Nou curs i nou emplaçament. El 9 de setembre, la seu de la UOC a Barcelona va obrir les portes al número 156 de la rambla del Poblenou, en el districte tecnològic del 22@, a Barcelona.

Des del nou emplaçament, la Universitat ha començat a oferir els seus serveis d'atenció presencial, entre els quals es destaquen el d'informació, assessorament i resolució de consultes sobre l'oferta formativa i els tràmits de matriculació, el de recollida i devolució de llibres en préstec, la realització de determinats tràmits de gestió acadèmica i les consultes relacionades amb la Biblioteca Virtual.

A més, des de Serveis Territorials «es treballa per a anar posant en marxa nous serveis, en aquest espai o en altres dels que la UOC pugui disposar a la ciutat», explica el delegat territorial Ricard Giménez.




Optimitzar recursos

El trasllat de la seu de Barcelona, que fins al 31 de juliol d'enguany va atendre el públic a la rambla de Catalunya, núm. 6, respon a un seguit de circumstàncies estratègiques. La més important és fruit del procés engegat per la institució per reduir despeses i que s'emmarca en la situació econòmica que es viu a Catalunya. Després d'una primera anàlisi d'alternatives, l'espai del 22@ va ser el que es va considerar més eficient i sostenible. Es va considerar positiu el fet de traslladar el servei al districte tecnològic de la ciutat, beneficiant-se de la nova centralitat que ha adquirit la plaça de les Glòries, a més de l'oportunitat d'agrupar aquest equip de treball amb la resta de companys de gestió de la UOC per a establir-hi sinergies.

En paraules del responsable, el trasllat s'ha dut a terme amb normalitat i sense «cap problema destacable», tot i que l'equip de gestió que hi treballa ha hagut d'habituar-se a les noves eines de treball i al nou espai, que consideren «bastant funcional».

«Sempre hi ha detalls per polir, però els anirem concretant i treballant amb la resta de grups operatius de la casa durant aquestes primeres setmanes», anuncia Giménez, que també destaca que «tothom ha col·laborat perquè aquest canvi no afecti la feina diària ni l'atenció dels estudiants».


200 persones ateses en un sol dia

Al llarg de les primeres setmanes de funcionar, a la nova seu s'han arribat a atendre fins a 200 persones en un sol dia. La mitjana diària, però, se situa entorn de 130 visitants, tot i que les xifres varien considerablement segons el calendari acadèmic i el termini dels tràmits que han de fer els estudiants. Aquestes xifres ajuden a fer-se una idea del volum de feina que s'ha dut a terme a la nova seu, si es té en compte que les gestions i les consultes presencials acostumen a ocupar més temps que no pas l'atenció telefònica.

L'equip també atén trucades, encara que sempre dóna prioritat a les persones que hi van. Segons Giménez, les consultes més freqüents dels visitants tenen a veure amb l'oferta formativa de la UOC i amb els dubtes relacionats amb la formalització de la matrícula i l'avaluació d'estudis previs.

El servei d'atenció presencial ha estat assumit pel mateix equip de sis persones que fins al juliol d'enguany havia treballat a les instal·lacions de la rambla de Catalunya. Tot i que la distribució de la seva jornada laboral varia, els seus torns s'han organitzat per a poder atendre el públic de 09.30 a 14.00 h i de 15.00 a 18.45 h (de dilluns a dijous) i de 09.30 a 15.00 h (el divendres).


Satisfets del canvi

Tot i que encara no fa un mes que hi treballen, els companys encarregats del servei es mostren contents pel canvi de lloc. «El nou espai és força més lluminós i agradable, i el fet de compartir serveis amb la resta dels equips de gestió ens permet tenir-hi força més relació», diu Giménez. A més, assegura que els usuaris també s'han mostrat satisfets pel que fa al nou emplaçament i l'atenció que han rebut, per bé que encara no s'han desplegat tots els serveis que ofereix la UOC a les seus territorials.

«No hem tingut temps de fer una avaluació estructurada mitjançant una enquesta, però pels comentaris i inputs que rebem de la gent, el públic ha percebut bé aquest canvi, malgrat que com a seu territorial està mancada de molts dels serveis dels quals disposem arreu del territori, com ara sales de reunions, espais de connexió, sala d'actes i altres serveis que esperem poder brindar als estudiants en un futur pròxim», conclou el delegat territorial.

La rambla del Poblenou és el quart emplaçament de la seu de la UOC a Barcelona des del naixement de la nostra universitat. Abans el servei s'havia ofert a l'edifici de la Cambra de Comerç de l'avinguda de la Diagonal, després va passar a l'avinguda de les Drassanes, núm. 3-5, i uns anys després, a la rambla de Catalunya, núm. 6.

Tal com és habitual, amb l'objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen per finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Xavier Baró, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, perquè ens expliqui una mica més el projecte Plataforma en línia per a l'aprenentatge de llenguatges de programació.


Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i com s'ha dut a terme?

La motivació principal del projecte és tenir un sistema que ens ajudi en l'ensenyament dels llenguatges de programació. Per un costat, suavitzant la corba d'aprenentatge inherent a aquest tema, i per l'altre, facilitant el retorn immediat en els exercicis de programació.

Quan una persona comença a programar per primera vegada, necessita familiaritzar-se d'entrada amb tot el llenguatge algorísmic que li permet definir la solució d'un problema en termes precisos, alhora que també li cal aprendre un llenguatge de programació que li permeti traduir aquesta definició formal a un llenguatge que un ordinador pugui entendre (per exemple, C, C++, Java, Pascal, PHP, etc.). Un cop traduïda la solució a un llenguatge informàtic, necessita familiaritzar-se amb tot un seguit d'eines informàtiques que permetin passar aquesta solució expressada en un llenguatge informàtic a un programa que un ordinador pugui executar (compilador, enllaçador, intèrpret, etc.). El problema està en el fet que és difícil aprendre totes aquestes coses per separat, ja que la millor manera de saber si l'algorisme proposat per un problema és correcte és traduir-lo a un llenguatge de programació i executar el programa resultant per a veure si el seu funcionament és el que s'espera. Al mateix temps, és molt difícil aprendre a utilitzar un programa quan no se sap exactament què fa ni per a què serveix.

Per ajudar a minimitzar aquest impacte inicial, la plataforma per a l'aprenentatge de llenguatges de programació proporciona una interfície web que permet passar-hi un fitxer amb un programa escrit en un llenguatge de programació, o escriure directament el programa en la mateixa pàgina web, i la mateixa plataforma aplica tots els processos per a construir el programa i mostrar qualsevol error que hi hagi, i, en cas que sigui correcte, el resultat de la seva execució. Per tant, l'estudiant es pot concentrar a aprendre el llenguatge de programació i es pot oblidar de l'aprenentatge de totes les aplicacions necessàries per a comprovar i executar el codi. D'aquesta manera, es posposa l'aprenentatge de les eines al moment en què ja es té més coneixement del llenguatge i del tipus de missatges obtinguts en la construcció d'un programa.

Pel que fa al retorn personalitzat, la plataforma també permet que els estudiants facin els lliuraments de les activitats que impliquen escriure un programa. Els professors poden crear activitats a la plataforma perquè els estudiants lliurin les seves solucions dels problemes proposats en les proves d'avaluació contínua i en les pràctiques de les assignatures. Quan un estudiant envia la solució d'un exercici, la plataforma l'analitza i li mostra instantàniament els errors en el codi i el resultat d'un conjunt de proves dissenyades per a comprovar el funcionament correcte del programa.

El desenvolupament de la plataforma ha estat possible gràcies a la col·laboració d'un grup de professors dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, juntament amb membres de l'equip de Tecnologia Educativa, i amb el suport del programa d'ajudes a la innovació docent Aplica 2012.


Amb qui heu treballat el projecte?

En el projecte han col·laborat els professors Julià Minguillón, Elena Planas, David Masip i Xavier Baró, i per part de l'equip de Tecnologia Educativa hi han participat Francesc Santanach, Juan Antonio Mangas i Juan Francisco Sánchez.


Quines aplicacions pot tenir?

Com s'ha comentat anteriorment, les aplicacions de la plataforma són les que es relacionen amb facilitar el procés d'aprenentatge dels llenguatges de programació.


Quins són els primers resultats que s'han obtingut i quan penseu que els podreu aplicar?

La plataforma encara està en fase de proves i s'espera poder-la introduir progressivament en les assignatures Fonaments de programació, Pràctiques de programació i Disseny i programació orientada a l'objecte a partir del segon semestre del 2013.


Quina difusió del projecte heu previst fer?

El projecte s'ha publicat en un article a les XIX Jornades sobre l'Ensenyament Universitari de la Informàtica (JENUI 2013). Les contribucions a aquesta jornada es poden baixar aquí i l'article és a la pàgina 335.


Disposeu d'algun vídeo de presentació?

No en tenim cap.

Seixanta jutges i magistrats faran un curs de dret civil català

Fa poc s'ha signat el conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial i la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, destinat a la formació en dret civil català de jutges i magistrats i al reconeixement oficial de la certificació corresponent.

El conseller de Justícia, Germà Gordó, els vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carles Cruz, Ramon Camp i Miguel Julián Collado, i la directora de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), Mireia Armengol, han signat un acord de col·laboració per al programa formatiu en matèria de dret civil català adreçat a jutges i magistrats i el reconeixement oficial del títol que se n'obtindrà.

El conveni té per objecte establir el programa formatiu de dret civil català, que s'insereix en el marc de les activitats de formació per a jutges i magistrats del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), i reconèixer com a títol oficial el certificat expedit per la FUOC com a acreditació del coneixement de dret civil català. Té una durada de 120 hores lectives, equivalents a 12 crèdits, i s'hi preveu una participació màxima de seixanta jutges i magistrats.

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha destacat durant el seu parlament que el CEJFE ha ofert aquest curs als jutges i magistrats que treballen a Catalunya, i el CGPJ, als qui treballen a la resta de l'Estat.

«Aquesta doble oferta –ha asseverat Gordó– permet que els professionals que treballen a casa nostra puguin aprofundir en els coneixements de la matèria, però també permet que els qui estan treballant fora de Catalunya la puguin conèixer i aplicar en el moment que hi siguin destinats.»


Des del 2007 és optativa

Així mateix, el titular de Justícia ha explicat que a partir de 2007 es va acordar incloure en el curs de dret civil català els alumnes de l'Escola Judicial que ho demanessin per a ampliar la seva formació.

Gordó ha posat en relleu el paper de la Universitat Oberta de Catalunya, que va permetre iniciar a partir de 1999 l'activitat docent a distància, tot utilitzant l'aula virtual del CGPJ i del CEJFE, que va habilitar una aula en castellà i una altra en català.

Ramon Camp, vocal del CGPJ, ha destacat que «aquest és un conveni que ve d'una continuïtat dels programes de dret civil català i a refermar la col·laboració entre el Consell, la UOC i el Departament de Justícia». «I, en quest sentit valorem molt positivament la feina de la UOC», ha conclòs Camp.

Per la seva banda, el director d'Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Agustí Cerrillo, present en la signatura, ha comentat: «La UOC té una llarga experiència i un gran potencial en la formació al llarg de la vida que en aquest curs permetrà l'actualització, per mitjà del Campus Virtual, d'un col·lectiu de jutges i magistrats altament qualificats».

El contingut del programa docent inclou la formació d'àmbits del dret civil català, com ara el dret civil patrimonial, el dret de la persona i de família i el dret de successions. Els materials són elaborats per catedràtics i professors de dret civil català de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra i per magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els alumnes disposen de l'assistència d'un tutor.

El curs disposa d'un pressupost de 48.300 euros, que serà la quantitat que el CGPJ abonarà a la FUOC. La Generalitat, mitjançant el Departament de Justícia, i per mitjà del CEJFE, col·laborarà en l'organització per al desenvolupament del programa de dret civil català.

Per garantir-ne una coordinació adequada, es constitueix una comissió de seguiment formada per un representant del CGPJ, un altre del CEJFE i dos de la UOC, que resoldran els dubtes i faran el seguiment i avaluació del conveni, entre altres actuacions.

El Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Justícia, col·labora des de fa anys amb el CGPJ en matèria de formació. Concretament, el 22 de gener de 1992 el CGPJ i el Govern de la Generalitat van subscriure un conveni de cooperació en matèria de formació contínua de magistrats i jutges amb destinació als òrgans judicials de Catalunya.

A l'acte de signatura han assistit també el director del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Xavier Hernández, i el director d'Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, Agustí Cerrillo.

IV informe Carreres amb més sortides professionals

Per Cèlia Roca

Un dels graus impartits per la UOC, Administració i Direcció d'Empreses (ADE), se situa com la carrera que ofereix més oportunitats professionals. Aquesta dada forma part d'un estudi elaborat recentment per Adecco Professionals, divisió del Grup Adecco especialitzada en la selecció de perfils qualificats, i pel portal de feina Infoempleo. L'Àrea de Màrqueting de la UOC ha recollit les dades de l'informe i us les exposa.

L'informe es fa ressò, entre altres aspectes, dels àmbits professionals amb més presència al mercat laboral, del volum d'ofertes professionals per a universitaris per comunitats autònomes, de la importància dels idiomes a la universitat, de l'auge de la formació contínua i de diversos consells per a ajudar els futurs estudiants a triar la carrera de la qual es matricularan.


Els graduats, els més sol·licitats

Per bé que tenir una titulació universitària no garanteix l'ocupació, haver cursat un grau és un factor destacat per a les empreses a l'hora de triar els empleats. Segons els autors de l'estudi, de les més de 735.000 ofertes qualificades publicades el 2012 a què van tenir accés, en el 61% hi havia com a requisit disposar d'un títol universitari, dotze punts més que el 2011, fet que situa els graduats universitaris com els professionals més cobejats.

Per sota d'aquest tipus d'ofertes, el 21% exigeix titulats en formació professional, la segona titulació qualificada que les empreses demanen més. Per tant, la formació continua essent un criteri de selecció fonamental en les companyies.

Així mateix, factors com ara el tipus de carrera professional engegada, l'experiència o la coherència de l'evolució laboral també poden augmentar l'ocupabilitat dels candidats.


Les carreres amb més sortida

Pel que fa als títols més sol·licitats per les empreses, ADE se situa com la carrera amb més demanda, en aglutinar el 4,2% de les ofertes de feina (més que l'any anterior, quan va ocupar la segona posició del rànquing). El segon lloc del 2012 és per als titulats en Enginyeria Industrial, i el tercer, per als del grau d'Enginyeria Informàtica (que també ofereix la UOC). A més, els informàtics han vist créixer la demanda laboral en el seu sector amb relació al 2011.

Després d'aquests estudis, se situen Enginyeria Tècnica Industrial i titulacions com Ciències Empresarials, Economia o Dret, també disponible a la nostra universitat. Considerades tradicionalment com les disciplines amb més sortides, mantenen la seva parcel·la de contractació després d'haver patit un lleu retrocés el 2011.

Cal esmentar, a més, dues titulacions que han augmentat la seva aportació a l'ocupació d'una manera considerable i que formen part de l'oferta de graus de la UOC: és el cas de Relacions Laborals i Ocupació i Màrqueting i Investigació de Mercats. La primera gairebé quintuplica el percentatge d'ofertes respecte a l'any passat, mentre que la segona ha doblat la seva aportació al mercat de treball.


Humanitats i ciències juridicosocials, a l'alça

Per àrees de coneixement, van augmentar les ofertes en l'àmbit de les ciències juridicosocials i les humanitats, tot i que aquest camp continua essent el que ofereix menys sortides professionals (4,7%). En canvi, van minvar les oportunitats per als titulats de disciplines científiques —com ara Medicina, Química, Farmàcia, Biologia o Matemàtiques— i tècniques. Aquest últim camp continua essent, malgrat tot, el més atractiu per a l'ocupació, ja que aplega el 43,3% de les vacants existents.

En aquest cas, la davallada respon a la pèrdua de pes de les titulacions afins al sector de la construcció i, més moderadament, de les enginyeries especialitzades i generalistes. Les úniques enginyeries que van créixer van ser les de l'àrea TIC, és a dir, dels estudis d'informàtica i de telecomunicació, que mantenen l'escalada des de fa set anys, període en què han passat de rebre el 4,7% de les ofertes laborals a tenir-ne el 13,4%.


Protagonisme del sector dels serveis

Per sectors econòmics, els serveis són els que aporten més vacants per a titulats universitaris: el 8,78% del total, xifra que indica que han pujat tres posicions en un any. L'auge dels serveis ha relegat al segon lloc el sector industrial, mentre que la informàtica i el comerç figuren respectivament en la tercera i la quarta posició.

En tot cas, l'informe destaca que molts sectors han augmentat la demanda d'universitaris en el darrer any, en part com a conseqüència de l'augment de les exigències en la contractació davant la gran quantitat de mà d'obra disponible actualment a l'Estat espanyol.

Considerant el factor geogràfic a l'hora d'analitzar l'oferta d'ocupació per a titulats universitaris, s'observa que Madrid és la comunitat autònoma que demana més aquests professionals, amb el 21,13% de les ofertes. La segona plaça és per a Catalunya, amb el 18,46% de les oportunitats per a universitaris. De tota manera, i encara que les diferències són mínimes, el territori català és on s'ha reduït més la demanda de titulats universitaris en les vacants durant els darrers dotze mesos.


La importància dels idiomes

Dominar llengües estrangeres és un requisit cada cop més demanat per les empreses. De fet, aquesta exigència és present en el 32,23% de les ofertes per a llicenciats i en el 29,09% de les que s'adrecen a diplomats. Per titulacions, les que exigeixen més el coneixement d'idiomes als aspirants són les enginyeries i les titulacions cientificosanitàries.

L'anglès continua essent l'idioma dominant en el mercat laboral, ja que es demana en més del 85% de les ofertes que necessiten el coneixement de llengües estrangeres, arribant gairebé al 90% de les ofertes per a titulats superiors. A molta distància se situen el francès, present en el 9% de les vacants en què es demanen idiomes, i l'alemany, sol·licitat en el 7% de les oportunitats de feina per a titulats.


La formació contínua tendeix a créixer

L'estudi també assevera que, en els darrers anys, s'ha passat de percebre la formació com una mera eina d'adquisició de coneixements a veure-la com una activitat contínua, focalitzada en el desenvolupament de capacitats que milloren les opcions d'inserció laboral, ja que augmenten l'ocupabilitat dels candidats en un lloc de feina. L'informe conclou que és vital disposar d'un extens repertori de competències associades a una capacitat important de canvi, perquè el mercat de treball actual ho exigeix així.

D'altra banda, aquesta recerca també subratlla la importància de l'anomenada experiència formativa multicanal, que combina la formació presencial amb l'aprenentatge virtual. L'element clau d'aquesta tendència seria, segons els autors, la capacitat de poder seleccionar el canal més adequat segons els objectius formatius de cada persona.


Consells per a triar una carrera

Finalment, l'informe també ofereix deu recomanacions perquè els futurs universitaris puguin triar adequadament els estudis: analitzar les preferències personals, informar-se de l'oferta disponible, analitzar la situació del mercat laboral i mirar d'encabir-hi els propis interessos, considerar si podem tenir més d'una vocació, cercar l'assessorament de professionals, prendre decisions sense pressió, pensar en un àmbit d'especialització, considerar la mobilitat geogràfica com a part de la vida acadèmica i professional i tenir com a fita l'autorealització.