ESTUDIANTS      06/2012
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto

Els ciutadans aporten 721 idees per a repensar el món en temps de crisi

UOC&PLUGGED

La primera fase del concurs d'idees ciutadanes contra la crisi UOC& PLUGGED s'ha tancat d'una manera brillant: amb 721 aportacions en un mes. El dimecres 30 de maig van acabar les votacions populars al web, que serviran, juntament amb la votació del jurat, per a triar les 10 idees de cadascuna de les 8 categories que passen a la segona fase a partir de l'1 de juny. Aquestes 725 idees han rebut 90.000 vots i 1.500 comentaris. A més, gairebé 2.000 persones s'han registrat al web del concurs, que ha rebut 125.000 visites (60.000 usuaris únics).

 

Per Susanna Ginesta

 

Eric Hauck, director de Comunicació de la UOC, es mostra molt satisfet de l'èxit del concurs, ja que ha superat amb escreix les expectatives inicials: «Volem agrair a tots els participants l'entusiasme que hi posen. Recollir més de 700 propostes en menys d'un mes no té precedents. Totes les idees són de moltíssima qualitat, tant les que s'han llançat per a remoure consciències, marcar tendència, trencar els hàbits i repensar el model econòmic o el nostre estat del benestar com les que s'han proposat per a compartir i impulsar un projecte emprenedor que generi optimisme i possibilitats de negoci».

 

Segons el director de Comunicació, «hem demostrat que, socialment, ens trobem davant d'un canvi de tendència, que la riquesa no és als bancs sinó en la creativitat i l'empenta dels ciutadans. Com a universitat, ara encara més que quan vàrem inaugurar el concurs ciutadà, tenim l'obligació de donar-los visibilitat i oferir-los oportunitats de desenvolupar aquestes idees».

 

Les idees més votades i més útils

 

Amb 3.005 vots, la idea de Rosa Martín és la més votada i també la més útil (2.215 vots). Seguint un proverbi xinès, proposa I tu què saps fer? Ensenya-m'ho i ho recordaré. Fes-me participar... i llavors, i només llavors... ho aprendré. S'adreça a joves d'entre 15 i 21 anys amb capacitats i inquietuds: «L'objectiu és motivar a compartir coneixements i habilitats proposant un canvi de rol: els joves ajudaran en l'aprenentatge d'adolescents o adults, atenent les necessitats educatives i socials del barri».

 

La idea que ha generat més comentaris i que és la tercera en la votació popular (1.854 vots), i també la tercera més útil (1.734 vots), és l'anomenada Centre de teràpies en TEA (122 vots). L'autora, Rosa Serrano, proposa crear «un centre on es pugui donar informació i resoldre dubtes a famílies amb nens i nenes a qui s'ha diagnosticat un trastorn de l'espectre autista a la Catalunya central».

 

Com a segona proposta més útil (2.044 vots), hi ha la idea de Dolors Vilamitjana de Salut integral vs e-salut, per a «fer possible l'atenció contínua permanent, sense fronteres, sense desplaçaments, independentment del grau de discapacitat i de la decrepitud».

 

Un jurat reconegut

 

El jurat que valora les idees és format per experts dels vuit àmbits. De Social learning hi ha Francesc Balagué, Humberto Schwab, Dolors Reig (UOC) i Elena Barberà (UOC). De Salut,  formen part del jurat Maria Salido, Pedro Gallo, Francesc Saigi (director del màster de Telemedicina de la UOC) i Sandra Sanz (UOC). Pel que fa a Finances, l'integren Jean Claude Rodríguez, Joan Sala (fundador de Verkami), Josep Lladós (UOC) i Enric Senabre (UOC).

 

La categoria de Wikieconomia té de membres del jurat Olivier Shulbaum (fundador de Platoniq i Goteo.org), Julen Iturbe, Joan Torrent (UOC) i Pau Cortadas (UOC). Per a les idees de Recursos puntuen Ignasi Cubiñà, Daniel González i Eduard Vinyamata (UOC). I, finalment, per a Urbanisme ho fan Marta Bordas, Paco González i Albert Arias (UOC).

 

En la categoria de Governança els vots de qualitat són de Jordi Graells, Alberto Ortiz de Zarate i
Albert Batlle (UOC). El jurat de Comunicació l'integren Mònica Terribas (exdirectora de TV3), Vicent Partal (director de VilaWeb) i Jordi Sánchez (UOC).

 

A més de votar les 10 idees més bones de cada categoria, el jurat podrà triar una altra idea que li sembli que, per la innovació que comporta o l'impacte que té, hauria de continuar concursant.

 

Comença la hibridació d'idees

 

Les 10 idees de cada categoria que passen a la segona fase i les que no ho hagin aconseguit es podran hibridar presentant a l'organització del concurs una proposta conjunta. Si l'organització troba que aporten valor, es convertiran en una nova idea. Totes les 80 idees han de desenvolupar un avantprojecte. En cas que siguin idees hibridades, tindran una bonificació de punts amb vista a la tercera fase.

 

Els participants podran continuar concursant, doncs, per hibridació entre les seves idees i les d'altres o per adhesió, en aquest darrer cas per a no perdre el talent de gent que té aptituds i que es pot afegir a idees d'altres que sí que han estat seleccionades.

 

Per crear els avantprojectes, la UOC organitza per als mesos de juny i juliol diversos tallers i xerrades per categories. Així mateix, facilitarà espais de trobada, com ara el Wikilounge, perquè es generin hibridacions.

 

Blog, Twitter, Facebook i app mòbil

 

Les fases i el dia a dia del concurs es poden seguir des d'un blog creat per a l'ocasió en el mateix web de Ments obertes, que consta de quatre seccions (Blog&plugged, Plug sessions, Idees destacades i Plug friends). Entre els temes que s’hi han comunicat hi ha hagut el frau de vots per part d'alguns candidats. També s'hi anunciaran els tallers i es faran petites entrevistes als jutges, tal com explica Andreu Gual, de l'equip d'organització liderat per Diego Fernández.

 

Un altre mitjà propi del Challenge és el perfil del UOC&Plugged a Twitter Facebook hi ha gairebé 400 «m'agrada» i l’aplicació del concurs dissenyada per a telèfons intel·ligents ja l'han baixada més de 220 persones.

 

Igualment, el ressò de la campanya tant a Twitter com als mitjans de comunicació ha estat molt gran, amb presència a mitjans destacats com ara el programa radiofònic El matí de Catalunya Ràdio, l'informatiu 8 al dia de 8TV i els diaris El País, La Vanguardia, Ara, VilaWeb o El Economista. La campanya té el patrocini de Moritz i Corkscrew i el suport del diari Ara i d'ACC1Ó. També s'ha arribat a un acord amb el programa Tinc una idea de TVE.

Les eleccions a les comissions ja tenen guanyadors

Després del tradicional període de presentació d'al·legacions o recursos, el 6 de juny s'han fet públics els resultats definitius de les eleccions a les comissions de seu i d'estudis de la UOC.


Els estudiants de la UOC han pogut triar els seus representants per als dos anys vinents a les comissions d'estudis i de seu. El procés electoral va començar el 30 de març amb la constitució de la Junta Electoral i la publicació del cens electoral i acabarà oficialment el 16 de juliol, quan quedaran formalment constituïdes les comissions.


Durant la campanya electoral, els candidats van donar a conèixer el seu programa electoral i van poder interactuar amb els companys, mitjançant l'espai específic de les eleccions o l'ús del fòrum, espai de participació propi del Campus Virtual.


Les votacions van tenir lloc entre el 23 i el 30 de maig i els resultats provisionals es van fer públics la primera setmana de juny. El dia 6 de juny es van fer públics els resultats definitius.


Què són les comissions?


Les comissions d'estudis són l'òrgan que s'arbitra per a canalitzar la participació dels estudiants en el funcionament ordinari de cadascun dels estudis establerts. Actualment hi ha set comissions: Arts i Humanitats, Ciències de la Salut, Dret i Ciència Política, Economia i Empresa, Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, Psicologia i Ciències de l'Educació, Ciències de la Informació i de la Comunicació, i Societat de la Informació i el Coneixement.


Les comissions de seu són l'òrgan de participació dels estudiants en el territori. Actualment hi ha disset comissions de seu del campus en català i del campus en castellà, que corresponen a les seus territorials de la UOC.

Des de les humanitats es pot ajudar a transformar el món

Jornada Alumni

És inqüestionable que la societat actual pateix una crisi severa. Davant la mentalitat imperant del màxim rendiment i benefici, les humanitats reivindiquen el pensament crític i reflexiu, indispensable en qualsevol transformació profunda. El perquè de les humanitats i el seu futur han estat els temes de debat que han centrat la jornada de celebració dels quinze anys del programa d’Humanitats de la UOC.

 

Per Georgina Castillo

  

La jornada de celebració dels quinze anys del programa d'Humanitats de la UOC, que ha tingut lloc al CosmoCaixa de Barcelona, ha volgut ser una festa commemorativa, però també un espai de reflexió i de debat profund sobre el sentit de les humanitats al segle XXI.

 

Hi han participat, en tres sessions diferents, Jaume Casals, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Isidor Marí, de la UOC; Virgilio Tortosa, de la Universitat d'Alacant; Joan Francesc Mira, de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI); Joan Manuel Tresserras, doctor en Comunicació i exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i les col·laboradores docents de la UOC Irina Casado, Meritxell Martí i Rebeca Martín, que han ressenyat i interpretat tres llibres relacionats amb les humanitats.
 

Les humanitats: un mitjà, més que un fi

 

Les humanitats, que engloben camps del coneixement tan diversos com la història de l'art, la literatura, la història o la filosofia, són difícilment catalogables i definibles. A l'hora d'establir-ne les fronteres i els límits, el debat es fa estèril, precisament perquè aquestes disciplines no busquen un coneixement reduccionista i parcel·lat. És per això que els ponents de la jornada, més que la definició, n'han buscat el sentit profund. «Qüestionament», «consciència», «pensament crític» i «responsabilitat» han estat els conceptes més utilitzats.

Tots han coincidit en el fet que les humanitats no persegueixen un fi utilitari, basat en veritats palpables, sinó que, com diu Jaume Casals, «es valen per elles mateixes». No són un element decoratiu, no produeixen beneficis, però esdevenen imprescindibles per a la comprensió global del nostre entorn. Com ha assenyalat Isidor Marí, «és només des d'aquesta comprensió que les persones poden participar de manera lliure en la transformació del món».

 

La consultora Irina Casado ha parlat, en aquest sentit, del llibre Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les Humanitats, de Martha Craven Nussbaum. Segons l'autora, per a formar ciutadans en una democràcia saludable, cal tornar a un sistema educatiu basat en les idees socràtiques, centrades en el pensament crític.

 

Crisi de les humanitats?

 

Són propis de la nostra època, segons Joan Francesc Mira, els titulars simplistes i alarmistes. La bona salut de les humanitats, per a Mira, és fora de dubte. Virgilio Tortosa ha precisat que «no és una crisi de les humanitats, sinó de la societat», i Isidor Marí ha afegit que «són precisament les humanitats el camí per a sortir-ne». En efecte, hi hagut consens sobre la necessitat de combatre la deshumanització actual amb una visió humanista. No obstant això, també s'ha posat de manifest la contradicció existent entre el reconeixement i el suport institucional de les humanitats i la poca visibilitat i incidència que tenen en els grans debats actuals. Per a Tresserras, caldria fer autocrítica a l'hora d'analitzar el perquè d'aquest fenomen i ha proposat utilitzar tots els mitjans tecnològics i tots els canals existents perquè les humanitats es facin més presents i assumeixin un rol més actiu. Segons Virgilio Tortosa, la crisi s'ha de veure com una oportunitat de renovació. «Tot qüestionament porta al canvi», ha assenyalat.

 

Quan la cultura es devalua

 

Mai com fins ara la informació i el coneixement han estat tant a l'abast de tothom. En canvi, la nostra societat viu una «intoxicació» severa. La sobreabundància d'informació fa que el pensament crític hagi d'assumir nous reptes. Fer front a la banalització de la cultura, segons Tresserras, passa per recuperar el valor dignificant que se li atribuïa en el passat. Rebeca Martín, que ha presentat el llibre Adéu a la universitat. L'eclipsi de les humanitats, de Jordi Llovet, ha traslladat l'opinió de l'autor sobre el perill que comporten les noves tecnologies per a la raó i la voluntat investigadora. Per a Virgilio Tortosa, des de les humanitats s'han de poder analitzar i desxifrar els nous paradigmes i els nous llenguatges, i no s'ha de renunciar a la tasca crítica que els és pròpia.

 

La recerca de la felicitat

 

És en les humanitats, segons Tresserras, on hi ha la possibilitat de construcció de sentit. La creació de la nostra pròpia subjectivitat passa per preguntar-se què som, qui som i d'on venim, a partir dels relats del passat i la memòria acumulada. Sense aquesta consciència, diu Tresserras, la vida es converteix en una recerca constant d'estímuls externs que ens impedeix gaudir plenament de la nostra vida quotidiana. Per a ell, el millor eslògan per a les humanitats és que serveixen per a ser feliç.

 

El programa d'Humanitats a la UOC

La UOC va començar a oferir la llicenciatura d'Humanitats en el tercer any de vida. El primer grup pilot era format per 100 estudiants. Van ser els primers humanistes de la UOC, dels milers que al llarg d'aquests quinze anys han cursat aquests estudis. L'any 2010 representaven el 61,9% de tots els estudiants dels graus d'humanitats de l'Estat espanyol i el 70,4% dels de Catalunya.

 

Agnès Vayreda, directora dels Estudis d'Arts i Humanitats, que ha presentat la jornada, juntament amb el vicerector Pere Fabra, ho ha aprofitat per a presentar el nou màster oficial d'Humanitats, que començarà a partir del setembre del 2012. També ha donat a conèixer el nou blog d'Humanitats, un espai de reflexió i debat on es poden analitzar d'una manera profunda i crítica aspectes com els que han centrat aquesta jornada.

SABIES QUE...

...el concurs UOC&Plugged, ideat per la Universitat, ha rebut en tan sols un mes 725 idees i projectes d'emprenedors?


+

...aquestes 725 idees han rebut 80.000 vots i 1.500 comentaris?


+

...gairebé 2.000 persones s'han registrat al web del concurs, que ha rebut 125.000 visites (60.000 usuaris únics)?

 

ENTREVISTA
Carolina Routier Cañigueral
Triatleta i estudiant de la UOC


«Molts companys esportistes envegen les facilitats que tinc estudiant a la UOC»

 

Ser esportista d'elit implica llarguíssimes jornades d'entrenaments, competicions amb desplaçaments per mig món i molts dies lluny de casa. Un escenari que fa molt complicat seguir les classes presencials. Parlem amb la Carolina Routier, triatleta i estudiant de Comunicació, que ens explica com la UOC li ha permès continuar amb la seva carrera esportiva sense haver de renunciar als seus estudis.