Pel que fa al sistema educatiu no universitari, cal treballar a partir de les competències bàsiques mínimes que han de tenir tots els alumnes per a ser, després, ciutadans d’avui dia.

 

El sistema educatiu universitari vol donar més protagonisme als alumnes i treballar competències imprescindibles per a, després, desenvolupar-se en el mercat laboral, i tot això relacionar-ho amb els continguts de cada titulació, de manera que puguin treballar els continguts més teòrics lligats amb la resolució de problemes, estudis de casos actuals, utilitzant els mitjans que es fan servir en cada sector laboral.

L'educació no universitària té un problema: l’abandonament excessiu de l'alumnat. Tant socialment com econòmicament és important que els nivells de formació es vagin incrementant. I tot això, després, va lligat amb problemes d'organització de centres, de necessitat de més autonomia.

 
En el sistema universitari, encara hi prevalen metodologies de massa transmissió de continguts i coneixements, i de poc desenvolupament d'habilitats i capacitats bàsiques, com ara idiomes, noves tecnologies, etc. Cal canviar l'organització de la docència i del funcionament dels centres i de les universitats.

Per una banda, sí. Sempre que hi ha algun problema a la societat es demana que l'escola hi pugui donar alguna resposta. Per l’altra, l'escola culpabilitza alhora les famílies per no fer-se’n càrrec. Jo crec que tampoc es pot generalitzar. El sistema educatiu ha de ser conscient que la societat ha canviat molt, que les famílies també són diverses i s’hi ha de treballar. El que no podem fer és donar-nos la culpa mútuament.

Donaria més autonomia a les escoles, acompanyada de més recursos i de capacitat per a gestionar-los, més capacitat de decisió. El que volen els equips directius són més competències i més flexibilitat. Tenim uns sistemes massa rígids en tots els aspectes, tant de contractació de professorat com d'organització de centres, com també del currículum. Tot això ha d'anar acompanyat del fet de demanar comptes al centre sobre l'obtenció de resultats d'aprenentatge dels alumnes.

Els professors estan, en alguns casos, desanimats, preocupats o desorientats perquè la societat ha canviat molt, i a l'escola se li demanen moltes coses diferents a les d’abans. La complexitat de tot i de la societat, però també de l'escola, s'ha incrementat. El professorat parteix també d'unes experiències docents de fa anys i la seva carrera docent ha anat canviant molt per tot el que s'ha anat trobant. El professor que s'incorpora de nou no té experiència docent, però té experiència com a alumne. Aleshores es troba l'escola amb unes complexitats i unes situacions per resoldre per a les quals de vegades no té prou eines. Ara bé, jo tampoc no generalitzaria; penso que hi ha moltes escoles i molts professors que treballen amb il·lusió i amb ganes.

M'agrada molt treballar amb ells. Sobretot quan faig de consultor a la UOC, el que procuro és que surtin temes que s'aproximin al màxim a la realitat de les escoles.

 
El treball en grup en entorns virtuals és molt important i per facilitar-ne l’organització dono unes pautes i uns criteris bastant clars. El mateix procés d'aprenentatge ja vol incorporar continguts que són útils per a ells perquè, com a psicopedagogs, el treball en grup en entorns virtuals s'haurà de plantejar com a necessari. En la societat de la informació cada vegada hi ha més grups virtuals. Els grups de persones que es reuneixen presencialment per a discutir un tema tampoc no s'entenen de vegades; hi passa el mateix. Es tracta de compartir la feina i revisar-la conjuntament. És aleshores quan es posen de manifest les aportacions que cadascú fa.

No concebo l'escola d'aquí a vint anys sense un ús intensiu de les TIC. La majoria dels centres encara en fan poc ús perquè les metodologies, la tradició organitzativa i pedagògica de molts professors encara és la que hi havia abans que s’hi introduïssin les TIC. La innovació va totalment lligada a un ús progressiu de les TIC en els centres, sobretot també per a canviar la metodologia d'ensenyament, més centrada en l'alumne, en la resolució de problemes, a desenvolupar aquestes competències, que són fonamentals; i tot això sense les TIC actualment no ens ho plantejaríem.

La UOC aporta un valor afegit en els estudis i l'exercici de la docència, ja que, com que és una universitat virtual, fa un ús forçat de les TIC. Això fa que hagis de canviar la metodologia d'ensenyament dels alumnes, la tutorització, el seguiment i l'avaluació. I l'alumne ha de plantejar-se com estudiar, com aprendre, com seguir l'avaluació contínua. De manera implícita, encara que no sigui l'objectiu d'un estudiant quan es matricula a la UOC, això li genera uns aprenentatges i un valor afegit molt important.

La figura del tutor a la UOC és molt important i en caracteritza la metodologia. Seria difícil plantejar una cosa semblant sense aquesta figura del tutor, que encara molta gent confon amb la del consultor.

 
Amb l'ensenyament virtual, el procés d'aprenentatge és centrat en l'estudiant, ja que aquest elabora el seu propi pla d'estudis. És l'alumne qui pren les decisions, qui planifica i qui va seguint el seu procés d'aprenentatge. El consultor és qui el guia en cada una de les matèries, però el tutor és qui garanteix el vincle de l'estudiant amb tot el procés i amb la institució. Un dels riscos més grans de l'educació virtual és l'abandonament de l'alumnat perquè hi recau la planificació i el seguiment de tot aquest procés. A la UOC hi ha menys abandonaments que en altres institucions potser gràcies a la figura del tutor, que ha d’acompanyar l'alumne i orientar-lo en els moments de més inseguretat.

Primer ha de tenir un coneixement a fons del Campus de la UOC, de tots els recursos i de tots els processos administratius. Moltes vegades la feina del tutor és ensenyar a l’alumne on ha d'anar a trobar la resposta. També requereix unes certes habilitats comunicatives i d'organització de la informació que es dóna com de quina manera s'estructuren els entorns que ens ofereix el campus. Una de les coses que et trobes en els grups dels estudiants quan fas tutoria és que et fan les mateixes preguntes. No s'hauria de repetir la mateixa resposta, sinó saber on la tenim. Insisteixo molt que és responsabilitat de l'estudiant seguir l'activitat dels fòrums, tant de les assignatures com de tutoria.

Hi ha tres moments al llarg de l'any que són els més importants quant a la informació que has de donar. El primer és durant el període de matriculació, ja que l'estudiant no té cap informació i l’has d’anar repetint. Després hi ha un aspecte molt important en psicopedagogia, ja que és un segon cicle, que és l'avaluació d'estudis previs. És un procediment força complex i que en dificulta l’orientació perquè no saben què poden convalidar. Tot i això, ara hi ha unes plantilles en què poden fer una simulació per a veure què poden convalidar, encara que no tots els casos queden recollits. L'altre moment és el període d’exàmens, en què s’ha d’anar amb compte, sobretot, que facin bé la tria en el full personal d'exàmens. Al principi s'ha d'explicar molt clar què és una prova de validació, els exàmens i totes les conseqüències acadèmiques que té no presentar-s’hi, suspendre’ls, etc. S'ha de treballar la comunicació pensant en els entorns virtuals.