Alguns estudis els vaig fer mentre no treballava i altres els he fet com a especialització professional i els he pogut compaginar amb la feina. Tampoc no sóc gaire addicte a la TV, a anar a botigues, ni a fer manualitats digitals. Gaudir de temps per a l'estudi demana esforç, organització, previsió... i tenir la ferma convicció que, per bé que es faci, tot s'espatllarà a darrera hora. Amb els partits de la Champions, el dimarts i el dimecres, és gairebé impossible.

Totes dues coses. Cursar la llicenciatura de Filosofia a la Universitat de Barcelona va ser quasi un èxtasi intel·lectual. Els professors de la Facultat eren veritables mestres i savis: Argullol, Morey, Sales, Marzoa, Estrada, alguna classe magistral del Dr. Valverde... Els estudis de Ciències Empresarials i d'ADE, els he fet per raons professionals, tot i que també m'han aportat una gran satisfacció intel·lectual.

La formació, com a procés d'adquisició de coneixements, et desenvolupa com a ésser humà i et fa més competitiu en l'àmbit laboral. En el meu cas, la formació en ciències empresarials m'ha proporcionat una base sòlida per a desenvolupar eines de gestió i m'ha ajudat a adaptar-me a les tasques que m'ha tocat dirigir.

És un honor que el Col·legi hagi valorat l'esforç abocat en el meu currículum. Vull agrair el premi públicament. Amb aquesta distinció també es reconeix l'excel·lència educativa de la UOC. Ha estat el conjunt de la seva comunitat —professors, consultors, tècnics, responsables de la gestió acadèmica— qui ho ha fet possible. També voldria traslladar aquest reconeixement, d'una manera molt especial, al Dr. Antoni Meseger, director dels Estudis d'Economia i Empresa, per haver presentat l'expedient al Col·legi.

Em considero un alumne normal, més preocupat per la data de lliurament de les PAC que no pas per les notes, en les quals sens dubte influeix la benignitat dels consultors i professors. Segons els temes, m'agrada aprofundir en l'estudi i, si tinc temps i diners, ho faig amb la bibliografia.

De la universitat presencial destacaria la relació amb els professors i la transmissió de coneixements més personalitzada. La universitat virtual obre tot un ventall de possibilitats formatives, rigoroses i de qualitat, compatibles amb la realitat familiar i laboral de cadascú. És una formació molt lliure, amb pocs imperatius, sense horaris de classe, en què l'estudiant és el prota principal. El gran avantatge és l'asincronia: ho tens tot a un clic, sense cues, a qualsevol moment i lloc. Al Campus Virtual de la UOC ho tens tot: matrícula, itineraris curriculars d'accés, amplíssim ventall de carreres i graus, formació doctoral especialitzada en TIC, materials digitalitzats, accés a bases de dades, aplicacions de comunicació amb els companys i companyes, esbarjo, etc. També és una altra manera de relacionar-se i una gran experiència, amb un enorme potencial formatiu.

Rotundament, no. La UOC m'ha aportat coneixements i m'ha ajudat a progressar humanament i professionalment. També hi he fet bons amics i amigues, especialment entre els companys i companyes del fòrum «Llibres per llegir», dels quals he après molt.

Sense el seu suport, especialment de la meva dona i el meu fill, no hauria estat possible. He tingut una comprensió total i una ajuda inestimable. Necessites, això sí, una dosi elevada de constància, tenir sempre un calendari a mà i no oblidar-te mai de la vida de fer una còpia de l'arxiu que has de lliurar. Ara em toca a mi donar un cop de mà al meu fill amb l'ESO.

La llarga formació acadèmica m'ajuda a desenvolupar les meves responsabilitats, com a persona i com a professional. Em consideraria un gestor de recursos i de processos. He tirat endavant projectes de planificació estratègica, de creació d'empreses, he gestionat polítiques mediambientals i últimament dono voltes a la possibilitat de vincular-me al món de l'edició digital de continguts formatius.

És una evidència científica que hi haurà vida fora de la UOC fins a la pròxima glaciació. Em falta allò d'escriure un llibre, i encara cal trobar el bosó de Higgs.