La Llei 13/82 de Integració Social de Minusvàlids (LISMI) a l’article 38.1 estableix que les empreses amb més de 50 treballadors han de contractar un 2% d’aquest amb persones amb el certificat de discapacitat i el RD 364/2005 regula les mesures alternatives al compliment en casos excepcionals. Basant-nos en aquest dos considerants hem creat una empresa de serveis informàtics per tal d’aconseguir donar treball a persones discapacitades que no resulten rendibles en termes económics, i aconseguir uns beneficis que permetin la formació i la creació de serveis d’atenció per a aquest col·lectiu. Ens adrecem principalment a les empreses que no poden complir l’obligació de reserva, però que necessiten un servei extern d’assessorament informàtic.
A Serveis Informàtics Barcelona tenim actualment 5 treballadors, tots amb discapacitat física, amb un grau igual o superior al 75%, i oferim serveis com; Assessorament Informàtic, serveis d’Internet, cursos d’Ofimàtica, instal·lació i manteniment de xarxes, programació a mida i venda de equips i material informàtic. Ens podeu trobar a http://www.sibarcelona.com.

Quan vaig acabar els meus estudis a la UOC, vaig començar a donar-li forma a la idea de trobar persones ben preparades que degut a la seva discapacitat tenen fortes dificultats per obtenir i mantenir un lloc de treball; em refereixo a persones que les empreses ja ni tant sols entrevisten perquè són manifestament improductives des del punt de vista econòmic del terme, però que tenen una formació i unes ambicions iguals a les de la resta de la societat. Crec que se’ls ha de donar una oportunitat de debó. Així doncs, vaig apuntar-me un taller per emprenedors a Barcelona Activa i vaig començar a fer el Pla d’Empresa. No era fàcil, ja que els treballadors són manifestament improductius -com ja he dit- i el Pla d’Empresa el que ha de demostrar és la viabilitat del projecte des del punt de vista de la producció. Així què, el que hem buscat és l’equilibri entre activitats amb una gran rendibilitat i amb poca participació del factor humà, la venda de material i equips informàtics, per exemple, que compensin les perdues en altres activitats, intentant sempre optimitzar els resultats tant com sigui possible i trobar per a cada persona el millor lloc per les seves capacitats residuals. Des del primer moment Barcelona Activa, i la UOC van mostrar el seu suport a aquesta iniciativa i ens han ajudat a que això es convertís en la realitat que és ara, on podem dir amb orgull que tenim un nombre important de clients i uns resultats econòmics que no ens esperavem tant aviat.

Sabem que hi ha moltes empreses que no coneixen prou bé les seves responsabilitats vers el col·lectiu de persones amb discapacitats i que tampoc tenen temps per dedicar-se’n, però mentre esperem que les Administracions Públiques i les Entitats que representen aquestes persones no es posin a promoure solucions, el cas és que gairebé el 74% de les persones amb discapacitat que poden treballar no ho fan, i del 26% restant la meitat ho fan en treball protegit. Un dels nostres objectius és aconseguir que totes les empreses, sobretot les Administracions Públiques (algunes encara incompleixen aquesta Llei), adoptin mesures que garantitzin el dret al treball per tothom.
Acollint-se a la nostra proposta, com a mesura alternativa, pretenem generar uns beneficis que ens permetin donar més formació les persones amb greus discapacitats de forma que sigui més fàcil la seva integració i que aquesta cultura els faci també més conscients del que la societat els està “estafant” amb l’incompliment sistemàtic de moltes altres lleis i on els poders públics que haurien de vetllar no ho fan. Si fossim capaços que d’aquí 5 anys les empreses no haguessin d’acollir-se a les mesures alternatives perquè totes, sense excepció, estiguessin complint les mesures de contracte directe i SIBarcelona haguessin de tancar les portes per manca de clientela jo estaria content, però crec que això és una cosa que no veure mai. És més, si s’adonen que les lleis ens donen la raó un i altre cop, qualsevol govern canviarà la llei perquè el que busquem a mig termini és molt car de mantindre.
Mai he cregut en la sort, potser hi ha un condicionant aleatòri en el desenvolupament de les coses, però els resultats de tot depenen, en bona part, de les accions voluntaries que es fan per ser-hi a lloc en el moment adient.

Crec que aquesta iniciativa és el resultat lògic del desenvolupament de la societat, on les persones amb una discapacitat més lleu s’integren més o menys bé, i les més afectades ho passen cada dia més magre (com tot a la vida hi ha excepcions). Vull que ens adonem que una persona amb una capacitat de treball del 10% sobre una “normal” pot treballar aquest 10% i que aquestes produccions residuals sumades son molts 10%s. Cadascun ha de produir el que pugui i ha de tenir ateses les seves necessitats totalment.
Les subvencions son fonamentals, sobretot al principi, fins que s’aconsegueixi un equilibri entre els guanys i les despeses, hem de tenir temps suficient per arribar-hi al punt d’equilibri sense la por d’haver de tancar per manca de recursos. Més ara que ens llancem a la piscina i encara no sabem la quantitat d’aigua que hi ha.