Els hotels d'alta gamma no perceben les plataformes de turisme, com Airbnb, com una amenaça

L'augment del turisme i la proliferació de plataformes de lloguer vacacional d'apartaments, cases i habitacions ha canviat per complet el panorama turístic, especialment a les grans destinacions urbanes. La suma d'aquestes circumstàncies s'ha arribat a convertir en un autèntic repte de gestió local en ciutats com Barcelona. Principalment, pels conflictes que es poden ocasionar amb els veïns de la ciutat i per la regulació dels diferents tipus d'allotjament per a turistes.

Per esbrinar la percepció d'aquesta situació, un equip d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha entrevistat gerents i directors representatius dels hotels d'alta gamma. "L'estudi vol saber, des de dins i amb una metodologia qualitativa, quina opinió i posició tenen els hotelers de Barcelona de categoria alta respecte de la competència que els suposa Airbnb", explica Francesc González Reverté, autor principal d'aquest treball, investigador del grup NOUTUR de la UOC i professor dels Estudis d'Economia i Empresa d'aquesta universitat.

Per elaborar l'estudi, publicat a la revista científica internacional Tourism Geographies, els investigadors han analitzat els arguments, el discurs i les diferències entre els diversos tipus d'hotels segons la seva orientació de negoci a través d'entrevistes als responsables d'aquests allotjaments. "Els hotelers de categoria alta no consideren Airbnb com un competidor directe. No obstant això, es detecten diversos matisos en el seu discurs, que oscil·len des d'una posició de superioritat de producte fins a posicions de més preocupació pels efectes d'Airbnb sobre la seva activitat i pel seu caràcter trencador", destaca González.

En concret, els investigadors exposen que hi ha un discurs majoritari sobre Airbnb que assenyala que no és motiu de preocupació entre els hotels de categoria alta; un discurs basat en la superioritat del producte hoteler en relació amb el que ofereix Airbnb, però també en el fet que els dos models responen a perfils de demanda molt diferents.

D'altra banda, un segon discurs dels responsables hotelers assenyala que Airbnb representa una preocupació, però també una oportunitat per aprendre i innovar a fi de millorar. Finalment, la tercera narrativa identifica Airbnb com un competidor complementari i el visualitza com un aliat potencial amb el qual es poden establir nous models de negoci.

Igualment, els investigadors expliquen que la reacció dels hotels d'alta gamma davant les plataformes com Airbnb ha estat més escèptica i reactiva que no pas proactiva, fet que revela una noció de certa amenaça envers el seu sector. "Alguns hotelers perceben Airbnb com una amenaça que exigeix una resposta proactiva i unificada dels hotels, tenint en compte l'entorn urbà i el barri on se situen", comenta González.

"Per als hotelers de categoria alta, plataformes com Airbnb no impliquen un risc percebut; no obstant això, els hotels de categoria baixa i les pensions sí que han sortit clarament perjudicats per Airbnb, segons els últims estudis", recorda l'investigador de la UOC.

Segons les dades de Turisme de Barcelona, a la ciutat de Barcelona hi ha més de 850 hotels, dels quals 183 són considerats d'alta gamma, amb prop de 34.000 habitacions. Per la seva part, es calcula que actualment es publiquen uns 19.000 anuncis d'Airbnb a la capital catalana.

Diversitat de percepcions sobre Airbnb en el sector hoteler

Els investigadors han identificat diversos matisos en el discurs sobre Airbnb per part dels hotelers de gamma alta. En general, les grans cadenes tendeixen a veure Airbnb com un competidor inexistent que no afecta el seu model de negoci. Les cadenes hoteleres vacacionals, en canvi, posen l'accent en el fet que Airbnb pot contribuir a transformar l'oferta hotelera menys consolidada o rendible en apartaments turístics. Alhora, subratllen la competència deslleial que Airbnb comporta per als hotels i la dificultat per competir amb aquesta plataforma per aquest motiu. Finalment, els hotels urbans i les petites cadenes urbanes consideren Airbnb com un estímul per a la innovació i la millora contínua.

També hi ha punts d'acord absolut. "En tots els casos, els hotelers destaquen especialment el caràcter agressiu d'Airbnb com a component urbà, atès que dona peu a alimentar processos de gentrificació i la turistificació dels barris més populars, per la qual cosa és un element de distorsió urbana que suscita descontentament i tensions entre els membres de la comunitat local", adverteix l'investigador.

Aquesta mena de treballs —en què s'analitza la narrativa, els arguments i les percepcions dels agents implicats— són molt útils per identificar el posicionament dels actors turístics, però també les seves paradoxes. "En el cas dels hotelers de categoria alta, crida l'atenció que determinats elements del seu discurs sobre plataformes com Airbnb coincideixen amb els arguments emprats pels moviments socials que protesten davant aquesta mena de turisme. És a dir, els dos col·lectius perceben Airbnb com una activitat que origina externalitats urbanes i que, per tant, ha de ser limitada i regulada amb rigor, però ho fan amb uns objectius i una mirada estratègica diferents", afegeix el professor.

Tot i que actualment aquesta mena de plataformes estan regulades a Barcelona, diversos col·lectius veïnals i organitzacions socials afirmen que cal emprar mètodes de seguiment i cens del lloguer d'apartaments i de la seva evolució temporal, així com limitar la concentració d'apartaments de lloguer en determinades àrees, establir taxes d'ús turístic als usuaris i propietaris, o distingir entre pisos comercials i de sharing.

"Això sí, aquestes mesures no es preveuen per donar resposta a les necessitats dels hotels, sinó per reduir els impactes urbans d'Airbnb, sobretot en la lluita contra la deslocalització residencial a causa de l'augment de preu i l'escassetat d'habitatge; amb tot, el sector hoteler es pot veure indirectament beneficiat per les mesures de regulació del competidor", conclou González.

Aquest estudi forma part d'un projecte de recerca més ampli sobre els efectes de l'economia col·laborativa en turisme denominat "Economia col·laborativa i espais turístics: contribucions, transformacions i reptes", finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través del programa Reptes de la Societat.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 11, ciutats i comunitats sostenibles, i 12, producció i consum responsables.

Referència

Francesc González-Reverté, Joan Miquel Gomis-López & Pablo Díaz-Luque (2022) Airbnb as a hotel competitor in touristified cities. Perceptions among upscale hoteliers in Barcelona, Tourism Geographies, DOI: 10.1080/14616688.2022.2131898.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu