20/3/23 · Economia

La confiança dels empleats i dels caps en el teletreball és clau per a l'èxit d'aquest model laboral

El personal que confia en el teletreball creu que aquesta manera d'organitzar-se l'ajudarà a ser més productiu, segons un estudi de la UOC
La percepció de rendiment de les persones que teletreballen disminueix si hi ha problemes de fatiga laboral o d'aïllament social
La gestió de la distància en les relacions laborals i el disseny organitzatiu són els pilars en què rau una transició adequada al teletreball
L'estudi analitza els factors que afecten de manera positiva i negativa el rendiment dels teletraballadors (Foto: Andrew Neel / Unsplash)

L'estudi analitza els factors que afecten de manera positiva i negativa el rendiment dels teletraballadors (Foto: Andrew Neel / Unsplash)

Els últims anys, el teletreball, impulsat per la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, a causa de la pandèmia, s'ha convertit en una característica de molts llocs laborals. Es tracta d'una manera de treballar que moltes empreses han posat a la disposició dels seus empleats i empleades, però que encara dista molt de ser una generalitat en el model de treball actual.

A causa dels múltiples factors que conflueixen en el desenvolupament del teletreball, com els aspectes psicosocials, la productivitat i els costos, investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han analitzat les diferents perspectives i percepcions per aportar evidències sobre el dilema del teletreball. "Explorem i testem diferents models per captar els factors que afecten de manera positiva i negativa el rendiment de les persones empleades que teletreballen, per demostrar com influeixen la confiança, la sobrecàrrega de treball, l'aïllament social i la fatiga laboral en el seu acompliment", apunta Pilar Ficapal-Cusí, professora agregada dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i una de les autores principals d'aquest treball.

En la recerca de l'àmbit, s'ha demostrat que el teletreball té un impacte positiu en el rendiment individual, grupal i organitzacional de les empreses i entitats. En concret, estudis comparatius han demostrat que les persones teletreballadores se sentien més productives i manifestaven nivells inferiors de fatiga.

No obstant això, altres estudis també van evidenciar que les mateixes condicions en què es realitza el teletreball poden conduir a una intensificació del treball i, com a conseqüència, l'esforç mental o físic prolongat afecta l'eficiència i el rendiment del personal. "Aquests resultats plantegen un dilema, ja que, d'una banda, es generen condicions favorables i té efectes beneficiosos, però alhora pot tenir efectes disfuncionals i restringir l'obtenció d'un rendiment òptim del personal", detalla l'experta, també investigadora del grup de recerca i2TIC de la UOC.

Beneficis i riscos del teletreball

Després d'analitzar les dades de més de 200 persones empleades de diferents empreses espanyoles en les quals el teletreball està operant, els autors assenyalen que, si aquestes persones confien en el teletreball, tenen la percepció que les ajudarà a ser més productives. Tanmateix, si no confien en aquesta mena de relació laboral, aquesta percepció de rendiment disminuirà, amb la qual cosa es potenciaran, a més, els problemes d'aïllament social o fatiga laboral.

"La fatiga és el factor que més afecta en negatiu el rendiment del teletreballseguida de la confiança, en positiu, i de l'aïllament social, també en negatiu", enumera Ficapal-Cusí.

El terme "confiança" en aquest context suposa que la persona que teletreballa percep el suport dels seus superiors, que aquesta manera de treballar no resta visibilitat al seu acompliment i que la seva carrera professional no se'n veurà ressentida. "La confiança en el teletreball estableix condicions favorables per fomentar-lo i obtenir un rendiment òptim del personal. Per contra, la falta de confiança pot conduir a l'impacte negatiu de l'aïllament social i professional i accentuar-lo, ja que percebre menys suport social pot soscavar els efectes positius del teletreball", esgrimeix l'experta.

Es tracta d'una circumstància en què l'absència de connectivitat social és una variable rellevant en el rendiment individual. Si bé és cert que la reducció d'interaccions irrellevants i disposar de més temps addicional condueixen a una efectivitat més alta, si les persones empleades sofreixen una sensació d'aïllament, el seu acompliment laboral es veurà afectat negativament.

"L'aïllament social es refereix als sentiments d'un individu de falta d'inclusió o connexió dins el seu entorn de treball. I les persones treballadores aïllades tenen menys confiança en les seves habilitats i coneixements, amb poques oportunitats d'interactuar amb els companys i companyes i una capacitat de gestió més limitada. Per això, el paper dels supervisors és fonamental per facilitar la integració social efectiva del personal que teletreballa", adverteix la investigadora de la UOC.

A més, també hi ha altres aspectes, com la sobrecàrrega de treball i la fatiga laboral, que poden menyscabar l'estat d'ànim i la productivitat de les persones. La fatiga laboral és el cansament extrem que s'experimenta durant i al final de la jornada laboral i que redueix la capacitat física i mental de les persones empleades. "Si una persona sent que no pot fer front a les demandes de treball per la seva complexitat, la pressió del temps o l'elevat esforç a l'hora de fer les tasques, es produeix la sobrecàrrega de treball, que és un antecedent de la fatiga laboral", afegeix l'experta.

De fet, hi ha dades suficients que indiquen que les persones teletreballadores que assumeixen altes intensitats de treball, tant familiars com professionals, poden experimentar uns nivells d'esgotament més alts.

Implantació del teletreball a Espanya

S'estima que a Espanya una de cada sis persones ocupades té teletreball, entre el 14 % i el 17 %, segons les últimes dades de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les llars, publicada per l'Institut Nacional d'Estadística. Encara que la seva demanda social és molt superior, "el teletreball s'albira com un instrument per retenir i captar talent. No obstant això, ha de superar diversos desafiaments perquè es generalitzi, ja que requereix un esforç de les administracions, les empreses i els treballadors", incideix l'experta.

Segons els autors d'aquesta recerca, la confiança en el teletreball i en l'organització que l'impulsa ha de ser l'element central per a l'acompliment efectiu. Per tant, les empreses i entitats s'han de centrar a generar confiança, donar visibilitat i defensar la millora de la carrera professional de les persones que teletreballen per augmentar-ne el rendiment. "La confiança és un instrument clau per adaptar-se al teletreball, a més, redueix la sensació d'aïllament i fatiga", apunta Ficapal-Cusí.

En aquest aspecte, per aconseguir un acompliment efectiu, també és important reduir les percepcions d'aïllament i solitud de les persones empleades implementant certes pràctiques. "Les interaccions cara a cara, l'intercanvi constant d'informació o la capacitació del lideratge han destacat com a bones pràctiques per evitar l'aïllament", explica l'experta.

No obstant això, cal tenir en compte que actualment el teletreball està molt associat a professions que depenen de la tecnologia, i que el seu desenvolupament en certs llocs laborals és lluny d'imposar-se. "La implantació en altres sectors en què es requereix certa presencialitat és més dificultosa i requerirà noves fórmules", assevera la professora de la UOC.

"La gestió de la distància i el disseny organitzatiu per a una bona transició al teletreball s'ha de basar en el reforç de la confiança de les persones empleades en el teletreball i en l'organització que l'impulsa tot establint mecanismes per minimitzar els sentiments d'aïllament social i fatiga", conclou Ficapal-Cusí.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, salut i benestar, i 8, treball decent i creixement econòmic.

Referència

Ficapal-Cusí, Pilar; Torrent-Sellens, Joan; Palos-Sanchez, Pedro, i González-González, Inés. (2023). The telework performance dilemma: exploring the role of trust, social isolation and fatigue. International Journal of Manpower. Disponible a: https://doi.org/10.1108/ijm-08-2022-0363

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Economia