Els quatre rectors que ha tingut la UOC imaginen la universitat del futur

La cinquena edició de l’AfterUOC, la trobada anual de la Xarxa d’extreballadors de la UOC, va reunir els quatre rectors que ha tingut la Universitat. Més de 150 persones es van reunir la tarda del 20 de setembre a l’Auditori de Can Jaumandreu, al Poblenou de Barcelona, en un acte conduït per Isabel Salas, en representació de la Gestora de la Xarxa. El diàleg entre els rectors el va conduir Genís Roca, també extreballador de la UOC i actual president de la Fundació.cat, qui va plantejar als exrectors Gabriel Ferraté, Imma Tubella i Josep A. Planell i a la rectora Àngels Fitó tres qüestions.

Què heu après de la UOC?

Rector Ferraté: Sobretot, el que no s'ha de fer a la universitat. La experiència em va demostrar que la universitat era molt conservadora i que tenia por del canvi. A la UOC vam aprendre a fer coses de manera diferent, perquè si sempre s'ha fet així cal aprendre a fer-ho diferent.

Rectora Tubella: Jo vaig aterrar a la UOC per culpa d'en Gabriel, que em va seduir. Vaig aprendre a desaprendre. És dificilíssim, però si un vol avançar ha de deixar enrere moltes coses que ha cregut veritats inamovibles. I m'ho va ensenyar ell.

Rector Planell: Tots els criminals tornen al lloc del crim, i ser avui aquí confirma aquesta dita. Citaré el Ronald Reagan. Jo no soc fan d'ell, però el que li devia fer els discursos era una persona molt llesta. Deia que la frase més terrorífica que et poden dir és "soc del govern i soc aquí per ajudar". Sé que els que m'han precedit ho han viscut en pròpia carn, i l'actual rectora ho està vivint. La segona cosa que he après és que les universitats poden evolucionar, canviar, transformar-se... Compte! (i m'agrada aquesta paraula), això té un cost elevat des del punt de vista acadèmic i de gestió. La UOC és una demostració que es pot.

Rectora Fitó: Em fa molta il·lusió ser aquí, i soc l'única dels quatre que pot dir que ha estat a les ordres de tots tres. Del rector Ferraté he après que tot és difícil i és possible. De la rectora Tubella, que t'has de guanyar la gent; si no, no pots dur endavant el que et proposis. I del rector Planell, que no pots acceptar un no per resposta, i aquí estem. I de mi mateixa, que la il·lusió mou muntanyes. Tota aquesta suma d'aprenentatges és el gran llegat que té la UOC, el que tots hem après i ens permet mirar amb valentia cap endavant.

Heu viscut la UOC en primera persona, l'heu cuidada... Què és el més valuós que té?

RF: L'adaptabilitat al canvi: adaptar-se als canvis de la societat i al que la societat demana.

RT: Les persones, els professionals de gestió i de l'acadèmia, que s'han sabut adaptar a un model universitari que no era el tradicional, que demanava desaprendre. I ho dic per experiència, perquè jo venia de fer classes a la UAB i la URL i vaig trigar molt. I els estudiants! Una de les coses que més m'agradaven era anar als actes de graduació. No he tingut en una altra universitat, mai, estudiants com els nostres. Vull destacar també els materials.

RP: Coincideixo a valorar la gent de la UOC per la il·lusió, el compromís..., que formen part de l'ADN de la UOC. Això reflecteix el model UOC: no es podria haver fet el que hem fet sense l'estructura que tenim i com ens hem organitzat. Això és fruit de les generacions que han anat consolidant aquesta universitat. Un model propi i únic. Què diferencia les universitats? Quatre elements: la seva missió, però també la seva estructura, fonamental; el model de gestió, cada cop més important, i nosaltres ho tenim molt pensat, i la cultura acadèmica. Aquí tenim fets demostratius de com ha evolucionat el model, a diferència de les paraules que diuen els experts, que parlen del canvi en la universitat del futur.

RF: He volgut aprofitar un text de Salvador Cardús que parla de tres metàfores per a un país del futur. On hi diu país hi poso UOC i em funciona bastant bé. La primera diu "les arrels són el futur" (pioners, arriscats..., això també és el futur de la UOC; com més fidels siguem a les arrels, més futur tindrem). La segona metàfora és "tots som immigrants", d'una manera o altra. El fet d'estar surfejant amb la tecnologia constantment ens dona aquesta mena d'esperit de superació que traslladem als nostres estudiants. Aquesta imatge serveix per als que treballem i per a aquells que procurem donar les millors oportunitats. La tercera, "la identitat és la pell". Qui és la pell de la UOC? Les persones.

Per acabar projectant cap al futur, quines són les grans oportunitats que té la UOC?

RF: La UOC trenca límits, geogràfics i de temps; aquesta és la capacitat que la fa diferent.

RT: La UOC va ser un punt de referència mundial des del punt de vista de la universitat a la xarxa. L'any 95, amb la situació d'internet que vivíem a Europa, no es podia entendre que una universitat pogués fer l'impossible. En Ferraté deia que només els que intenten l'absurd aconsegueixen l'impossible. La UOC va ser durant molts anys un punt de referència. Podem pensar que ara el context és més difícil (ja tothom fa classes a internet i...). Però és en els moments difícils quan neixen les oportunitats. Hem d'estar-hi atents perquè segur que n'hi ha ara. Les veurem si no deixem d'engrescar-nos, de ser innovadors i gosem arriscar-nos.

RP: La gran oportunitat és ser el model europeu o mundial del que ha de ser un cert tipus d'universitat en el segle xxi i més enllà. Dintre del projecte d'aliances europees que hem estat treballant, crec que tenim un lideratge indiscutible en formació en línia, i tenim l'oportunitat de marcar a escala internacional quin ha de ser el model en aquest tipus d'educació. Un repte i una oportunitat: ser un model en si mateixa. Tard o d'hora, les universitats hauran de decidir què volen ser. El rector Eliot, a Harvard, al segle xix va dir "més i de tot". Això implica que Harvard ha de fer classe de tot i fer recerca i més... Això ha establert un model, i aquí pensem que ens hem d'emmirallar en ells. Potser no és així. Les universitats napoleòniques aposten per la professionalització de l'educació. Actualment, la rectora lidera un procés en aquesta línia: la professionalització i l'ocupabilitat són cabdals en un sector i un tipus d'universitats. Hi ha una demanda creixent de formació superior professionalitzadora dirigida a l'ocupabilitat de grans segments de la ciutadania. És on la universitat té una gran oportunitat.

RF: L'oportunitat és el context de la formació al llarg de la vida, que inclou tot el que fem. Des del punt de vista acadèmic, organitzatiu i econòmic, el gran repte és ser capaços d'integrar tres coses: integrar la tecnologia en la nostra proposta educativa; continuar integrant/connectant i generant coneixement, és a dir, ser perseverants en la tasca de recerca, i, finalment, ser capaços d'integrar la resta d'actors, i d'això en diem aliances. Això ens permetrà mantenir les arrels de singularitat, de risc i continuar sent pioners.

"Aquest era el viatge que us proposàvem", diu en Genís Roca per tancar, i reconeix que "no sempre es té el privilegi de veure la història de la UOC asseguda en quatre cadires. Hi ha hagut molta preparació i molta il·lusió per fer-ho possible". Formalment, la rectora Fitó tanca l'acte agraint als rectors anteriors la seva presència i tot el llegat que ens han deixat i donant les gràcies també a la tasca de la Xarxa Extr@UOC i als assistents per compartir aquesta estona. Abans de marxar repeteix paraules que ja havien sortit, com llegat, futur, compromís, i hi afegeix "passió, vocació i il·lusió, que rimen" com a elements que, tots plegats, faran a la Universitat ser un referent. Aquesta il·lusió que es copsa també al pati, on els quatre rectors xerren amb els assistents, amb la copa de cava a la mà. I aquí, els records i la memòria de la Universitat, però també els somnis i els reptes, continuen ocupant les converses una bona estona.