«Sempre he tingut clar que volia viure al meu poble sense renunciar a la meva formació, i la UOC m'ho ha permès»

 

En un context de crisi del model territorial, en què s'alcen veus que demanen la cerca de solucions i alternatives més sostenibles, hi ha consens en el fet que la universitat ha de tenir un paper cabdal en la lluita contra la despoblació. Aida Cortina estudia el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de Llagunes, un petit poble de vint habitants del Pallars Sobirà. Parlem amb ella sobre la formació a l'entorn rural, les iniciatives per implantar el talent al territori i les oportunitats que ofereix l'aprenentatge en línia.

 

En un context de crisi del model territorial, en què s'alcen veus que demanen la cerca de solucions i alternatives més sostenibles, hi ha consens en el fet que la universitat ha de tenir un paper cabdal en la lluita contra la despoblació. Aida Cortina estudia el grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des de Llagunes, un petit poble de vint habitants del Pallars Sobirà. Parlem amb ella sobre la formació a l'entorn rural, les iniciatives per implantar el talent al territori i les oportunitats que ofereix l'aprenentatge en línia.

Estudio la carrera de Llengua i Literatura Catalanes; vaig començar l'any 2014 i, si tot va bé, l'acabaré aquest any. La decisió va venir perquè als divuit anys vaig començar un cicle superior a Barcelona, però el vaig abandonar perquè em vaig començar a trobar malament anímicament. La ciutat se'm va fer molt gran; va ser un canvi brutal en acabar el batxillerat. Vaig tenir una depressió, i vaig tornar cap a casa. Però tenia clar que, d'alguna manera, volia continuar estudiant des del meu poble. Va ser llavors quan vaig descobrir la UOC, i això és el que m'ho va permetre. I des d'aleshores he estat estudiant a la Universitat. Vaig parar dos anys entre el 2018 i el 2020 per anar a estudiar anglès a Edimburg, i ara ja he reprès els estudis per acabar-los.

Durant l'hivern —ara ja fa un mes que vaig començar— treballo a les oficines de les estacions d'esquí Espot i Port Ainé, en la gestió de reserves dels hotels i les agències. Tinc la feina a quinze minuts de casa amb cotxe, i treballo de vuit del matí a cinc de la tarda. Per tant, les tardes i els caps de setmana els dedico a la UOC. Ara mateix, la major part del meu temps l'ocupen el projecte final i la feina.

I tant que sí. Ara faig més feina d'oficina, però abans, a la mateixa empresa, treballava directament a la muntanya i gaudia d'unes vistes espectaculars. T'has de despertar molt d'hora al matí i t'has de desplaçar bastant, però al final és tan gratificant que, sens dubte, val la pena.

Per començar, poder viure a casa, al meu poble, és una de les coses que sempre he tingut molt clar que volia. Això vol dir també estar a prop de la família i els amics: jo soc una persona molt familiar. Visc en un poble de vint habitants, on els caps de setmana podem arribar a ser una seixantena de persones, però aquí no tenim cap servei i per comprar qualsevol cosa hem d'agafar el cotxe. Sort, la capital del Pallars Sobirà, queda a uns deu minuts d'aquí en cotxe. En la nostra manera de viure, el ritme de vida és més tranquil, i per a mi va ser un estrès brutal el ritme que hi ha a la ciutat. És una de les coses que em van sobtar més quan vaig anar a viure a Barcelona. A més, aquí no hi ha contaminació, que és una de les coses que també em van impactar de la ciutat, i això personalment ho valoro molt. I després hi ha l'estalvi de diners. És cert que la carrera en si és una mica més cara a la UOC que en altres universitats, però, d'una altra banda, m'estic estalviant el transport i l'allotjament a Barcelona o a Lleida, i, per tant, la diferència és enorme.

Les zones rurals en general tenen un potencial enorme, i aquí s'estan duent a terme moltes iniciatives, malgrat que els serveis més bàsics —pel que fa a la sanitat o el transport, per exemple— haurien de millorar molt. Tot i això, hi ha molta gent jove, de la meva edat, que ha apostat per crear la seva empresa al Pallars, i que està comercialitzant els seus béns i serveis per mitjà de botigues físiques i en línia. Per exemple, tinc una amiga que ha muntat una empresa de joieria artesanal inspirada en la muntanya, i que pot treballar gràcies a les comandes en línia. O hi ha una altra noia que dissenya roba i també la ven a tot el país per internet, o els ramaders que s'estan reinventant i venen la carn en lots a la xarxa. La gent s'està movent, i internet en això hi té un paper cabdal.

La veritat és que quan t'apuntes a la UOC no penses a fer amics com un objectiu principal, però sí que vaig conèixer gent al principi dels estudis amb qui hem anat compartint assignatures i ens hem anat donant suport. I després sí que tinc amics del meu voltant que també van prendre una decisió similar a la meva i estudien a la UOC perquè volen viure aquí durant la seva formació. Just l'altre dia parlava de les eines que et dona l'educació en línia amb una companya de feina i em deia que, quan ha d'entrevistar algú per a un lloc de feina, valora molt les persones que han estudiat a la UOC, perquè segur que són persones que se saben organitzar molt bé. Sovint són persones que compaginen dos estudis, o els estudis amb la feina i la família, i això ja dona una característica clau.

S'afavoreix que no es produeixi un despoblament tan gran a les zones rurals, que es creïn llocs de treball i també que hi hagi més oportunitats per a la gent que hem nascut a la comarca. Ara, gràcies al teletreball, potser no hi haurà tanta gent que hagi de marxar a les ciutats. I, tot i això, hi ha moltíssimes coses que s'han de millorar, com deia, sobretot al sector sanitari i al de transport. Per exemple, l'hospital més proper que tenim és el de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, que ens queda a cinquanta minuts. I, si t'has de fer una prova mínimament específica, ja t'han de derivar a Barcelona o a Lleida, cosa que representa un desplaçament molt llarg i haver-se de demanar el dia sencer a la feina. I el transport és un altre desastre. Només tenim connexions directes amb Lleida i Barcelona, i per anar a Barcelona paguem 35 euros i triguem cinc hores. Lleida és a dues hores i a un preu més assequible, però, si hi vols anar a estudiar, l'oferta és menor. Per als pares, a més, és costosíssim enviar els fills a la universitat.

Fa trenta anys, aquí al Pallars es va invertir molt en la construcció de carreteres on encara no n'hi havia per arribar als nuclis més petits, i es va portar la llum a poblets on encara no arribava. També es va invertir en turisme i en les pistes d'esquí, cosa que va comportar un canvi gran. Però després no n'hi va haver tants. Al final, jo crec que comptem amb molts recursos i que encara no els estem potenciant com cal, però també hi ha coses molt positives. Comptem amb recursos fonamentals com el Parc Natural de l'Alt Pirineu o el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Tenim el turisme, els esports, la ramaderia, la producció de carn i formatges, la fusta, etc. S'ha començat també amb la producció de vi. I s'ha creat una escola de pastors perquè no s'extingeixi l'ofici. En els darrers anys s'ha invertit en més varietat d'extraescolars per a nens i nenes; jo quan era petita no vaig tenir la possibilitat d'anar a una escola de música o de practicar més esports, i això ara és d'agrair. Hi ha la part bona i la part dolenta, i si vols viure aquí dalt ho has d'acceptar. Com a persona que viu al Pallars, encara apostaria més per la descentralització, per l'equilibri territorial, però també estic contenta amb el que s'ha fet.

Avui en dia, internet és un servei absolutament bàsic. A Sort, entre l'any 2016 i el 2017, si no m'equivoco, van fer arribar la fibra òptica, però a Llagunes no arriben l'ADSL ni la fibra òptica. En això la ciutat té molts anys d'avantatge. Aquí la nostra connexió d'internet és a través de radiofreqüència. Jo puc fer les feines que em demana la universitat, veure Netflix, etc., però hi ha poblets on internet encara no arriba. Això és un problema, i crec que demostra que s'ha d'invertir més en els pobles.