«Les alteracions cognitives provocades per la COVID-19 són lleus, però la seva repercussió social i econòmica és molt important»

 

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un gran nombre de casos del que s'ha anomenat covid persistent: persones que manifesten símptomes que aparentment no són perjudicials, però que continuen temps després d'haver superat la infecció aguda. Una part important d'aquests símptomes té a veure amb alteracions cognitives per la possible repercussió directa o indirecta del virus en el cervell.

El 12 de novembre, els Estudis de Ciències dela Salut de la UOC van organitzar la jornada Efectes neurològics y alteracions neuropsicològiques per COVID-19. En la jornada es van reunir diversos experts i expertes per posar en comú els resultats de les seves recerques, que busquen comprendre millor aquestes seqüeles i avançar en eines per detectar-les i tractar-les. Una d'aquestes expertes va ser Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia i directora del grup de recerca Cervell, Cognició i Conducta de l'Hospital de Terrassa - Consorci Sanitari de Terrassa. Garolera està al capdavant del projecte Nautilus, una iniciativa multicèntrica que busca comprendre, caracteritzar i alleujar els efectes cognitius provocats per la COVID-19. Parlem amb ella dels efectes del virus en el cervell i de la importància de la COVID-19 persistent, però també d'alarmes que segurament són innecessàries, de possibles teràpies i dels primers resultats del seu projecte.

 

La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un gran nombre de casos del que s'ha anomenat covid persistent: persones que manifesten símptomes que aparentment no són perjudicials, però que continuen temps després d'haver superat la infecció aguda. Una part important d'aquests símptomes té a veure amb alteracions cognitives per la possible repercussió directa o indirecta del virus en el cervell.

El 12 de novembre, els Estudis de Ciències dela Salut de la UOC van organitzar la jornada Efectes neurològics y alteracions neuropsicològiques per COVID-19. En la jornada es van reunir diversos experts i expertes per posar en comú els resultats de les seves recerques, que busquen comprendre millor aquestes seqüeles i avançar en eines per detectar-les i tractar-les. Una d'aquestes expertes va ser Maite Garolera, responsable de la Unitat de Neuropsicologia i directora del grup de recerca Cervell, Cognició i Conducta de l'Hospital de Terrassa - Consorci Sanitari de Terrassa. Garolera està al capdavant del projecte Nautilus, una iniciativa multicèntrica que busca comprendre, caracteritzar i alleujar els efectes cognitius provocats per la COVID-19. Parlem amb ella dels efectes del virus en el cervell i de la importància de la COVID-19 persistent, però també d'alarmes que segurament són innecessàries, de possibles teràpies i dels primers resultats del seu projecte.

Si ara mires les bases de dades, hi ha més de mil articles sobre la deterioració cognitiva després de la COVID-19. Però és veritat que hi ha una barreja d'estudis amb metodologia molt variada i és difícil arribar a conclusions. En general, la literatura diu que entre un 10 % i un 15 % dels supervivents del virus pateix COVID-19 persistent, i d'aquestes persones aproximadament un 70 % té problemes cognitius. Però fins i tot dins d'aquestes xifres, hi ha variacions segons el que es consideri. El que sí que sabem és que moltes persones presenten problemes d'aquest tipus.

Seguim en el terreny de les hipòtesis, però és probable que hi hagi alguns mecanismes compartits i altres d'específics segons la persona. En un dels nostres estudis hem intentat veure si hi havia diferències quant al rendiment cognitiu en funció de la gravetat de la COVID-19. Els resultats els hem presentat en la jornada, tot i que encara no estan publicats. El que veiem és que hi ha diferències segons si els pacients han estat a l'UCI, a la planta d'un hospital o si l'han passat de manera lleu. En aquest darrer cas, en què es constaten amb més freqüència símptomes depressius, les persones tenen més dificultats en tasques de memòria i aprenentatge. En aquests pacients, el dany segurament té a veure amb el procés d'invasió del virus mitjançant el tracte olfactori i, especialment, amb la inflamació provocada. Però la seva situació no és la mateixa que la de les persones que han estat a l'UCI, en què la hipòxia ha pogut tenir en general un paper important al cervell, i en les quals predominen una lentitud executiva i problemes en el processament de la informació. En qualsevol cas, de moment tot són hipòtesis.

Sabem que hi ha altres virus que poden tenir repercussions en el cervell: els de tipus herpes poden provocar encefalitis, el VIH pot provocar canvis cognitius, etc. Aquest virus té d'especial que és capaç de generar una resposta inflamatòria potent, cosa que també pot provocar coàguls i infarts cerebrals. I al cervell hi ha receptors per al virus. No és un cas únic, i no és ni de bon tros el virus més perillós que hi ha, però és una realitat, i el fet que hi hagi hagut tantes persones infectades ha fet que tingui molta repercussió.

En general, la magnitud dels canvis és lleu, però té conseqüències importants. La majoria de persones que pateix aquestes conseqüències són dones d'entre 30 i 50 anys, que estan actives i que necessiten un nivell de funcionament òptim, però que no poden fer les coses com les feien abans. Això té una repercussió social i econòmica molt important. En el nostre estudi hem vist que el 40 % de les persones amb COVID-19 persistent ha vist disminuït el seu estatus laboral. En les que no l'han tingut, el percentatge és del 8 %.

No tenim dades per dir res sobre aquesta qüestió perquè no tenim recorregut, no ha passat prou temps. És una cosa que hem de tenir en compte i tenim l'obligació d'estudiar-ho, però no hi ha motiu per generar una alarma social ni té sentit fer-ho. El que sabem és que la COVID-19 persistent és una realitat i que té una repercussió en la vida de moltes persones. Això les fa més vulnerables enfront d'una malaltia neurodegenerativa? Avui dia no hi ha cap dada que doni suport a aquesta teoria, més enllà que pugui augmentar el risc en persones grans i amb predisposició, com també ho poden fer molts altres factors.

El Nautilus és un projecte que té el finançament de La Marató i que va néixer fa un any amb la participació de fins a 24 hospitals. Hi vam incloure pacients amb COVID-19 persistent i persones que no s'havien contagiat en el moment d'iniciar-se l'estudi. En vam estudiar l'estat cognitiu i emocional, així com la capacitat funcional. Vam recollir-ne sang, mostres de microbiota, imatges cerebrals, determinants sociodemogràfics, símptomes provocats per la COVID-19, etc. Utilitzant eines d'intel·ligència artificial busquem poder predir quines persones tenen més risc de patir alteracions cognitives i entendre'n el perquè.

El projecte té una durada de quatre anys i de moment només hem fet una sèrie d'anàlisis inicials per intentar respondre algunes preguntes. Una era si hi havia diferències en les alteracions cognitives segons la gravetat de la COVID-19, com explicava abans. Una altra cosa que hem vist és que les persones amb COVID-19 persistent poden tenir queixes cognitives o no, però en el grup que no manifesta queixes també s'observen alteracions respecte al grup de control que no ha passat la malaltia. Això apunta al fet que hi pot haver més persones amb canvis cognitius, encara que no ho manifestin.

Sí, es tracta d'un estudi pilot en què hem inclòs 24 persones amb COVID-19 persistent, de les quals 13 han seguit una teràpia virtual immersiva amb imatges que envolten una sala. Això ens permet desenvolupar un programa multimodal que hem dissenyat i que inclou mindfulness, estimulació cognitiva i física. A més, el programa d'exercicis cognitius i físics ha estat molt pensat per a les persones que pateixen aquests problemes en concret. Després de dos mesos hem vist millores significatives i considerables, sobretot pel que fa a la memòria. Són pocs pacients, però jo fa molts anys que faig assajos i és difícil trobar aquests resultats. No és una cura, però pot ser efectiu. Ara acabem de rebre finançament del Ministeri de Ciència i Innovació per fer un assaig clínic molt més gran, que ens donarà respostes de més qualitat.

El meu missatge seria que ens vacunem, que ens protegim. I també que investiguem, cuidem i tractem les persones amb COVID-19 persistent. Hem de prendre consciència que aquestes persones necessiten ser avaluades i tractades.