Tornar enrera Homepage La revaluaci crtica de Joan Ros de Corella

L'obra del valenci Joan Ros de Corella (1) abraa una disparitat de gneres, si ms no, aparentment, classificable des de diferents perspectives. Un primer apropament ens permet distingir les seues composicions en vers i les redactades en prosa; no obstant aix, tamb podrem diferenciar entre les obres d'autoria i les traduccions; aix mateix, hi podem discriminar obres profanes i obres religioses. Intentarem fer-ne un reps, sense que aquestes classificacions siguen compartiments estancs, en la mesura que el fet literari corell s un tot.

La seua obra en vers consta de dinou poemes (Martos en premsa a), tres dels quals sn religiosos (Riba 1985; Lapesa 1997; Garcia Sempere 1999; Martos en premsa b) (2) i setze profans (Pons 1962; Aubrun 1980; Romeu i Figueras 1984; Coln Domnech 1985; Verger 1986; Deyermond 1993a; Martn Pascual 1999; Martnez Romero 1998 i 1999). Quant a la seua obra en prosa, a ms de les traduccions del Psalteri (Lpez i Quiles i Ribes i Palmero 1985; Wittlin 1991) i de la Vita Christi de Ludolf de Saxnia (Coln Domnech 1999), trobem composicions narratives breus. Aquestes es poden classificar, aix mateix, en dos grups, diferenciant entre profanes i religioses.

Pel que fa a les profanes, per una banda, trobem les anomenades proses mitolgiques (Martos en premsa c i en premsa d) i, per una altra, composicions diverses, com ara l'anomenada Tragdia de Caldesa, que, des que Menndez Pelayo s'hi va fixar i la va referir com a microscpica novelita amatoria, en prosa y verso (1943: 30), ha rebut un inters molt gran per part de la crtica (Aubrun 1979; Rico 1982; Annicchiarico 1991-1992; Wittlin 1993; Madrenas Tinoco i Ribera Llopis 1993; Badia 1993a: 73-91; Kelly 1993: 211-215; Garriga 1994; Parramon i Blasco 1995; Cantavella 1999; Bigvava 1999). Les altres dues proses profanes breus corellanes a qu la crtica ha dedicat una certa atenci sn el Debat en cartes entre mossn Corella i el prncep de Viana (Mass i Torrents 1926; Carbonell 1955-1956; Blay Manzanera 1995; Cantavella 1997) i el Triomf de les dones (Cantavella 1992; Carr 1995; Martnez Romero 1996a i 1996b). Per concloure aquest apartat de les proses profanes, a ms del fragment de La letra que honestat escriu a les dones en cartes i de l'anomenada Lletra consolatria, el gruix d'aquestes composicions ve representat per les nou proses mitolgiques. Respecte a les proses religioses (Cantavella 1990; Wittlin 1995; Martos en premsa e), en sn cinc -si ms no-, tres de les quals sn hagiogrfiques.

Aquests compartiments aparentment estancs no ho sn, de manera que tota l'obra corellana forma una unitat de coherncia important. Si parem atenci a les proses mitolgiques i les proses hagiogrfiques -les ms allunyades conceptualment entre si-, comprovarem que Ros de Corella no s ali a la tradici mitogrfica i hagiogrfica que l'edat mitjana li fornia al servei de l'exemplaritat. Corella no tria entre els mites pagans i els cristians, sin que elabora composicions a dues bandes. Tradicionalment, els mites pagans representaven l'exemplum negatiu i els cristians l'exemplum positiu. En les composicions en prosa del valenci, tot i continuar, en certa mesura, aquesta lnia, observem una filognia envers les herones clssiques, independentment de l'atrocitat dels seus actes, com ja havia assenyalat Lola Badia (1993b: 277) i desenvolupat in extenso Stefano M. Cingolani (1998). A partir dels textos clssics pagans i cristians i a partir de repertoris i moralitzacions medievals d'aquests, Ros de Corella conforma la major part de les seues obres d'autoria en prosa. Els sants sn l'exemplum extret d'una tradici i amb un tractament diferent, en un principi, per expressar los machacones principios de su "filosofa" de amor, eje nico de todo lo que de pensamiento hay en sus textos [...]. Para conocer al Corella narrador hay que leer al Corella mitgrafo y hagigrafo: narrar algo ya conocido de antemano formaba parte de sus reglas del juego (Badia 1989: 98).

L'obra de Ros de Corella s'ha considerat molt sovint com a colof de l'esplendor de la literatura catalana en el segle d'or, tpic que li ha passat factura quan ha estat identificada com a causant del decandiment literari en l'edat moderna. Els crtics noucentistes van considerar com una lacra l'estil ampulls en prosa del valenci, pel que fa, principalment, a les proses mitolgiques i hagiogrfiques:

Lastimosamente no est la misma altura la sobrado acicalada y florida prosa de sus obras msticas y de sus numerosas imitaciones clsicas, las ms de ellas ovidianas, convertidas muchas veces en animadas narraciones de carcter gtico clsico. Lejos de mi nimo negarle fluidez y conocimiento de la lengua, y ms lejos an ocultar sus esfuerzos no infructuosos para enriquecerla y hacer de ella un tejido de primores de diccin, de libertades en los giros y de licencias no todas inaceptables. Sin embargo, hemos de reconocer que llev sus deseos ms all de los lmites debidos; que la violent extremadamente en el lecho de Procusto de la construccin latina, y que por querer ser demasiado artstico degener en amanerado y hasta en de fatigosa lectura. Comienza sentirse en l una especie de gongorismo clsico, sntoma fatal de decadencia y ms fatal todava para nuestra lengua, quien no esperaban ms anchos horizontes donde espaciarse ni nuevas auras regeneradoras (Rubi i Lluch 1889: 56).

Tot i que aquesta crtica virulenta contra la prosa corellana es trobava al costat d'una lloana de la seua poesia, principalment mariana, Mil i Fontanals (1890: 219-229) havia presentat el 1865 aquests elogis sense devaluar les obres en prosa, sin ben al contrari, ja que considera que Ros de Corella tingu molt crit com poeta y autor de prosa elegant, ab la qual escrigu algunas narracions religiosas y altres de profanas. Aix mateix, Pasqual Boronat, sota el pseudnim de L. d'Ontalville, en els textos que adrea a Menndez Pelayo, colloca Ros de Corella al costat d'Ausis March i de Jaume Roig i, malgrat que reconeix la bellesa de l'Oraci, fa un allegat a favor de les obres indites d'aquest, que havia llegit directament en el Canoner de Maians: lo desconegut de Corella s indubtablement millor que lo publicat (Ontalville 1897: 114).

El 1927, Carles Riba (1985), en el seu elogi de l'Oraci -el poema corell amb ms difusi i respecte per part de la crtica en el moment en qu aquest escriu-, malgrat l'edici i l'estudi que Ramon Miquel i Planas havia fet de l'obra completa -si ms no, la coneguda aleshores- de Ros de Corella (1913), (3) presenta de manera implcita el posicionament coetani de la crtica envers l'obra del valenci. Lola Badia (1986: 236) dedueix, a partir de l'inici impactant del text de Riba (1985: 24) -No, Ros de Corella un mstic, no-, que, si aquest havia de fer una declaraci tan rotunda i defensar el retoricisme del poeta, era perqu en la concepci que hom tenia aleshores de Corella primava la religiositat de les seues obres, enfront del retoricisme del seu estil.

s, doncs, aquesta visi maniquea que els crtics del segle xix tenien de l'obra de Corella la causa de la poca dedicaci que se li ha prestat al llarg del segle actual, malgrat el testimoni positiu ja de Marcelino Menndez Pelayo (1943: 29) -Su prosa es muy elegante y estudiada, tanto en las obras profanas como en las sagradas, y la aplic a muy diversos gneros de narraciones, especialmente a las mitolgicas-, de Jordi Carbonell (1954) i d'Ana Mara de Saavedra (1955: 43): De esta brusca sequa se ha pretendido, creo que sin razn, hacer en parte responsable a la prosa extraordinariamente enftica y difcil del escritor. Cuando en realidad poda esperarse a partir de ella, y en un momento de expansin de las lenguas vulgares, una reaccin equilibradora. Encara poques veus van dedicar els seus esforos crtics a l'obra de Ros de Corella a partir d'aquestes declaracions. Entre aquestes, hem de destacar la continuaci de la tasca de Jordi Carbonell en un article dens sobre el debat literari de Corella amb el prncep de Viana (Carbonell 1955-1956), i tamb en l'elaboraci d'una edici divulgativa de les obres profanes de l'escriptor valenci (Ros de Corella 1973), que tot i partir de l'edici de Miquel i Planas (Ros de Corella 1913), diu tenir en compte el Cdex de Cambridge (Trinity College R. 14. 17). (4)

La tasca d'aquest crtic t dues virtuts, principalment: en primer lloc, aquesta va ser l'nica edici a l'abast durant gaireb una dcada i, malgrat l'aparici d'una altra (Ros de Corella 1980), va seguir sent un punt de referncia indubtable per als estudiosos, (5) amb la qual cosa acomplia un paper sociocultural important; en segon lloc, les promeses per part de Carbonell respecte d'estudis corellans que desenvoluparia ms tard tenen la mxima manifestaci en la introducci d'aquesta edici, tot i que en molts moments no passa de les meres anotacions, el desenvolupament de les quals anuncia en treballs posteriors, que mai no van arribar a publicar-se. En destaquem la pretesa organitzaci cronolgica, a partir d'una caracteritzaci estilstica. Tan sols trobem un altre estudi amb posterioritat a aquesta edici corellana (Carbonell 1983), que reprn, per, les idees d'aquella introducci, de manera sintetitzada.

Un altre punt de referncia, el ms important quantitativa i qualitativament fins als anys vuitanta, si ms no, s el treball de Mart de Riquer (1964), que aportava a la tradici crtica catalana un immens gruix d'informaci sobre l'obra del valenci, de caire biogrfic, codicolgic (6) i literari, que, tot i haver estat matisat en alguns aspectes, encara s vlid hui en dia. Una altra veu va ser la de Joan Fuster (1968), que ofereix un assaig dedicat a Corella, en el qual denuncia l'estat precari del tractament crtic i editorial d'aquest autor. Lola Badia (1989: 101) en destaca la buena descripcin del talante de las narraciones de tema amatorio entresacadas de Ovidio. Fuster focalitza el tema amors amb final trgic com a eix central de les composicions mitolgiques i l'incardina en el context literari que forneix Corella. Aquest crtic, per, insereix el seu discurs en el corrent crtic que s'obsessiona per trobar referents reals en els episodis literaris, la qual cosa, en relaci amb Caldesa, fa que, quan clou el seu assaig, es referesca a l'autor valenci com el Corella cornut, tpic que tant ha reprs la crtica posterior.

Haurem d'esperar fins als anys vuitanta per a trobar els dos estudis que impulsaran, a partir d'una anlisi minuciosa del fenomen literari corell inserit en el seu context, l'inters per l'obra d'aquest autor i la seua elevaci al lloc que li pertoca en la histria de la literatura catalana. Aquests treballs sn els de Francisco Rico (1980) i Lola Badia (1988). Si el primer fa una revisi minuciosa del context literari en qu va sorgir la figura del valenci, apropament que per se significa una interpretaci global del fet literari corell, el treball de Badia parteix d'una revisi del que s'ha dit respecte de les proses mitolgiques; fa un estudi de la gradaci tripartida de teologia, poesia llatina i vulgar poesia, que se'ns proporciona en el Parlament i en Lo joh, i acaba amb una anlisi extensa de les proses mitolgiques, per a les quals proposa una classificaci a partir dels seus deutes amb Ovidi o amb altres fonts possibles. Lola Badia relaciona la mitologia amb la moral, amb una moral al servei de la filosofia amorosa propugnada per l'obra corellana, perfectament coherent i explicable pel context literari en qu es produeix.

Aquest darrer punt, la filosofia de l'amor -o del desengany amors- com a eix central de l'obra profana de Corella s, aix mateix, el tpic sobre el qual construeix un altre dels seus treballs (Badia 1993b). De fet, aquest treball ja cont en essncia la idea que Corella s un antibellicista militant (Badia 1993b: 276) -s a dir, l'antimilitarisme corell- i el seu carcter filogin (Badia 1993b: 277), com a tpics que reprendr Stefano M. Cingolani en els seus estudis (1997a; 1998; 1999), que signifiquen la major aportaci crtica que ha produt la commemoraci del cinqu centenari de la mort de Joan Ros de Corella.

No obstant aix, a ms de la caracteritzaci de Corella com a literat, amb una moral determinada, per que ni s un teleg ni s un moralista sensu stricto, assenyalada per Riba (1985) i Badia (1986), i la coherncia de l'obra literria d'aquest des d'aquesta mateixa perspectiva, considerem que l'aportaci principal del crtic itali ha estat l'establiment d'una cronologia de les obres de Corella, una perioditzaci per etapes a partir d'uns criteris de caire diferent, que se'ns insinua altament suggestiva. Aix, per exemple, la intertextualitat de diferents proses en el Tirant lo Blanc (Moll 1934; Riquer 1949; Miralles 1977-1978, 1980, 1991 i 1998; Garriga 1991; Chiner 1991: 98-110; Badia 1993a: 121-126; Hauf 1993a i 1993b; Annicchiarico 1995 i 1999) -en un grau de reaprofitament ben alt en la novella de Martorell, que va ms enll de l'ornamentaci superficial- s una clau molt til per a datar les obres que hi apareixen utilitzades mpliament, s a dir, les proses mitolgiques -a excepci de Lo joh de Paris, les citacions de la qual sn ms escasses en la novella de Martorell- i la Tragdia de Caldesa. Aquestes s'haurien de datar, almenys, abans del 2 de gener de 1460, moment en qu Martorell diu que ha comenat a escriure la seua novella. Fins i tot un temps abans, perqu Martorell les conegus i es familiaritzs suficientment. I la redacci de la Tragdia de Caldesa, que sembla que es podria datar el 1458, implicaria la data lmit per a la producci mitolgica. Aix, doncs, una primera etapa de producci de Corella arribaria fins aquest moment.

Un segon moment de producci hauria d'establir-se entre el 1458-1459 i el 1462-1465, anys en qu Corella redacta les obres ms declaradament morals i amb una referncia ms directa al context temporal i espacial de producci. Durant un tercer moment, entre el 1463 i el 1474, no tenim notcies de cap activitat literria del valenci i Cingolani ho interpreta com el temps dedicat a la seua formaci teolgica.

En definitiva, Joan Ros de Corella ha patit l'oblit de la crtica literria catalana durant el segle xx, per influncia dels recels que li tenien els erudits del xix, en relaci a la seua obra profana. La veu reivindicadora de Jordi Carbonell no va tenir ress fins la dcada dels vuitanta -i pensem en Francisco Rico i, principalment, Lola Badia. Desprs, amb l'ajuda d'una commemoraci -el v centeneri de la mort de Corella-, com sol ser habitual, la flama crtica al voltant de Corella ha pres fora i han comenat a eixir a la llum estudis seriosos que emmarquen aquest autor en el lloc que li pertoca de la histria de la literatura catalana. Entre aquestes veus, destaquen les de Jaume Turr, Toms Martnez i Stefano M. Cingolani. I no seria objectiu si no esmentara el treball crtic de qui signa aquest estudi, que en els ltims anys s'ha centrat en l'obra de Roas de Corella i en una tasca prioritria: l'edici de la seua obra, bona part de la qual ja es troba en premsa. Tant de bo els estudis corellans gaudesquen d'aquest al de salut durant molts anys.


Notes/referncies bibliogrfiques


Tornar enrera Amunt Homepage