Actualitat

El vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde, va inaugurar la Jornada expressant la importància per al món educatiu de compartir el coneixement mitjançant l'ús del programari lliure. En aquest sentit, va manifestar que el compromís de la UOC amb el PL «és ètic, i no pas estètic». Valverde també va destacar la importància de la Jornada «com a espai de trobada per a posar en contacte proveïdors de serveis basats en PL i clients seus». En la mateixa línia que Valverde, Carles Garrigues, director del màster de Programari lliure de la UOC i coordinador de la Jornada, va afegir que l'acte volia contribuir a millorar la relació entre la universitat i la empresa «per tal de donar a conèixer als estudiants de la UOC la relació que els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) tenen amb les empreses i institucions col·laboradores que ofereixen pràctiques externes». Garrigues va assenyalar que aquestes pràctiques responen a un dels objectius principals de la UOC: acostar-se al món empresarial. «Per això –va remarcar– és important que els estudiants tinguin la possibilitat de treballar en projectes reals en empreses o institucions col·laboradores».

A continuació va començar la taula rodona, en què van intervenir els cinc ponents convidats: Pau Garcia-Milà, cofundador i director general d'eyeOS; Pep Turró, gestor tècnic de comptes de Red Hat; Xavi Buscallà, cofundador d'Open Trends; Pere Rosés, director d'Open Alliance, i Magí Almirall, director de Tecnologia Educativa de la UOC.

Garcia-Milà va obrir la tanda de ponències dient que el programari lliure viu una crisi d'identitat «perquè fora del món tècnic es veu allunyat del negoci i només com una eina creativa». El cofundador d'eyeOs va assegurar, també, que hi ha la percepció estesa que «el Microsoft Office és gratuït perquè molta gent el fa servir, però poca gent el paga, i això –va dir– perjudica el PL». Garcia-Milà va afirmar, així mateix, que el PL no havia estat mai moda, excepte en productes molt concrets com el Mozilla Firefox, «que la majoria de gent no sap que és PL», i va acabar advocant per dur a terme alguna campanya de màrqueting de gran abast per a explicar què és el PL. Al seu torn, Pep Turró va explicar que els darrers anys el PL «ha passat de ser vist com una alternativa a l'entorn de propietat a ser el lloc on es desenvolupa la innovació». Per contra, el gestor de Red Hat va assegurar que la diversitat i l'escala del PL «d'una banda són bones, però de l'altra intimiden», i va argumentar que això en dificulta l'ús i l'expansió. En aquest sentit va dir que l'empaquetament i la distribució dels diferents productes de PL, «fent-los bonics i digeribles», són el primer pas per a difondre'l. Turró, en la mateixa línia que Garcia-Milà, va mostrar-se convençut que el futur passaria per la informàtica en núvol i que «és necessari que el PL sigui clau en aquest món».

La Jornada va continuar amb l'exposició de Xavi Buscallà, que, en la mateixa línia que Turró, va assegurar que «avui la innovació sense el PL és difícil». El cofundador d'Open Trends va diferenciar el PL destinat a les empreses del d'ús particular. En aquest sentit, es va mostrar convençut que el PL «ajuda moltíssim a solucionar problemes de les empreses». I, com ja havien avançat els ponents anteriors, va afirmar que al PL li faltava màrqueting «perquè no hi ha una gran inversió d'àmbit particular per a fer-lo visible». Buscallà també va explicar que la manca de ressò del PL partia de la confusió inicial «que fa que molta gent es pensi que obert vol dir 'gratuït', i a continuació suposi que el què és gratuït no pot ser bo». Seguint aquesta argumentació, va precisar que «justament pel fet que el PL és obert, només triomfa el que de debò és ben fet, perquè cal esforçar-se a fer-lo millor, atès que tothom el pot revisar, no pas com el programari de propietat». Tot seguit, Pere Rosés va tractar de l'ús del programari com a servei, amb l'exemple de la distribució de programari en SaaS (Software as a Service). El director d'Open Alliance va basar la seva exposició en la defensa de la composició dels diferents productes de PL perquè d'aquesta manera se n'afavoreixi l'ús per part de les empreses. En aquest sentit es va mostrar partidari de la col·laboració, perquè «quan compons amb altra gent que funciona, el màrqueting i el renom que agafes t'és donat per aquests socis, si són bons treballant». Va tancar la ronda de ponències Magí Almirall, que va assegurar que al Campus de la UOC «treballem amb PL perquè ens va bé per a fer projectes», i va mantenir, així mateix, que el Campus vol ser capdavanter a «fer programari de qualitat, aprofitant feina prèvia que han fet altres persones, millorant-la i diferenciant-nos».

Acabada la ronda de ponències, la Jornada va passar a un torn de preguntes i a continuació el president de l'Associació d'Empreses Catalanes per al Programari Lliure, CatPL, Josep Fígols, va obrir l'espai de treball en xarxa destinat a fer que els participants en la Jornada poguessin conèixer-se, intercanviar impressions i establir vies de col·laboració. La Jornada, amb un centenar de participants, es va donar per acabada amb una bona consideració per part dels organitzadors i amb la intenció de repetir l'experiència a fi de contribuir a connectar millor la UOC i l'empresa. Les ponències dels diferents participants es poden consultar al web de la Jornada.