Actualitat

Segons el director de la Business School, Joan Torrent, la principal conclusió de l'estudi és la creixent participació de les dones en les petites empreses, i assenyala que «no és cert que, per competir en un entorn global, calguin empreses grans. Es pot competir essent petit i establint xarxes amb altres empreses similars gràcies a la tecnologia». Torrent ha participat, aquesta setmana, en la jornada Dones Emprenedores i Microempreses, organitzada per l'escola de negocis de la UOC i l'Asociación Española Multisectorial de Microempresas (AEMME), en la qual s'ha destacat que la crisi econòmica acapara l'agenda dels mitjans de comunicació. La reforma laboral, els vaivens de l'euro i les previsions pessimistes de Goldman Sachs ocupen portades i titulars mentre els ciutadans veuen com l'economia trontolla sense que ningú sembli trobar l'antídot que calmi les aigües.

En aquest context, el degoteig d'ERO que acomiaden centenars –fins i tot milers– de treballadors diàriament pot donar a entendre als ciutadans que les empreses que aguanten el país són les conegudes, amb noms i cognoms, les que cotitzen a la borsa. Però no és així, sinó tot al contrari. Espanya és un dels estats de la Unió Europea on les microempreses ocupen més percentatge de treballadors, i aporten un 70% de la feina i un 80% del PIB estatal.

A la jornada, que ha tingut lloc a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, s'ha tractat de les diferents fases de l'emprenedoria; des del començament fins a la recerca d'informació, el pla d'empresa i la constitució de la microempresa. Davant d'un públic majoritàriament femení que ha omplert la sala, els ponents han anat incidint de tant en tant en els aspectes de gènere, tot i que Torrent ja ha advertit que «és difícil establir com la qüestió de gènere afecta les relacions empresarials».

El que sí que és fàcil d'establir és la situació secundària de les dones en l'emprenedoria. Segons l'enquesta de població activa publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2010, les dones de l'Estat espanyol continuen essent a la cua d'Europa en aquest sentit. A l'Estat la diferència entre sexes també és important. Aquell mateix any el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) limitava en un 38,4% l'activitat emprenedora protagonitzada per dones.

Xifres esperançadores

Però també és cert que hi ha xifres que conviden a l'esperança, sobretot quan les coses es miren amb perspectiva. Josefa Sánchez, directora de l'Escola de Dones Emprenedores de Barcelona Activa, recorda que quan, vint-i-tres anys enrere, aquesta entitat va començar a funcionar «la creació d'empreses de dones era una cosa anormal i no s'entenia».

Així, amb el pas del temps, la situació cada cop està més normalitzada. Segons un estudi de la Confederación Nacional de Autónomos y Microempresas (CONAE), el 32,2% dels autònoms espanyols són dones, percentatge que en deu anys ha crescut un 45,4% mentre que en el cas dels homes tan sols ho ha fet un 30,6%.

Un altre aspecte que convida a l'optimisme és el sector de les franquícies, que actualment té una gran demanda. «La dona és especialment protagonista, amb un 56%, de les franquícies espanyoles», ha afirmat Jordi Losantos (Barbadillo Asociados), que també ha explicat que el 60% dels candidats que reben són dones, «la qual cosa mostra més predisposició a ser franquiciades». També ha destacat que «hi ha alguns sectors, com el servei a domicili o el servei de l'automòbil, als quals les dones es van incorporant».Sobre els àmbits amb més sortida comercial, Xavier Vallhonrat, president de l'Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF), apunta que «les franquícies de bellesa i estètica, àmbits adreçats a les dones, són de baix cost i, per tant, continuen creixent».

Però aquest augment de la presència femenina en els petits negocis no evita que actualment encara es mantinguin alguns problemes intactes. Segons els experts, un dels principals és la manca de consciència i de polítiques de conciliació de les empreses espanyoles, ja que les dificultats per a compaginar la vida familiar amb la feina és un fre a l'hora de començar un negoci. «La dona, per la seva idiosincràsia i cultura, ja en té prou amb l'empresa i amb la família», han afirmat.

La jornada ha acabat amb una taula rodona formada per quatre empresàries d'èxit que han explicat els seus projectes de microempreses. S'ha tractat de projectes amb valor afegit, alguns dels quals sorgits després de fracassos empresarials, des d'un servei que ofereix directius per hores fins a un negoci en xarxa de distribució d'Aloe vera, passant per empreses que ajuden a una major praxis respiratòria o a aprendre a administrar-se un mateix. Les emprenedores que hi ha darrere d'aquestes iniciatives també han pogut donar la seva opinió en les qüestions de gènere. «La persistència és una qualitat de la dona, però no serveix obsessionar-se sinó ser tenaç. I la tenacitat és una qualitat masculina mentre que la intel·ligència d'intuïció és femenina. Aquest és el nostre punt fort. I ara amb la crisi ens demanen que prenguem decisions ràpides», ha afirmat l'empresària Giuseppa Lulli.