Actualitat

[Crònica de Guida Fullana]

No era fàcil parlar d’oportunitats en l’actual context pessimista de recessió econòmica, però això no va fer callar el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que va resumir en tres les mesures que l’Estat hauria d’emprendre per a encarar la crisi: «Els tres fronts són decréixer econòmicament, combatre l’especulació financera i reduir la jornada laboral». D’una manera molt didàctica i fidel a les seves idees sobre l’economia social, Oliveres va desenvolupar aquests tres aspectes.

Segons ell, «ens en sortirem, d’aquesta crisi, però no podrem créixer mai més», i va continuar amb la mateixa contundència, en un intent de despertar consciències: «Des dels anys seixanta fins ara hem estat la generació més perversa que ha poblat aquesta terra. Hem consumit el 70% del petroli acumulat, som responsables de l’escalfament global del planeta, hem fet disminuir la capa d’ozó i, tot i així, no hem estat més feliços». «Es necessitarien quatre planetes per a mantenir el ritme de consum i creixement que seguim», va sentenciar. La qüestió que va plantejar Arcadi Oliveres era si havíem de continuar amb aquest model o aprofitar la crisi per a canviar de rumb.

Oliveres també va envestir el món financer basat en l’especulació immobiliària i borsària, «que han fet molt de mal a l’economia i han provocat la crisi», i va il·lustrar amb un exemple la insensatesa de l’economia basada en l’especulació immobiliària: «Càritas va calcular que per cada sense sostre hi hauria cent pisos buits a disposició seva». Pel que fa a l’especulació financera, una de les possibilitats de posar-hi fre és la taxa Tobin, ignorada en les votacions del Parlament Europeu. Oliveres n’és un ferm defensor perquè «amb el que es recaptaria s’eradicaria quatre cops la fam al planeta».

«No hem de rescatar els bancs»

Igualment, l’economista va arremetre contra la Banca i va criticar amb duresa el pes del poder financer sobre les decisions polítiques: «S’han hagut de salvar els bancs en comptes de dedicar els diners a necessitats socials». «No hem de rescatar els bancs», sinó que la via que s’ha de seguir, segons Arcadi Oliveres, és la d’Islàndia, que va decidir no pagar el deute i jutjar els banquers com a solució de la crisi. I, perquè l’auditori es fes una idea del poder del sistema financer, Oliveres va denunciar que les dues solucions que s’han aplicat a Grècia i a Itàlia per a afrontar la crisi han estat dos homes de Goldman Sachs, la banca «més delictiva del món». Tot i això, Arcadi Oliveres diposita la confiança en la banca ètica, «una oportunitat per al canvi, malgrat que sembli un oxímoron», va fer broma.

Canviar el sistema laboral actual seria la tercera oportunitat que es podria extreure de la crisi. Arcadi Oliveres va aconseguir captar l’atenció del públic amb aquesta fórmula: «Davant l’atur, el primer que hem de fer és reduir la jornada laboral». I va afegir:

«Repartir-nos la feina entre tots, com es va fer a França, seria una solució de la crisi».

Teaming és una idea

Poden sortir coses bones de la crisi? El fundador del moviment solidari Teaming, Jil van Eyle, va convèncer l’auditori que sí que és possible, compartint la seva història. Teaming va néixer com a fruit d’una crisi econòmica i personal del protagonista, arran del naixement de la seva primera filla, diagnosticada de tenir hidrocefàlia. Si abans Van Eyle dedicava tots els esforços a aconseguir objectius materials, com ara un Porsche, amb l’arribada de Mònica els seus valors van canviar i va ser quan va desenvolupar el concepte. «És una simple idea; no és una ONG», va aclarir l’emprenedor.

«Teaming és un projecte basat en la confiança per a recaptar fons per a una bona causa». En adonar-se que era molt difícil que les empreses donessin grans quantitats per a una finalitat solidària, Van Eyle va pensar que era més fàcil que cada membre d’una empresa donés un euro per a un projecte social, triat pels mateixos empleats. «És feina en equip», va remarcar l’economista, que va injectar una bona dosi d’optimisme als assistents en concloure: «Cal deixar de preguntar-nos per què ens passen les coses i preguntar-nos per quin motiu».

Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la UOC, va exposar el principal objectiu de l’Escola de Cooperació de la UOC, impulsora de l’acte: «solucionar problemes reals i concrets mitjançant l’educació virtual». La coordinadora acadèmica de l’Escola de Cooperació, Nati Cabrera, es va mostrar molt satisfeta per l’èxit de convocatòria que va tenir la primera conferència del cicle i està convençuda que «a la UOC no ens podem aïllar de la situació actual de crisi; per això hem programat aquestes sessions».