Actualitat

Notcies

El 64% dels emprenedors que fracassen no ho tornen a intentar
[23/03/2012]
Els professionals nord-americans tenen un apartat en el currculum per a destacar els fracassos com una experincia ms. En canvi, a casa nostra tendim a considerar el fracs com una cosa vergonyosa i menyspreable. La concepci social del fracs no s un valor universal, sin que depn de la cultura. Les societats que estigmatitzen l'experincia del fracs ataquen l'autoestima de les persones enterrant un dels actius ms preuats: el de l'emprenedoria. No ens han ensenyat a gestionar els fracassos, afirma Jess Mrmol, periodista i assessor personal (coaching), que reivindica que les escoles de negocis estudin els fracassos en les seves assignatures.

En aquest context, la UOC Business School va comenar el 22 de mar el cicle «Fra_casosoportuns» per donar a conixer oportunitats de negoci mitjanant l’anlisi de fracassos empresarials: «Hem de concebre el fracs com una experincia positiva que forma part de l’evoluci natural d’un emprenedor per a generar valor en la societat», explica el seu director, Joan Torrent.

Mrmol va ser l’encarregat d’obrir el cicle, i ho va fer defensant una cultura positiva del fracs, que repercuteix sempre en benefici de la persona. D’acord amb aix, assenyala que el fracs es produeix per dos motius: perqu s llei de vida i perqu l’objectiu que busquem no s el nostre sin un d’imposat pels altres. Aix, doncs, Mrmol afirma que «mai no fracasses; solament et transformes», perqu el fracs s una experincia d’aprenentatge.

Una altra caracterstica del fracs s que no t valor universal sin que depn de la concepci cultural. En aquest sentit, els experts apunten que un emprenedor nord-americ experimenta 3,75 fracassos empresarials abans d’assolir un triomf. En canvi, el 50% dels empresaris espanyols tenen por del fracs i aix talla qualsevol iniciativa de crear un projecte. Segons Mrmol, la nostra concepci del fracs «amputa la capacitat emprenedora de la nostra societat». A Espanya, la taxa actual d’emprenedors s del 5% i, d’aquests, el 64% dels que fracassen en un negoci no ho tornen a provar per segona vegada.

Visions optimistes

La segona part de «Fra_casos oportuns» va consistir en el testimoni d’empresaris sobre la fallida dels seus projectes. El primer a intervenir va ser Alexandre Blasi, president de Mtua Intercomarcal, membre del patronat de la FUOC i exdirectiu d’empreses multinacionals, que ho va fer amb un consell molt concs: «Hem d’aprendre a no deixar-nos caure». En relaci amb aix, va recordar que el fundador d’IBM era venedor porta a porta i que de cada deu portes noms se li n’obria una. Si no hagus persistit ―va assenyalar Blasi―, no hauria creat una de les empreses tecnolgiques ms importants del mn.

Per la part ms commovedora de l’exposici de Blasi va ser quan es va referir al tancament de la planta de Samsung a Palau-solit i Plegamans quan ell n’era vicepresident, que va comportar l’acomiadament de 434 treballadors de la plantilla: «El 15 de gener del 2004 va ser un dia molt trist. Tancar una fbrica s com si t’atropells un tren. s una experincia molt dura». En aquest sentit, Blasi va reflexionar sobre el fet que la nostra cultura penalitza la falta i bandeja el premi perqu considera l’xit una obligaci: «Tothom s’oblida que has localitzat moltes coses; per hem d’aprendre a assumir les nostres responsabilitats».

El president de Mtua Intercomarcal va afirmar que «la pressi de l’industrial s brutal, per cada dia s’ha de llevar i fer feina». En aquest context, va alertar d’una gradual prdua de la cultura de l’esfor: «La meva generaci ―la de desprs de la Guerra Civil― ha volgut protegir els fills i els hem fet tous».

Finalment, Joan Miquel Piqu, microempresari de Maurilia Knowledge, va contextualitzar la seva experincia empresarial basada en un model de negoci centrat en el treball en xarxa i l’s de les noves tecnologies per a superar la manca d’estructura. Piqu no era conscient d’haver fracassat mai «perqu tenia una concepci molt negativa del fracs». Tanmateix, la trajectria li ha fet veure que el fracs s simplement l’«absncia de l’xit». El seu projecte empresarial s’ha vist interromput per l’exercici de crrecs de gesti a l’Administraci; per, desprs de diversos vaivens, l’any passat es va centrar en Maurilia: «La cultura de l’esfor ha de ser matisada per la serenitat (que la por no ens bloquegi), el sentit (marcar-nos objectius) i la il·lusi (diversi). s el que recomanava Steve Jobs: "Continueu tenint gana. Continueu essent esbojarrats"».

Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.