Actualitat

En aquest context, la UOC Business School va començar el 22 de març el cicle «Fra_casosoportuns» per donar a conèixer oportunitats de negoci mitjançant l’anàlisi de fracassos empresarials: «Hem de concebre el fracàs com una experiència positiva que forma part de l’evolució natural d’un emprenedor per a generar valor en la societat», explica el seu director, Joan Torrent.

Mármol va ser l’encarregat d’obrir el cicle, i ho va fer defensant una cultura positiva del fracàs, que repercuteix sempre en benefici de la persona. D’acord amb això, assenyala que el fracàs es produeix per dos motius: perquè és llei de vida i perquè l’objectiu que busquem no és el nostre sinó un d’imposat pels altres. Així, doncs, Mármol afirma que «mai no fracasses; solament et transformes», perquè el fracàs és una experiència d’aprenentatge.

Una altra característica del fracàs és que no té valor universal sinó que depèn de la concepció cultural. En aquest sentit, els experts apunten que un emprenedor nord-americà experimenta 3,75 fracassos empresarials abans d’assolir un triomf. En canvi, el 50% dels empresaris espanyols tenen por del fracàs i això talla qualsevol iniciativa de crear un projecte. Segons Mármol, la nostra concepció del fracàs «amputa la capacitat emprenedora de la nostra societat». A Espanya, la taxa actual d’emprenedors és del 5% i, d’aquests, el 64% dels que fracassen en un negoci no ho tornen a provar per segona vegada.

Visions optimistes

La segona part de «Fra_casos oportuns» va consistir en el testimoni d’empresaris sobre la fallida dels seus projectes. El primer a intervenir va ser Alexandre Blasi, president de Mútua Intercomarcal, membre del patronat de la FUOC i exdirectiu d’empreses multinacionals, que ho va fer amb un consell molt concís: «Hem d’aprendre a no deixar-nos caure». En relació amb això, va recordar que el fundador d’IBM era venedor porta a porta i que de cada deu portes només se li n’obria una. Si no hagués persistit ―va assenyalar Blasi―, no hauria creat una de les empreses tecnològiques més importants del món.

Però la part més commovedora de l’exposició de Blasi va ser quan es va referir al tancament de la planta de Samsung a Palau-solità i Plegamans quan ell n’era vicepresident, que va comportar l’acomiadament de 434 treballadors de la plantilla: «El 15 de gener del 2004 va ser un dia molt trist. Tancar una fàbrica és com si t’atropellés un tren. És una experiència molt dura». En aquest sentit, Blasi va reflexionar sobre el fet que la nostra cultura penalitza la falta i bandeja el premi perquè considera l’èxit una obligació: «Tothom s’oblida que has localitzat moltes coses; però hem d’aprendre a assumir les nostres responsabilitats».

El president de Mútua Intercomarcal va afirmar que «la pressió de l’industrial és brutal, però cada dia s’ha de llevar i fer feina». En aquest context, va alertar d’una gradual pèrdua de la cultura de l’esforç: «La meva generació ―la de després de la Guerra Civil― ha volgut protegir els fills i els hem fet tous».

Finalment, Joan Miquel Piqué, microempresari de Maurilia Knowledge, va contextualitzar la seva experiència empresarial basada en un model de negoci centrat en el treball en xarxa i l’ús de les noves tecnologies per a superar la manca d’estructura. Piqué no era conscient d’haver fracassat mai «perquè tenia una concepció molt negativa del fracàs». Tanmateix, la trajectòria li ha fet veure que el fracàs és simplement l’«absència de l’èxit». El seu projecte empresarial s’ha vist interromput per l’exercici de càrrecs de gestió a l’Administració; però, després de diversos vaivens, l’any passat es va centrar en Maurilia: «La cultura de l’esforç ha de ser matisada per la serenitat (que la por no ens bloquegi), el sentit (marcar-nos objectius) i la il·lusió (diversió). És el que recomanava Steve Jobs: "Continueu tenint gana. Continueu essent esbojarrats"».