Actualitat

Notcies

La reforma laboral obre un escenari d'incertesa i un augment de la conflictivitat social a curt termini, segons els experts
[26/03/2012]
Quan falten pocs dies per la convocatria de la vaga general per part dels sindicats com a mesura de protesta per l'aprovaci de la nova reforma laboral, el debat entorn d'aquesta reforma i la seva repercussi en les relacions laborals s una qesti de mxima actualitat. Per tal de donar resposta als interrogants que obre aquest nou marc, combinant una visi rigorosa i d'anlisi tcnica del contingut de la reforma amb persones de prestigi reconegut, i oferir un contrapunt sobre els nous escenaris que s'obren en el seu desplegament, la UOC va organitzar el dijous 22 de mar una Jornada sobre la Reforma Laboral.

[Crnica de Joan Esculies]

Les diferents anlisis dels professionals i experts que van debatre la reforma laboral a l’edifici central de la UOC auguren un escenari d’incertesa en les relacions laborals arran de la reforma i un augment de la conflictivitat social a curt termini. En la Jornada va quedar palesa la perplexitat d’una part de la judicatura davant la reforma, el descontentament dels sindicats UGT i CCOO i la seva demanda d’un canvi de model productiu, la visi positiva i conciliadora de la patronal PIMEC, i les expectatives del Govern de la Generalitat que la reforma serveixi per a anar cap a una coresponsabilitat ms gran dels agents socials a l’hora d’arribar a acords.

 

 

La perplexitat de la judicatura

La Jornada va constar de dues taules. En la primera, centrada en la nova reforma laboral de 2012 i els nous escenaris empresarials i socials que se’n deriven, hi van assistir Joan Agust, magistrat del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya i professor universitari, i Miquel ngel Purcalla, jutge social i consultor de la UOC, amb Ignacio Beltran de Heredia, professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC, com a moderador.

 

Joan Agust va expressar «la perplexitat i els dubtes des de la funci judicial davant la reforma». El magistrat va expressar els dubtes que li suscitava afirmant que «la reforma parteix d’una visi economicista de l’acomiadament, considerant els dies que s’han de pagar al treballador acomiadat com un cost, en comptes de la visi juridicoconstitucional, que es fonamenta en el dret del treballador a no ser acomiadat si no s per una causa fonamentada i que, per tant, entn aquests dies com una compensaci».

Agust va voler destacar, tamb, que «la reforma canvia l’escenari, perqu desapareix el reconeixement de la improcedncia de l’acomiadament, potencia les vies d’extinci del contracte laboral i disminueix la indemnitzaci quant al nombre de dies que cal pagar».

El magistrat va emfatitzar, tamb, que un dels efectes immediats derivats de la reforma ser que «la judicatura haur d’afrontar molts ms expedients, perqu les posicions es radicalitzaran i s’arribar a molts menys acords». Tamb va advertir que l’anlisi de la raonabilitat de les mesures que les empreses adoptin, especialment en els acomiadaments per causes objectives, s un element de contingut constitucional, que una llei no pot evitar.

Al seu torn, Miquel ngel Purcalla va considerar que la reforma «s la ms transversal que hi ha hagut fins ara i que genera una nova dinmica entre l’empresa i el treballador». Entre les mesures positives va considerar el reconeixement al dret del treballador a la formaci per a adaptar-se als canvis, tot i que considera que «el xec de formaci es podria repensar i millorar».

Purcalla va assenyalar, tamb, que «s’enforteix el paper de les ETT com a empreses de col·locaci» i va alertar que el contracte indefinit per a emprenedors «pot amagar una via per a extingir el contracte sense haver de pagar indemnitzaci».

D’altra banda, va afirmar que el nou contracte indefinit per a emprenedors «obre vies perqu l’empresa cerqui treballadors a l’atur amb bases de cotitzaci altes, perqu li surti ms barata la contractaci». Va tancar la taula Ignacio Beltran de Heredia, que va dir que la reforma «aboca a la judicialitzaci de l’acomiadament» i va augurar que «el treballador viur en una insatisfacci crnica, perqu ha d’acceptar sacrificar el dret del treball en pro de la millora de l’optimitzaci i competitivitat de l’empresa o resignar-s’hi».

Per al professor dels Estudis de Dret i Cincia Poltica de la UOC, «la clau de la reforma rau en quin preu s’est disposat a pagar per a mantenir l’ocupaci», i va concloure assenyalant que davant d’aquesta qesti «hi ha en joc la pau social».

 

 

Per un nou model productiu

La segona taula de la Jornada va girar al voltant de la flexibilitat negociada com a mesura contra la crisi desprs de la reforma del 2012. En aquesta taula hi van participar Joan Sams, coordinador de la Secretaria de Poltica Sindical de la UGT; Juan Manuel Tapia, secretari de Negociaci Col·lectiva de CCOO, i Jana Calls, directora de Relacions Laborals de la patronal PIMEC, amb Elisabeth Motelln, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, com a moderadora.

 

Els dos representants sindicals van coincidir a assenyalar que «s’ha comprovat amb les nombroses reformes anteriors que la reforma del dret del treball no t una conseqncia en la creaci de feina». Sams i Tapia tamb van afirmar que «la flexibilitat de qu parla la reforma no s negociada i que noms servir per a passar de la feina a l’atur i de l’atur a la feina». Aix mateix, van augurar que «en els casos en qu no hi hagi un acord i l’empresari prengui una decisi unilateral, s’acabar al jutjat».

Els representants sindicals tamb van advocar «per la necessitat d’un canvi de model productiu, en comptes d’una reforma laboral». Sams, a ms, va assenyalar que «immediatament desprs de l’aprovaci de la Reforma, el nombre d’expedients de regulaci d’empresa presentats s’ha triplicat».

La representant de PIMEC, al seu torn, va recordar que la petita i mitjana empresa representa el 99% del teixit empresarial catal i va dir que «el marc ideal s arribar a un acord intern de flexibilitat negociada, per que quan aquest no es produeixi la nova reforma dna eines a l’empresari per a decidir». Calls va augurar que «l’empresariat ser prou responsable per a saber qu conv a cada empresa, tant per a assegurar-ne la viabilitat, com per a no generar un clima advers entre els treballadors».

En aquest sentit, va assegurar que, «si la reforma es fa servir sense pensar, anem directes al conflicte, per l’empresari ha de fer autocrtica i saber gestionar-ho, i des de la patronal fem pedagogia tamb en aquest sentit». Va cloure la taula la professora Motelln, que va expressar els seus dubtes sobre l’eficincia de la reforma, «quan els empresaris parlen de falta de demanda i de la incertesa en el futur com a motius per a no contractar nous treballadors i no pas pel cost de l’acomiadament, que s el que la reforma abarateix».

Motelln tamb va assenyalar que nombrosos estudis demostren que «una flexibilitat interna i externa molt grans no funcionen a l’hora de fer productiu el model».

 

 

La maduresa dels agents socials catalans

La Jornada es va cloure amb la ponncia «El nou escenari de les relacions laborals», a crrec de Ramon Bonastre, director general de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, i un debat moderat per Josep Ginesta, director de l’Oficina de Treball de la UOC.

 

El representant del Govern es va manifestar «convenut que la reforma era necessria, encara que no s si ser til». Bonastre va considerar, a ms, que «la crisi a Catalunya l’afrontem a costa de la prdua de talent, i aix s’ha d’evitar». Va assenyalar que aquest fet s una conseqncia directa «de les alegries en la contractaci temporal quan el PIB augmenta, perqu el marc normatiu ho permet, per en canvi quan el PIB cau, la contractaci disminueix i ho fa de manera molt superior al que passa en altres pasos».

El director general de Relacions Laborals de la Generalitat, per, es va mostrar optimista en destacar «la maduresa dels agents socials catalans», i esperanat que «la reforma derivar en un canvi d’actituds de les parts, anant cap a un marc de corresponsabilitat dels agents laborals, com passa en pasos com Alemanya».

Bonastre no es va mostrar preocupat pel fet que la reforma impliqui la desaparici de la capacitat de l’Administraci en l’autoritzaci dels expedients de regulaci d’ocupaci. Bonastre ho va veure com un fet positiu, perqu «fins ara no s’anava a buscar la soluci al tancament de l’empresa o de la unitat productiva, sin noms a pactar una indemnitzaci».

En aquest sentit va assegurar que «el fet que l’Administraci deixi de fer aquesta funci, no significa que no hi continu havent una autoritat laboral; aquesta continuar actuant». Bonastre va augurar que, desprs d’uns mesos inicials amb un augment de la conflictivitat social, «desprs de l’estiu l’escenari s’anir reconduint».

 

 
Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.